Corresponsabilitat familiar, una tasca de tots
Com tots els assumptes complicats, aquest és un tema incòmode. Repartir la responsabilitat familiar i les tasques relacionades amb les atencions acostuma a ser un punt de tensions habitual que no sabem resoldre, en bona part perquè tampoc no ens resulta senzill diagnosticar-lo. Estereotips, percepcions, valoració del temps... els factors que hi influeixen són molts. De cara al Dia Internacional de les Famílies, convé parar-se a pensar en tots aquests punts i en com la corresponsabilitat familiar ens pot ajudar a posar-hi ordre. De fet, el confinament per la pandèmia de COVID-19 ha posat aquesta qüestió en el primer pla. El teletreball i la suspensió de les classes presencials han localitzat sota un mateix sostre tots els membres de moltes famílies. Mai abans no s’havia visibilitzat tant la necessitat que cadascú es faci càrrec de la seva quota de responsabilitat perquè una llar funcioni. Potser aquesta és la raó per la qual la corresponsabilitat familiar reivindica, avui més que mai, un buit en el nostre dia a dia.Tal com la defineix l’Institut de la Dona, la corresponsabilitat és repartir equilibradament les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars, per tal de distribuir de manera justa els temps de vida de dones i homes. Ni més, ni menys. Aquest concepte comprèn l’organització, l’atenció, l’educació i l’afecte relatius a les persones dependents a casa. Es tracta d’un objectiu al qual haurien d’aspirar totes les famílies. Tanmateix, encara és lluny de ser una realitat. Segons recull l’informe “ClosinGap: Cost d’oportunitat de la bretxa de gènere en la conciliació”, que ha elaborat AFI, les dones dediquen unes dues hores més al dia que els homes a la llar i la família. En conseqüència, tenen una hora i trenta-set minuts diaris menys que els homes per dedicar a l’oci, segons dades de l’INE esmentades a l’estudi. Aquest treball també destaca que, per cada dos homes que declaren tenir més de cinc hores lliures al dia, només hi ha una dona que afirma el mateix. És més: entre els que asseguren que no tenen gens de temps lliure, les dones superen els homes en un 20%. El patró es repeteix en el cas dels adolescents, una tendència que apunta a la prevalença d’estereotips de gènere. Un estudi del Maryland Population Research Center revela com els nois d’entre 15 i 19 anys dediquen mitja hora al dia a les feines domèstiques, mentre que les noies hi inverteixen un quart d’hora més.El repartiment de tasques i responsabilitats familiars està relacionat estretament amb altres conceptes com la bretxa de gènere laboral o de gaudi d’oci. De fet, altres estudis que cita l’informe “ClosinGap” han manifestat com la qualitat de l’oci de les mares és inferior a la dels pares perquè estan menys sovint sense fills al voltant. Entre altres raons, perquè elles acostumen a ser l’únic adult present durant els períodes d’oci compartit i les que responen a les necessitats dels fills quan sorgeixen. És més: les mares tenen fins i tot més probabilitats d’haver planejat aquesta mateixa activitat d’oci que gaudeix tota la família. Que no hi hagi un equilibri entre el desenvolupament d’activitats obligatòries i voluntàries té múltiples costos, que van des de la salut de qui té aquest desequilibri fins a la limitació del potencial de creixement de l’economia. De fet, l’asimetria en la distribució de les tasques domèstiques és una de les causes principals de les desigualtats que les dones han d’afrontar en el mercat laboral. Que puguin dedicar menys temps al seu propi oci per aquesta causa també suposa menys capacitat de consum en aquest tipus d’activitats i, conseqüentment, menys ingressos fiscals per aquest consum per als països. Amb tot, aquest temps de més que les dones dediquen a les tasques domèstiques i les atencions roman invisible. Ni tan sols s’acostuma a considerar com una feina, en el sentit que no reben remuneració per encarregar-se’n. Així, donar un valor al temps de tots els membres de la família és el primer pas que cal fer per visibilitzar i mesurar millor l’aportació de cadascun a la corresponsabilitat.Trencar dinàmiques és un exercici feixuc, fins i tot per a les famílies. Tanmateix, cal fer-lo si aquestes dinàmiques resulten perjudicials. Amb aquest objectiu, Eve Rodsky, una advocada i mediadora familiar estatunidenca, va escriure el seu assaig “Fair Play: A Game-Changing Solution for When You Have Too Much to Do (and More Life to Live)”. En aquesta obra, Rodsky va mostrar al món el mètode que va idear per a casa seva: un sistema en el qual cada tasca que beneficia la família no només té un nom, sinó que també es defineix explícitament i s’assigna de forma específica. És igual si es tracta de rentar els plats, planificar les vacances o fer companyia a l’hospital a un parent que s’ha trencat el maluc. Val la pena dedicar una estona a distingir quines són les tasques que aporten valor a la família, visibilitzar-les i encarregar-les, sempre sota el principi que el temps de tots els membres de la família és un temps valuós. Si la família reconeix que el temps de cadascun dels seus membres és limitat i valuós, serà més senzill dividir les tasques amb igualtat i valorar-les en la seva justa mesura, tal com destaca l’autora.Fins i tot les polítiques públiques tenen cada vegada més en compte la corresponsabilitat familiar. Aquest concepte és al darrere de canvis tan significatius com el del permís per naixement i atencions a Espanya. En aquest sentit, s’ha posat en marxa l’equiparació progressiva dels permisos de maternitat i paternitat. Una meta que a la qual arribarem l’any vinent, amb 16 setmanes per a cada membre de la parella. Les empreses també aposten cada vegada més per la igualtat de gènere, que és un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per millorar la vida de tots els ciutadans sense deixar ningú enrere. En el cas de CaixaBank, el seu compromís es manifesta a través del nou Pla d’Igualtat, que es va signar el gener de 2020, i del programa de diversitat Wengage, un programa transversal basat en la igualtat d’oportunitats i dirigit a reforçar el rol de les dones a l’empresa i la societat, entre d’altres. També amb el certificat d’Empresa Familiarment Responsable (EFR), que atorga la fundació MásFamilia i que hem renovat aquest 2020, pel qual es reconeix el nostre model de gestió de millora contínua en matèria d’igualtat i la nostra aposta per polítiques i iniciatives de conciliació entre tots els professionals de l’entitat. A més, el 55% de la seva plantilla està composada per dones, que ocupen un 41,3% de les posicions directives i el 40% de càrrecs al consell d’aministració. Això sí, perquè les mesures que fomenten la conciliació de la vida laboral i familiar siguin justes a la pràctica i no contribueixin a perpetuar estereotips, és imprescindible aplicar el principi de corresponsabilitat, tal com exigeix la Unió Europea a través de diverses directives. És el que garanteix que les tasques i obligacions es reparteixen de manera efectiva entre els membres de la família.
