29 Abril, 2019

L’econofísica aporta noves perspectives

És l'economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l'economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d'encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d'aquestes és la combinació entre l'economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica. No és res estrictament nou: el creador d'aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L'any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives. Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d'investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”. Un exemple perquè s'entengui: l'economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l'econofísica seria capaç d'estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme. Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L'aposta d'aquells que defensen l'econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física. A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l'econofísica s'ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l'econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada. Tanmateix, l'accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d'una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l'econofísica. El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.

CORPORATIU
24 Abril, 2019

#FinancesXaFollowers VI: una recepta per a la nostra salut financera

En el sisè lliurament de «Finanzas para followers», el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de manera amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, el presentador Javier Muñiz compta amb la presència d'Alma Obregón, mare, runner i rebostera. Junts respondran als dubtes que han arribat al canal de Twitter de CaixaBank (@CaixaBank), convertint aquesta última entrega de #FinanzasXaFollowers en unes «FAQ sobre les finances personals». Què passa, per exemple, si un mes gasto més del que tinc al compte? Poden passar dues coses, explica Javier Muñiz: «que ens arribi el rebut i, com que no hi ha diners, que el banc el torni, la qual cosa ens suposaria alguna despesa addicional». Però també podria passar que el banc avancés l'import que cal pagar i que hàgim de tornar-lo amb els interessos o les comissions corresponents. Llavors tindríem el que s'anomena «un descobert» o, en unes altres paraules, estaríem en «números vermells». Un amic m'ha demanat que li avali un préstec. Què faig?, demana un altre internauta. Doncs, senzillament, has de saber que «si l'avales, estàs responent tu per aquesta persona, per la qual cosa si aquest familiar o amic no pot pagar el préstec, te n'hauràs de fer càrrec tu». Així que «molt de compte amb això», alerta Javier Muñiz. Un altre dubte recurrent és sobre què podria passar si un banc cau en fallida. Si el meu banc falleix, perdria els meus diners?, pregunten des de Twitter. La resposta és que no «perquè el Fons de Garantia de Dipòsits protegeix els clients dels bancs fins a 100.000 euros, en dipòsits o comptes corrents», explica Javier Muñiz. Així que si tens la sort de tenir més de 100.000 euros, «el millor és repartir-los entre diversos bancs», afegeix Alma Obregón. I què passa si surto una nit, em roben la targeta i es gasten els meus diners? No passaria res perquè fa poc ha entrat en vigor una normativa que protegeix els titulars de targeta, de tal manera que, si ens roben, només caldria assumir un màxim de 50 euros. De totes maneres, llevat que hi hagi frau per part nostra, la majoria dels bancs es fan càrrec del total de l'import robat. Això sí, «és molt important avisar el banc com més aviat millor». Un altre tuiter pregunta: Me'n vaig de vacances fora d'Espanya. Puc fer servir la targeta a l'estranger? Evidentment, la resposta és que sí: les targetes es poden usar a l'estranger. Però no tan sols es pot, sinó que són molt més pràctiques. Quan ets lluny de casa «no és recomanable anar només amb diners en efectiu, perquè si et roben un feix de bitllets, ningú no te'l torna», adverteix Javier Muñiz. A més a més, quan s'està de viatge, és molt probable que necessitis llogar un cotxe o reservar una habitació d'hotel «i, per a això, el més probable és que et demanin una targeta de crèdit». El vídeo s'acaba amb una recepta per millorar la nostra salut financera, que té tres parts diferenciades: l'estalvi, l'endeutament i la inversió. Estalvi: la base del plat. Té tres ingredients: el pressupost, el preestalvi (és a dir, estalviar a principis de mes) i el fons d'emergència (que seria l'equivalent a menjar de túper). Endeutament: un toc de sabor. És com un picant: una mica ens pot donar bon sabor i ajudar-nos a complir els nostres objectius... però molt se'ns pot posar malament. Sempre que demanis un préstec, fes servir la TAE per comparar els preus de les diverses ofertes existents. I evita sobreendeutar-te: que els deutes no sobrepassin mai el 30 o 40% dels teus ingressos. Inversió: el llevat dels teus estalvis. Les inversions poden fer que els teus estalvis pugin. És bo pensar a invertir-ne una part, que seria com posar-los a foc lent, cercant rendibilitat perquè els estalvis no perdin valor. Però, ull!, com més rendibilitat, més risc. Això seria com el sucre, que com més n'hi poses, més dolç està, però assumint el risc d'empatxar-nos. El millor de tot és diversificar les inversions per minimitzar-ne el risc, ja que no podem eliminar-lo del tot. És a dir, «no posar tots els ous al mateix cistell», que deia l'àvia d'Alma Obregón. Si seguim tots aquests consells, gaudirem d'una salut financera perfecta, fantàstica... i deliciosa. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil a Twitter de CaixaBank (@CaixaBank) per estar sempre informat.

