El repte demogràfic d’Europa
Temps de Lectura: 5 minutos
CaixaBank
21 Octubre, 2015
Des de ja fa temps, Europa i la resta de regions desenvolupades s’enfronten a una transició demogràfica que està disparant dubtes en totes direccions, especialment en l’econòmica. Tal com es pot observar al gràfic següent, ens aventurem cap a un futur en què cada vegada hi haurà menys joves. Però com hem de reaccionar davant d’aquests pronòstics?
Per determinar les solucions possibles, primer hem d’analitzar bé els riscos. En aquest sentit, l’article “Els reptes de la demografia a Espanya” del dossier de l’últim Informe Mensual de CaixaBank Research explica que Europa s’enfronta a dos grans reptes.
El primer és l’envelliment de la població. A Espanya hi ha uns 8 milions de majors de 65 anys, cosa que representa un 17,5% de la població total, però, segons les previsions, el 2050 aquest nombre ascendirà fins a sobrepassar els 16 milions de persones. Per contra, per a aquestes dates, els menors de 65 sumaran uns 27 milions de la població total (respecte als 38 que representen actualment). A més, a aquest envelliment de la població l’acompanyen altres factors com la baixa taxa de natalitat (de l’1,5% el 2050), lluny del 2,1% necessari per garantir el reemplaçament generacional, i el creixement progressiu de l’esperança de vida (el 2050 es preveu que serà de 84,4 i 89,1 anys en homes i dones, respectivament).
Així doncs, l’impacte d’aquest canvi demogràfic és notable, i aquí ens trobem el segon problema: com influirà l’envelliment de la població en la sostenibilitat de l’estat del benestar. Això, tal com indica l’article “Com afecten els cabells blancs a la despesa pública”, representa una gran preocupació que no ha de passar desapercebuda, ja que l’envelliment poblacional i el consegüent augment de la taxa de dependència poden disminuir els ingressos fiscals i, a la vegada, incrementar la despesa pública.
Motius per a l’esperança
Tanmateix, hi ha mesures que estem a temps de prendre i que poden contrarestar en el futur aquesta transició demogràfica. Com s’exposa a l’article “L’impacte de la transició demogràfica és inevitable?”, davant de l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, una de les solucions més directes que es poden tenir en compte és adaptar la vida laboral a aquests canvis demogràfics. Un extens estudi de la Comissió Europea sobre aquesta qüestió preveu que, gràcies a la millora de la salut de la població, la despesa sanitària d’una persona de 67 anys el 2040 equivaldria a la d’una de 64 el 2015 i a la d’una de 70 el 2060. Per tant, sembla raonable prendre mesures per allargar, amb el pas dels anys, l’edat de jubilació i incentivar els individus a treballar durant més temps.
A més, existeixen diversos factors del comportament poblacional que poden ajudar a reduir l’impacte de l’envelliment social com, per exemple, l’augment de la taxa de natalitat, encara que sigui un factor difícil de controlar. D’altra banda, hi ha la immigració (també difícil de predir, ja que depèn de les condicions econòmiques i socials dels països), que pot tenir un impacte considerable, sobretot als països on l’envelliment és més pronunciat. També poden ajudar a contrarestar aquesta tendència l’augment de la productivitat de l’economia (a través, per exemple, de la tecnologia, en plena evolució i implantació en molts sectors) i l’increment de l’oferta laboral, que pot produir-se incentivant més participació laboral femenina, així com la d’altres grups socials infrarepresentats, com poden ser els immigrants.
Si t’ha interessat aquest article, pots llegir més informació sobre aquest tema al portal de CaixaBank Research o a través dels perfils de Twitter @CABK_Research i @infocaixa.