SOCIAL
La passejada per Central Park que va catapultar el lideratge femení
Les persones que ocupen llocs de lideratge i que comparteixen la seva experiència saben que el que estan fent, en realitat, és una inversió. Transmetre bones pràctiques, compartir reptes (i les seves solucions) o promoure el networking entre els aspirants a líders és la millor manera que hi ha de donar suport al creixement dels professionals, i també a la seva confiança i als dots de lideratge. En un context com ara l'actual, en què l'emergència sanitària per la pandèmia de la COVID-19 posa a prova institucions, empreses i societat civil, és més important que mai promoure el talent i acompanyar els futurs líders. Ells seran els encarregats de dur el timó en uns temps que es presenten incerts. Per això, invertir en el seu desenvolupament té ara més sentit que mai. La qüestió és: com es pot fer aquesta inversió quan el nombre d'aspirants multiplica el de líders? Com pot aconsellar una sola persona tanta gent quan, a més a més, el temps per fer-ho és limitat? Com es pot reservar un forat per fer aquesta tasca en una agenda que ja està prou atapeïda? Sembla una missió impossible. Tanmateix, a Geraldine Laybourne, fundadora i antiga CEO d'Oxygen Media, se li va ocórrer que la manera de fer-ho era connectar amb diverses aspirants alhora. L'èxit de la seva iniciativa va ser tan gran que avui la practiquen líders i aspirants d'arreu del món.Geraldine Laybourne rebia un bon nombre de sol·licituds de dones joves que la consideraven un exemple i que volien rebre el seu assessorament per al seu propi desenvolupament professional. Laybourne es va plantejar com podria ajudar-les a totes i aleshores se li va ocórrer aquesta idea: podia compartir la seva caminada diària pel parc novaiorquès de Central Park amb les dones que estiguessin interessades a rebre els seus consells. El seu assistent va començar a incloure en la seva agenda cites amb aspirants a les 7 del matí per caminar al voltant del parc. Tal com recull la periodista Pamela Ryckman en el seu llibre Stiletto Network, Laybourne intentava esbrinar en quines àrees sobresortien les joves amb qui caminava i repassava mentalment la seva llista de contactes per identificar les persones amb qui les podria posar en contacte. Es tracta d'un tipus de mentoring que va beneficiar més de 100 dones durant els anys en què Laybourne va viure als voltants del pulmó verd de Nova York. Després de fundar Oxygen Media, Laybourne va traslladar la iniciativa a una escala més gran i el 2005 va llançar unes Mentor’s Walks, o caminades de mentoring, promogudes per la seva companyia. La primera de totes va aplegar 400 dones, entre les quals hi havia personalitats com ara Meryl Streep, Marlo Thomas o Diane von Furstenberg. L'equip de Laybourne es va encarregar de seleccionar acuradament joves promeses de diverses àrees d'activitat amb autèntiques lluminàries en els seus camps per posar-les a caminar plegades.Després de l'èxit de les primeres caminades, Oxygen Media va organitzar recorreguts semblants a deu ciutats més dels Estats Units. La idea consistia en el fet que dones que compartien un mateix territori i que no es coneixien arribessin a connectar a través d'aquesta iniciativa. L'expansió internacional d'aquestes caminades pel mentoring femení va arribar de la mà de l'ONG Vital Voices. Fundada el 1997 per Hillary Clinton i Madeleine Allbright per impulsar el lideratge femení, Geraldine Laybourne era una de les integrants del seu consell. D'aquesta manera, va introduir el concepte de les seves Mentor’s Walks a les líders de la Xarxa Global de Lideratge que promou Vital Voices. Va ser el 2008 quan aquestes dones van traslladar la idea als seus països de procedència i van coordinar les primeres Global Mentoring Walks. D'aleshores ençà, s'han celebrat més de 550 d'aquests recorreguts en uns 80 països de tot el món. CaixaBank és l'entitat encarregada d'impulsar aquesta iniciativa a Espanya, després de la signatura d'un acord de col·laboració amb Vital Voices.L'objectiu de la Global Mentoring Walks consisteix a demostrar la importància del lideratge de les dones i també la seva participació en la societat. A més a més, aquesta iniciativa intenta estendre a les líders el valor del mentoring com a eina per transmetre coneixement a les pròximes generacions. També, per descomptat, ajuda per tal que les noves generacions de dones obtinguin l'orientació necessària per desenvolupar la seva carrera laboral de manera satisfactòria. Tal com explica la xarxa Womenalia, el mentoring és una eina molt potent que ajuda les dones a identificar els seus punts forts i a desenvolupar-los, a més de guanyar autonomia en el seu recorregut laboral. Així mateix, els permet augmentar la seva xarxa de contactes i contribueix a la igualtat d'oportunitats a les companyies.Com es pot desenvolupar aquest mentoring tan necessari en un moment en què la mobilitat està restringida? I no tan sols això, com es pot adaptar a unes circumstàncies tan delicades com les que vivim a causa de la pandèmia per la COVID-19? CaixaBank i Vital Voices han cercat la manera d'aconseguir-ho, igual que va fer-ho Geraldine Laybourne ara fa més de 15 anys. El resultat d'aquesta col·laboració és una nova plataforma de mentoring virtual especialment dedicada a ajudar emprenedores, impulsores de pimes i start-ups a tot Europa, afectades per la COVID-19. En