Emprendre a Espanya: tràmits per muntar el teu negoci
Pot ser en una conversa amb un amic. O mentre prens tranquil·lament el sol a la platja. Fins i tot pot ser que la inspiració et vingui mentre estàs treballant. Qualsevol moment és bo perquè sorgeixi una idea de negoci que val la pena emprendre. Saps que has trobat un producte o un servei que encantarà a aquest públic potencial que tant el necessita. També saps que ho has d'intentar i que no pararàs fins que ho facis. Sense adonar-te'n, t'has convertit en un emprenedor disposat a conquerir el mercat. Ara comença un camí difícil, però apassionant, que implica la gestió de certs tràmits amb diferents administracions.A Espanya s'han de fer una sèrie de gestions perquè una persona es converteixi en empresari individual o autònom i pugui posar en marxa una activitat empresarial. Segons detalla el Govern d'Espanya, aquests tràmits serien, a grans trets, els següents: - Alta en el cens d'empresaris a l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). - Afiliació i número de la Seguretat Social a la tresoreria territorial de la Seguretat Social. - Alta en el règim de la Seguretat Social a la tresoreria territorial de la Seguretat Social. - Inscripció de l'empresa, afiliació i alta dels treballadors en el règim corresponent de la Seguretat Social. Són tràmits necessaris si es contracten treballadors, que es fan a la tresoreria territorial de la Seguretat Social. - Comunicació d'obertura del centre de treball a la Conselleria de Treball de la comunitat autònoma corresponent. - Alta en l'impost sobre béns immobles a l'ajuntament on s'estableixi l'empresa. - Obtenció del calendari laboral a la Inspecció Provincial de Treball. - Alta dels contractes de treball al Servei Públic d'Ocupació Estatal. - Registre de signes distintius a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. - Registre de fitxers de caràcter personal a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. - Llicència d'activitat a l'ajuntament corresponent. El nombre final de tràmits que haurà de fer l'emprenedor dependrà de diversos aspectes, com per exemple si tindrà o no treballadors, o un centre de treball, o el tipus d'activitat que desenvolupi, en funció de la qual pot ser que s'hagin de gestionar permisos addicionals. Aquesta diversitat de tràmits fa que el temps mitjà per muntar una empresa a Espanya sigui de 12,5 dies, superior al d'altres països del seu entorn. Per exemple, a França la mitjana és de només 3,5 i a Portugal se'n necessiten 6,5, segons dades del Banc Mundial. En qualsevol cas, no es tracta d'un termini gaire llarg, gràcies en part a l'ajuda que certs organismes presten als autònoms.Tot i que la llista de gestions és llarga i les institucions davant les quals cal fer-les són diverses, s'han posat en marxa alguns mitjans per facilitar la vida als emprenedors i evitar que hagin de fer gaires voltes per posar en marxa la seva empresa. Una és el Portal Eugo, una finestreta única empresarial (FUE) que permet crear empreses a través d'internet amb un certificat digital. Aquest portal, a més, ofereix eines interactives molt útils, com un catàleg amb tots els tràmits específics que pugui necessitar un negoci per a la seva posada en marxa, com poden ser declaracions, avaluacions, llicències i fins i tot inscripcions en registres o col·legis oficials. Si es prefereix fer els tràmits de manera presencial, es pot anar a algun Punt d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) dels centenars establerts per tot Espanya. El lloc web d'aquest servei inclou eines que permeten que els emprenedors facin anàlisis DAFO, autodiagnostiquin les seves actituds emprenedores, elaborin un pla d'empresa i fins i tot simulin un model de negoci.Posar en marxa una empresa no només requereix disponibilitat de temps per estudiar el mercat, sotmetre la idea de negoci a testos o fer els tràmits necessaris. A més, sol exigir un cert esforç inversor. Per aquest motiu, una de les preguntes més habituals entre els emprenedors té a veure amb les ajudes i incentius que existeixen per donar-los suport en el pas que volen fer. Crear una empresa no només significa dir adeu als caps o apostar per una idea. Les empreses, a més, creen valor per a la societat, a la qual contribueixen creant llocs de treball, generant activitat econòmica i fins i tot pagant impostos. Per aquesta raó, és lògic que es promoguin certs mecanismes per ajudar els que es decideixen a posar en marxa un nou negoci. També en el cas de les ajudes, són diversos els organismes que les poden concedir. Ajuntaments, comunitats autònomes i l'estat solen posar en marxa diferents incentius amb finalitats diverses: implantació de negocis en certes zones, internacionalització o foment de la contractació o d'activitats determinades són algunes de les més habituals. Aquesta diversitat dificulta, en certa manera, la tasca a l'emprenedor que vol saber amb quins suports compta a l'hora de llançar-se al món empresarial. Per aquest motiu, la Direcció General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa ha creat la Guia dinàmica d'ajudes i incentius nacionals per a la creació d'empreses. Es pot consultar a través d'internet i està permanentment actualitzada amb les ajudes corresponents a cada comunitat autònoma que tenen el seu termini d'inscripció obert. Per fer-ho, es basa en la informació publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat, així com en butlletins autonòmics, provincials i locals. A més d'aquestes ajudes, existeix finançament bonificat a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i també hi ha la possibilitat de capitalitzar la prestació d'atur per muntar una empresa. A aquestes ajudes s'hi sumen les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social per a nous autònoms i les relacionades amb la contractació de treballadors. Els autònoms també poden trobar suport en entitats com CaixaBank, que a través de MicroBank ofereix línies de finançament per a autònoms i empreses, així com microcrèdits per ajudar-los en els seus projectes. Muntar una empresa no és una tasca fàcil, però els valents que decideixen fer el pas no estan sols. La seva obstinació per ajudar la societat a progressar bé mereix un impuls.
