Podem viure en un altre planeta?
Som éssers expansius. Els humans sempre hem intentat anar més enllà, traspassar límits, explorar nous territoris. Aquesta tendència és la que hi havia al darrere de les migracions que van portar els nostres oncles avis neandertals a travessar Europa, de la primera volta al món de l'expedició Magallanes-Elcano i també de l'arribada de l'home a la Lluna. Un cop superats els límits que marca el nostre planeta, ens queda resoldre la següent gran qüestió: podem viure en un altre planeta? Aquesta és una pregunta que té suc. Podem pensar que si un astronauta ha caminat sobre la superfície de la Lluna amb el seu vestit espacial fa cinquanta anys, per què no podríem a hores d'ara passejar-nos per la superfície d'un altre planeta i anar a fer la compra amb els nostres escafandres? La resposta a aquesta qüestió és senzilla. No és tan fàcil trobar un lloc on puguem instal·lar-nos a llarg termini. Els vestits espacials estan bé, però només per a una estona. Cal proveir-los d'aigua i oxigen que ens permetin viure, i aquests són recursos que no abunden en qualsevol cos celeste. A més, encara que trobéssim un planeta amb unes característiques similars a les de la Terra, podria quedar tan lluny que trigaríem segles a arribar-hi. En qualsevol cas, la curiositat humana i fins i tot la necessitat de trobar una alternativa a la Terra si aquesta es torna inhabitable ja ens han posat a treballar en aquest repte.Les dificultats principals que ens separen de fer la nostra vida en un altre planeta són dues: l'absència de condicions favorables i la llunyania del possible nou món. No és tan fàcil trobar un planeta similar a la Terra, amb estacions, atmosfera i gravetat similars, clima estable i fins i tot les condicions necessàries perquè hi hagi aigua a la seva superfície. De moment, podem intuir que hi ha algun exoplaneta amb algunes d'aquestes qualitats, com és el cas de Kepler-186f. És probable que es tracti d'un món terrestre o cobert per oceans. El problema és que el tenim a 500 anys llum. Un passeig massa llarg per anar a comprovar si ens pot servir com a nova llar. Encara que fóssim capaços de sobreviure als segles que tardaríem a arribar als exoplanetes més pròxims, el forat generacional i evolutiu entre els colons que hi arribessin i els habitants de la Terra seria abismal. Algú s'imagina un grapat de cavallers medievals aterrant ara mateix sobre un món llunyà? Probablement, ni ens en recordaríem, d'ells. De moment, no tenim disponible la tecnologia necessària per explorar un d'aquests mons tan llunyans. Per això, els esforços se centren en el que tenim més a mà, que no és res més que els planetes que ens acompanyen en el nostre viatge al voltant del Sol. Sobretot, els més pròxims a nosaltres.Ara que ja tenim clar que és possible arribar a un altre planeta per intentar la seva colonització, tenim un altre escull per superar: l'absència de les condicions que necessitem per viure-hi. La Terra reuneix característiques difícils de trobar, i per això la vida hi ha florit. Si els altres planetes són diferents, una solució per viure-hi seria adaptar-nos a les seves condicions. Per exemple, la NASA estudia enviar humans a Venus, el nostre planeta veí, un infern que ronda els 460 graus centígrads de temperatura mitjana i on neva metall, literalment. I com s'adapta un a aquestes condicions? Molt senzill: cercant un lloc on pugui estar a gust. En el cas de Venus, aquest lloc és a uns 50 km de la seva superfície. Allà, la temperatura mitjana és molt agradable, d'entre 20 i 30 graus, la pressió atmosfèrica és similar a la de les muntanyes més altes de la Terra i fins i tot la capa d'atmosfera és prou densa per protegir-nos de la radiació solar. La idea de la NASA consisteix a enviar una mena de dirigibles que permetrien als astronautes romandre fins a un mes en aquesta zona i enviar eines d'exploració a la superfície del planeta. No és precisament colonitzar el planeta, però és un primer pas cap a la construcció de futures ciutats flotants.Si adaptar-nos a viure en planetes inhòspits no és viable, sempre podrem intentar adaptar aquests planetes als nostres requisits. Aquest procés es coneix com a terraformació i és un antic somni de la ciència-ficció. I, com en