aquesta plataforma, hi poden participar tant les persones que vulguin rebre assessorament com els experts (dones i homes) amb una carrera directiva consolidada. El projecte, que ja està en marxa a Espanya i al Regne Unit, s'articula a través del web vitalvoicesmentoring.com, on es poden inscriure les emprenedores interessades a participar-hi. L'organització aparellarà les emprenedores amb el seu mentor o la seva mentora perquè puguin celebrar sessions virtuals d'assessorament que els ajudin a reflexionar sobre possibles sortides als problemes als quals s'enfronten a les seves empreses i nous enfocaments a la seva carrera professional. Juntament amb aquest programa, CaixaBank promou el mentoring femení dins la seva pròpia estructura mitjançant plans interns, gràcies al seu programa de diversitat Wengage. A través d'aquests plans, directives de l'entitat ofereixen assessorament a altres professionals per ajudar-les a desenvolupar les seves carreres. Aquestes iniciatives parteixen del compromís que CaixaBank manté amb la diversitat, del qual també en formen part altres com ara la promoció de debats i de xerrades al voltant d'aquesta qüestió, l'organització de reconeixements com el Premi Dona Empresària i a l'excel·lència acadèmica o actuacions vinculades amb el món de l'esport com ara el patrocini de la Selecció Espanyola Femenina de Bàsquet. Apostar pel lideratge femení és invertir en el futur de tots. Per això, una simple conversa sorgida durant una caminada pot arribar a esdevenir una fita per a tota la societat.
SOCIAL
Privacitat on-line, consells per mantenir les teves dades fora de perill
Els ciberatacs són el pa de cada dia i a hores d'ara ja hi ha molts ciutadans que n'han patit les conseqüències. Entre aquestes s'hi troben les relacionades amb la suplantació d'identitat, una malifeta que sol tenir sempre el mateix origen: el robatori d'informació personal. És a dir, un atac a la privacitat on-line en tota regla. La qüestió és que, amb la crisi del coronavirus, aquesta privacitat on-line està especialment exposada. La raó principal és l'important flux d'informació digital que circula aquests dies, sobretot la relativa a la pandèmia. Vídeos, enllaços, mems... tota mena d'arxius salten de correu en correu i de missatge en missatge. També tota mena d'informació sobre la nostra situació actual en què ens trobem i que publiquem en xarxes socials. Els nostres telèfons mòbils i els nostres ordinadors treuen fum amb la gran quantitat de dades que compartim. Fins al punt que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat la situació actual d'“infodèmia”, referint-se a la sobreabundància d'informació que circula. Els ciberdelinqüents saben com aprofitar aquest flux, així com el nostre desig de rebre la màxima informació possible. Per això han trobat l'ocasió perfecta per intentar apoderar-se de les nostres dades. És el primer pas cap a una possible suplantació d'identitat, que pot crear més maldecaps del que sembla.Pot semblar que la suplantació d'identitat és un problema que només afecta els famosos de tant en tant. Això es deu al fet que els seus casos solen ser els més sonats. Cada dos per tres sentim parlar d'alguna personalitat a qui han piratejat el seu perfil en una xarxa social per publicar-hi qualsevol cosa en nom seu. Tanmateix, qualsevol pot ser víctima d'aquesta mena d'activitat fraudulenta. Tal com recorda l'Oficina de Seguretat de l'Internauta (OSI), qualsevol persona que tingui a internet informació personal, com ara nom i cognoms, edat, lloc de naixement o fotografies, i no tingui controlat qui pot accedir a aquestes dades pot ser víctima de suplantació d'identitat. Fins i tot si aquesta informació no està publicada a internet, sempre hi ha un cert risc. Pel que fa als llocs on es desenvolupen les suplantacions d'identitat, solen donar-se en xarxes socials, ja que resulta senzill recopilar-hi informació sobre una persona i fins i tot crear un perfil fals per fer-se passar per ella. De fet, és habitual l'ús de bots que es fan passar per persones reals per promocionar productes i serveis o sembrar la zitzània. També hi ha atacs de phishing que utilitzen malware per infectar els nostres equips i apoderar-se de la nostra informació personal. En aquests atacs, els ciberdelinqüents solen utilitzar tècniques d'enginyeria social per suplantar la identitat d'entitats o persones conegudes per tal d'enganyar les seves víctimes i obtenir les seves dades. I un cop tinguin aquestes dades, intentaran accedir en nom seu a diferents serveis. Els atacs de phishing solen seguir aquest esquema: obrim un correu electrònic o missatge que sembla enviar una persona o entitat de confiança; el missatge sol·licita que s'accedeixi a un web per facilitar-hi informació personal; el web sembla legítim, per la qual cosa facilitem totes les dades sol·licitades, inclosos el nom d'usuari, la contrasenya o el número d'identificació fiscal. A partir d'aquí, els ciberdelinqüents tindran a la seva disposició les dades necessàries per intentar suplantar-nos, per exemple, en les nostres interaccions amb el banc. En aquesta mena d'atacs també són habituals els missatges que ens anuncien que hem guanyat un premi i que hem de proporcionar informació personal per poder-hi accedir. En plena pandèmia de la covid-19, aquesta mena d'atacs s'ha sofisticat i aprofita aquest tema com a ganxo per apoderar-se de dades