SOCIAL
«Usabilitat» per a un món més fàcil
Avui, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Usabilitat. Aquesta efemèride, que sempre se celebra el segon dijous de novembre, neix el 2005 de l'Associació de Professionals de la Usabilitat per conscienciar sobre la importància de dissenyar productes centrats en l'usuari i que siguin fàcils d'utilitzar. Encara que el terme «usabilitat», que procedeix de l'anglès usability, no està inclòs al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, s'utilitza amb molta freqüència en el camp de la informàtica i la tecnologia. No obstant això, també té la seva aplicació en altres disciplines com l'educació, la salut o la comunicació. Aquest neologisme fa referència a l'experiència que té un usuari en interactuar amb un producte o sistema i mesura si l'ús d'aquest producte ha resultat fàcil, còmode, ràpid, fiable i intuïtiu. Per dissenyar un servei «usable» és fonamental posar-se al lloc del client i situar la seva experiència d'ús al centre de les decisions. Per això és molt important tenir en compte aspectes com els temps d'espera, el grau d'atenció que requereixi el producte o servei i, sobretot, l'experiència del primer ús per garantir una bona «usabilitat». Cal no oblidar que la «usabilitat» pretén fer la vida més fàcil i humanitzar la tecnologia. Si el resultat de l'experiència de l'usuari és positiu, és molt freqüent que la persona torni a gaudir dels avantatges del producte i fins i tot en recomani l'ús. Avui, en el marc d'aquest Dia Mundial, se celebren multitud d'esdeveniments a tot el món on es reuneixen professionals, educadors, ciutadans i grups governamentals per assegurar que els serveis i productes que es desenvolupin estiguin centrats en les persones i siguin fàcils d'utilitzar. Aquest any, el tema del Dia Mundial de la Usabilitat és «Dissenyar per al futur que volem» i està inspirat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Els professionals de la «usabilitat» han de dissenyar de manera responsable per garantir que l'accés al món digital sigui còmode i intuïtiu per a tots i tenint en compte el medi ambient. Per part seva, CaixaBank ha demostrat la seva aposta per l'accessibilitat en complir el nivell d'accessibilitat A en el seu servei de banca en línia, i el nivell AA per al seu portal d'Internet. A més, gràcies al projecte APSIS4all, l'entitat ha desenvolupat una solució perquè totes les persones, independentment de les seves necessitats i preferències, puguin operar de manera autònoma en qualsevol caixer. Un altre exemple de l'aposta de CaixaBank per la «usabilitat» són els caixers amb reconeixement facial, una iniciativa per la qual ha rebut el premi de la revista The Banker al millor projecte tecnològic de l'any.
INNOVACIÓ
Hedy Lamarr i altres dones inventores que van transformar el món
Avui, 9 de novembre, és el Dia Internacional de l'Inventor, una data que té un origen curiós: és el dia del naixement de l'actriu austríaca, posteriorment nacionalitzada estatunidenca, Hedy Lamarr. La vida de Lamarr va ser, mai millor dit, de pel·lícula: de família jueva, va néixer a Viena el 1914, quan la ciutat encara era la capital de l'Imperi austrohongarès. Va iniciar estudis d'enginyeria als 16 anys però, atreta també per les arts escèniques, els va acabar abandonant. Va provar sort en el teatre berlinès i després va iniciar la seva carrera cinematogràfica a Txecoslovàquia, on va protagonitzar, quan encara no havia fet 20 anys, la polèmica pel·lícula Èxtasi, que es va estrenar el 1933. L'enrenou que va suscitar va ser tal que, disfressada de la seva assistenta, va haver d'acabar fugint del seu marit, el seu país i el nazisme, viatjant primer a París i després a Londres. Allà va conèixer Louis B. Mayer, el president de la Metro-Goldwyn-Mayer, qui li va oferir un contracte en el mateix vaixell que els portava als Estats Units. Així, Lamarr va arribar a Amèrica i va acabar convertint-se en una estrella de Hollywood, protagonitzant nombroses pel·lícules en les dècades dels 30 i els 40, i rivalitzant amb la gran actriu del moment, Vivian Leigh d'Allò que el vent s'endugué. Per què es va decidir llavors que el Dia de l'Inventor fos la data de naixement d'una actriu de Hollywood? El motiu cal cercar-lo en Hedy Lamarr, superdotada segons els seus professors d'infància, que tenia una vida paral·lela com a científica. I entre pel·lícula i pel·lícula, quan la Segona Guerra Mundial es trobava en les seves albors, va desenvolupar la tècnica de l'espectre eixamplat, la funció de la qual és trobar l'espectre de freqüència disponible per enviar dades i senyals a través dels sistemes de telecomunicacions. O, dit d'una altra manera, va inventar el sistema perquè dues emissions no se superposin, molt similar al que avui dia segueixen utilitzant tecnologies tan habituals com el Bluetooth o el wifi. Hedy Lamarr no va registrar la patent del seu invent, sinó que la va cedir a l'exèrcit dels Estats