el cas d'altres avenços imaginats per autors d'aquest gènere, hi ha qui s'ho ha pres seriosament i s'ha posat a treballar-hi per convertir-ho en realitat. De fet, ja es plantegen diferents maneres de terraformar Mart, el nostre veí més pròxim després de Venus. Algunes d'aquestes maneres consistirien a sembrar la seva superfície amb bacteris productors d'oxigen o enviar fàbriques de CO2 per aconseguir, en menys d'un segle, un efecte d'hivernacle que ajudi a aconseguir una pressió atmosfèrica similar a la terrestre. Tanmateix, sembla inviable aconseguir-ho amb tot el planeta. Per aquest motiu, ara es planteja terraformar petites illes al planeta vermell. S'aconseguiria gràcies a un nou material, l'aerogel de sílice. Una capa d'aquest compost permetria transmetre prou llum per fer fotosíntesi, bloquejaria la radiació ultraviolada i elevaria les temperatures fins a fer-les similars a les de la Terra sense necessitat d'utilitzar energia procedent del planeta mateix. Es tracta de crear petites illes d'habitabilitat, o fins i tot biosferes autocontingudes, que permetin tenir aigua líquida permanentment sota la capa d'aerogel de sílice. Serem capaços de construir-nos una nova casa més enllà de l'atmosfera terrestre? El temps ho dirà. De moment, el millor que podem fer és cuidar la que ja tenim. És la millor manera d'assegurar-nos que la nostra espècie sobreviurà el temps suficient per veure néixer el primer humà extraterrestre.
INNOVACIÓ
Objectiu pobresa: què estem fent per posar fi a aquest flagell
Acabar amb la pobresa extrema al món. Qui no hi ha pensat, més d'un cop, en aquesta qüestió? Tots ens hem aturat en algun moment de les nostres vides a pensar com podríem dur la prosperitat a les persones que pateixen aquest flagell. La pobresa ens amoïna, sobretot en moments com l'actual, quan ens enfrontem a una pandèmia mundial amb la capacitat d'agreujar considerablement aquest problema. De fet, l'ONG Save The Children afirma que el 60% de les famílies en situació de pobresa que ja atenia ha vist com la seva situació laboral empitjorava només durant la primera setmana de confinament. Per altra banda, un estudi promogut per Oxfam calcula que uns 500 milions de persones més s'hi poden veure abocades a causa de la crisi del coronavirus. Els seus efectes són tan greus que solucionar la pobresa extrema i la fam són els dos primers dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Es tracta d'un seguit de fites que haurem de complir dins l'Agenda 2030. Això vol dir que Governs, sector privat, societat civil i ciutadania hem de treballar plegats per assolir-les en un termini de deu anys.Dir adeu d'una vegada per totes a la pobresa extrema pot semblar un objectiu inabastable. Un d'aquests somnis que es formulen en veu alta, però que resulta pràcticament impossible d'acomplir. Tanmateix, hi ha motius per a l'esperança: des de l'any 2000, la taxa de pobresa mundial s'ha reduït a la meitat i s'han aconseguit avenços significatius a molts països de l'Àsia oriental i sud-oriental. Això sí, la pandèmia de la COVID-19 pot suposar un retrocés d'una dècada en la lluita contra la pobresa, segons Oxfam. A més a més, una de cada deu persones que viuen en regions en desenvolupament i les seves famílies subsisteix amb només 1,75 euros diaris i hi ha milions que guanyen poca cosa més, segons l'ONU. Per complicar encara més la situació, la pobresa és un problema que té mil cares. Per això, la seva solució requereix actuacions en àmbits molt diversos. Tot això, amb l'exigència afegida de la sostenibilitat: no es poden implantar fórmules màgiques que suposin un llast per al planeta i per a les properes generacions. Aleshores, com s'ha d'afrontar un problema tan complex com aquest? L'ONU aposta pel creixement econòmic inclusiu, que permeti crear llocs de feina sostenibles i promoure la igualtat, i també per enfortir els sistemes de protecció social. Sota aquests principis, ja s'estan duent a terme actuacions arreu del món, sobretot a les àrees rurals de països en desenvolupament. Es tracta de zones que acusen especialment el problema de la pobresa i, alhora, són claus per alimentar el món.La majoria de les persones que viuen per sota del llindar de la pobresa habiten a dues regions: Àsia