d'usuaris. Des d'arxius amb suposats consells en vídeo per mantenir-se fora de perill de la malaltia que oculten programa maliciós fins a cibercriminals que es fan passar per l'Organització Mundial de la Salut, tot s'hi val per trencar la privacitat on-line dels internautes.Les circumstàncies especials que vivim actualment exigeixen que siguem més curosos que mai amb la nostra informació personal. Els atacs de suplantació d'identitat no només afecten la víctima de l'estafa, sinó també les persones o organismes pels quals es fan passar els ciberdelinqüents, que es poden veure envoltats en un problema de manera totalment inadvertida. Hi ha algunes mesures que podem prendre per mantenir les nostres dades fora de perill i evitar que tercers puguin contactar amb altres en nom nostre o accedir a diferents serveis on-line fent-se passar per nosaltres. - Fer servir sempre contrasenyes robustes: tant per accedir al perfil de la xarxa social com a les nostres aplicacions bancàries, l'OSI explica que triar una bona contrasenya és fonamental. També ho és gestionar aquestes credencials de manera adequada, sense compartir-les amb ningú, sense fer servir la mateixa per a diversos serveis i fent ús de gestors per recordar-les quan les necessitem. En aquest sentit, CaixaBank ha estat el primer banc del món a utilitzar la identificació biomètrica en les aplicacions pròpies i el reconeixement facial en caixers, que evita haver d'introduir el PIN per fer reintegraments. A més, l'entitat disposa de sistemes robustos per protegir les dades dels seus clients davant dels atacs dels pirates. - Evitar el phishing: el millor per no patir les conseqüències d'un atac de phishing que acabi amb el robatori de la nostra informació és evitar-lo. Per fer-ho, convé fixar-se en els missatges i correus que es reben i estar alerta davant de contactes inesperats o respostes que no s'han sol·licitat. També cal analitzar amb detall els correus, sobretot els que ens demanen que introduïm credencials en un web extern amb qualsevol excusa, i recordar que un banc mai no ens demanarà les nostres dades per correu electrònic, missatge de text o telèfon perquè ja els té. Convé examinar l'adreça electrònica del remitent, no fiar-se de peticions urgents que imposin terminis per modificar claus d'accés i comprovar que els enllaços inclosos siguin legítims. Simplement passant el ratolí per sobre del text de l'enllaç, podrem veure l'adreça web a què dirigeix i comprovar si coincideix, o no, amb la que apunta el contingut del missatge. Que la seva redacció sigui incorrecta també ens ha d'alertar. - Incrementar el grau de privacitat dels nostres perfils: a les xarxes socials, convé configurar els perfils de la manera més privada possible, per tal d'evitar que usuaris desconeguts accedeixin a la nostra informació personal. L'OSI també aconsella assegurar-se de la identitat de qualsevol usuari que ens vulgui agregar com a amic, per evitar així que qualsevol tingui accés a la nostra informació personal, fotos o vídeos. - Revisar la política de privacitat: l'OSI recorda que, si ens fixem en les condicions de servei de les xarxes socials, sabrem l'ús que fan de les nostres dades, el seu tractament i emmagatzematge i si es comparteixen amb tercers. Seguir aquests consells ens ajudarà a preservar la nostra privacitat a internet. Una precaució que, en aquests moments, és més important que mai.
INNOVACIÓ
Trucs per fer servir el teu mòbil de manera saludable
En ple confinament per la pandèmia de coronavirus, els smartphones s'han convertit pràcticament en extensions dels nostres cossos. És ben natural, si tenim en compte com n'arriben a ser, d'útils. Quanta informació ens han facilitat en aquests temps estranys! Quantes converses amb els nostres éssers estimats i reunions virtuals amb els nostres amics ens han permès mantenir! Els números deixen ben clara la importància que han arribat a agafar aquests aparells a Espanya. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística recollides en el seu informe España en cifras 2019, el 98% de les llars té almenys un telèfon mòbil. Han desplaçat en popularitat els telèfons fixos, que ja només els trobem a tres de cada quatre (75,8%). A més, el principal tipus de connexió de banda ampla es fa a través d'un smartphone. Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible per a milions de ciutadans confinats a casa seva. Són la finestra que ens facilita les nostres relacions socials, el nostre oci o fins i tot la nostra feina. Ens permeten estar permanentment connectats amb els nostres companys, familiars i amics. Una situació que aporta grans avantatges, però que es pot convertir també en un inconvenient. Per evitar-ho, hem d'aprendre a gestionar-la. L'ús de smartphones i els seus efectes sobre la nostra salut mental és motiu de controvèrsia. Cada cop hi ha més estudis que apunten certs efectes negatius relacionats amb l'ús de smartphones. Per exemple, s'han trobat correlacions entre l'ús d'aquests dispositius i la depressió, els canvis en la memòria i els sentiments de soledat, aïllament i ansietat. Un altre estudi fet sobre enquestes a espanyols adults estima que al voltant del 15,4% d'aquests es trobava en risc de desenvolupar una addicció al telèfon mòbil i el 5,1% es corresponia amb usuaris que ja en feien un ús problemàtic. Fins i tot s'ha estudiat la relació entre el phubbing —la pràctica que