Units, contribuint d'aquesta manera, des de l'anonimat, a la victòria dels aliats, que basant-se en els seus treballs havien creat un sistema de guia per ràdio per a torpedes que era capaç d'evitar les interferències de les potències de l'Eix. Molts anys després, l'inventor i empresari alemany Gerhard Muthenthaler va proposar triar la data de naixement de Hedy Lamarr, el 9 de novembre de 1914, com a homenatge a tots els inventors del món, però principalment a l'oblidada Lamarr, que va morir el 2000 i que no va ser incorporada a la National Inventors Hall of Fame fins 14 anys després de la seva mort. Però Hedy Lamarr, la vida de pel·lícula de la qual serà adaptada aviat en una sèrie, no ha estat, ni de bon tros, l'única dona inventora que ha passat per la història de puntetes. Recordem només algunes d'elles: El primer model de serra circular va ser patentat el 1810 per una dona, la nord-americana Tabitha Babbitt, gràcies a la qual tots podem practicar el bricolatge avui dia. El 1845, Sarah Mather va patentar el periscopi amb la intenció que servís per estudiar les profunditats de l'oceà. Com el de Lamarr, el seu invent va ser posteriorment adoptat per l'exèrcit dels Estats Units per detectar vaixells de guerra i altres amenaces ocultes en el mar. Mary Anderson, una dona de negocis d'Alabama, va inventar el 1903 l'eixugaparabrises, que posteriorment totes les marques de cotxe han inclòs en els seus models. La idea li va venir quan va observar un conductor de tramvia detenir-se amb freqüència per netejar els vidres en un dia de pluja intensa. I naturalment, també poden considerar-se grans inventores les més conegudes Ada Lovelace, qui va crear el primer algoritme en ple segle XIX i és considerada la primera programadora d'ordinadors, o les guanyadores del premi Nobel Marie Curie (en dues ocasions, Física el 1903 i Química el 1911) i Gertrude Bell Elion (Fisiologia i Medicina el 1988). Grans dones, moltes vegades oblidades, han contribuït als avenços més revolucionaris de la societat i, a vegades, van ser les precursores de petits i grans invents que utilitzem avui dia. I és que no podem negar que sense la seva participació la història hauria estat molt diferent.CaixaBank duu a terme diverses iniciatives per impulsar el talent femení. Com a exemple, juntament amb Microsoft Ibèrica, ha creat Wonnow, un programa per fomentar la diversitat i reduir la bretxa de gènere en els sectors STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). WONNOW són uns premis d'àmbit nacional, destinats a alumnes universitàries de les carreres STEM amb menys presència femenina. El guardó té com a finalitat promoure, posar en valor i estimular l'excel·lència, tant acadèmica com personal, de les dones estudiants universitàries d'aquestes àrees, donant visibilitat social a l'esforç, la tenacitat i la capacitat femenina en aquests camps. Una altra de les finalitats d'aquest programa és donar més visibilitat a aquest tipus de carreres per contribuir al foment de les vocacions científiques i tecnològiques en nenes i adolescents. Així, no només es treballa per la igualtat de gènere, sinó que també es proposa una solució a l'escassetat general de vocacions científiques i tecnològiques, cosa que comença a ser un problema greu a Espanya i a Europa.
SOCIAL
On buscar feina a Europa sense que t’afecti el Brexit
Davant els dubtes que ha generat el complicat divorci entre els socis europeus, molts treballadors busquen dins el mercat laboral únic l'oportunitat de desenvolupar la seva carrera sense les incerteses del BrexitEl Regne Unit sempre sona com una de les destinacions preferides per als espanyols que busquen feina a l'estranger. La possibilitat d'aprendre el tercer idioma amb més parlants natius, una àmplia oferta de feina i la seva proximitat amb Espanya són tres de les raons principals per les quals aquest país és atractiu per treballar-hi. Tanmateix, alguna cosa ha canviat des que, el 2016, els britànics van decidir dir goodbye als seus veïns de la Unió Europea (UE). El famós Brexit, que ja ha prorrogat dues dates límit, s'ha convertit en un autèntic embolic de votacions, negociacions i equilibris vora l'abisme. Aquest llarg estira-i-arronsa a tres bandes entre el Govern britànic, el seu Parlament i la Unió Europea ha tingut com a conseqüència una important inseguretat per als europeus que treballen o volen treballar al Regne Unit i no saben del cert com serà el marc legal que regularà la seva estada en aquell país. Els efectes d'aquesta inseguretat no s'han fet esperar. El nombre d'espanyols que es van inscriure a la Seguretat Social britànica per poder treballar en el seu territori es va desplomar el 23% durant els dotze mesos anteriors al setembre de 2018. Si es comparen aquestes xifres amb les corresponents a 2015, abans del referèndum del Brexit, la reducció assoleix el 42%. Els altres ciutadans de la Unió Europea segueixen el mateix camí: a mitjan 2018, la