Dates clau de 2019 en l’economia dels autònoms
El calendari del treballador per compte propi té moments clau durant l'any, als quals cal estar molt atentTots els treballadors autònoms esperen amb il·lusió el dia de cobrament de cada factura que emeten. És l'equivalent al moment en què els treballadors d'una empresa comproven que han cobrat les seves nòmines: solen estar de millor humor aquest dia. Tanmateix, en el cas dels autònoms hi ha moltes altres dates determinants per a la seva economia. Tot un món de tributs, models, presentacions i càrrecs que la majoria dels empleats per compte d'altri ni tan sols sospita que existeixen.Efectivament, els autònoms han d'estar pendents de molts més esdeveniments que la presentació de la Declaració de la Renda. El més recomanable és deixar-los a les mans d'una gestoria, que estarà al corrent de tot aquest embolic de dates, documents i presentacions per donar-ne curs i evitar que es passin els terminis, amb la sanció consegüent. Actualment hi ha fins i tot serveis en línia, com Quipu, que s'encarreguen de presentar tots els models a Hisenda, entre altres serveis.De totes maneres, no sobra tenir una idea general de quines són les dates més importants per a l'economia dels autònoms, especialment les fiscals. D'aquesta manera, podran preveure la disposició de fons per fer front al pagament de cada impost i no trobar-se amb una sorpresa desagradable en forma de càrrec inesperat.Els impostos més comuns que han de declarar els autònoms són dos: l'IRPF i l'IVA. El primer és molt conegut perquè afecta les persones físiques, encara que no totes estiguin obligades a declarar-lo. El segon també és famós perquè grava el consum de la majoria dels productes o serveis. La peculiaritat per als autònoms, llevat d'algunes excepcions, és que són intermediaris en la recaptació d'aquest impost.Així, la majoria de les declaracions i les liquidacions que duen a terme els autònoms durant l'any estan relacionades amb l'IRPF i l'IVA. Dins d'aquest marc, hi ha moltes excepcions. Per exemple, hi ha algunes activitats que estan exemptes d'IVA. A més, algunes comunitats autònomes tenen règims fiscals especials.No obstant això, a continuació detallarem les dates més habituals que han de tenir en compte els autònoms per complir les seves obligacions fiscals el 2019, llevat de modificació per part de l'Agència Tributària:Com durant aquest mes es tanquen el quart trimestre de 2018 i l'exercici, cal presentar una quantitat destacable de models a Hisenda.Entre els anuals es troben, segons correspongui, el 180 (retencions d'IRPF efectuades a lloguers), el 190 (retencions de l'IRPF a tercers) i el 390 (liquidació de l'IVA). Es poden presentar fins al dia 31.A més, el gener es presenten les declaracions trimestrals sobre retencions d'IRPF a tercers (model 111) i a lloguers (model 115), abans del dia 21. També cal validar les autoliquidacions del pagament fraccionat de l'IRPF (model 130 per a estimació normal o 131 per a estimació objectiva o per mòduls) i de l'IVA (model 303), ambdues fins al dia 30.Una altra data que cal tenir en compte aquest mes és el dia 15: és l'últim en què es pot domiciliar el pagament dels models 111, 115, 130 i 303.El mes de febrer és important perquè és quan es presenta el model 347, que es correspon amb la declaració anual d'operacions amb terceres persones. Es pot fer entre els dies 1 i 28, inclosos.El dia 2 d'abril començarà la campanya de Declaració de la Renda 2018 i Patrimoni 2018. Com a més a l'abril es tanca el primer trimestre de l'any, toca presentar els models 111, 115, 130 (o 131) i 303 fins al dia 22. La domiciliació del pagament de tots aquests models es podrà fer fins al dia 15 d'aquest mes.El dia 1 de juliol serà l'últim en què es podrà presentar la Declaració de la Renda. Això sí, si el resultat és per ingressar amb domiciliació en compte, el termini de finalització és anterior: el 26 de juny.El juliol toca novament tancar el trimestre anterior, en aquest cas el segon de 2019, per la qual cosa caldrà presentar i liquidar IRPF i IVA fins al dia 22 i domiciliar els seus pagaments fins al dia 15.El mes d'octubre serà l'últim de l'any en què caldrà presentar declaracions i liquidacions d'IRPF i IVA. Igual que el gener, abril i juliol, el seu pagament es podrà domiciliar fins al dia 15. Les presentacions, en aquest cas, es podran fer fins al dia 21.Una vegada que ha quedat clar quan és necessari presentar les diferents declaracions i les seves liquidacions corresponents, és important que el treballador autònom estigui atent al dia en què es fan els càrrecs. En aquest sentit, ha d'assegurar-se de tenir suficients diners en el compte a través del qual s'abonaran les liquidacions positives, és a dir, aquelles que han sortit que cal pagar.En el cas de les liquidacions de l'Agència Tributària, aquest dia sol correspondre amb l'últim dia hàbil en què es poden presentar les declaracions.Un altre càrrec important que els autònoms no han d'oblidar és el de la quota que paguen a la Seguretat Social. En estar domiciliada, aquest organisme sol cobrar l'últim dia del mes.