ens porta a estar pel nostre smartphone i ignorar la persona que tenim al davant—, l'erosió de les relacions socials i certa pèrdua de la nostra necessitat bàsica de pertinença a un grup, clau en la nostra pròpia evolució com a espècie. Amb tot, alguns experts adverteixen que encara ens trobem en una etapa molt inicial en l'estudi dels efectes que tenen els telèfons mòbils sobre la nostra salut i benestar. També que l'ús que fem del mòbil és tan divers que pot afectar de manera diferent persones diferents o fins i tot la mateixa persona en diferents moments de la seva vida. En qualsevol cas, els usuaris es mostren cada cop més preocupats per la manera en què aquesta tecnologia pot afectar el seu dia a dia, les seves relacions i el seu propi benestar. Especialment en un moment com l'estat d'alerta per coronavirus, en què és habitual fer-lo servir a totes hores. Les notícies sobre tecnòlegs de Silicon Valley que prohibeixen als seus fills que facin servir smartphones contribueixen, sens dubte, a aquesta preocupació, encara que no tots ells apostin per mesures tan restrictives. De fet, molts opten per establir certes normes i ensenyar als petits a relacionar-se de manera sana amb els dispositius. Una lliçó de la qual els adults també hauríem de prendre nota.Vol dir tot això que hauríem de fer vacances del mòbil? Que hauríem de deixar-lo en un calaix i oblidar-nos-en durant una bona temporada, com si es tractés d'una dieta detox? Tot això no sembla gaire realista, sobretot en un moment com aquest, en què ens hem de quedar a casa. És més, el fet cert és que no hi ha proves que aquesta mena d'estratègies siguin efectives. De fet, deixar de fer servir el mòbil pot fins i tot augmentar els nivells de cortisol, coneguda com l'hormona de l'estrès. Aquesta és la raó per la qual cada cop més experts recomanen aprendre a relacionar-se de manera sana amb l'smartphone en comptes d'evitar-hi qualsevol contacte. Seria l'equivalent a apostar per millorar els nostres coneixements en nutrició tecnològica i aplicar-los en comptes de sotmetre'ns a dietes digitals estrictes sorgides del no-res. Entre els consells, destaca l'ús d'aplicacions que ens ajudin a controlar millor el temps que passem davant la pantalla del nostre smartphone, com ara Screen Time d'Apple o Action Dash. Aquesta informació ens permetrà establir després els passos que hem de seguir per fer un ús més saludable del telèfon mòbil. Prendre consciència sobre com fem servir l'smartphone i quantes vegades el consultem per simple avorriment ens ajudarà a construir-hi una relació molt més racional. Això és especialment important durant el temps en què estarem confinats. En aquest sentit, la iniciativa Levanta la cabeza ha desenvolupat una eina en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció que permet comprovar en cinc minuts si fem un ús responsable de la tecnologia. Silenciar o apagar durant certs moments les apps que ens distreuen més és una bona idea per reprendre el control sobre quan consultem el telèfon mòbil. També ho és desactivar notificacions: d'aquesta manera, triarem nosaltres el moment en què llegirem els missatges que rebem. En aquest sentit, Google ha desenvolupat un nou mode per a mòbils Android, anomenat Focus Mode, que permet interrompre certes apps durant un període de temps determinat. Sens dubte, una utilitat especialment positiva en un moment en què molts ciutadans han hagut de recórrer al teletreball. Els experts també recomanen fer una neteja digital per esborrar-nos de llistes de correu i fins i tot deixar de seguir comptes en xarxes socials que no ens interessin. Mantenir l'smartphone allunyat del nostre lloc de descans i no fer-lo servir abans de dormir també és un hàbit saludable per al nostre son. Tots aquests són exemples d'hàbits que ens ajudaran a reduir els nostres contactes amb l'smartphone i, cosa encara més important, a tenir el control sobre aquest.
INNOVACIÓ
Dia Internacional de la Mare Terra: com cuidar el planeta des de casa
La pandèmia de covid-19 ho acapara tot. És natural, ja que té més d'un terç de la població mundial reclosa a casa. Aquest problema amb prou feines deixa espai per a altres qüestions, però el fet cert és que, més enllà de les portes de les nostres llars, la vida segueix. La Terra continua girant al voltant del Sol i la natura gaudeix d'una nova primavera a l'hemisferi nord. De fet, aquest Dia Internacional de la Mare Terra que avui celebrem és molt especial, i ho és precisament perquè l'estem vivint de portes endins. El confinament per la pandèmia ha posat de manifest alguns dels efectes que les nostres accions tenen sobre el planeta. Que milions d'éssers humans ens hàgim vist obligats a paralitzar o modificar les nostres rutines ha tingut conseqüències palpables sobre la vida a la Terra. La qualitat de l'aire millora, els animals recuperen part del terreny perdut i en alguns llocs el mar tornar a ser transparent. Resulta que el planeta torna a respirar mentre nosaltres ens aguantem l'alè.Entre les conseqüències de la crisi sanitària que estem passant destaca la reducció del trànsit. Que milions de persones no es puguin desplaçar de la manera habitual a causa de les restriccions de mobilitat ciutadana ha tingut una conseqüència lògica: la qualitat de l'aire ha millorat, sobretot a les ciutats. L'informe Efectos de la crisis de la COVID-19 sobre la calidad del aire urbano en