immigració neta procedent de la UE al Regne Unit era la meitat de la registrada en els anys previs al referèndum.Davant la situació que viu el Regne Unit durant aquest llarg procés d'abandonament de la Unió Europea, els espanyols que volen treballar a l'estranger busquen alternatives. El territori europeu mateix n'ofereix algunes de molt interessants, que demanden perfils estrangers per cobrir llocs en la seva oferta laboral. Segons les dades ofertes per la mateixa Unió Europea a través d'Eurostat, hi ha diversos països que deixen part dels seus llocs vacants sense cobrir. Les últimes dades disponibles, que es refereixen al quart trimestre de 2018, indiquen que el país que va deixar un percentatge més elevat de vacants durant aquest període va ser la República Txeca, amb el 6%, seguit de Bèlgica i Alemanya (3,4%), a més d'Àustria (3,1%) i els Països Baixos (2,9%). Per part seva, el portal Eures de la Unió Europea, que ajuda a posar en contacte candidats i ocupadors de diferents països, disposava el mes d'abril passat d'un total de 3,5 milions de llocs oferts a través d'1,9 milions de vacants. Els països que oferien més llocs eren Alemanya (1,56 milions), la República Txeca (301.170), Bèlgica (287.980), França (220.927), Bulgària (197.957) i Suècia (168.058). El Regne Unit quedava molt més lluny, amb poc més de 40.000. Hi ha molts països que necessiten buscar talent fora i als quals es pot recórrer. Permeten viure l'experiència de treballar fora d'Espanya i gaudir, alhora, dels avantatges dels treballadors comunitaris. Tot seguit s’esmenten alguns dels més atractius.El país germànic encapçala pràcticament tots els rànquings europeus de cerca de talent. Tant és així, que el Govern alemany mateix ha decidit impulsar una llei per atreure mà d'obra qualificada procedent de països extracomunitaris, per tal de cobrir el dèficit que pateixen alguns sectors i regions del país. L'envelliment progressiu de la seva població tampoc no ajuda a aconseguir que el país sigui autosuficient pel que fa al treball. En el cas dels ciutadans comunitaris, com els espanyols, ho tenen molt més senzill per accedir al mercat laboral alemany. Segons l'Institut per a la Recerca del Mercat de Treball i el Treball (IAB), el nombre més elevat de llocs que es queden sense cobrir al país es troba en el sector serveis. De totes maneres, el dèficit també és notable en la construcció, la distribució, la comunicació, les finances i fins i tot el sector agrícola. Pel que fa als perfils concrets que cal cobrir, els més difícils de trobar en el mercat laboral alemany són enginyers, tècnics especialitzats i professionals de l'àmbit de la salut.El cor de la Unió Europea també cerca talent. Segons el portal Eures, el clima econòmic favorable ha conduït a un increment en el nombre de vacants laborals al país en els últims anys. A Bèlgica, són sobretot les mitjanes i grans empreses les que busquen talent. Per sectors, destaquen l'immobiliari, el científic i els serveis administratius. També el mercat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) presenta una important demanda de treball. En tots aquests, són els candidats amb el nivell d'estudis més elevat els que més busquen les empreses. Tanmateix, altres mercats ofereixen també oportunitats a candidats amb menys qualificacions, com el sector HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), el comerç o el transport.En el cas d'Irlanda, es conjuga un dels grans atractius del Regne Unit, l'idioma, amb la inexistència d'una de les seves principals traves, el Brexit. De fet, Irlanda es considera un dels mercats més oberts del món per la seva elevada interacció amb l'estranger. La major part de les vacants en aquest país es concentren en el sector financer, en activitats tècniques i científiques (arquitectura, enginyeria, investigacions de mercat, proves i anàlisis…), en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, juntament amb el de la salut i el treball social.Aquest país destaca per la varietat de llocs de treball que necessita cobrir. Suècia és un dels membres de la Unió Europea que han vist créixer la seva demanda de treball en els darrers anys. Les previsions per als propers exercicis també apunten al fet que es mantindrà elevada. Això sí, les empreses en aquest país requereixen, com a mínim, educació secundària dels seus candidats. Amb prou feines hi ha oferta per a nivells educatius baixos. Actualment, hi ha ben poca competència per a llocs d'infermeria i auxiliars, enginyeria, personal informàtic qualificat i educadors, entre d'altres. La digitalització de les organitzacions també influeix en la demanda de treball en àrees molt diverses. Finalment, cal destacar les oportunitats per a cuiners, reparadors de vehicles i conductors de camió, entre altres perfils. Totes aquestes són opcions interessants per als qui vulguin gaudir de l'aventura de treballar a Europa sense preocupar-se per les incerteses del Brexit.