meridional i Àfrica subsahariana. Per les seves característiques, és imprescindible aturar-hi la pobresa rural i aconseguir el més difícil de tot: fer-ho de manera sostenible. La FAO ja s'ha posat mans a l'obra amb tota una sèrie de programes per augmentar la productivitat de les petites explotacions agropecuàries, promovent l'ús i la gestió sostenible dels recursos naturals. Un exemple d'això és la mecanització agrícola sostenible que s'està promovent a l'Àfrica subsahariana, una zona on dos terços de l'energia que s'empra per preparar la terra per a l'agricultura prové de la força humana. Aquest concepte comprèn des de l'ús d'eines manuals bàsiques i senzilles a equips motoritzats més sofisticats; és a dir, des d'animals de tir a tractors. Segons la FAO, la mecanització ajuda els petits productors a intensificar i ampliar la producció agrícola, alhora que permet que alguns membres de la família aconsegueixin una feina i ingressos fora de l'agricultura. Com que cada cop hi ha més joves africans rurals que emigren cap a les ciutats, la manca de mà d'obra, unida a una demanda creixent d'aliments per part de les ciutats, pot esdevenir un problema greu a la regió. En aquest sentit, la mecanització pot ajudar els pagesos —que generalment són dones o gent gran— a seguir el ritme de les necessitats de producció, contribuint a augmentar la seguretat alimentària i, fins i tot, a mitigar el canvi climàtic. Hi ha una àmplia varietat d'equips agrícoles que faciliten, per exemple, la sembra de precisió amb una pertorbació mínima del sòl o la recol·lecció i el transport. Així, doncs, aquestes eines permeten la intensificació sostenible de l'agricultura, que inclou la protecció del sòl, cultius de cobertura amplis i un conreu mínim. Posar aquests equips a disposició de la població rural permet, a més, que es creïn nous i fins i tot millors llocs de treball en aquestes zones. Per exemple, gestors qualificats en maquinària, mecànics o distribuïdors de recanvis. De fet, existeixen cooperatives a Benín i a Nigèria que ja ofereixen serveis de mecanització als seus membres amb resultats econòmics i socials positius. També s'han creat empreses en altres llocs dedicades a la compra i el lloguer d'equips a petits productors.Una de les conseqüències de la pobresa és l'exclusió de qui la pateixen a l'hora de prendre decisions. També és un dels factors que fa que sigui un problema crònic. Aquesta és la raó principal per la qual empoderar les poblacions rurals de les àrees empobrides és fonamental. Com se'ls pot tornar l'autonomia a unes persones que fa dècades que pateixen pobresa extrema? Molt senzill: donant-los veu. Els clubs d'oients permeten a comunitats aïllades de la República Democràtica del Congo i de Níger compartir les seves deliberacions i fins i tot resoldre de manera pacífica els seus conflictes. Per fer-ho, els clubs d'oients se serveixen d'emissores de ràdio locals que han esdevingut agents del canvi no tan sols en l'àmbit agrícola, sinó també en altres qüestions tan delicades com ara el VIH, el matrimoni en edat primerenca i el dret de la dona a heretar terres. Aquest enfocament no tan sols genera confiança en les persones, sinó que també inclou les dones en la presa de decisions i crea consciència sobre les necessitats de les zones rurals.La manca d'accés al finançament és una altra de les complicacions a les quals s'han d'enfrontar les poblacions que pateixen la pobresa a les àrees rurals. En aquest sentit, els microcrèdits ja fa anys que ajuden a pal·liar-ne les conseqüències. Es tracta de petits préstecs que faciliten finançament a persones que tenen dificultats per obtenir-ne de manera convencional. Uns instruments que ja han ajudat a reduir considerablement la pobresa moderada a les zones rurals de Bangldesh, entre altres molts exemples. Els microcrèdits són ideals per finançar projectes empresarials al principi. CaixaBank disposa del seu propi banc social, MicroBank, que ofereix finançament a emprenedors, famílies, estudiants i projectes sostenibles, entre d'altres. Productivitat, empoderament i finançament són tres de les armes que s'usen per aconseguir reduir la pobresa extrema a la mínima expressió. Un somni que la humanitat pot veure fet realitat si suma esforços.