España, elaborat per Ecologistes en Acció a partir de les dades recollides a 125 estacions de mesurament de 24 ciutats espanyoles, registra com ha millorat la qualitat de l'aire en aquests entorns. En concret, apunta una reducció mitjana del 55% en les concentracions de diòxid de nitrogen, un contaminant típic dels tubs d'escapament dels automòbils, durant la segona meitat de març. L'informe atribueix aquesta millora en la qualitat de l'aire a la reducció del trànsit des de la declaració de l'estat d'alarma —que situa al voltant del 90% en desplaçaments interurbans i accessos a les ciutats—, així com a una climatologia favorable. Aquesta és una tendència que s'observa en altres llocs del món, com la Xina. Allà s'hi ha observat un increment del 21,5% en la mitjana de dies sense contaminació en províncies com Hubei, que va passar tot el mes de febrer en confinament. També resulten impactants les imatges per satèl·lit preses per la NASA, que mostren una reducció dràstica en els nivells d'òxids de nitrogen a les principals ciutats del gegant asiàtic, així com altres de similars de l'Agència Espacial Europea d'algunes grans ciutats del vell continent.Durant el confinament s'han fet molt populars les imatges d'animals salvatges que es passegen pels carrers i les carreteres davant l'absència dels humans. Els senglars, la proliferació i la proximitat dels quals ja preocupaven les autoritats madrilenyes a principis d'any, es passegen ara tranquil·lament per alguns punts de la capital. La imatge d'exemplars corrent per una rotonda al costat de la seu de la Reial Federació Espanyola de Caça és ben reveladora. Pumes a Santiago de Xile, ossos a les carreteres asturianes o cabres salvatges a la plaça de Chinchilla (Albacete) en són alguns altres exemples. També ha cridat l'atenció aquests dies el cas de dos ossos panda d'un zoològic de Hong Kong que es van aparellar amb èxit per primer cop en deu anys, just ara que les instal·lacions estaven tancades al públic. Fins i tot els peixos aprofiten l'absència de persones per deixar-se veure en llocs com Venècia, que acusa habitualment els efectes del turisme massiu. L'absència de visitants, taxis aquàtics i grans creuers durant alguns dies ha fet que els fons es deixin de remoure i les aigües dels canals recuperin part de la seva transparència perduda. Al seu lloc, milers de peixos de la llacuna de Venècia neden disposats a convertir-se en els nous amos de la ciutat.Sembla clar que la reducció de l'activitat humana té conseqüències directes sobre el planeta, moltes de les quals són positives. Tanmateix, no hem d'oblidar que la sostenibilitat de la Terra no és només una qüestió de portes enfora. Cuidar-la des de casa també és possible si tenim en compte alguns consells: - Racionalitzar l'ús d'energia: l'alentiment de l'activitat econòmica en els sectors industrial i de serveis ha suposat un descens en el consum d'energia. En canvi, ha augmentat el consum a les llars, un factor que podem ajudar a controlar amb alguns hàbits com utilitzar bases múltiples per desconnectar diversos aparells alhora, apagar els llums quan no siguin necessaris, aprofitar la llum natural al màxim o racionalitzar l'ús de la climatització. - Reduir el consum d'aigua: els aqüífers són essencials per a la vida al planeta i també per frenar el canvi climàtic. Per això és tan important que tots col·laborem a l'hora de preservar-los. Fer un consum d'aigua eficient a casa és una manera excel·lent de contribuir a aquesta meta. Segons l'INE, el consum mitjà d'aigua a les llars és d'uns 136 litres per habitant i dia. Per optimitzar-lo, la Fundació Aquae ofereix alguns consells útils, com tancar les aixetes quan no es facin servir, recollir l'aigua mentre esperem que s'escalfi i reutilitzar-la per regar o fregar el terra, o fer la rentadora i el rentaplats quan estiguin completament plens. - Reciclar, més important que mai: el reciclatge és una de les pedres angulars de l'economia circular, un canvi de paradigma sobre el qual la Unió Europea vol encarar el desafiament de la sostenibilitat. En aquest sentit, tots hem de contribuir separant els nostres residus i dipositant-los al lloc adequat perquè es puguin reciclar. En plena pandèmia de coronavirus, a més, aquest costum s'ha convertit en una necessitat. L'augment en l'ús de màscares i guants pot provocar efectes adversos sobre el planeta i la salut si no es gestionen correctament després d'utilitzar-los. A les llars on hi hagi casos positius de covid-19, s'ha de seguir un procés especial per llençar els residus generats pel malalt, que s'hauran de dipositar tots en una bossa tancada dins el contenidor de rebuig. Si no hi ha casos positius, el reciclatge s'ha de fer normalment. Això sí, s'han de separar les màscares i els guants utilitzats en una bossa de plàstic, que anirà al seu torn dins una segona bossa d'escombraries en un cubell a part dins el domicili. Després, es dipositarà al contenidor de rebuig. Per part seva, els envasos de gel hidroalcohòlic han d'anar al contenidor groc, perquè són de plàstic. Cuidar el planeta és una tasca que hem de fer cada dia. Aprofitar el confinament per cultivar bons hàbits en aquest sentit no només ens ajudarà a reduir costos per a la nostra butxaca, sinó que també ens permetrà invertir en el futur de casa nostra, la Terra.
SOCIAL
Repte 15: Donar veu als altres inconformistes de l’esport: les famílies.
