Sobreinformació i desinformació: com protegir-te’n
La nostra manera d'informar-nos ha canviat radicalment en els darrers anys. Gràcies a la popularització d'Internet i dels dispositius electrònics com els smartphones, avui podem accedir a més informació de la que mai no hi ha hagut al nostre abast. Una dada: fins l'any 2003, havíem generat un total de cinc exabytes d'informació durant tota la història. L'any 2003, aquesta mateixa quantitat es generava en només dos dies. Tot plegat, tenint en compte que llavors amb prou feines havia començat l'era digital i les xarxes socials eren encara lluny de popularitzar-se. La possibilitat de rebre tota mena d'informació de manera instantània i gratuïta té múltiples avantatges. Per exemple, la democratització de l'accés al coneixement o la possibilitat de conèixer immediatament què ocorre en l'altra punta del món. Tanmateix, també ha originat inconvenients, com l'excés d'informació i la desinformació, dos problemes que poden causar que els ciutadans estiguin pitjor informats que mai. Un dels efectes de la combinació de la sobreinformació i la desinformació és el que porta a moltes persones fins i tot a estigmatitzar diversos avenços tecnològics i científics. És el resultat de posar de relleu presumptes perills d'aquests avenços i ocultar o relativitzar els seus aspectes positius. Una situació que provoca rebuig davant la innovació i que acaba per tenir conseqüències sobre la societat.Per trobar l'origen d'aquest problema, hem de remuntar-nos al moment en què va canviar radicalment la manera com es genera la informació: la popularització d'Internet. Abans, els principals creadors i distribuïdors d'informació eren els mitjans de comunicació de masses. Des de llavors, qualsevol ciutadà pot generar-la i compartir-la en qüestió de pocs segons, especialment des de la irrupció dels smartphones. Això significa que hem passat d'un entorn en què ens informàvem gairebé exclusivament a través dels mitjans de comunicació a un altre en què regna la saturació. En el primer, la informació era processada per professionals que la filtraven, s'encarregaven de contrastar-la i la distribuïen per un número limitat de canals. En el segon, ens bombardeja tota mena d'informació procedent de tota mena de fonts i propagada a través de tota mena de canals. Com a resultat, es produeix la sobreinformació. En aquest escenari, tendim a bastir filtres que ens ajudin a rebre únicament la informació que ens interessa, ja sigui mitjançant accions directes per part nostra o algoritmes que tenen en compte les nostres preferències per recomanar-nos continguts. Així, correm el risc de tancar-nos en bombolles informatives que acaben per reflectir només part del món i únicament des d'un punt de vista afí al nostre. Una circumstància que, a la llarga, pot empobrir el nostre nivell d'informació.Aquest entorn de sobreinformació i bombolles d'informació s'ha convertit en terreny adobat per a un altre dels grans problemes de l'era digital: la desinformació, que no és una altra cosa que informació errònia, o fins i tot falta d'informació, que es produeix de manera intencionada, normalment amb l’objectiu de manipular-nos. Un estudi realitzat pel MIT assegura que, a Twitter, les notícies veritables triguen sis vegades més a arribar a 1500 persones que les falses. Aquesta dada permet fer-se una idea de l'abast del problema de la desinformació en l'actualitat, una eina que s'utilitza fins i tot amb l'objectiu de manipular eleccions democràtiques. Les característiques del nostre cervell ofereixen una sèrie de vulnerabilitats que es poden explotar per manipular-nos i fer-nos actuar d'una manera determinada. Una d'elles és el biaix de confirmació, que és la nostra tendència natural a acceptar com a veritat tot allò que concorda amb les nostres idees, encara que sigui fals i estiguem cometent un error. La desinformació treu partit d'aquest i altres biaixos per convertir-los en vulnerabilitats. Som hackejables i aquest és el motiu pel qual la informació falsa recorre a diferents trucs per intentar manipular-nos. Per això som vulnerables a teories de la conspiració que exploten la nostra tendència a trobar patrons, a titulars impactants que apel·len a les nostres emocions o a informacions creades per encaixar com un guant amb les nostres creences més profundes. Totes elles són armes habituals d'una desinformació que, a més, ha trobat en els nous mitjans d'informació, com les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria, la manera de propagar-se exponencialment.Davant la proliferació de la desinformació és necessari passar a l'acció. La Unió Europea ha posat fil a l'agulla i prepara ja una sèrie de mesures per deturar aquesta amenaça mitjançant la Comissió. Els mateixos ciutadans també són cada vegada més