SOCIAL
Repte 10: història de l’esport paralímpic
A la meitat de camí dels #IncoformistesdelEsport fins a les paralimpíades de Tòquio 2020, iniciat fa 10 mesos amb la sèrie 20 per als 20, us portem un resum de la història de l’esport paralímpic: com van néixer aquests jocs, les primeres dates importants de la seva història, heroïnes i herois d’aquest esport… i altres dades que de ben segur que us resultaran interessants. Recordem alguns dels grans moments i curiositats de la història de l’esport paralímpic. Com van néixer els Jocs Paralímpics? Els Jocs Paralímpics no van néixer de la iniciativa d’un esportista ni d’un entrenador, sinó d’un metge. I és que la primera competició per a esportistes amb discapacitat va ser, en realitat, un torneig entre veterans de guerra que havien perdut alguna part del cos en combat. L’èxit va ser tan gran que poc després es van crear els primers jocs oficials el 1960. Primeres vegades No obstant això, no va ser fins al 1964, a Tòquio, que es van introduir per primera vegada un himne i una bandera oficial. I, fins al 1992, a Barcelona, un senyal de TV pròpia perquè el gran públic pogués gaudir de l’espectacle. Edicions i medalles La primera presència de la delegació espanyola va ser a Tel Aviv el 1968. Des de llavors, ha participat en 13 edicions i ha guanyat 651 medalles, més de la meitat de les quals són només en un esport: la natació. Heroïna i part de la història Una altra curiositat és que la campiona paralímpica amb més medalles del país en té més que… Michael Phelps! És així: la nedadora Teresa Perales ha aconseguit un total de 26 medalles i ha marcat el seu nom amb lletres d’or en la història de l’esport. Tòquio 2020 Els pròxims jocs prometen ser els més espectaculars de la història. De fet, el govern de Tòquio ha posat a disposició del COI ni més ni menys que 7 estadis. Segueix els 10 reptes que ens queden, amb nous protagonistes i disciplines paralímpiques, per descobrir els reptes i desafiaments que aquests esportistes afrontaran fins a la gran cita de l’esport. Pots seguir les xarxes socials de CaixaBank per conèixer totes les històries.*Imatge de capçalera del Comité Paralímpic Espanyol publicada a Twitter.
CORPORATIU
Per què se celebra el Dia Mundial de l’Estalvi?
Coincidint amb Halloween, avui, 31 d'octubre, també celebrem el Dia Mundial de l'Estalvi. Un dia que no és tan antic com la nit de bruixes, però poc li falta. Aquesta efemèride compleix 95 anys i es commemora des de 1924. Aquest va ser l'any en què va tenir lloc, a la ciutat de Milà, el Primer Congrés de l'Estalvi, en què més de 300 representants de 27 països es van reunir per analitzar diverses qüestions sobre l'organització i legislació de les caixes d'estalvis. Durant l'esdeveniment es van prendre dues importants decisions: d'una banda, es va crear l'Institut Mundial de Caixes d'Estalvis, que va escollir Milà com la seva seu durant els seus primers anys; i d'altra banda, el professor Filippo Ravizza va instituir el 31 d'octubre com el Dia Mundial de l'Estalvi coincidint amb la clausura del congrés. L'Institut va patir diversos canvis fins a la seva refundació el 1994 com a Institut Mundial de Caixes d'Estalvis i Bancs Detallistes i Grup de Caixes d'Estalvis i Bancs Detallistes Europeus (en les sigles en anglès, WSBI-ESBG), amb nova seu a Brussel·les. Tanmateix, la celebració del 31 d'octubre s'ha mantingut invariable des de llavors. La intenció inicial del Dia Mundial de l'Estalvi era conscienciar la població de tot el món sobre els avantatges que tenia dipositar els seus estalvis en una entitat bancària, en una època, la dècada dels 20, en què molta gent els seguia guardant sota del matalàs. Ja des de les seves primeres celebracions, diverses caixes d'estalvis i altres entitats van començar a participar durant aquest dia, amb activitats com la distribució de llibretes d'estalvi infantil, la publicació d'articles en premsa, la confecció de cartells, l'organització de conferències i concursos, o la difusió de petites pel·lícules publicitàries. Però, sens dubte, el moment de més auge de la celebració van ser els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan el Dia Mundial de l'Estalvi es va convertir en tota una tradició en alguns països com Àustria, on la mascota de l'estalvi, anomenada Sparefroh («l'estalviador feliç»), compta fins i tot amb un carrer dedicat al seu nom. Avui dia, en canvi, la celebració s'ha reorientat cap als països emergents, en què bona part de la població encara està sense bancaritzar. Als països desenvolupats, els missatges de les entitats insisteixen a conscienciar els ciutadans sobre la importància de l'estalvi diari i no malgastar el que es té, eliminant despeses supèrflues. És el cas de CaixaBank, que s'adhereix al Dia Mundial de l'Estalvi, i el web de cultura financera de la qual proposa 10 consells per estalviar diàriament que es poden seguir molt fàcilment. Dividits en dos apartats, la planificació de l'estalvi i la reducció de les despeses, els 10 consells són els següents:1. Fixa't un objectiu. 2. Defineix quant i quan. 3. Porta un pressupost. 4. Preestalvia: separa els diners de la teva nòmina quan te la ingressin, sense esperar a final de mes.5. Porta els diners justos per evitar compres impulsives. 6. Elimina despeses prescindibles: algunes activitats de pagament es poden substituir per altres de similars, però gratuïtes. 7. Redueix el consum energètic: racionalitza el consum i evita desaprofitar energia. 8. Menja a casa o porta un tàper. 9. Utilitza el transport públic o la bicicleta. 10. Cerca formes d'oci gratuïtes.