SOCIAL
Números ocults: qui em truca?
Contestar o no contestar. Vet aquí la qüestió que ens plantegem cada cop que veiem un número desconegut a la pantalla del nostre telèfon. Tant de bo resoldre-la fos tan senzill com despenjar i preguntar qui ens truca, tal com fèiem fa dècades. Però llavors encara no s'havia inventat la identificació de trucades. Tampoc l'spam ni els fraus telefònics eren un problema generalitzat. Avui, els números ocults i els desconeguts són per a nosaltres senyals d'alerta, perquè solen ser sinònim de trucades comercials que no volem atendre, o fins i tot d'intent d'estafa. Tanmateix, també poden ser-ho d'oportunitats laborals, avisos importants o fins i tot d'un familiar que ha canviat de número de telèfon. En qualsevol cas, saber qui hi ha al darrere del número que truca és important per saber si hem de respondre una trucada o bé tornar-la després.Les raons per les quals rebem trucades des de números que no coneixem poden ser molt variades. Simplement pot tractar-se d'algú conegut que no tenim a la nostra llista de contactes. A l'altre extrem, pot haver-hi empreses que ens truquen repetidament per oferir-nos algun producte o servei sense que els l'hàgim sol·licitat, així com intents d'obtenir les nostres dades personals mitjançant enganys, entre altres fraus. Fins fa alguns anys, també era freqüent rebre trucades des de números ocults o privats. Tanmateix, aquesta modalitat ha caigut en desús per dues raons principals. Una és que moltes persones han deixat de respondre aquestes trucades perquè les identifiquen amb spam comercial. L'altra té a veure amb un canvi en la legislació, que obliga que les ofertes comercials no desitjades es facin des d'un número de telèfon identificable. Aquest és el motiu pel qual bona part de les trucades que no identifiquem solen aparèixer a la pantalla del nostre telèfon associades a un número concret.Davant l'evolució de les trucades no desitjades, la llei s'ha anat endurint per protegir el consumidor. Les normes que afecten aquesta pràctica són molt diverses. Entre aquestes, hi ha la Llei de competència deslleial, la Llei orgànica de protecció de dades, l'RGPD, la Llei general de telecomunicacions i la Llei general per a la defensa de consumidors i usuaris. Entre altres mesures, aquestes normes estableixen, a més de l'obligatorietat d'utilitzar números identificables per fer trucades comercials o promocionals, que aquesta mena de trucades no es podran fer entre les nou de la nit i les nou del matí, ni tampoc en caps de setmana i festius. També s'obliga les empreses i professionals a facilitar al consumidor que deixi constància, si ho vol, de la seva oposició a continuar rebent propostes per part seva. I què passa amb les empreses amb què l'usuari manté alguna mena de relació contractual? Doncs que podran contactar-hi, però només per fer ofertes vinculades estrictament amb el producte o servei que tingui contractat. La legislació vigent també regula la recopilació i el tractament de dades personals, així com els drets que sobre les seves dades tenen els consumidors. Per exemple, la possibilitat de restringir la publicitat no desitjada mitjançant la inscripció d'aquestes dades en una llista d'exclusió publicitària o Llista Robinson.Malgrat que la legislació protegeix àmpliament els consumidors davant l'spam telefònic o els intents de frau, sempre hi ha algú disposat a saltar-se les normes. Aquesta és la raó per la qual s'ha d'extremar la precaució davant les trucades que es reben d'un número desconegut. Esbrinar qui és l'emissor abans de respondre-les o tornar-les és una de les mesures bàsiques que s'han de prendre per evitar molèsties i problemes. Com que normalment les trucades d'spam telefònic no solen ser individuals, sinó que es fan a un gran nombre de persones, és molt probable que algú ja n'hagi