CORPORATIU
Per què canviem l’hora i fins quan ho farem?
Diuen que la primavera la sang altera, però el que de veritat altera és el nostre horari. Durant la matinada del diumenge 31 de març, tots els europeus haurem d'avançar els nostres rellotges una hora per adaptar-nos al nou horari d'estiu. A les 2.00 h seran les 3.00 h.La modificació, que parteix d'una normativa europea de 2008, té com a objectiu aconseguir que el nostre horari d'activitat coincideixi amb les hores de llum solar per reduir el consum energètic. D'aquesta manera, els dies són més llargs i les nits, més curtes, com també ho és el nostre període de descans.La mesura té els seus orígens històrics en la Primera Guerra Mundial, període en què es va aplicar per primera vegada amb l'objectiu d'afavorir l'anomenat esforç de guerra, ja que permetia tenir obertes les fàbriques durant una hora més. D'aquesta manera s'incrementava la productivitat.El 2018 el canvi d'horari va suscitar un profund debat entre partidaris i detractors. La Comissió Europea, capitanejada per Jean-Claude Juncker, va posar el tema sobre la taula plantejant una consulta ciutadana. Els resultats van revelar que el 83 % dels votants (d'un total de 4,6 milions d'europeus) estava a favor de suprimir aquesta norma.Amb aquestes dades a la mà, la Comissió va anunciar que l'últim canvi d'horari es faria la primavera de 2019. Perquè això succeís, els governs dels estats membres haurien d'optar entre l'horari d'hivern i el d'estiu. Malgrat aquest impuls d'alt nivell, no es va aconseguir un consens clar sobre la proposta.El Parlament Europeu ha donat, inicialment, el seu suport a la supressió proposada per la Comissió Europea perquè es posi en marxa l'any 2021. El passat 26 de març la va aprovar per una contundent majoria de 410 vots contra 192. Això no significa que la decisió ja estigui presa. D'acord amb els tractats europeus, ara els correspon pronunciar-se als 27 Estats membres, que no tenen una posició clara. Si els Estats i el Parlament no es pronuncien en el mateix sentit, hauran de negociar la modificació.En el cas d'Espanya, una comissió d'experts nomenada pel Govern no ha arribat a cap resolució concloent per a elevar-la a l'Executiu. De manera que tant les Eleccions Generals d'abril com les Europees de maig seran clau per a saber la sort final d'aquest projecte de supressió definitiva del canvi d'horari obligatori en tota la Unió Europea.Fins a la Segona Guerra Mundial, Espanya seguia el mateix fus horari que els països situats en el meridià de Greenwich, el Regne Unit i Portugal. En aquest moment, es va adoptar el fus horari que utilitzava Alemanya, com van fer la majoria de països del continent. Després de la guerra, la major part va tornar al seu anterior fus horari, però a Espanya, plenament sumida en el franquisme, es va mantenir l'horari alemany.Els partidaris de tornar a l'antic fus marcat per Greenwich (o el que és el mateix, mantenir-nos en l'horari d'hivern permanentment sense fer el canvi) sostenen que això ajudaria a fer que la nostra activitat estigués més en sintonia amb la llum solar. Aquest factor comportaria un canvi d'hàbits que tindria un efecte positiu per millorar la conciliació laboral. Ho faríem tot més aviat: ens aixecaríem més aviat i menjaríem a l'hora europea, entre les 12 i la 1. A més, evitaríem despertar-nos quan encara és de nit. Així i tot, el dia seguiria sent molt llarg, ja que es faria de nit al voltant de les 20.30 h durant els mesos d'estiu.També hi ha qui advoca per seguir fent el canvi. I és que l'horari d'estiu té els seus avantatges: adapta la nostra activitat a les hores en què es fa de dia i de nit, que són diferents durant l'any, i a més té un impacte econòmic positiu en el sector de l'oci i el comerç. Per tant suposa, almenys teòricament, un estalvi en el consum d'energia. L'horari d'estiu fa que estiguem alineats amb altres països del nostre entorn, com Itàlia o França.Si, finalment, la Comissió Europea aprova la revocació del canvi d'horari, encara que sigui a gairebé tres anys vista, ens hi haurem d'adaptar i veure quins efectes reals té sobre la nostra vida quotidiana. De moment, donem la benvinguda a l'horari d'estiu.