SOCIAL
Generacions Z i T, el que la demografia ens diu del futur
“A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té el mínim respecte pels de més edat. Els nostres fills avui són uns veritables tirans”. Qui parlava així no era el pare d’un mil·lennista rebel. És una cita que s’atribueix al filòsof grec Sòcrates, nascut 470 anys abans de Crist. És més, la frase “la joventut d’avui no serà capaç de mantenir la nostra cultura” estava escrita en un vas d’argila de fa més de 4.000 anys que va aparèixer a les ruïnes de Babilònia. La preocupació per l’evolució de les generacions següents no és res nou. I és natural que sigui així. Fa milers d’anys que observem amb incredulitat els nous membres de la comunitat humana. Ens costa entendre’ls i tendim a parlar-ne de manera condescendent i, fins i tot, apocalíptica. Tanmateix, si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que cap nova generació no ha aconseguit posar fi a milers d’anys de presència humana a la terra. Actualment, la generació Z és la que fa que les anteriors es trenquin el cap per entendre’ls. Fins i tot els nens de la nova generació T (o generació tàctil) desperten certa inquietud en els seus pares amb aquesta facilitat sorprenent que tenen per manipular tota mena de dispositius. Tots plegats són, en certa manera, finestres a un futur que heretaran i que encara gaudiran els seus pares. Per això, observar-los ajuda els més grans a fer-se una idea de què els espera quan els seus fills agafin el comandament.Abans d’analitzar als joves de les generacions Z i T, podem fer una ullada als seus antecessors, els mil·lennistes. Es tracta de la generació nascuda entre 1981 i 1996, segons la definició de Pew Research Center, i que suposa prop del 24% de la població mundial. És una quota molt més alta que la dels nascuts a la generació X (19,5%) i la dels baby boomers (17%). Per comprendre com són els mil·lennistes cal fer un cop d’ull als grans esdeveniments que hi va haver quan ells anaven creixent i que els han marcat, tal com explica un informe de CaixaBank Research. En el seu cas, són la globalització, la revolució digital i la gran crisi econòmica de 2008. Els mil·lennistes són la generació que ha vist néixer internet, cosa que els ha convertit en una generació hiperconnectada, tant en la seva faceta personal com professional. Precisament la seva afinitat a la tecnologia provoca que prefereixin la immediatesa. Per això valoren la rapidesa, l’eficiència, la facilitat i la simplicitat en tot el que fan, fins i tot al món fora de línia. És com si aquests adults joves comencessin a esbossar els trets que caracteritzaran els seus successors, els membres de les generacions T i Z, que també ha marcat intensament la presència de tecnologia a les seves vides. Hi ha una tendència a identificar els mil·lennistes com natius digitals. Tanmateix, això no és exacte. Caldria esperar a la generació següent, la Z, per trobar aquests primers nens que es van criar des del principi en una societat connectada.L’ús de les tecnologies dels mil·lennistes i el de les generacions anteriors és un dels trets que més els diferencien. Encara que no convé perdre de vista que tots van néixer en un món analògic i s’han adaptat a un altre de digital. Els veritables natius digitals, els que han nascut pràcticament amb un dispositiu connectat a la mà, són els que pertanyen a les generacions Z i T. Els primers són els nascuts entre 1997 i 2012, els que s’han trobat internet implantat a totes les facetes de la seva vida. Segons un estudi de McKinsey, es tracta d’una generació que prefereix el diàleg al conflicte, i que és realista, pragmàtica i inclusiva. I, per posar les coses una mica més difícils a les generacions anteriors, que intenten analitzar-los, no els agrada definir-se d’una sola manera. Per això fugen dels estereotips. També són membres de la generació Z, com Greta Thungberg, els que reclamen de manera més notòria als de més edat un canvi que salvi el planeta que heretaran. Es tracta d’una mostra clara del seu compromís mediambiental.Pel que fa als més nous, també coneguts com els nens de la generació T (o generació tàctil), es tracta de nens que estan a internet pràcticament des que neixen. O fins i tot abans. Una enquesta indica que el 23% dels nadons té presència en línia fins i tot abans d’arribar al món, perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l’embaràs. Es tracta de nens que estan permanentment en contacte amb dispositius digitals. Hi interactuen amb els seus propis dits, per això se’ls denomina generació tàctil. La immediatesa, una vegada més, en marca les vides. A més, fan un ús tan intensiu de les tecnologies des de petits que els experts aconsellen prendre certes mesures perquè això no afecti la seva capacitat de tolerar la frustració o, fins i tot, d’expressar-se. Fins i tot podria ser que, entre aquests petits, ja hi hagi els primers representants del transhumanisme, segons el qual home i màquina acabaran per fusionar-se per ampliar les capacitats de l’ésser humà. La tecnologia, igual que a la resta de les facetes de la nostra societat, és un dels principals factors que defineixen les noves generacions i que les diferencien entre si. Això explica, en part, que visquem en un món en què la immediatesa es valora cada vegada més i en què les relacions socials canvien a tota velocitat. Les noves generacions es valdran en gran mesura d’aquesta immediatesa per construir el món del futur. Les antigues, per part seva, aprendran a delegar i deixar-ho a les seves mans. Tal com s’ha fet sempre.