CORPORATIU
23 Abril, 2019

Quan podrem viatjar a l’espai de forma assequible?

La indústria aeroespacial té entre els seus reptes més immediats reduir de manera important el cost dels vols espacials i convertir els viatges a l'òrbita baixa de la Terra —per recerca o per turisme— en quelcom més quotidià i econòmic. Queden molt llunyans ja els anys seixanta i setanta del segle passat, dècades en què l'entusiasme per l'exploració espacial va assolir el seu desenvolupament màxim. Des de llavors, les diferents crisis econòmiques i la constatació que la conquesta espacial no seria tan senzilla van refredar tant els ànims que, fins i tot avui dia, la potència que va ser els Estats Units en matèria aeroespacial ja no té cap dels seus emblemàtics transbordadors espacials. On és la il·lusió per viatjar a l'espai?Qualsevol aspecte relacionat amb el món aeroespacial és molt costós en temps i recursos econòmics i humans. Això ja ho sabíem. Però, des dels anys vuitanta, les principals potències industrials que es podien permetre finançar ambiciosos plans aeroespacials s'han trobat amb un escull importantíssim: l'opinió pública. En un context econòmic de retallades en serveis públics i dificultat per mantenir l'estat del benestar en les democràcies occidentals, quin govern se sent amb ganes de justificar despeses multimilionàries per enviar “coses a l'espai”? Aquesta simplificació de l'exploració espacial —utilitzada per nombroses administracions per tallar el pressupost en projectes espacials— és completament infundada. Cada euro o dòlar invertit en aquesta indústria retorna amb beneficis econòmics i tecnològics. I aquí és on pren el relleu la indústria privada, que no ha de justificar les seves despeses davant l'electorat.Ja fa temps que va creixent el somni del turisme espacial com quelcom normalitzat i la indústria aeroespacial el veu com una interessant font d'ingressos, mentre que altres explotacions comercials acaben d'arrencar, com l'anhelada mineria espacial —material de ciència-ficció, de moment— o els viatges regulars a la Lluna o Mart. Intents per impulsar aquest negoci ja n'hi ha hagut. El primer va ser el 2001, quan el multimilionari Dennis Tito es va convertir en el primer turista espacial de la història a viatjar fins a l'Estació Espacial Internacional en una càpsula Soyuz. El bitllet li va costar 20 milions d'euros i, lluny de desincentivar aquest tipus de turisme, en anys posteriors sis aventurers més van desemborsar quantitats similars. Però el que semblava el principi d'una àrea de negoci somiada es va estancar el 2009, any de l'últim vol espacial “per plaer”. El problema és que, fins ara, posar en òrbita qualsevol classe de transport ha demostrat ser tremendament costós. Per exemple, cada llançament d'un antic transbordador espacial de la NASA costava al voltant de 450 milions de dòlars. Ho repetirem. Cada llançament. Iniciatives privades com SpaceX i el seu Falcon Heavy han aconseguit reduir el vol espacial a uns més assequibles 62 milions de dòlars per llançament. És el camí a seguir i cada vegada són més les companyies privades que fan els seus propis dissenys de propulsors i avions espacials. De fet, un dels prototips que més han cridat l'atenció els últims anys ha estat l'Skylon. Aquest avió amb nom de malvada intel·ligència artificial està sent desenvolupat per Reaction Engines, una empresa britànica que espera començar a enviar turistes a l'espai l'any 2025. La seva tecnologia puntera, en què han intervingut firmes com Rolls Royce i Boeing, promet viatges a l'òrbita baixa en gairebé 15 minuts. Ho farà gràcies al motor SABRE, una meravella de l'enginyeria que podria fer experimentar als turistes velocitats superiors a Mach 25, o 30.000 km/h. Aquí entrem en el terreny purament especulatiu, perquè fins ara el rècord de velocitat se situa en Mach 6, o 7.350 km/h. Així que a l'Skylon encara li queda un bon recorregut si vol fer miques aquest rècord. Una altra de les empreses que es prenen molt seriosament els viatges espacials és Virgin Galactic, una de les marques del conegut multimilionari Sir Richard Branson. Ell serà el primer d'una nova onada de turistes espacials que pagaran entre 200.000 i 250.000 dòlars per un tiquet per viatjar a l'òrbita baixa de la Terra. Una quantitat molt allunyada d'aquells primers 20 milions que va pagar el senyor Tito per ser el primer a viatjar a l'espai per turisme.La clau per al desenvolupament del turisme espacial serà la reducció del cost de posar un avió en òrbita. I això passa, irremeiablement, per fer que aquest avió pugui fer el trajecte com més vegades millor. Sembla que això és el que per fi ha aconseguit Virgin Galactic. L'empresa britànica i el seu SpaceShipTwo ja han aconseguit assolir els 80 quilòmetres d'altura en un vol de prova a finals de l'any passat. Aquesta fita sembla haver obert la porta que aquest 2019, per fi, el turisme espacial s'enlairi definitivament. I ara ve el moment en què responem, per fi, a la pregunta que dona origen a aquest article: quan podrem viatjar a l'espai de forma assequible? Sabem que la tendència apunta que Virgin Galactic, SpaceX i la resta d'empreses aeronàutiques continuaran optimitzant els seus vehicles; al costat d'aquestes, moltes altres companyies i start-ups de nova creació s'uniran a aquesta nova carrera espacial, aquesta vegada no per portar a l'home a la lluna, sinó per democratitzar el viatge espacial i convertir-lo en quelcom relativament assequible. Aquesta és la tendència, sí, però tot indica que el turisme espacial no es popularitzarà aviat. Encara queden molts reptes tècnics per superar, entre ells un de clau: l'energètic. Ara ve la bona notícia: qualsevol mitjà de transport ha començat sent terriblement car, insegur i incòmode per anar-se transformant a poc a poc en quelcom de fàcil ús i assequible per a la majoria. L'explorador que portem dins vol creure que això també passarà amb el vol espacial.