conscients de la seva responsabilitat a l'hora de plantar cara a un problema que pot condicionar el seu futur. Com no podia ser d’una altra manera, molts d'ells han decidit utilitzar el seu cervell per defensar-se. El pensament crític és potser l'arma més efectiva que tenim per contrarestar les vulnerabilitats que ens deixen exposats a la desinformació. Es tracta d'informar-nos de manera més pausada i reflexiva. Per començar, només hem de plantejar-nos algunes preguntes tan senzilles com qui és la font de certa informació, a través de quin canal hem accedit a ella o si concorda sospitosament amb les nostres creences i qui se'n pot beneficiar. A partir d'aquí, es poden usar eines com contrastar la informació sospitosa. De vegades és tan fàcil com fer una cerca a Google per comprovar si la recullen fonts reconegudes o si ha estat desmentida, així com les dades emprades per fer-ho. També resulta fonamental aprendre a reconèixer quines són aquestes fonts fiables i adequades, a més de llegir els textos sencers, sense quedar-nos exclusivament en el titular. D'aquesta manera, ens podrem fer una idea sobre si la informació que rebem és sòlida o si es fonamenta en fal·làcies o mitges veritats. Abans de compartir una informació, és vital que ens ho rumiem dues vegades, sobretot si està relacionada amb la salut. Així, si no estem segurs de la veracitat d'una notícia, evitarem la seva propagació. Per descomptat, transmetre aquests recursos als més joves perquè aprenguin a tractar correctament la informació és la millor manera d'evitar que els manipulin. Així, mantindrem el nostre futur allunyat de les conseqüències de la sobreinformació i la desinformació.
SOCIAL
Despeses formiga: què són i com controlar-les
Quan diem que algú treballa de manera constant i sense cridar l'atenció, diem que ho fa “com una formiga”. Ho solem dir com una cosa positiva. Aquesta expressió fa referència a la capacitat d'aquests insectes per assolir grans fites a base d'esforços petits i continuats. El problema ve quan la formiga treballa per a l'enemic. Això és precisament el que passa amb el nostre pressupost familiar i les conegudes com a “despeses formiga”. Es tracta de petits desemborsaments que fem dia sí, dia també i dels quals amb prou feines ens adonem. Solen acabar sempre en la mateixa pregunta: “Però, per on han marxat els diners aquest mes?”.Als Estats Units hi ha una dita molt popular que s'atribueix a Benjamin Franklin: “Cal parar atenció a les despeses petites; un petit forat pot enfonsar un gran vaixell”. És una bona manera d'explicar què pot passar amb aquestes despeses que fem sense adonar-nos-en, però que al cap del temps suposen una quantitat considerable. Normalment, no donem importància a les despeses formiga. Aquesta és la raó principal per la qual no les controlem i acaben per torpedinar el nostre pressupost. Per això és tan important aprendre a reconèixer-les i vigilar-les. Quan es parla de despeses formiga, la primera cosa que ens ve al cap és el cafè que fem a l'oficina a mig matí. Efectivament, és l'exemple més evident: una despesa repetida que solem pagar en efectiu i a la qual amb prou feines donem importància, perquè ens solem fixar més en els grans desemborsaments, com el lloguer o la factura del gas. Demanar un cafè un dia és, en realitat, un desemborsament petit i inofensiu. El problema ve quan sumem tots els que ens prenem en un any i ens adonem que ens hem gastat més de cent cinquanta euros en cafès. I que aquesta era just la quantitat que ens faltava per comprar-nos aquella bicicleta que tanta falta ens fa. El que passa és que el cafè és només un dels membres de l'exèrcit de formigues que treballen en contra del nostre pressupost. N'hi ha moltes altres que no són tan evidents, però que juntes poden provocar un problema molt més gros.Un altre dels exemples més evidents de despeses formiga és l'hàbit de menjar fora entre setmana. Un estudi de la Generalitat de Catalunya assegura que en aquesta comunitat es menja fora una mitjana de quatre dies a la setmana. Això suposa, segons l'informe, uns quinze euros més respecte a fer la compra i cuinar a casa. No sembla una diferència gaire gran cada setmana, però al cap de l'any pot arribar a sumar més de vuit-cents euros. Les compres d'impuls que fem al supermercat, quan agafem articles que realment no necessitem i que solem trobar a la línia de caixes, són un altre bon exemple de petites despeses recurrents que s'escapen del nostre control. També hi ha altres despeses formiga que ens resulten encara més invisibles, perquè ni tan sols fem el gest de pagar-les. Són les que s'amaguen darrere dels serveis de subscripció de televisió, música o jocs en línia de què amb prou feines gaudim, però que es carreguen de manera automàtica al nostre compte. També n'hi ha darrere una