No hi hauria inconformistes de l'esport sense el suport incondicional dels qui els envolten, els seus familiars. Ells suposen aquesta força invisible que ajuda els nostres atletes a afrontar els seus reptes i són —juntament amb els nostres esportistes— els qui trenquen barreres i prejudicis pel que fa a la discapacitat. A CaixaBank volem donar-los un espai perquè puguin expressar-se i que ens expliquin la història de superació d'un esportista d'elit des d'un altre punt de vista: el de casa seva. I no se'ns acut cap exemple millor que el de l'Eva Moral i la seva família. L'Eva Moral és paratriatleta des que, fa cinc anys, un accident en bicicleta la va deixar en cadira de rodes. La seva història és una història de «segones oportunitats», com a ella li agrada de dir. I és que el fet de perdre la mobilitat a les cames no li ha suposat cap impediment, sinó més aviat tot el contrari, ja que s'ha convertit en un revulsiu per trencar barreres, marcar-se reptes i superar qualsevol límit que es presenti: «és impossible que jo camini, però no és impossible que jo arribi on vulgui d'una altra manera», explica l'Eva. Tanmateix, per a aquesta campiona d'Europa i dos cops bronze Mundial de paratriatló, l'èxit i la força no són fortuïts, sinó que són el resultat de la seva actitud optimista i d'una cosa que és clau per a ella: el suport de la seva família. José i Rosario són els pares de l'Eva. Ells ens expliquen en primera persona com han estat els seus últims cinc anys al costat d'aquesta campiona a la pista i en la vida. «Normalment anava amb el seu germà a les competicions, però aquell cap de setmana no tenien cap triatló. Dissabte al vespre em va dir que era a casa d'una amiga sopant i que l'endemà pensaven anar a fer una cicloturista. Quan li ho vaig comentar al meu marit, em va dir que plouria i va afegir-hi: "Doncs a mi no m'agrada gens ni mica". Però mai no ens havíem pensat que podria arribar a passar una cosa així», afirma Rosario, la mare de l'Eva, tot recordant el dia previ a l'accident, ja fa cinc anys. «L'endemà, érem de camí a la casa que tenim a la serra de Madrid i vaig rebre una trucada del meu fill dient-me que l'Eva havia tingut un accident. Vam fer mitja volta i vam marxar directament a l'hospital. Van ser els quilòmetres més llargs de la meva vida, no hi arribàvem mai. Quan vam entrar a la sala, dos metges van dir-nos que seguéssim, que la nostra filla estava bé, però que no tornaria a caminar. Li vaig dir: «No coneixes la meva filla, no saps la força que té». Malauradament, però, la lesió de l'Eva era més greu del que pensaven i la situació era irreversible: «Nosaltres estàvem destrossats. Però ella va ser valenta per tots. La seva frase era: "he viscut 31 anys d'una manera i ara em toca viure d'una altra". El seu caràcter i la seva determinació han estat claus. Qualsevol altre s'hauria enfonsat». La força de l'Eva va ser tan contagiosa que els seus pares expliquen com ells mateixos es van armar de valor i van tirar endavant, donant-li suport en cada pas d'aquesta nova vida: «Ella deia que havia de fer-se la forta per nosaltres i nosaltres per ella. Jo el que volia era veure-la feliç. Per això, quan al principi va dir que volia tornar a muntar en bici, li vam dir que sí, vaig pensar que així estaria entretinguda. Mai vaig arribar a imaginar-me que s'hi dedicaria al cent per cent. N'estem súper orgullosos».Part de la culpa de l'èxit de l'Eva també la té el José, el seu pare, el qual, juntament amb la Rosario, no es va separar de l'Eva ni un sol minut. En l'actualitat, viu la competició gairebé com un més dels participants: «Avui dia, el meu pare continua sabent-se gairebé millor que jo els temps de totes les meves rivals. A Austràlia, s'aixecava a les 5 de la matinada per veure'm competir en streaming, és el meu fan número u. Abans de veure l'start list, ja me l'ha enviat el meu pare per WhatsApp», explica l'Eva. I és que per al José no hi ha obstacles quan es tracta de fer feliços els seus fills: «Els seus somnis, com el del meu fill, són els nostres. Ho visc viu gairebé al mateix nivell que ella, i m'empipo tant com ella quan les coses no surten del tot gaire bé. Soc tot el dia amb ella. A les 8 em truca, em porta el gos perquè marxa a nedar i quedem quan en torna. Agafo la furgoneta a casa seva, hi carrego tots els trastos i fem els quilòmetres que calgui. Cada dia de l'any, entrena fins i tot els dissabtes i diumenges», explica en José. I quan li demano d'on treu les forces per fer una cosa així, ell ho té molt clar: «Si ella no hagués tingut aquest caràcter, hauria estat molt difícil superar-ho. Ella sempre diu que els seus pares l'han ajudada i jo dic que va ser al contrari, la seva força ens va ajudar a nosaltres». La de l'Eva és una història d'entrega, sacrifici i amor, en què el millor equip per superar qualsevol obstacle ha estat i serà sempre la seva família, els altres inconformistes de l'esport i de la vida amb els quals sempre pot comptar. Descobreix més sobre la història d'Eva Moral i la seva família a: https://www.sport.es/es/noticias/deportes/eva-moral-7895016 https://www.marca.com/paralimpicos/2020/04/17/5e790731ca474139688b45d7.html
CORPORATIU
Coronavirus i ciberatacs, no abaixis la guàrdia
“En temps de sobreinformació, la creativitat desapareix”. Així definia el neuropsicòleg Andrey Kurpatov alguns dels efectes de la sobrecàrrega d'informació durant l'últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El que no preveia l'expert és la capacitat dels ciberdelinqüents per idear formes noves d'atacar les seves víctimes. Una creativitat que s'ha disparat enmig de la pandèmia del coronavirus, quan ciutadans i empreses demanen més informació del que és habitual. Aquestes últimes setmanes han començat a proliferar ciberatacs relacionats amb la crisi del coronavirus. El fet cert és que l'escenari és propici per a aquesta mena de delinqüència: el consum d'internet s'ha disparat, amb increments de trànsit pròxims al 40%, igual que el teletreball. L'elevada demanda d'informació sobre la pandèmia per part de ciutadans i professionals ha obert noves oportunitats per als ciberdelinqüents. Mentre que alguns han promès no actuar en certs casos mentre duri la pandèmia, altres han decidit aprofitar la situació per difondre els seus atacs. En qualsevol cas, mai no s'ha d'abaixar la guàrdia davant la possibilitat de ser un dels seus objectius. I menys en una situació