INNOVACIÓ
16 Abril, 2019

Objectiu: mantenir el sector turístic en el podi

El pes del sector turístic en l'economia espanyola és indubtable. Això no és una frase buida o formulada a la lleugera, sinó que ho diu l'OCDE: és el país d'aquest entorn en què la contribució d'aquest apartat al PIB és més important en termes relatius, concretament de l'11,1%. A més, és el segon amb una influència més gran del turisme en el treball, amb una taxa (13%) que duplica àmpliament la mitjana de l'OCDE (4,9%). Les raons d'aquesta influència cal cercar-les en diversos factors. El clima, la seguretat ciutadana, el patrimoni històric i cultural o la gastronomia en són algunes. Tanmateix, aquests elements no expliquen per si sols per què Espanya es troba en el podi mundial del turisme. Una oferta turística de qualitat és l'ingredient que falta en aquesta llista d'explicacions. Fa anys que les empreses turístiques espanyoles que componen el sector hoteler demostren la seva professionalitat i la seva iniciativa. Aquest ecosistema empresarial és clau perquè els turistes triïn Espanya com a destinació per a les seves vacances. Donar-li suport és una qüestió vital per a l'economia, però no només això. També és un reconeixement a l'esforç de tots els professionals que hi ha darrere d'aquests negocis.Perquè puguin dur a terme les seves iniciatives, les empreses hoteleres necessiten rebre un suport dissenyat a la seva mida. El finançament és un dels apartats més importants, i per això és necessària la presència d'entitats especialitzades. Per aquest motiu va sorgir CaixaBank Hotels&Tourism, que té com a objectiu oferir a les empreses del sector turístic l'atenció personalitzada que necessiten. Només el 2018, CaixaBank Hotels&Tourism va concedir un total de 2.200 milions d'euros en crèdit al sector hoteler i d'altres allotjaments turístics, a través d'un total de 2.800 operacions. En aquest sentit, va augmentar el crèdit concedit un 46% respecte a 2017, quan va sumar 1.500 milions d'euros. Amb aquests resultats, l'entitat ha superat àmpliament l'objectiu establert a principis de 2018 de créixer el 20%. CaixaBank Hotels&Tourism ofereix una línia específica de finançament per impulsar i dinamitzar el sector turístic i hoteler. Per fer-ho, manté acords amb més de quaranta federacions i associacions hoteleres, com la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), que canalitza l'acord a través de les cinquanta-una associacions hoteleres d'àmbit nacional, provincial, autonòmic i local que en formen part. Aquest conveni amb CEHAT, renovat el març del 2018, té una validesa de dos anys i, en un principi, preveia 3.000 milions d'euros en finançament. Tanmateix, una ampliació recent incrementarà fins als 4.000 milions d'euros aquesta línia de crèdit disponible per als seus associats.Aquesta ampliació de la línia de crèdit que CaixaBank Hotels&Torurism canalitza a través de CEHAT és el reflex del bon moment que viu el sector. Un informe recent elaborat per CaixaBank Research apunta que el sector turístic mantindrà una evolució positiva el 2019. Tot un èxit si es té en compte que el sector va registrar un creixement sense precedents durant els últims anys. Efectivament, després