SOCIAL
Cooperatives: en què consisteixen i quins són els seus avantatges fiscals
Aquest tipus d'empresa té diferents avantatges fiscals i cada soci té el mateix dret a vot i al repartiment de beneficis Per desenvolupar una activitat laboral, per construir un edifici d'habitatges, per posar en marxa una escola, per estalviar… Darrere de tots aquests propòsits, i molts altres, hi pot haver una cooperativa. Aquest tipus d'associacions és molt comú, encara que no gaire conegut. Compta amb un règim fiscal especial i la seva història es remunta a segles enrere.Les cooperatives sempre apareixen envoltades en una aura solidària a causa del seu règim de propietat i gestió democràtiques. Pot ser que aquesta característica porti a pensar que es tracta d'un moviment recent. No és així: els seus orígens es remunten, almenys, al segle XVII i involucren un grup de filadores escoceses amb ganes de diversificar la seva activitat. Els primers registres que hi ha sobre una cooperativa procedeixen de Fenwick (Escòcia), on les filadores van començar a vendre amb descompte el contingut d'un sac de civada a l'habitació de davant d'una casa. Va ser el 14 de març de 1761 quan es va constituir la Societat de les Filadores de Fenwick, que evolucionaria des d'un propòsit purament gremial a la compra col·lectiva de diversos aliments i llibres. Ja a mitjan segle XIX, els Pioners de Rochdale van establir el moviment cooperatiu modern. El 1844, un grup de 28 artesans que treballaven a les fàbriques de cotó d'aquesta localitat del nord d'Anglaterra van fundar la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale, considerada com la primera empresa cooperativa moderna. Les condicions precàries de treball dels teixidors els impedien pagar els elevats preus dels aliments i articles domèstics. Per això se'ls va ocórrer unir els seus recursos i força de treball per accedir als béns de consum bàsics a un preu més baix. Van començar a vendre farina, civada, sucre i mantega en una botiga. Aquests pioners van decidir que els consumidors havien de ser tractats amb honestedat, transparència i respecte, a més de participar dels beneficis segons la seva contribució i gaudir del dret democràtic a tenir alguna cosa a dir sobre el negoci. Així, cada client de la botiga es va convertir en membre d'una cooperativa, la qual cosa va ser tot un èxit. Al principi, obria només dues nits a la setmana. Al cap de tres mesos, funcionava cinc dies a la setmana. Més endavant, el 1862, van sorgir les primeres cooperatives de crèdit a partir d'un model desenvolupat a Alemanya per Friedrich Wilhelm Raiffeisen i Franz Hermann Schulze-Delitzsch. La seva evolució ha portat al desenvolupament de cooperatives financeres a tot el món.Segons ho defineix l'Aliança Cooperativa Internacional, una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'uneixen de manera voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions comunes, que poden ser econòmiques, socials i culturals. Ho fan mitjançant la constitució d'una empresa que és de propietat conjunta i de gestió democràtica. Així, les cooperatives són negocis que els seus membres tenen i gestionen. Tots ells tenen el mateix vot respecte a l'activitat del negoci i el repartiment igualitari dels beneficis. Aquesta condició és independent que els seus membres siguin clients, empleats o residents. Per això hi ha tants tipus de cooperatives que serveixen per a tants fins diferents. Concretament, la Llei 27/1997 de Cooperatives distingeix els tipus següents: cooperatives de treball associat, de consumidors i usuaris, d'habitatges, agràries, d'explotació comunitària de la terra, de serveis, del mar, de transportistes, d'assegurances, sanitàries, d'ensenyament i de crèdit.A més de l'esmentada Llei 27/1997 de Cooperatives, n'hi ha una altra sobre el Règim Fiscal de les Cooperatives (20/1990), que estableix alguns beneficis fiscals bàsics per incentivar la constitució d'aquest tipus d'institucions. En aquest marc, s'estableixen dos nivells de protecció fiscal: un de general i un altre de cooperatives especialment protegides, que comprèn les de treball associat, les agràries, les d'explotació comunitària de la terra, les del mar i les de consumidors i usuaris. Aquestes últimes tenen, a més, una sèrie de beneficis addicionals, recollits a l'article 34. D'altra banda, aquesta norma es refereix de manera particular a les cooperatives de crèdit i les seves particularitats. També a les societats agràries de transformació, que compten amb beneficis fiscals propis. A partir d'aquesta legislació, l'Agència Tributària aplica un règim especial a les societats cooperatives protegides i especialment protegides que no hagin perdut la seva condició d'acord amb la llei. En qualsevol cas, cal tenir en compte que les comunitats autònomes tenen competències en aquesta matèria i les seves pròpies lleis de cooperatives, per la qual cosa s'ha de consultar cada cas particular amb la normativa en vigor.Les cooperatives incloses dins el règim especial que aplica l'Agència Tributària tenen descomptes en alguns impostos, com el de societats. En aquest cas, la base imposable està formada per resultats cooperatius i resultats extracooperatius. El 50% de la part d'uns i altres que es destini al Fons de Reserva Obligatori es pot deduir de la base imposable. A més, la part de la base imposable que correspon als resultats cooperatius tributa al 20% (al 25% per a les cooperatives de crèdit). Les cooperatives protegides també gaudeixen de llibertat d'amortització d'elements d'actiu fixos que s'hagin adquirit en el termini de tres anys des de la seva inscripció i poden compensar pèrdues amb posteriors resultats positius. En el cas de les cooperatives especialment protegides, a més, poden obtenir una bonificació del 50% de la quota íntegra minorada prèviament, si escau, per les quotes negatives d'exercicis anteriors pendents de compensar. Algunes poden, fins i tot, bonificar-se la quota íntegra fins al 90% durant cinc anys. Pel que fa a les explotacions agràries associatives prioritàries, la bonificació de la quota íntegra és del 80%. Altres beneficis fiscals d'aquestes organitzacions poden ser l'exempció en alguns casos del pagament de l'impost d'actes jurídics documentats i el de transmissions patrimonials. A més, gaudeixen del 95% de bonificació en la quota de l'impost d'activitats econòmiques. Les cooperatives són iniciatives molt populars que serveixen per a diversos propòsits: protegir els seus valors ètics de solidaritat, democràcia, igualtat i vocació social, juntament amb la seva capacitat per generar rendibilitat empresarial, és una de les principals raons per les quals gaudeixen de legislació i fiscalitat pròpies.