SOCIAL
Com fer la teva agenda del contribuent per a 2019
Siguis treballador per compte d'altri o per compte propi, les obligacions fiscals són un requisit inevitable per al qual convé estar preparat.Cada any arriben certs moments en què un contribuent ha de passar comptes amb l'Administració. Aquestes obligacions depenen en gran mesura de les seves circumstàncies. Això vol dir que l'agenda del contribuent tindrà més o menys cites durant l'any segons es tracti d'un treballador per compte d'altri o propi. Tampoc no són les mateixes per a qui viu de lloguer o per a qui resideix a la seva pròpia casa. Fins i tot tenir un vehicle en propietat o no tenir-lo defineix el calendari fiscal.A l'hora d'establir l'agenda anual d'un contribuent, és necessari tenir en compte diverses variables. En qualsevol cas, hi ha algunes cites que afecten un gran nombre de persones a Espanya. Convé tenir-les en compte per no deixar passar cap termini i evitar així la possibilitat de rebre sancions econòmiques.Les últimes dades disponibles de l'Agència Tributària, corresponents a 2016, indiquen que a Espanya es presenten 19,6 milions de declaracions anuals de l'IRPF. A aquesta quantitat se sumen les que es liquiden al País Basc i Navarra, que compten amb règims fiscals forals propis.La magnitud de la declaració de la renda és tan gran que es tracta de la fita més important en les agendes de la majoria dels contribuents. A diferència d'altres cites amb Hisenda, aquesta concerneix els treballadors per compte d'altri i per compte propi. Per això el seu abast és tan important, fins i tot considerant que no tots els contribuents estan obligats a presentar-la.El 2019, les campanyes de Declaració de la Renda 2018 (model D-100) i Patrimoni 2018 (model 714) començaran el dia 2 d'abril. A partir d'aquest dia, es podran presentar les liquidacions a través d'internet. També per telèfon, en el cas del model 714.Per presentar qualsevol dels dos models en persona, caldrà esperar fins al dia 14 de maig. Es podrà fer a través d'entitats col·laboradores, comunitats autònomes i oficines de l'AEAT.El termini per fer la presentació serà fins al dia 1 de juliol. Tanmateix, si el resultat de la declaració surt per ingressar amb domiciliació bancària, aquest termini es redueix fins al 26 de juny.A Espanya, més de tres milions de persones treballen com a autònomes. Es tracta d'una condició que sol causar més cites amb Hisenda durant l'any, si la comparem amb l'agenda dels treballadors per compte d'altri.La major part dels treballadors per compte propi ha de fer una sèrie de declaracions que s'inclouen en els denominats «tancaments de trimestre». Això vol dir que, segons les seves circumstàncies, cada tres mesos hauran de fer declaracions trimestrals com les corresponents a retencions d'IRPF a tercers (model 111) i a lloguers (model 115). També hauran de validar les autoliquidacions del pagament fraccionat de l'IRPF (model 130 per a l'estimació normal o 131 per a l'estimació objectiva o per mòduls) i de l'IVA (model 303).Aquestes declaracions i liquidacions s'efectuen durant el mes que segueix al darrer mes del trimestre que es declara. Per exemple, les corresponents al primer trimestre de 2019, en el qual ens trobem, es podran presentar l'abril fins al dia 22 (models 111, 115, 130 o 131 i 303). La domiciliació del pagament de tots aquests models es podrà fer fins al dia 15 del mes en què es presentin.Durant el 2019, hi ha previstos dos altres tancaments, que són els corresponents al segon i al tercer trimestre. Es presentaran durant els mesos de juliol (fins al dia 22) i octubre (fins al dia 21).Les cites dels autònoms amb Hisenda també inclouen un gran tancament anual d'IRPF i IVA, que es fa durant el mes de gener. Durant aquest mes també s'efectua el tancament del quart trimestre de l'any anterior. D'altra banda, el febrer es presenta la declaració anual d'operacions amb terceres persones.A més de les declaracions a l'Agència Tributària, hi ha altres cites que els contribuents han de tenir en compte per confeccionar les seves agendes. Es tracta del pagament dels impostos municipals. Assabentar-se de les dates en què els ajuntaments faran els cobraments d'aquests tributs és molt important, sobretot a l'hora d'evitar desemborsaments imprevistos de diners.Els tributs d'aquest tipus que afecten a més persones a Espanya són l'Impost de Béns Immobles (IBI), l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i algunes taxes com la de recollida de residus. També l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) és municipal.La qüestió és que cada ajuntament estipula les dates en què recapta aquests impostos. Per això és important saber quins són els terminis de pagament que aplica cada municipi. Per exemple, una persona que visqui en una casa de la seva propietat i que posseeixi un segon habitatge en una altra localitat haurà d'assabentar-se de les dates en què haurà de complir amb l'IBI i les taxes que corresponguin en els dos ajuntaments.També convé tenir en compte si els pagaments es poden fer de manera fraccionada i domiciliada, una possibilitat que ofereixen molts municipis. Si s'opta per aquesta modalitat, convé apuntar les dates en què es faran els càrrecs.A l'hora de plantejar un pressupost per controlar les finances personals és important tenir en compte tots aquests tributs. El motiu és que molts d'aquests impostos suposen desemborsaments, en moments determinats de l'any, que poden arribar a ser abundants. Estar preparats per afrontar-los ajudarà a evitar problemes de falta de liquiditat i tensions innecessàries. Per això és tan important que els contribuents elaborin cada any la seva pròpia agenda tributària de manera personalitzada.