tarifa elèctrica que no ens convé, però que tampoc ni ens molestem a comprovar. Fins i tot el nostre propi vehicle es pot convertir en una despesa formiga en un moment donat. Un vehicle porta molts costos associats, dels quals amb prou feines ens adonem. A més del cost de l'automòbil en si, també se n'han pagar el manteniment, l'assegurança i els impostos, i moltes vegades fins i tot s'ha de pagar per aparcar-lo. Si és o no la millor opció de mobilitat disponible és una pregunta que cadascú s'ha de plantejar.Identificar les despeses formiga: el primer pas per controlar i reduir les despeses formiga que a poc a poc van consumint el nostre pressupost és ser-ne conscients. Hi ha un mètode molt senzill per aconseguir-ho. Consisteix simplement a anotar totes les despeses que fem, per petites que siguin, per després poder-les analitzar. Serà llavors que podrem veure el seu pes real. Aquest hàbit ens permetrà saber si allò en què invertim els nostres diners ens és necessari o no i de quines despeses supèrflues podem prescindir. Planificar les despeses del mes: fer un pressupost familiar és la millor manera de preveure els recursos que necessitarem. Es tracta d'assegurar-nos que la despesa que fem coincideix amb les nostres prioritats. Una estratègia que ens pot ajudar en aquest sentit és la d'assignar els nostres ingressos a tres categories: despeses imprescindibles, estalvi i despeses opcionals. Això ens permetrà destinar fons a cadascuna en funció de la seva rellevància. Ull: això no vol dir que mai més no puguem tornar a fer un cafè o que ens hàgim de convertir en ermitans. Simplement vol dir que tindrem la possibilitat de reservar una certa quantitat per a petites despeses i fer-ho de manera conscient, que és del que es tracta. Fixar objectius d'estalvi: amb una meta a l'horitzó que puguem visibilitzar, ens serà més senzill fer sacrificis, per petits que siguin. Per exemple, podem estalviar per a les vacances d'estiu o per assegurar-nos que les properes compres de Nadal no seran un maldecap. Ser constants: tot és posar-s'hi, però no serveix de gran cosa controlar les despeses formiga un mes i el següent oblidar-se'n. Precisament perquè són difícils de veure, és fàcil substituir-ne unes per unes altres sense adonar-nos-en. Per això convé no abaixar la guàrdia i mantenir el control per saber bé en què ens gastem els diners i com optimitzar els nostres recursos. Neutralitzar les despeses formiga és un propòsit que ens pot portar grans avantatges en forma d'estalvi o fons disponibles per invertir. Simplement es tracta de canviar el sentit en què treballa el nostre formiguer: en comptes de treure'n els nostres diners, es tracta d'acumular-n'hi. Un objectiu que només es pot aconseguir a base de consciència i constància.
SOCIAL
Nous Paradigmes: del canvi climàtic a la revolució digital
Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, presenta la nova publicació de CaixaBank Research i desglossa els cinc grans desafiaments a què s’enfronta l’economia el 2020: els baixos tipus d’interès, la polarització política, el canvi climàtic, la revolució tecnològica i la desigualtat.Nous Paradigmes neix amb la vocació de contribuir al debat sobre les grans tendències de fons que estan afectant l’economia, i sobre les seves conseqüències. Amb aquest objectiu hem seleccionat, i posat al dia quan ha calgut, els millors articles dels dossiers que hem dedicat a aquestes qüestions i publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank Research durant l’any passat. Desafortunadament, per restriccions d’espai i perquè hi ha més temes rellevants que mesos en un any, algunes qüestions de rellevància s’han quedat fora d’aquest volum. En tot cas, encara que no hi són totes les que són, estem segurs que són totes les que hi són. El primer bloc d’articles, que d’alguna manera emmarca la resta, està dedicat a les perspectives econòmiques per al 2020. Després d’un 2019 decebedor per a l’economia global, les expectatives per a l’any que acabem de començar són modestes, encara que estan lluny dels escenaris més infaustos que, fa pocs mesos, invocaven exageradament el risc d’una recessió mundial. El 2019 va acabar amb senyals d’estabilització en moltes parts del món, i fins i tot de certa recuperació en altres, particularment als països emergents, i esperem que aquesta tendència es confirmi durant l’any. En bona mesura, això dependrà de com evolucionin els grans focus d’incertesa, com ara la pugna entre els EUA i la Xina, la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea o l’impacte econòmic del coronavirus, però també de l’encert de les polítiques econòmiques i, en general, de diferents institucions –governs, bancs centrals, empreses, organitzacions socials, etc.