que l'entrada de turistes a Espanya batés rècords any rere any, el país va rebre prop de vuitanta-dos milions de visitants el 2018, una xifra similar a la registrada el 2017. Les previsions de CaixaBank Research apunten que el sector serà capaç de mantenir-la el 2019. Aquestes previsions s'alineen amb les fetes per CEHAT i PWC per a aquesta Setmana Santa. Segons l'índex OHE Hoteler elaborat per aquestes dues entitats a partir d'una enquesta feta a professionals del sector, l'estabilitat serà la tònica d'aquestes vacances. Així, la gran majoria dels hotelers enquestats espera que les pernoctacions es mantinguin. Fins i tot les perspectives sobre l'increment d'arribades de turistes nacionals són molt positives respecte al mateix període del 2018. També es preveu que es mantingui l'arribada de turistes procedents d'Alemanya, el Regne Unit i països nòrdics, amb un repunt en l'arribada de turistes procedents de França. D'altra banda, l'informe sobre el sector elaborat per CaixaBank Research apunta també una tendència a l'atracció de turisme de més qualitat. Així, mentre que l'entrada de turistes el 2018 s'ha mantingut estable respecte al 2017, la despesa turística ha augmentat el 2,8% i la despesa diària, el 6,4%. Es tracta de xifres molt positives.Malgrat les bones perspectives, el sector turístic no pot abaixar la guàrdia. Per mantenir la seva posició, ha de fer front a possibles situacions com la recuperació dels seus principals competidors o un creixement econòmic més baix dels països emissors de turistes. Davant d'aquests reptes, experts de PWC aposten per mesures com invertir a millorar els productes i serveis, capacitar el capital humà o implantar processos tecnològics i de digitalització. A l'hora d'afrontar aquests desafiaments, el finançament especialitzat és fonamental. Per aquesta raó, CaixaBank Hotels&Tourism va signar el 2018 més de quaranta convenis amb federacions i associacions hoteleres. A més, ha organitzat quaranta-cinc trobades amb empresaris referents del sector per tota la geografia espanyola. CaixaBank Hotels&Tourism ofereix al sector hoteler una sèrie de productes i serveis diferencials per ajudar les seves empreses a optimitzar la seva rendibilitat i simplificar la seva activitat diària. Per fer-ho, té en compte les necessitats dels diferents subsectors dins d'aquest mercat, com ho són els establiments hotelers, els allotjaments turístics o els càmpings. El catàleg de CaixaBank Hotels&Tourism inclou un dossier de productes específics i finançament adaptat a cada projecte, així com una anàlisi prèvia gratuïta. L'entitat assessora els seus clients sobre les seves inversions i fomenta la modernització de la planta hotelera existent. A més, promou el finançament de la compra d'actius hotelers i la de projectes de nova construcció, tant en l'àmbit urbà com en el de vacances. Un equip de trenta professionals ofereix als clients de l'entitat un servei d'alt valor afegit. L'excel·lència, la qualitat i la proximitat són les bases d'aquesta oferta. Donar suport al sector hoteler i destacar la importància de la seva contribució a l'economia espanyola és alguna cosa més que una estratègia. És una qüestió de justícia.

