“L’Enginyeria Mecànica no és una carrera de nois, sinó d’éssers humans”

03 Febrer, 2021

“L’Enginyeria Mecànica no és una carrera de nois, sinó d’éssers humans”


Fátima El Baghdadi va sorprendre els seus familiars quan, un dia, els va dir: «Vull estudiar Enginyeria Mecànica». I així ho va fer: es va mantenir ferma en el seu propòsit i avui, ja graduada, cursa un màster de Robòtica i Control Automàtic a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ella és una de les guanyadores dels Premis WONNOW 2019, que organitzen cada any CaixaBank i Microsoft. Des de la seva experiència, anima altres dones a estudiar carreres STEM, independentment de l’opinió del seu entorn.

Quina és la teva experiència com a dona en l’àmbit STEM?

Quan vaig començar Enginyeria Mecànica érem només dues noies entre uns 100 alumnes. I quan la vaig acabar, érem només tres dels 100 graduats de la meva promoció. La veritat és que la presència femenina és molt escassa en aquest àmbit, sobretot en les enginyeries. El que passa és que a Enginyeria Mecànica encara es nota més perquè és una carrera tradicionalment associada als homes. En l’àmbit laboral, també he vist que en els departaments tècnics hi sol haver menys noies que en altres àrees de les empreses.

Què et va motivar a dedicar-te a l’àmbit STEM?

Vaig escollir Enginyeria Mecànica perquè, quan vaig començar a plantejar-me quina carrera volia estudiar a segon de Batxillerat, dubtava entre Matemàtiques o Enginyeria Mecànica. Finalment em vaig decidir per l’enginyeria perquè veia que era un repte, no només per a mi sinó també per a la meva família. En la cultura marroquina, les enginyeries es veuen més com estudis per a homes. Per tant, era una manera de demostrar que, sent una dona d’origen marroquí, també podia tirar endavant la carrera.

I com va ser l’experiència de plantejar a la teva família que volies estudiar Enginyeria Mecànica?

Quan vaig voler estudiar Enginyeria Mecànica, els meus pares es van sorprendre, igual que la gent que tenia al voltant. Em preguntaven com podia ser que volgués fer una enginyeria, quan hi ha molts nois.

Tradicionalment, les dones sempre han optat per altres carreres com Infermeria, Medicina o Biologia. Per això, en suggerir una cosa tan diferent, em van dir que potser m’ho hauria de replantejar. Però els vaig respondre: «És que ja m’ho he replantejat i continuo volent fer-ho». En el meu entorn, també associaven Enginyeria Mecànica a treballar de mecànic en un taller. Els vaig explicar que no es tracta exactament d’això, sinó que és una cosa més general, relacionada amb el disseny de màquines. En qualsevol cas, encara que es tractés d’arreglar cotxes, tenia clar que, si m’agradava, m’hi llançaria.

Tenies algun referent quan vas decidir estudiar aquesta enginyeria?

La veritat és que no. He anat coneixent referents durant la carrera, bàsicament professors o companys amb els quals competia.

Tampoc no sabia el que em trobaria en començar Enginyeria Mecànica. Tanmateix, volia estudiar aquesta carrera perquè m’agrada entendre com funcionen les coses. També volia demostrar al meu entorn, com a espanyola, dona i de cultura marroquina, que l’Enginyeria Mecànica no és una carrera de nois, sinó per a éssers humans.

Actualment sí que tinc referents, perquè he conegut noies com jo, distingides amb els Premis WONNOW, així com altres persones treballant en empreses i a la universitat.

Què t’han aportat els Premis WONNOW concretament en aquest aspecte?

Els Premis WONNOW m’han donat l’oportunitat de conèixer altres noies de carreres STEM que també són competitives, tenen ganes d’aprendre i m’han servit com a referents. La veritat és que durant la carrera he conegut molt poques noies. Tanmateix, amb WONNOW he pogut comprovar que no som tan poques. Que hi ha moltes noies que també lluiten pels seus somnis, independentment de la visió que té la societat sobre el paper de la dona en l’àmbit de les carreres STEM.

Per què creus que les dones s’animen menys a estudiar carreres STEM?

En primer lloc, perquè la societat tendeix a jutjar molt i sobre molts aspectes. Un d’aquests és el paper de la dona en l’àmbit STEM. Jo crec, en primer lloc, que aquest tipus de judicis són una limitació per a nosaltres, quan en realitat les dones tenim tant la personalitat com les capacitats necessàries per poder fer el que vulguem.

En segon lloc, si no veiem referents, és més difícil que ens sentim vinculades a una carrera o a un àmbit concret. Jo crec que aquests dos factors són claus per poder promocionar el paper de la dona en l’àmbit STEM.

Què ha suposat per a tu guanyar els Premis WONNOW?

Quan em van dir que era una de les guanyadores dels Premis WONNOW, la veritat és que va ser un dels millors moments de la meva vida. Vaig veure que tot l’esforç que havia fet per tirar endavant la meva carrera professional, acadèmica i personal havia donat resultats. M’he sentit valorada i he vist que tot el meu esforç ha valgut la pena. A més, m’ha donat l’energia per seguir lluitant i continuar amb la meva carrera tal com ho he fet. La veritat és que ha estat la meva millor experiència en l’àmbit professional.

Com creus que està evolucionant la presència de dones en carreres de l’àmbit STEM?

Jo crec que ha canviat una mica perquè hi ha diferents moviments i persones que lluiten per donar visibilitat a la dona en l’àmbit STEM. Per exemple, quan jo estudiava la carrera vaig anar a escoles i instituts a explicar la meva experiència i, bàsicament, mostrar als estudiants que jo podia fer-ho amb les capacitats que tinc. Per tant, si jo ho puc fer, qualsevol persona ho pot aconseguir també.

Jo he vist que actualment hi ha més noies que pregunten sobre les carreres de l’àmbit STEM que abans. Això em satisfà, perquè veig que hi ha més interès. Crec que en els pròxims anys hi haurà més presència femenina, ja que hi ha més esforç per donar visibilitat a la dona en l’àmbit STEM.

Què li diries a una noia de 17 anys que s’estigui plantejant estudiar una carrera STEM?

Si vols estudiar una carrera STEM i, malgrat tenir molts dubtes, tu saps que és el que realment t’agrada i vols provar-ho, hauries de fer-ho independentment del que et diguin els altres o del que et digui la família. Perquè, si tu vols, tindràs les capacitats i també les habilitats per aconseguir-ho.

Segurament et trobaràs dificultats i pedres pel camí. Però no passa res, perquè aquestes pedres faran que siguis més forta i més competent en el futur. Per tant, si t’agrada el que vols estudiar, el primer que has de fer és intentar-ho i, després, veuràs que realment podràs aconseguir-ho.