– per fer front als grans desafiaments del moment actual.En aquesta primera edició de Nous Paradigmes ens centrem en alguns d’aquests desafiaments; en concret, cinc: - la gestió d’un entorn de tipus d’interès molt baixos, que, a l’eurozona, per exemple, semblen haver esgotat el marge d’actuació de la política monetària; - la polarització política, un fenomen que deteriora la cohesió social i que alimenta un populisme que ofereix receptes senzilles, que importa que siguin errònies, davant de problemes complexos; - el canvi climàtic, una amenaça que posa a prova el multilateralisme alhora que ofereix a la Unió Europea la possibilitat de liderar, políticament i tecnològicament, un àmbit que marcarà aquest segle; - el canvi tecnològic, que ens ha portat una revolució de les dades que posa el focus sobre qüestions lligades a la privacitat i al creixent domini de les grans plataformes; - i, finalment, la desigualtat o el risc que els canvis que vivim deixin enrere una part considerable de la societat. La idea inicial de Nous Paradigmes sorgeix dels comentaris dels lectors del nostre Informe Mensual. Molts ens havien suggerit recopilar els dossiers dedicats als grans temes del moment en un mateix lloc. Així ho havíem fet al nostre web, www.caixabankresearch.com, i ho fem ara també amb aquesta publicació. Ens agrada que ens llegeixin i també rebre comentaris i suggeriments. Esperem que aquesta publicació serveixi perquè ens llegeixin encara més i perquè ens segueixin dient què pensen del nostre treball. Moltes gràcies per fer-ho. Enric Fernández economista en cap de CaixaBank
CORPORATIU
Com instal·lar apps de manera segura
Des que van aparèixer els smartphones, les apps s'han proposat fer la nostra vida una mica millor. N'hi ha de tota mena: per ajudar-nos a meditar, per resoldre dubtes i, fins i tot, n'hi ha que són autèntics entrenadors personals posats en telèfons mòbils i tauletes. N'hi ha de més o menys potents, més o menys serioses i més o menys útils. El fet cert, però, és que n'hi ha milers. El problema és que no totes són de fiar. Abans d'instal·lar una app al teu telèfon, hauries de prendre una sèrie de precaucions. Si ho fas, protegiràs millor coses tan valuoses com les teves dades, la teva privacitat o fins i tot els teus diners. El motiu és que aquestes petites aplicacions poden fer moltes més coses del que sembla sense que te n'adonis.És important anar amb cura quan baixes una aplicació per primera vegada. Si instal·les una app i no et fixes en els permisos que requereix, podries estar donant accés a les teves dades a algú en contra de la teva voluntat. Quan descarregues una app al teu smartphone o a la teva tauleta, l'aplicació mateixa et sol·licitarà una sèrie de permisos per accedir a certes funcionalitats del dispositiu. Algunes sol·liciten només el que necessiten per funcionar, però altres pretenen accedir a la teva informació personal demanant permisos que no necessiten. Abans d'acceptar la baixada d'una aplicació, convé que donis una ullada als privilegis que sol·licita i que valoris si estan justificats o són excessius. Ets tu qui decideix si els aproves o els rebutges. Entre els accessos més habituals que sol·liciten les apps hi ha els de trucades i missatges, calendari, contactes, ubicació, càmera i galeria d'imatges o micròfon.Quan busquis una app per satisfer una necessitat concreta, normalment trobaràs diferents opcions. La qüestió és que no totes són de confiança ni garanteixen la seguretat del teu dispositiu. Per això convé que tinguis en compte una sèrie de bones pràctiques que t'ajudaran a preservar la teva privacitat, així com la integritat del teu telèfon o tauleta. Una consisteix a baixar aplicacions només de fonts oficials. Les plataformes Google Play i App Store disposen de mesures de seguretat que permeten prevenir l'aparició d'apps malicioses a les seves botigues. Això sí, les mesures no són infal·libles, així que hauràs d'estar sempre atent. No és recomanable que facis jailbreak al teu dispositiu. Aquesta pràctica consisteix a eliminar les limitacions de seguretat imposades pel fabricant, com ara evitar pagar per certes apps. Si elimines les barreres de seguretat que venen de fàbrica, tindràs més problemes que beneficis: l'origen de les apps que puguis instal·lar-hi no serà l'oficial i, per tant, seran potencialment menys segures. Tampoc no convé que baixis apps a través de wifis públiques, sinó que sempre ho has de fer a través de xarxes conegudes i segures. Una altra bona pràctica consisteix a instal·lar una app de seguretat al mòbil. Aquestes eines et poden protegir perquè són capaces de detectar malware i configuracions de risc al teu smartphone. Mantenir la seguretat dels teus dispositius mòbils és molt senzill si prens certes precaucions. Així podràs treure'n el màxim partit sense posar-te en risc de manera innecessària.