tan excepcional com l'actual.Els atacs de segrest d'informació, o ransomware, no han trigat a aparèixer. El que passa és que, aquest cop, ho fan adaptats a la situació actual de pandèmia. És a dir, aprofiten la tirada informativa que té aquests dies la temàtica del coronavirus per accedir als nostres arxius, encriptar-los i sol·licitar després el pagament d'un rescat si els volem recuperar. Si a tot això hi sumen la sobrecàrrega de feina que pateixen els professionals de certs sectors, com els de la sanitat, els ciberdelinqüents troben l'ocasió perfecta per intentar segrestar informació sensible. Aquest va ser precisament el cas d'un enviament de ransomware reportat per la Policia Nacional. Consistia en l'enviament de correus electrònics a personal sanitari de diferents hospitals espanyols relacionats amb la temàtica del coronavirus. Incloïen arxius adjunts amb els quals els ciberdelinqüents pretenien corrompre la informació del centre mèdic per demanar després un rescat. Aquesta mena d'atacs de segrest d'informació també s'han detectat en altres països. Un exemple és el del ransomware que utilitzava el domini coronavirusapp[.]site per assolir el seu objectiu. Contenia un mapa de calor dels Estats Units en què es mostraven els focus de més contagi per captar l'atenció de l'internauta. En concret, aquesta pàgina sol·licitava que es baixés una app mòbil per continuar informat. En fer-ho, s'instal·lava un ransomware anomenat Covidlock, amb el seu consegüent missatge d'infecció i sol·licitud de rescat.La ruptura de la normalitat també deixa exposada la població davant les ciberestafes. Com que en aquests moments cerquem constantment informació relacionada amb el coronavirus, els ciutadans estem més exposats a patir aquesta mena d'enganys. De fet, les xifres d'ús de la temàtica del coronavirus com a ganxo per estendre ciberatacs entre la població s'han disparat el març, coincidint amb la declaració del coronavirus com a pandèmia global. A més, s'ha detectat un increment de fins al 70% de correus amb atacs de phishing que fan ús d'aquesta temàtica per recopilar informació personal de manera fraudulenta. L'FBI mateix alerta sobre una onada sense precedents d'aquesta mena de delictes, en aquest cas relacionats amb la pandèmia. A Espanya, els últims informes del Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC, dependent del Ministeri de l'Interior) alerten sobre una quinzena de ciberestafes amb l'esquer del coronavirus. Per perpetrar-les, els delinqüents aprofiten el sentiment de vulnerabilitat que empeny molts ciutadans a cercar informació sobre la pandèmia.Cal tenir en compte que aquestes ciberestafes no arriben exclusivament a través de correus electrònics. També es fan servir aplicacions, webs i fins i tot missatges de text per comprometre la seguretat de les persones i la seva privacitat. Un exemple n'és l'ús de missatges de text per oferir una aplicació que ajuda a aconseguir mascaretes sanitàries. Quan es baixa l'aplicació, s'instal·la un virus que reenvia el missatge a tots els contactes de l'agenda del telèfon infectat. Un altre atac detectat utilitzava un missatge de WhatsApp per suplantar el Ministeri de Sanitat i redirigir a un web de venda de mascaretes. També proliferen estafes amb troians, com el conegut Cerberus, que afecten dispositius Android. Aquest atac té com a objectiu principal el robatori de credencials bancàries o tipus RAT, amb el focus posat en la distribució i el robatori de dades sensibles de la víctima.En un moment en què ens veiem bombardejats constantment per la difusió d'informació per mitjans electrònics, el sentit comú és més necessari que mai. Protegir-nos de ciberestafes en un moment especialment vulnerable com el que vivim ens evitarà més d'un disgust. Algunes recomanacions per mantenir-se fora de perill d'aquesta mena d'atacs són les següents: - Eliminar, sense obrir-los, els correus electrònics sospitosos o amb un origen del qual no tinguem constància. - Evitar les cadenes de missatges, que moltes vegades es fan servir per recopilar dades de contacte, així com els missatges que rebem de coneguts amb enllaços o adjunts i que semblin fora de context o no encaixin en la conversa. - No fer clic ni prémer sobre enllaços dubtosos, ja que ens poden redirigir a webs fraudulents. - Davant del dubte, contrastar sempre amb persones de confiança i fonts oficials qualsevol informació que rebem i ens resulti sospitosa. - Extremar les precaucions en les compres en línia, sobretot les de productes relacionats amb la pandèmia, com mascaretes o guants. - Mantenir actualitzats els sistemes dels dispositius electrònics, inclosos els antivirus. - No facilitar mai claus ni contrasenyes sol·licitades a través de correu electrònic, missatges de text o qualsevol altre canal. - Que un web comenci per https i mostri un cadenat a la barra del navegador no garanteix que sigui segur. De fet, pot tractar-se d'un web fraudulent. Convé fixar-se bé en si l'enllaç es correspon realment amb el del lloc web al qual ens volem connectar. Sempre serà més segur teclejar l'adreça web autèntica a la barra de navegació que accedir-hi des d'un enllaç obtingut d'una altra font. Mantenir a ratlla els ciberatacs no és només un acte de protecció individual. En moments com els actuals, la responsabilitat ciutadana és especialment important, per la qual cosa també s'ha d'evitar al màxim la seva propagació a altres persones. La calma i el sentit comú són, un cop més, les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.
INNOVACIÓ
Ricardo Ten, Eva Moral i Sarai Gascón ens inspiren més que mai
Superació, optimisme, esforç. Ricardo Ten, Eva Moral i Sarai Gascón, esportistes i medallistes paralímpics, comparteixen les seves històries, els seus èxits i els seus reptes, que avui, més que mai, ens inspiren. Els nostres Inconformistes de l'Esport demostren que l'actitud i l'energia positiva són clau per aconseguir la força que ajuda a superar qualsevol obstacle. Tres històries inspiradores que transmeten els valors de l'esport paralímpic i que parlen dels veritables #InconformistesDelEsport, els que no es pregunten si poden fer-ho, sinó si poden fer-ho encara millor. Anar més de pressa, arribar més lluny i superar més metes. Els que no creuen en obstacles insalvables. Els que demostren cada dia que, amb valentia i entrega incondicional, tot és possible i que rendir-se no és una opció.
CORPORATIU