CORPORATIU
12 Abril, 2019

Com s’ha d’utilitzar WhatsApp de manera segura

És l'eina de comunicació personal més important de tot el mónEn fan ús pares, fills, nets i fins i tot els avis. Grups d'amics, de pares de l'escola i de companys de classe. Parelles, equips de treball i persones amb una afició en comú. WhatsApp forma part de la vida quotidiana de moltes persones. Tantes, que la darrera xifra coneguda d'usuaris d'aquesta aplicació supera els 1.500 milions arreu del món. A WhatsApp, hi compartim de tot: informació de la feina, mems, vídeos divertits, fotografies dels nostres fills, autofotos, avisos i fins i tot notícies falses sense que ens n'adonem. Un intercanvi d'informació com aquest demana que prenguem consciència sobre la manera com utilitzem aquesta eina. Tot i que es tracta d'una aplicació segura, que fa servir un sistema d'encriptació dels missatges d'extrem a extrem, el fet cert és que sempre està en el punt de mira d'algunes persones malintencionades. Distribuïdors de programes maliciosos (malware) i creadors d'informacions falses veuen WhatsApp com un mitjà ideal per estendre'ls entre un públic massiu. Per això no és gens sobrer saber com podem incrementar la nostra seguretat a l'hora de fer servir aquesta aplicació, que ja és part essencial de les nostres relacions socials.El sistema d'encriptació de missatges d'extrem a extrem que utilitza WhatsApp suposa que ningú més que no sigui l'emissor i el receptor del missatge pot llegir la informació que s'envien. Ni tan sols WhatsApp. Aquesta és una funció que apareix habilitada per defecte; tanmateix, convé verificar-la quan es vol compartir informació sensible, com ara dades bancàries o financeres. Fer-ho és molt senzill. Només cal tocar a sobre del nom del contacte en una finestra de xat i anar a l'opció Encriptació. En fer-ho, hi apareixerà un patró de 60 dígits i un codi QR que són únics per a cada xat. El contacte tan sols ha d'escanejar aquest codi per confirmar que l'encriptació està activada. Si no hi és present, físicament, se li pot enviar per SMS o correu electrònic el codi de 60 dígits perquè el compari amb el que apareix al seu telèfon. Si coincideixen, el xat és segur. En aquest sentit, també convé activar les notificacions de seguretat de WhatsApp, perquè ens avisaran si un nou dispositiu accedeix a un xat existent. En aquests casos sempre es genera un nou codi de seguretat. Així es podrà verificar l'encriptació en aquestes circumstàncies.Una altra bona pràctica a l'hora d'evitar que un tercer accedeixi al nostre compte de WhatsApp sense permís consisteix a activar la verificació en dos passos. Aquesta opció permet crear un codi de sis dígits per assegurar-nos que qualsevol intent de verificació del nostre número de telèfon a WhatsApp demana un PIN que haurem creat nosaltres mateixos. És a dir, si algú ens roba el telèfon, haurà d'introduir una contrasenya més si vol accedir als nostres xats. WhatsApp la hi demanarà cada set dies per confirmar que és l'usuari original qui fa servir l'aplicació. Aquesta no és una eina de protecció infal·lible, però limita en el temps el dany que pugui causar un tercer que hagi robat el telèfon i que vulgui extreure informació de les converses de WhatsApp.Hi ha un gran nombre d'informació que podem compartir per WhatsApp amb qualsevol usuari sense adonar-nos-en. Limitar-la és una bona manera d'augmentar la nostra privacitat i seguretat. En aquest sentit, dins l'opció Privacitat del menú es pot gestionar qui pot veure el nostre estat, la nostra imatge de perfil o la informació del compte. També es pot desactivar l'opció de mostrar la ubicació en temps real, una informació que convé no compartir sense control.Fer còpies de seguretat dels xats de WhatsApp és una bona pràctica si volem conservar certa informació. Fer-ho a través del núvol és molt còmode, però resta privacitat. La raó és que la informació que s'emmagatzema a Google Drive o iCloud no està encriptada i podrien llegir-la altres persones o entitats. L'alternativa són les còpies de seguretat locals als telèfons que ho permetin i verificar que no estan actives les que es desen al núvol. En un iPhone, que sempre emmagatzemarà aquestes còpies a iCloud, cal deshabilitar la còpia de seguretat automàtica, mentre que en el cas d'un Android s'ha d'indicar que mai no es desi a Google Drive.L'immens intercanvi d'informació que es produeix avui dia demana que tots siguem responsables dels continguts que compartim. WhatsApp és una eina que pot arribar a viralitzar contingut maliciós, com ara un virus o informació falsa, simplement perquè no hem anat amb cura a l'hora d'obrir o de compartir un missatge. Si rebem algun missatge sospitós, el millor de tot és no interactuar-hi ni compartir-lo. En concret, WhatsApp recomana estar alerta quan rebem missatges amb faltes d'ortografia o errors gramaticals, els que ens demanin que obrim un enllaç, els que ens sol·licitin informació personal o financera, els que incitin al seu reenviament o els que indiquin que haurem de pagar per l'ús de WhatsApp. També convé anar amb cura amb les imatges i els vídeos. A través d'aquesta aplicació es poden rebre atacs de phishing, desinformació, estafes i fins i tot segrestos del mateix compte que arriben de coneguts als quals han suplantat prèviament. Malauradament, l'assetjament i l'extorsió també són habituals, raó per la qual convé emprar aquesta aplicació amb sentit comú. També educar els nens i els adolescents sobre el fet que un ús saludable de la tecnologia és fonamental. Per aconseguir-ho, són els adults qui han d'aprendre primer com usar-les de manera segura.

INNOVACIÓ