INNOVACIÓ
Finançament per a empreses socials: com, quan i per què
Alguna cosa està canviant en el món dels negocis. Ara ja fa alguns anys que l'activitat emprenedora ha obert nous camins que cerquen generar un benefici per a la societat, molt més enllà dels mers guanys econòmics. Es tracta de les empreses socials, una eina que serveix per donar suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, però no tan sols això, ja que també és una manera de respondre al que demanen els mateixos consumidors a les marques. I així ho indiquen les dades: gairebé tres de cada quatre espanyols (73%) asseguren que compren basant-se en criteris ètics o ecològics, segons un estudi de l'OCU i del Fòrum NESI de Nova Economia. A més a més, el 62% considera que el seu consum és una eina per canviar el món. Així, doncs, queda prou clar que la responsabilitat de les empreses amb la societat que les envolta ha d'anar molt més enllà de la seva imatge: ha de formar part del seu ADN. En el cas de les empreses socials, aquesta premissa es compleix al peu de la lletra, perquè el seu objectiu primordial no és tan sols el guany econòmic personal o col·lectiu, sinó crear un benefici per a la societat.Segons les defineix la Unió Europea, les empreses socials tenen com a objectiu principal produir un impacte social molt abans que generar beneficis per als propietaris i accionistes. A més, aprofiten els seus superàvits fonamentalment per assolir aquests objectius socials. Pel que fa a la seva gestió, la desenvolupen empresaris socials de manera responsable, transparent i innovadora. En aquesta gestió també impliquen els seus treballadors, clients i totes aquelles persones a les quals els afecta la seva activitat. Tanmateix, no n'hi ha prou amb fixar un benefici social que es vulgui assolir, establir una empresa per aconseguir-lo i anar a totes. També fan falta recursos. De fet, les empreses socials són iniciatives econòmiques que necessiten finançament per poder complir amb els seus objectius, com qualsevol altre negoci. El que passa en aquest cas és que, com que tenen un model de negoci particular, poden ensopegar amb obstacles addicionals a l'hora de trobar aquest finançament. Dotar les empreses socials dels recursos necessaris és imprescindible perquè puguin reeixir. Aquest és el perquè del finançament d'aquesta mena de negocis. Vegem ara el quan i el com.Per suportar la càrrega econòmica associada al projecte d'una empresa social, el finançament és essencial. A més a més, aquesta empresa s'haurà d'adequar al moment en què es trobi el desenvolupament d'aquest projecte, ja que les necessitats de finançament no són les mateixes quan sorgeix la idea de negoci que quan aquest negoci està consolidat i vol expandir-se. Com qualsevol negoci, les empreses socials necessiten finançar-se en les diverses etapes per complir amb els seus objectius. Juntament amb el finançament tradicional que els ofereixen les entitats bancàries, hi ha determinades fonts a les quals poden recórrer en un moment o altre. Això és degut al fet que cada fase té un nivell de risc i un cost associat, que s'han de conèixer per trobar el millor inversor per a cadascuna d'elles. Durant l'etapa de gestació de l'empresa social —és a dir, quan els fundadors es reuneixen per desenvolupar la seva idea de negoci i comprovar si és viable—, les necessitats de finançament són reduïdes i cal mantenir-les així. A continuació tenim l'etapa de creació, que és quan ja existeix un prototip de producte viable i un equip. En aquesta segona etapa augmenta el risc, perquè encara que no s'hagi comercialitzat res, ja s'ha establert una certa infraestructura que necessita recursos per mantenir-se. Per aquest motiu, resulta més complicat que els inversors externs confiïn en el projecte en aquest moment del seu desenvolupament. En aquestes etapes inicials, el finançament prové habitualment dels mateixos fundadors —per exemple, a través de la capitalització de la prestació d'atur— o del seu mateix entorn. En aquest darrer cas, acostumen a ser els anomenats FFF (familiars i amics dels emprenedors) els qui aposten per la idea de negoci i el producte inicial. També hi ha altres recursos que poden ajudar, com ara les incubadores d'empreses socials o fins i tot els premis per a aquesta mena d'iniciatives. En la fase de llançament del negoci entren en joc conceptes com ara els equips comercials, l'estoc o la distribució del producte. En aquesta etapa