14 Novembre, 2019

«Usabilitat» per a un món més fàcil

Avui, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Usabilitat. Aquesta efemèride, que sempre se celebra el segon dijous de novembre, neix el 2005 de l'Associació de Professionals de la Usabilitat per conscienciar sobre la importància de dissenyar productes centrats en l'usuari i que siguin fàcils d'utilitzar. Encara que el terme «usabilitat», que procedeix de l'anglès usability, no està inclòs al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, s'utilitza amb molta freqüència en el camp de la informàtica i la tecnologia. No obstant això, també té la seva aplicació en altres disciplines com l'educació, la salut o la comunicació. Aquest neologisme fa referència a l'experiència que té un usuari en interactuar amb un producte o sistema i mesura si l'ús d'aquest producte ha resultat fàcil, còmode, ràpid, fiable i intuïtiu. Per dissenyar un servei «usable» és fonamental posar-se al lloc del client i situar la seva experiència d'ús al centre de les decisions. Per això és molt important tenir en compte aspectes com els temps d'espera, el grau d'atenció que requereixi el producte o servei i, sobretot, l'experiència del primer ús per garantir una bona «usabilitat». Cal no oblidar que la «usabilitat» pretén fer la vida més fàcil i humanitzar la tecnologia. Si el resultat de l'experiència de l'usuari és positiu, és molt freqüent que la persona torni a gaudir dels avantatges del producte i fins i tot en recomani l'ús. Avui, en el marc d'aquest Dia Mundial, se celebren multitud d'esdeveniments a tot el món on es reuneixen professionals, educadors, ciutadans i grups governamentals per assegurar que els serveis i productes que es desenvolupin estiguin centrats en les persones i siguin fàcils d'utilitzar. Aquest any, el tema del Dia Mundial de la Usabilitat és «Dissenyar per al futur que volem» i està inspirat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Els professionals de la «usabilitat» han de dissenyar de manera responsable per garantir que l'accés al món digital sigui còmode i intuïtiu per a tots i tenint en compte el medi ambient. Per part seva, CaixaBank ha demostrat la seva aposta per l'accessibilitat en complir el nivell d'accessibilitat A en el seu servei de banca en línia, i el nivell AA per al seu portal d'Internet. A més, gràcies al projecte APSIS4all, l'entitat ha desenvolupat una solució perquè totes les persones, independentment de les seves necessitats i preferències, puguin operar de manera autònoma en qualsevol caixer. Un altre exemple de l'aposta de CaixaBank per la «usabilitat» són els caixers amb reconeixement facial, una iniciativa per la qual ha rebut el premi de la revista The Banker al millor projecte tecnològic de l'any.

INNOVACIÓ
05 Novembre, 2019

Repte 10: història de l’esport paralímpic

A la meitat de camí dels #IncoformistesdelEsport fins a les paralimpíades de Tòquio 2020, iniciat fa 10 mesos amb la sèrie 20 per als 20, us portem un resum de la història de l’esport paralímpic: com van néixer aquests jocs, les primeres dates importants de la seva història, heroïnes i herois d’aquest esport… i altres dades que de ben segur que us resultaran interessants. Recordem alguns dels grans moments i curiositats de la història de l’esport paralímpic.   Com van néixer els Jocs Paralímpics? Els Jocs Paralímpics no van néixer de la iniciativa d’un esportista ni d’un entrenador, sinó d’un metge. I és que la primera competició per a esportistes amb discapacitat va ser, en realitat, un torneig entre veterans de guerra que havien perdut alguna part del cos en combat. L’èxit va ser tan gran que poc després es van crear els primers jocs oficials el 1960.   Primeres vegades No obstant això, no va ser fins al 1964, a Tòquio, que es van introduir per primera vegada un himne i una bandera oficial. I, fins al 1992, a Barcelona, un senyal de TV pròpia perquè el gran públic pogués gaudir de l’espectacle.   Edicions i medalles La primera presència de la delegació espanyola va ser a Tel Aviv el 1968. Des de llavors, ha participat en 13 edicions i ha guanyat 651 medalles, més de la meitat de les quals són només en un esport: la natació.   Heroïna i part de la història Una altra curiositat és que la campiona paralímpica amb més medalles del país en té més que… Michael Phelps! És així: la nedadora Teresa Perales ha aconseguit un total de 26 medalles i ha marcat el seu nom amb lletres d’or en la història de l’esport.   Tòquio 2020 Els pròxims jocs prometen ser els més espectaculars de la història. De fet, el govern de Tòquio ha posat a disposició del COI ni més ni menys que 7 estadis.   Segueix els 10 reptes que ens queden, amb nous protagonistes i disciplines paralímpiques, per descobrir els reptes i desafiaments que aquests esportistes afrontaran fins a la gran cita de l’esport. Pots seguir les xarxes socials de CaixaBank per conèixer totes les històries.*Imatge de capçalera del Comité Paralímpic Espanyol publicada a Twitter.

CORPORATIU