SOCIAL
Claus per encertar amb el teu proper pressupost de viatge
Preparar un viatge forma part de l'aventura de viatjar. La il·lusió amb què es planifica ens permet començar a gaudir molt abans que arribi el moment de tancar la porta de casa, maleta en mà. Un dels preparatius més importants hauria de ser l'elaboració d'un pressupost, especialment si anem rumb a algun destí que encara no coneixem. Tanmateix, no tot el món s'atura a fer una previsió econòmica que eviti ensurts abans d'emprendre un viatge. El fet és que aquestes aventures poden suposar una despesa molt més elevada del que ens imaginàvem en un principi. Trobar un bitllet d'avió molt barat per creuar mig món no vol dir que l'estada allà també ho sigui. Per això convé tenir en compte algunes claus que ens ajudaran a mantenir els costos a ratlla i anticipar-nos a les despeses imprevistes que puguin sorgir.El primer que hem d'establir en elaborar un pressupost per viatjar és de quants diners disposem i quant ens volem gastar. D'aquesta manera, tindrem molt més clar quant podrem dedicar al viatge. En segon lloc, haurem de tenir en compte quines són les despeses bàsiques previstes per al viatge. Un exemple seria el desplaçament, sense el qual seríem incapaços d'arribar. Això també inclou tràmits com el passaport, les vacunes si són necessàries, el canvi de divisa o la contractació d'assegurances. En aquest últim cas, convé informar-se sobre conceptes com el cost dels serveis sanitaris al lloc de destí i tenir en compte la possibilitat de contractar una pòlissa que ens pugui treure d'un destret en cas de malaltia. Les cobertures per robatori també són una bona idea en aquest sentit. Tampoc no hem de perdre de vista quants dies estarem i què farem una vegada allà. En aquest cas, el primer que s'ha de considerar és l'allotjament i la manutenció. Es tracta de dos conceptes que poden arribar a anar molt units: a l'hora de planificar els menjars i els sopars, no és el mateix allotjar-se en un apartament amb cuina que fer-ho en un hotel. Finalment, hem de tenir clares les activitats que gaudirem en destí: si volem anar de compres, visitar monuments, practicar esport, gaudir de la natura o sortir de festa. Totes aquestes activitats poden tenir diverses despeses associades, com ara desplaçaments, impostos, pagament d'entrades o equipament. Així mateix, hem de saber si necessitarem utilitzar el telèfon mòbil o algun tipus de connexió a Internet, i quant ens costarà.Una vegada estimades totes les despeses possibles, les compararem amb els diners que tenim i els assignarem a les diferents partides. En primer lloc, cobrirem les despeses bàsiques i, a continuació, les relacionades amb l'estada. En aquest cas, resulta especialment útil assignar una quantitat de diners a cada dia, que ens ajudarà a controlar la despesa en destí. Tenir a més una petita reserva per a esdeveniments imprevistos és molt aconsellable perquè ens pot treure d'un compromís. Si no és suficient, podrem provar d'ajustar algunes partides. Malgrat que les taxes del passaport són fixes, sempre es poden cercar allotjaments més barats, modes de transport més econòmics o experiències més senzilles. També convé parar-se a pensar si és necessari viatjar amb una maleta a l'última moda o si pot ser suficient una motxilla. Fins i tot calcular quant podem estalviar escurçant el viatge alguns dies, en cas que sigui possible.Una vegada ajustat el pressupost del viatge, podrem saber si necessitarem estalviar diners per equilibrar el pressupost i planificar les accions que farem per aconseguir-ho. Per fer-nos una idea de quants diners haurem d'estalviar cada mes i durant quant de temps, és molt important tenir en compte els nostres ingressos i les nostres despeses. Aquest últim apartat es divideix en despeses obligatòries, necessàries, variables i prescindibles. Això ens permetrà conèixer millor la nostra situació financera, així com planificar-la, tal com s'explica en el vídeo següent.JTNDaWZyYW1lJTIwd2lkdGglM0QlMjI1NjAlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjIzMTUlMjIlMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy55b3V0dWJlLmNvbSUyRmVtYmVkJTJGck52ODN1bWw1R28lMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvdyUzRCUyMmFjY2VsZXJvbWV0ZXIlM0IlMjBhdXRvcGxheSUzQiUyMGVuY3J5cHRlZC1tZWRpYSUzQiUyMGd5cm9zY29wZSUzQiUyMHBpY3R1cmUtaW4tcGljdHVyZSUyMiUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==Una