fa falta un elevat nivell d'inversió en un moment en què el volum de vendes encara és limitat. Per tant, les necessitats de finançament augmenten, igual que el risc. La fase de llançament és crítica i es correspon amb allò que s'anomena «la Vall de la Mort». Es tracta d'una etapa en què moltes companyies tenen un producte que funciona, però encara no compten amb la confiança dels inversors per tirar-ho endavant. En aquest punt pot ser interessant recórrer a la figura del business angel o fins i tot al finançament col·lectiu o crowdfunding, una eina especialment útil en el cas de les empreses socials. Finalment, durant la fase de consolidació de l'empresa social, quan ja ha assolit un nivell elevat de professionalització i fins i tot se n'ha plantejat l'escalament, el nivell de risc disminueix. Això obre les portes a unes altres fonts de finançament, com ara els fons d'inversió d'impacte social, que tracten precisament de donar suport a aquesta mena de negocis. Es tracta d'una tendència que cada cop té més suports. Aquest tipus d'inversió persegueix un impacte social o mediambiental mesurable i amb un retorn financer.Com es pot observar, aconseguir els recursos necessaris per desenvolupar una empresa social és una tasca que presenta una certa complexitat i que, en gran mesura, depèn del moment en què es trobi el projecte. CaixaBank ofereix aquesta mena de finançament a través de MicroBank i dels seus préstecs EaSI destinats a empreses socials, en el marc del Programa de la Unió Europea per a l'Ocupació i la Innovació Social (EaSI) i amb la garantia del Fons Europeu d'Inversions. Es tracta d'un producte destinat a empreses que tinguin com a objectiu generar un impacte social positiu mitjançant una activitat empresarial econòmicament i mediambientalment sostenible. El producte permet finançar inversions o capital circulant per a l'inici, la consolidació o, fins i tot, l'ampliació de les empreses socials. A més a més, ofereix alguns avantatges, com ara un tipus d'interès fix durant tota la vida del préstec o una carència de capital de fins a 12 mesos. I tot això, sense haver de presentar garanties o avals addicionals. En el vídeo que apareix tot seguit podem conèixer el cas real del Grup Àuria:Posar en marxa una empresa social és molt més que un acte de fe. El finançament és imprescindible per assolir l'èxit, com també ho és la planificació. Saber quins recursos es necessiten en cada moment i on trobar-los és una gran ajuda perquè aquesta mena d'iniciatives puguin reeixir.
SOCIAL
Turisme sostenible, una tasca de tots (i per a tots)
T'imagines que tot Alemanya decidís fer les maletes i venir de visita a Espanya? Llavors, et pots fer una idea força aproximada de la quantitat de turistes estrangers que van visitar Espanya el 2019. Van ser gairebé vuitanta-quatre milions, una mica més que la població total que viu avui al país germànic, que és la més nombrosa de la Unió Europea. Aquest exercici també et permetrà entendre les enormes implicacions que té per a Espanya el seu gran atractiu turístic. Les econòmiques són potser les més evidents, ja que els turistes estrangers es van gastar uns 92.377 milions d'euros. A més, l'aportació del sector al PIB del país ronda el 12,3% i el seu pes en el mercat laboral és del 12,7%, amb poc més de setanta-cinc mil llocs de treball creats el 2019. Tanmateix, el turisme no només representa guanys econòmics o nous llocs de treball. La visita de tantes persones cada any també posa a prova la resiliència del país. Cal abordar moltes qüestions, com ara l'impacte mediambiental d'aquesta activitat o el que exerceix sobre comunitats amfitriones i patrimoni. Aquest és el motiu pel qual el turisme aposta cada cop més per un desenvolupament sostenible com a opció per assegurar el seu futur.Les imatges d'una Venècia massificada o d'embussos d'alpinistes a l'Everest són dos exemples extrems, però il·lustratius del que pot arribar a suposar el turisme sense control. Es tracta d'un sector que aquests últims anys ha experimentat una autèntica explosió a causa de l'eclosió de les companyies aèries low cost, que han multiplicat places i rutes, així com per la irrupció de les noves plataformes d'economia col·laborativa. La pressió del turisme sobre l'ecosistema, l'economia i la societat ha dut l'Organització Mundial de Turisme (OMT) a promoure una nova manera de gestionar aquesta activitat. Es tracta del turisme sostenible, que segons l'organisme és aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l'entorn i de les comunitats amfitriones. La influència del turisme a escala global és tan gran que l'OMT explica com la sostenibilitat mateixa del turisme pot tenir un impacte directe en tots i cadascun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l'ONU. Entre aquests, la reducció de la desigualtat, la sostenibilitat de les ciutats o fins i tot la resposta davant el canvi climàtic. En definitiva, la gestió sostenible del turisme intenta convertir les possibles amenaces d'aquesta activitat sobre ecosistemes, comunitats, patrimoni i economies locals en una oportunitat per millorar el món de manera efectiva. I també assegurar-nos un turisme responsable durant molts anys.Per aconseguir els seus propòsits, el turisme sostenible cerca l'equilibri entre les tres dimensions principals d'aquesta activitat: l'econòmica, la sociocultural i la mediambiental. Només d'aquesta manera es podrà assegurar la sostenibilitat del sector a llarg termini. En aquest objectiu s'hi han d'implicar totes les parts involucrades en l'activitat: des de les empreses fins als turistes, passant per les comunitats mateixes que es visiten. Per fer-ho, l'OMT proposa tres grans línies d'actuació. En primer lloc, l'organisme recomana optimitzar l'ús dels recursos mediambientals, un element fonamental del desenvolupament turístic, de manera que es mantinguin els processos ecològics essencials i es conservin tant els recursos com la diversitat biològica. L'OMT també anima a respectar l'autenticitat sociocultural de les comunitats amfitriones, així com a conservar els seus actius culturals, arquitectònics i tradicionals, fomentant l'entesa entre diferents cultures. Finalment, un turisme sostenible requereix assegurar activitats econòmiques viables a llarg termini, que reportin beneficis socioeconòmics ben distribuïts, amb oportunitats de treball estable que ajudin a reduir la pobresa.Les eines que es poden fer servir en aquesta estratègia són variades: la desestacionalització del turisme, la conscienciació sobre la cura del patrimoni històric o fins i tot l'elecció dels mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient en són només algunes. En aquest sentit, Administració i indústria ja han posat fil a l'agulla per desenvolupar diferents mesures que ajudin a aconseguir la sostenibilitat en el sector. Es tracta d'esforços que ja comencen a donar resultats. Per exemple, en el cas de la Comunitat Valenciana, el seu sector turístic opina que els clients que la visiten són força adequats per al desenvolupament d'un turisme sostenible, segons un informe elaborat per ESADE i presentat juntament amb CaixaBank. A Andalusia, aquest mateix estudi indica que els seus hotelers aposten fortament per la biodiversitat, fent-la compatible amb el sol, la platja i les ciutats monumentals. A més, el sector turístic a Espanya aposta cada cop més per la qualitat en la seva oferta, una estratègia a la qual els turistes responen de manera positiva, segons l'últim Informe sectorial de turisme de CaixaBank Research. També les entitats financeres poden aportar molt a aquesta aposta del turisme per assolir la seva sostenibilitat. En el cas de CaixaBank, és el primer banc europeu que forma part de l'Organització Mundial del Turisme com a membre afiliat, un nomenament que reflecteix el seu compromís a l'hora de promoure un desenvolupament del turisme sostenible, clau per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible. A més, la divisió CaixaBank Hotels&Tourism dona suport a les empreses del sector mitjançant finançament, amb línies específiques per impulsar la seva dinamització i una sensibilitat especial envers els projectes que contribueixin tant a la sostenibilitat mediambiental com a la inclusió social. L'any passat (2019), l'entitat va concedir 3.336 crèdits per un valor total de 2.186 milions d'euros per a projectes d'aquest sector, un 16% més. I aquest 2020, ha atorgat el seu Premi a la Responsabilitat Social Corporativa 2020 a Meliá Hotels International pel seu projecte CO2perate, d'optimització dels seus recursos per reduir emissions i consum d'aigua i potenciar el consum d'energies renovables. Aconseguir un turisme de qualitat i sostenible és una tasca en què ens hem d'implicar tots. Maximitzar la satisfacció dels turistes, així com el benestar de comunitats i ecosistemes, no només és un objectiu desitjable, sinó també assolible.