SOCIAL
En què consisteix l’economia verda?
El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. El propòsit principal d’aquesta jornada és mobilitzar i sensibilitzar persones de tot el món sobre les conseqüències que, actualment, ja està començant a provocar el canvi climàtic, i sobre els grans perills que comporta l’escalfament global. Quan ja no hi ha dubte que, en aquest escalfament, hi ha intervingut l’acció humana, es fa absolutament necessari que canviem de mentalitat per, si no revertir, almenys intentar paliar les conseqüències del canvi climàtic. Un dels principals canvis de mentalitat, un dels que podria tenir més efecte positiu sobre el planeta, és el que anomenem economia verda. Però, què en què consisteix exactament aquesta nova economia? Cal cercar els orígens del concepte en el títol del llibre Blueprint for a Green Economy, que van publicar el 1989 David Pearce, Anil Markandya i Edward D. Barbier. Aquest treball explicava algunes de les polítiques que més endavant es van consensuar com a absolutament necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que sigui capaç de satisfer les necessitats del present, però sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats que poden sorgir en el futur. Va caldre esperar vint anys fins que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va crear el 2009 un nou model basat en el concepte d’economia verda que havien encunyat Pearce, Markandya i Barbier per donar resposta als problemes mediambientals creixents. Es va definir com “un sistema d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, la distribució i el consum de béns i serveis que resulta en millores del benestar humà a llarg termini sense exposar les generacions futures a significatius riscos ambientals i escassetat ecològica”. En concret, els objectius principals de l’economia verda són: - Millorar el benestar social, la lluita per l’equitat a la societat, combatre l’escassetat i disminuir les amenaces al medi ambient. - Promoure un ús eficient dels recursos, la disminució de les emissions de carboni i la responsabilitat social. - Incrementar els recursos públics destinats a la lluita contra les emissions de carboni, així com la creació de llocs de treball verds. - Una aposta decidida per l’eficiència energètica i per la biodiversitat. Encara que no ha estat exempta de crítiques, l’economia verda presenta força avantatges: permet avaluar el nivell de transformació econòmica i el creixement a les empreses que es declaren verdes; facilita l’anàlisi de l’impacte del nivell de desenvolupament d’acord amb l’extracció i utilització dels recursos disponibles, i també permet valorar l’impacte social segons l’accés de la població a recursos bàsics, sanitat i educació. Pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, es podria dir que l’economia verda segueix 10 grans tendències: l’economia circular (reaprofitar els recursos), les compres responsables, les infraestructures verdes, una indústria minera més neta, una agricultura sostenible, la captura i reciclatge de carboni, la cerca d’energies renovables locals, l’economia col·laborativa, l’economia blava (treure profit dels mars i oceans alhora que se’n protegeixen les aigües) i, finalment, el foment de la sostenibilitat en les empreses.Per a CaixaBank, és essencial accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva. Amb aquest objectiu, compta amb una estratègia mediambiental i treballa sistemàticament per reduir l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. Com a exemple de la preocupació de CaixaBank per la sostenibilitat, l’entitat ha rebut dues distincions en aquest àmbit. D’una banda, el DJSI va incloure CaixaBank a l’índex mundial de sostenibilitat que publica cada any. D’altra banda, aquest mateix mes d’octubre, les Nacions Unides han concedit a dues entitats de CaixaBank la màxima qualificació en inversió sostenible: tant l’asseguradora VidaCaixa com la gestora d’actius CaixaBank Asset Management han rebut una A+ per la seva gestió en estratègia i bon govern. En el camp de la descarbonització de l’economia, l’estratègia principal en la lluita contra el canvi climàtic, CaixaBank ha estat inclòs per cinquè any consecutiu, en l'índex d'empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic, segons el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l'àmbit global. És el primer banc de l'Ibex 35 i un dels pocs d'Europa a aconseguir neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloses les emissions indirectes de l'entitat. Altres iniciatives recents, com haver estat el primer banc d’Espanya a emetre un bo social en suport als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, demostren el compromís de CaixaBank amb el medi ambient i amb la societat en general.
SOCIAL