regla molt útil en aquest sentit és la del 50 %-20 %-30 %. Segons aquesta pauta, el 50 % dels nostres ingressos s'hauria de dedicar a pagar les despeses imprescindibles, com ara el lloguer, la hipoteca, el menjar o els subministraments. D'altra banda, el 20 % es pot dedicar a l'estalvi i el 30 % a despeses opcionals, com ara sortir a sopar o anar al cinema. No es tracta d'una regla inamovible, sinó que es pot adaptar segons les circumstàncies personals de cadascun. Si, a més, es té en compte la possibilitat d'estalviar per poder fer un viatge, potser es pot reduir durant un temps el percentatge destinat a despeses opcionals i augmentar el que es dedica a l'estalvi. Viatjar és una de les experiències més enriquidores que existeixen per a l'ésser humà. Gaudir-la al màxim depèn en gran mesura de la planificació que fem prèviament. Saber que comptem amb els fons suficients ens aportarà tranquil·litat i ens ajudarà a l'hora d'emprendre qualsevol aventura.
SOCIAL
Quins són els drets dels accionistes en una junta general?
Jordi Carrillo Professor associat de la UPF BSMA les societats de capital, per bé que el propietari acostuma a tenir coneixement dels seus drets i deures, això no és tan freqüent quan es tracta d’accionistes minoritaris. És a dir, les persones que han comprat una petita participació d’una companyia, sigui cotitzada o no. En qualsevol cas, s’estigui en una posició o una altra, conèixer els drets que tenim com a accionistes és molt rellevant per tal de poder defensar-los quan calgui.Així mateix, de vegades s’han implantat algunes idees equivocades sobre què implica realment ser accionista minoritari: entre d’altres, considerar que pràcticament no es tenen drets o que, encara que nominalment es puguin tenir, poder exercir-los és complicat i costós.D’altra banda, per bé que la Llei de societats de capital, en diversos dels seus apartats, distingeix entre societats limitades i anònimes, en la realitat del trànsit mercantil les diferències són més apreciables quan es distingeix entre societats no cotitzades i cotitzades. En aquestes últimes, els deures d’informació i transparència que exigeix a les empreses la Llei del mercat de valors suposen que els accionistes puguin tenir més informació i més actualitzada.Tradicionalment s’ha distingit entre dos tipus de drets: els econòmics i els polítics. Mentre els primers fan referència a la retribució monetària que s’obté pel fet de ser propietari d’una acció, en el segon cas ens trobem davant de la possibilitat que qualsevol accionista d’una companyia té de participar en la gestió de l’empresa.Els drets principals que representen aquestes dues categories serien el dret al dividend i el dret de vot, respectivament. Pel que fa al primer, per bé que existeix com a tal, l’empresa no està obligada a repartir-lo. Seguint les normes de decisió empresarial, serà la majoria del capital la que decideixi si efectivament hi haurà alguna distribució o no del resultat de l’exercici.Pel que fa al dret de vot, a diferència de l’anterior, no és inherent a la condició de soci, ja que es pot donar sense tenir aquest dret polític. Segons el tipus de decisió que es prengui, caldrà l’acord d’una majoria més o menys reforçada del capital.Per bé que és cert que els drets es poden exercir durant tot l’any, la realitat és que és la junta d’accionistes és el moment més important per exercir-los efectivament. Es tracta de la reunió en la qual es prenen les decisions principals i se sotmet a examen dels socis tot el que sigui rellevant a nivell econòmic per al futur de la societat.Conèixer els drets i els deures dels accionistes ha estat el tema principal de la sessió que ha impartit Jordi Carrillo a Barcelona, que forma part del programa de formació per a accionistes Aula de CaixaBank. L’objectiu d’aquestes jornades, que organitza el Departament de Relació amb Accionistes de l’entitat, és difondre coneixements relacionats amb els mercats financers i l’economia. Aquest any, CaixaBank impartirà 16 cursos per tot el territori espanyol en ciutats com Madrid, València o Bilbao. En aquestes sessions, els experts tractaran temes tan diversos com en què consisteix la inversió socialment responsable des del punt de vista d’un accionista, perspectives i riscos de l’economia global o l’anàlisi fonamental i tècnica del mercat de valors, entre d’altres.