SOCIAL
La nova filantropia, lligada a l’eficiència
La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d'ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions. La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d'entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants. El també membre del consell d'Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s'està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l'última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones. Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l'entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l'entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat. Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l'eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya. Altres característiques comunes d'aquesta nova filantropia serien que: - Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres. - El retorn de l'acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes. - Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport. - El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries. - Hi ha un interès per mesurar tant l'acompliment de les organitzacions beneficiàries com l'impacte últim de l'acció filantròpica sobre la societat.La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l'entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d'impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l'organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l'objectiu de destacar l'activitat filantròpica dels seus clients de banca privada. D'altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d'adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients. I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.
SOCIAL
Repte 13: Acompanyar els inconformistes en la recta final cap a Tòquio 2020
Cada vegada falta menys per a la gran cita paralímpica i CaixaBank, com a patrocinador oficial de l’equip paralímpic espanyol, continua donant suport als #InconformistesdelEsport mitjançant el pla ADOP i el programa 20 per als 20. Amb el repte d’aquest mes, “acompanyar els inconformistes de l’esport en la recta final”, CaixaBank vol donar a conèixer quins són els últims passos fins a Tòquio 2020: proves, classificacions i també el paper del programa de beques ADOP, tant per als qui ja tenen plaça com per als qui estan molt a prop d’aconseguir-la.Molt més que una beca “Abans dels Jocs de Pequín 2008, els esportistes paralímpics no teníem beques ni accés als centres d’alt rendiment perquè no se’ns considerava esportistes d’alt nivell. En realitat ho érem perquè entrenàvem com els altres, però no se’ns reconeixia com a tals”; així explica Teresa Perales, una de les atletes paralímpiques més veteranes i més llorejades (26 medalles paralímpiques en natació des de Sydney 2000 fins a Rio 2016), com era fins fa poc ser esportista paralímpic. Com ella, la resta d’inconformistes de l’esport afronten el repte de ser esportista d’elit amb una complexitat afegida: la manca de recursos per a la seva disciplina. No obstant això, la situació s’ha anat capgirant els últims anys, gràcies en gran mesura al Pla de Suport a l’Esport Objectiu Paralímpic (ADOP), que va néixer per proporcionar als esportistes paralímpics espanyols les millors condicions de preparació i èxit en la competició i que inclou ajudes econòmiques i mèdiques, entre molts altres beneficis.Un premi a l’excel·lència esportiva Només els millors poden optar a aquestes beques. Els resultats que hagin obtingut en els últims JJPP i en els mundials i europeus dels últims 3 anys els faran mereixedors de l’ajuda. Una ajuda que també reben esportistes de suport (guies) i entrenadors, figures clau per al desenvolupament de moltes de les disciplines. CaixaBank, un company d’equip més El pla ADOP no seria igual sense el suport dels patrocinadors, per això el paper d’entitats com CaixaBank és decisiu perquè l’esport i els esportistes paralímpics puguin continuar avançant fins a aconseguir les mateixes condicions de què disposen la resta de disciplines esportives no adaptades. L’entitat ha apostat fort per aquest compromís amb l’esport paralímpic i, més enllà del suport en forma de beques, ha desenvolupat la campanya Inconformistes de l’esport i el programa 20 per als 20, amb què vol informar, mostrar i donar a conèixer el món paralímpic, perquè la visibilitat és un dels passos més importants per assolir reconeixement.Classificats per il·lusionar El procés de classificació és clau perquè l’esport paralímpic sigui cada vegada més competitiu i just. Agrupar els atletes en classes esportives i rang de discapacitat fa que l’obtenció de places sigui al més objectiva possible actualment. Com és el procés de classificació? Els esportistes han d’aportar informes mèdics molt complets i passar una valoració específica del seu esport per part dels membres de la taula de classificació. També se’ls valora tècnicament i se’ls observa en la competició. El procés de classificació és específic per a cada disciplina paralímpica i té en compte, en alguns casos, no tan sols les proves i competicions, sinó l’equilibri entre les places disponibles i els rangs de discapacitat. L’objectiu és clar: minimitzar la influència de la discapacitat de l’esportista en el resultat de la competició (saber-ne més).- En el programa paralímpic hi ha 22 esports i Espanya ja ha classificat atletes en tots menys 3: golbol, rugbi en cadira de rodes i voleibol assegut. - La modalitat amb més classificats és el bàsquet en cadira de rodes (24) i, per primera vegada des de Barcelona 92, Espanya durà equip masculí i femení per mèrits propis. - La natació és l’esport en què hi ha més categories (14) i les places s’han de repartir rigorosament segons l’estil i la discapacitat.
CORPORATIU