Per què és tan important el Dia de la Mare Terra?

El 22 d’abril se celebra el Dia de la Mare Terra. Aquell dia de 1970, prop de 20 milions d’estatunidencs van sortir al carrer per demanar la creació d’una agència mediambiental al seu país. Actualment, gairebé tots els països en tenen una i hi ha iniciatives internacionals que depenen d’organismes com l’ONU, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Unes metes que comprometen països de tot el món a posar en marxa mesures per afrontar desafiaments tan importants com el canvi climàtic o la pobresa.

Durant dècades, s’han aconseguit fites com la protecció de regions cada vegada més àmplies de sòl, la reducció d’emissions o l’augment del reciclatge. Tanmateix, la pressió sobre els ecosistemes amb prou feines s’ha reduït, i fins i tot ha augmentat en llocs com l’Amazones, el Mediterrani o l’Àrtic. El Dia Internacional de la Mare Terra ens recorda que encara tenim feina per fer.

A causa de la completa dependència de la natura i la sostenibilitat ambiental, moltes cultures han considerat que la Terra o la Natura era la seva “mare” al llarg de la història. Ja passava a la mitologia grega amb la deessa Gea, romanitzada segles després com a Gaia. També amb les divinitats Ñuke Mapu (en maputxe, ‘la Mare Terra’) i Pachamama (a la mitologia inca, ‘la Mare Natura’). La humanitat depenia, i depèn, del seu entorn.

La natura és la “cuidadora” dels rius, els arbres i els animals, entre els quals ens trobem. La Terra ens ho dona tot, de manera que no és estrany que es vinculés el concepte de ‘mare’ i de ‘natura’ en el passat. Tampoc a finals dels 70, quan Lovelock va proposar la hipòtesi de Gaia, que afirmava que la vida terrestre ajuda a mantenir la biosfera.

Biosfera és el terme actual per a aquesta mare global que ens ha cuidat des que hi vam aparèixer. Han passat unes quantes dècades i cada vegada sabem més sobre aquesta relació. La realitat és que no cuidem gaire la biosfera, i que Objectius de Desenvolupament Sostenible com “Acció sobre el clima”, “Vida submarina” i “Vida d’ecosistemes terrestres” encara han de rebre un bon impuls per tenir possibilitats de complir-se.

La preocupació per la salut de la Mare Terra existeix des de fa força temps. El 1970, es va mesurar per primera vegada quin dia de l’any la humanitat acabaria amb els recursos renovables que la Terra era capaç de reposar en un any. Es va batejar Earth Overshoot Day o Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. Va coincidir amb el 29 de desembre. Aquell any li vam deure dos dies al planeta, és a dir, a la nostra “mare”.

L’any 2020 va ser, a causa de la COVID-19, un any de baix impacte ambiental. Tot i així, el 22 d’agost s’havien consumit tots els recursos renovables que podia reposar la Terra a nivell mundial. I, si tota la població del planeta tingués el consum d’Espanya, la data encara hauria sigut abans: el 27 de maig. S’està perdent biodiversitat a tot el planeta. I això que en depenem.

Anys abans que el problema climàtic es manifestés de forma innegable, naixia el Dia de la Mare Terra als Estats Units. Era l’any 1968 i el Servei de Salut Pública dels EUA va organitzar el Simposi d’Ecologia Humana, en què es parlava de com el deteriorament ambiental perjudica la salut humana.

Un parell d’anys després, el senador Gaylord Nelson proposava la creació de l’actual Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, fundada a finals de 1970 per pressió ciutadana. Aquell any va marcar un abans i un després en la manera d’entendre que la biosfera es comportava com ho fan les nostres mares, cuidant-nos, i que no es guanyava res contaminant-la.

Han passat dècades des d’aquells esdeveniments, però ara la població conscienciada no són “només” vint milions d’estatunidencs. Bona part dels habitants del planeta són conscients de com les seves accions poden perjudicar el total. Que estem connectats a través d’una fina capa de vida anomenada biosfera, que cal respectar, cuidar i preservar per a les generacions futures.

Cuidar la Terra pot ser tan senzill com agafar l’autobús, utilitzar l’aigua de casa per calmar la set o instal·lar un tendal.

– Utilitzar el transport públic de masses.

L’impacte per càpita d’aquesta mobilitat és moltes vegades inferior a altres tipus de desplaçaments. També ajuda molt substituir els viatges amb cotxe per desplaçaments amb bicicleta o passejant, així com utilitzar el tren en comptes de l’avió quan sigui possible.

– Beure aigua de l’aixeta.

A Espanya, l’aigua de l’aixeta té una qualitat excel·lent gràcies a la depuració urbana. A més de ser més barata que l’aigua embotellada, l’aigua de l’aixeta no genera residus.

– Consumir productes locals.

Si consumim productes de proximitat al lloc on residim, evitem moltes emissions per transport. A Espanya, a més, aquest transport s’efectua principalment amb camions (més contaminants que el tren). Molts dels aliments que consumim recorren milers de quilòmetres abans d’arribar a taula.

– Instal·lar tendals i ventiladors als habitatges.

Després de l’ús del cotxe, la climatització de la llar és una de les despeses d’energia més importants que tenim les famílies. Per reduir aquest consum, especialment a l’estiu, s’aconsella instal·lar tendals a les façanes assolellades i ventiladors de sostre. Són barats, fàcils d’instal·lar i permeten reduir el consum elèctric de manera notable.

El Dia de la Mare Terra ens recorda la importància que tenen les petites accions diàries a l’hora de cuidar la biosfera.