CORPORATIU
La torre Jiddah, el proper sostre del món, tindrà un quilòmetre d’alçària
El projecte costarà més de 2.000 milions de dòlars i hauria d'estar acabat el 2021 Jiddah és una ciutat de l'Aràbia Saudita que acaba d'estrenar el seu primer cinema. A més, és coneguda pel seu centre històric Patrimoni de la Humanitat i per ser el punt de partida de milers de peregrins que marxen cap a La Meca i Medina. Tanmateix, l'accés dels saudites al setè art o les caravanes de fidels no seran les notícies principals que llegirem sobre la històrica Jiddah en els propers temps. S'espera una altra molt més impactant: la inauguració de la torre Jiddah, també coneguda com Kingdom Tower. Serà el gratacel més alt del món, amb una mica més d'un quilòmetre d'alçària. El problema és que no se sap molt bé quan es podrà tallar la cinta que doni accés a aquest colós, capaç de fer empal·lidir el mateix Burj Khalifa, un mastodont de 829 metres d'alçària que avui regna des de les altures de la veïna Dubai.En un principi, la construcció de la torre Jiddah hauria d'haver finalitzat ja el 2018. Tanmateix, una caiguda en els ingressos procedents del petroli va forçar que el 2017 s'anunciés que la seva data d'entrega es demoraria fins al 2019. El cas és que, avui dia, no se n'espera la inauguració fins al 2021. L'evolució de les obres és un misteri sobre el qual no s'han tingut notícies oficials des del febrer de 2018, quan s'havien aixecat poc més de 60 plantes de les 169 previstes. En qualsevol cas, tot el que envolta aquesta obra és impressionant. L'edifici preveu incloure un hotel, oficines, habitatges, centres comercials i una terrassa-observatori situada a 644 metres d'alçària. Cal tenir en compte que l'observatori més elevat de l'Empire State Building es troba a 373 metres. Per donar servei a totes les plantes, la torre Jiddah comptarà amb 59 ascensors, que podran assolir una velocitat de 36 km/h. Això vol dir que els visitants podran arribar a la terrassa-observatori, situada a les plantes 157 i 158, en poc més d'un minut. En total, sumarà 439 apartaments, 200 habitacions d'hotel i més de 2.200 places de garatge. El desenvolupament complet del complex de què forma part la torre Jiddah ocuparà una superfície bruta de 8,1 milions de metres quadrats. D'aquesta superfície, uns 244.000 metres quadrats correspondran a la torre. La construcció costarà uns 2.000 milions de dòlars.La construcció de l'edifici més alt del món forma part d'un nou concepte de ciutat que s'està promovent a Jiddah. Més enllà de la seva consideració com a punt calent de pelegrinatges, la ciutat aspira a convertir-se en un focus econòmic més dins el projecte Saudi Vision 2030. Aquest pla del Govern de l'Aràbia Saudita té com a objectiu diversificar l'economia de l'Estat i reduir la seva dependència del petroli. Dins aquesta estratègia, Jiddah aspira a convertir-se en un focus de poder econòmic global i situar-se en l'escena internacional de ciutats modernes, a imatge i semblança de Dubai. La construcció de la torre Jiddah forma part de la nova Jeddah Economic City, la nova ciutat financera de Jiddah, que planeja oferir en un sol lloc tot el que es pugui necessitar per allotjar-se, treballar i fins i tot gaudir del temps d'oci.Encara que de manera oficial la torre Jiddah serà l'edifici més alt del món, Dubai es resisteix a cedir el tron que avui ocupa amb el seu Burj Khalifa. De fet, actualment al seu territori ja ha començat la construcció d'un altre colós que podria amenaçar el rècord a què aspira la torre Jiddah. Dubai Creek Tower és un projecte de Santiago Calatrava, l'envergadura final del qual serà una incògnita pràcticament fins al dia en què se'n finalitzin les obres. Una fita que s'espera per a 2021. L'única cosa que se sap de moment és que serà més alt que el Burj Khalifa. Això vol dir que mesurarà, com a mínim, 829 metres. El perquè de tant secretisme cal cercar-lo precisament en la competició frenètica de les ciutats per tenir el gratacel més alt del planeta. Els promotors de Dubai Creek Tower no revelen l'altura que assolirà l'edifici precisament per evitar que altres se'ls avancin en la carrera per erigir el sostre del món. De moment, l'arquitecte responsable del Burj Khalifa i de la torre Jiddah, Adrian Smith, situa els límits tècnics en alçària a l'hora de construir una d'aquestes moles en una milla (1,6 quilòmetres). Els edificis més econòmics es trobarien al voltant d'un quilòmetre, que és el que assolirà el seu colós a Jiddah, sempre que la seva construcció s'arribi a completar. De fet, considera que el negoci realment es troba a les torres petites més que en les grans, ja que les torres de grans dimensions en pocs casos constitueixen una inversió rendible per si mateixes. Qui guanyarà la competició per ser el gratacel més alt del món? Veurem alguna vegada finalitzada la imponent torre Jiddah? El temps dirà si aquest impressionant colós amb forma d'agulla es convertirà en realitat. Per fer l'espera més entretinguda, els habitants de Jiddah podran gaudir del seu nou cinema, estrenat fa poc, i fins i tot somiar que, en pocs anys, un simi gegantí abraci el vèrtex de la torre Jiddah, el gratacel més alt del món.
INNOVACIÓ
Podrem mesurar la riquesa de les nacions pel seu accés a l’aigua?
L'ONU estableix el 22 de març com el Dia Mundial de l'Aigua, l'objectiu principal del qual és conscienciar sobre l'ús que se li dona a aquest recurs, a més d'evidenciar com el canvi climàtic està complicant poder accedir a l'aigua i amenaça de provocar greus crisis humanitàries Comences el dia amb una dutxa ben refrescant que allargues més del que havies previst. Quan acabes de dutxar-te, el primer que fas és posar una rentadora. Mentre comença el cicle de rentatge, et prepares un bon esmorzar en què no fa falta la fruita i el cafè. Quan ets a punt de sortir de casa, te'n recordes que no t'has rentat les dents; mentre vas cap al lavabo, te'n recordes que els plats del cap de setmana s'acumulen al rentaplats… O sigui que comences una marató ràpida per acabar totes les tasques i marxar d'una vegada per totes. No és un relat gaire apassionant, oi? I si et diguéssim que es tracta del preludi de la crisi més gran a la qual s'ha enfrontat una gran ciutat des dels atacs de l'11 de setembre de Nova York? Al començament del 2018, l’urbs més poblada de Sud-àfrica, Ciutat del Cap, va haver de fer front a un escenari que ens sembla impensable: els seus gairebé quatre milions d'habitants estaven a punt de quedar-se sense aigua. Després de tres llargs anys de sequera, les autoritats de la ciutat van calcular que, si res no canviava i el consum d'aigua es mantenia en els mateixos nivells, en poques setmanes arribaria el «dia zero». I llavors la vida es paralitzaria totalment en una ciutat que té més habitants que Barcelona o Madrid. La greu crisi de l'aigua a Ciutat del Cap no va tenir un final d'acord amb l'èpica del problema; la ciutadania va entendre que aquest «dia zero» —divulgat per les mateixes autoritats— era molt real i que l'única cosa que podien fer era reduir el consum d'aigua i fer-ho de manera dràstica. Tornem a l'escena que encetava aquest reportatge. Aquesta dutxa refrescant que al final dura 10 minuts consumeix uns 100 litres d'aigua; la rentadora, que hem posat amb 7 quilos de càrrega, gasta entre 42 i 62 litres; el rentaplats són 54 litres més i, segons com ens rentem les dents, podem arribar a gastar fins a 4 litres. En aquest còmput hem deixat fora l'aigua que es fa servir per cuinar, regar les plantes, netejar la casa o utilitzar el vàter. Així que imagina't com ha de ser haver de continuar amb la teva rutina, però gastant tan sols 50 litres d'aigua. Aquest va ser el repte al qual van enfrontar-se a Ciutat del Cap. Si la tendència no es trenca, aquest repte aviat l'hauran d'assumir cada cop més ciutats, regions i països d'arreu del món. Espanya inclosa. No és cap escenari catastrofista, sinó que es tracta d'una realitat que preocupa sobretot l'Organització de les Nacions Unides, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la qual marcats per al 2030 hi ha el de «garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tots». L'escassetat d'aigua és un dels principals problemes al qual s'enfronta la humanitat. Cada cop hi ha més persones al planeta —el 2030 ja serem 8.600 milions—, però l'accés a l'aigua dolça no tan sols no ha crescut en consonància, sinó que, a causa del canvi climàtic, els processos de desertificació s'estan accelerant i, fins i tot, estan provocant la desaparició total d'alguns mars. Lluny del que pugui semblar, aquest no és un problema únicament ecològic, sinó que l'escassetat d'aigua també és un desafiament econòmic.Aquest esmorzar que ens hem pres al començament del reportatge estava compost de fruites —per exemple d'un alvocat, que està de moda— i d'un bon got de suc de taronja. Encara que no en siguem conscients, perquè aquests aliments hagin pogut arribar a la nostra taula han passat per un procés de producció que ha implicat l'ús de 170 litres d'aigua per a les taronges del suc i uns 400 litres d'aigua per als nostres alvocats. Quin recurs hi pot haver més estratègic que el que inicia la cadena alimentària? La nostra dieta quotidiana requereix enormes quantitats d'aigua per ser produïda. L'exemple de l'esmorzar ens dona, en realitat, unes xifres molt reduïdes en comparació amb allò que realment necessitem per mantenir el nostre actual consum calòric. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, per produir només un quilo de carn fan falta 10.500 litres d'aigua, i aquesta xifra es pot veure incrementada encara més depenent del tipus d'animal. Així que aquella idea de ciència-ficció que situava l'esclat de guerres pel control de l'aigua és avui un futur cada vegada més plausible.De fet, no caldrà esperar gens ni mica per veure com l'aigua ja s'utilitza en els conflictes actuals com una arma de guerra, una vulnerabilitat que ataca i que pot provocar més baixes enemigues que les mateixes bombes i bales.El sud d'Europa serà una de les regions del món que hagi de fer front al canvi climàtic amb unes incerteses més grans: la contaminació creixent del mar Mediterrani, unit a un procés de desertificació greu a les zones més al sud, faran que Espanya hagi de potenciar tots els recursos que té a l'abast per aprofitar al màxim l'aigua del seu territori. La bona notícia és que les administracions públiques són conscients d'aquest escenari i que ja hi ha plans per pal·liar els efectes d'un clima cada cop més extrem. Dos d'ells són el Pla Nacional de Reutilització d'Aigües i el Pla Hidrològic Nacional, aquest darrer més polèmic per la seva gran repercussió en el desenvolupament de les diverses regions. Si bé és cert que encara fa falta molt perquè Espanya pugui proclamar que està preparada per fer front als pitjors escenaris que es preveuen per al clima en les dècades vinents, sembla clar que l'ús de l'aigua i el seu valor intrínsec són ja un tema de discussió tant en l'àmbit polític com social.
SOCIAL
Saps quina etiqueta mediambiental correspon al teu cotxe?
Van començar a arribar fa una mica més de dos anys a les llars amb els vehicles més ecològics. A mitjans de 2016, uns adhesius rodons per col·locar al parabrisa del cotxe apareixien a les bústies juntament amb una carta de la DGT. Es tractava d’unes etiquetes que distingien els automòbils respectuosos amb el medi ambient de la resta. Col·locar aquestes etiquetes als parabrises era voluntari. Avui ho continua sent a la major part del país. Tanmateix, en llocs com Madrid, fer-les servir serà obligatori a partir de l’abril en certes àrees i sota certes condicions, com per exemple durant episodis d’alta contaminació o per accedir a l’àrea de circulació restringida de Madrid Central.Els distintius mediambientals responen al Pla nacional de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera 2013-2016 (Pla AIRE), que proposava la classificació dels vehicles en funció de les seves emissions contaminants. Com a conseqüència, la DGT va establir quatre categories per als automòbils en funció del seu potencial de contaminació: les etiquetes zero emissions, l’Eco, les C i les B. El resultat és que pràcticament la meitat del parc de vehicles a Espanya està classificat dins d’una d’aquestes quatre categories. La resta no té cap mena de distintiu mediambiental.Encara que la DGT va començar a enviar els distintius de manera gratuïta a algunes llars, juntament amb una carta que n’explicava l’ús, en un moment donat va deixar de fer-ho. Per aquest motiu, molts conductors es van quedar sense saber exactament quina era l’etiqueta que els corresponia. La DGT va habilitar un web que permet saber quina etiqueta pot anar a cada vehicle simplement introduint-ne la matrícula. A més, es pot saber gràcies als requisits que exigeix cada categoria: Etiqueta zero emissions: per a vehicles 100% elèctrics, híbrids endollables amb una autonomia elèctrica de més de 40 km i els d’autonomia estesa. Etiqueta Eco: híbrids endollables amb menys de 40 km d’autonomia elèctrica, híbrids no endollables, a més dels propulsats per gas natural (GNC i GNL) o gas liquat del petroli (GLP). Etiqueta C: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats des del gener de 2006 (Euro 4, Euro 5 i Euro 6) i dièsel a partir de 2014 (Euro 6). Vehicles de més de 8 places i de mercaderies (gasolina i dièsel) des de 2005. Etiqueta B: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats a partir de gener de 2000 (Euro 3) i propulsats per dièsel a partir de gener de 2006 (Euro 4 i Euro 5).Com que la DGT ja no envia els distintius mediambientals, s’han habilitat alguns mitjans addicionals per poder adquirir-los. Les Oficines de Correus o els tallers de reparació són alguns dels llocs on es pot comprar l’etiqueta mediambiental. També es pot recórrer a un gestor administratiu o adquirir-la en línia en un web que la DGT va habilitar especialment.
SOCIAL
El primer smartphone de la història no va ser un iPhone
En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.
INNOVACIÓ