informat abans que ens hi hàgim d'enfrontar. Aquest caràcter massiu de l'spam és precisament la clau que ens ajudarà a protegir-nos. Hi ha diverses apps gratuïtes que poden ajudar a identificar un número desconegut si s'instal·len a l'smartphone. Una de les més populars és Truecaller, una aplicació que alimenta la seva base de dades de números de telèfon amb les aportacions que fan usuaris de tot el món. No és infal·lible, perquè no té registrats tots els números de telèfon existents, però en molts casos pot ajudar a saber qui truca per decidir si contestar o fins i tot bloquejar qui intenta contactar amb nosaltres. També hi ha la possibilitat de consultar bases de dades en línia, com Listaspam, en què milers d'usuaris expliquen les seves experiències amb diferents números de telèfon des dels quals han rebut trucades molestes o sospitoses. Aquest servei permet fer cerques inverses per número per saber qui truca i quines intencions té.Juntament amb la identificació prèvia del número de telèfon, hi ha una altra sèrie de mesures que ens ajudaran a reduir considerablement l'spam telefònic que rebem. En aquest sentit, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ens anima, simplement, a exercir els nostres drets. Per exemple, mitjançant la inscripció en una Llista Robinson o utilitzant els sistemes que les empreses posen al nostre abast per rebutjar l'ús de les nostres dades amb finalitats publicitàries. Si l'empresa que ens truca no compleix les normes, es pot denunciar davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i l'autoritat de Consum corresponent perquè prenguin les mesures pertinents. En el cas dels fraus telefònics, mai no s'han de facilitar dades confidencials, com ara codis o contrasenyes, que s'hagin sol·licitat amb el pretext de fer comprovacions, per exemple, en comptes bancaris o dispositius electrònics. Si se sospita que es tracta d'un frau o s'han facilitat aquestes dades, cal informar-ne ràpidament el banc i interposar una denúncia, aportant tota la informació que s'hagi pogut recopilar. Tampoc no s'han de tornar trucades perdudes a números amb prefixos sospitosos, ja que poden suposar càrrecs addicionals en la factura telefònica. Totes aquestes mesures ens poden evitar moltes molèsties i fins i tot ensurts en el nostre compte bancari. Per això és convenient tenir-les en compte.
INNOVACIÓ
Les energies renovables demanen pas per tenir cura del medi ambient
Són netes, econòmiques, no s'esgoten, tenen la capacitat de crear milers de llocs de treball i fins i tot de reduir la dependència energètica dels països. No és estrany que les energies renovables es trobin en un moment dolç, especialment a Europa. Durant el Dia Mundial del Medi Ambient, aquestes fonts d'energia brillen amb llum pròpia com a aliades del planeta. En el cas d'Espanya, aquestes fonts d'energia verda cada vegada guanyen més importància. Segons les dades de Red Eléctrica de España (REE), les renovables van guanyar fins a 14 punts percentuals en la generació elèctrica entre 2017 i 2020. Avui dia, ja superen a les no renovables en potència instal·lada. A més, les energies renovables no deixen de rebre reconeixements per part d'institucions i empreses, donada la seva importància dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha establert l'ONU de cara al 2030. De fet, la Unió Europea s'ha fixat com a meta que almenys el 32 % del consum final d'energia en el territori procedeixi de fonts renovables aleshores. El va fer a la seva Directiva (UE) 2018/2001 sobre el foment d'energies renovables, que es regeix pel principi de «primer, l'eficiència energètica». Tot un revulsiu normatiu per a aquestes fonts energètiques que implica els Estats membre. Així, l'aposta per les energies renovables ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en un dels eixos centrals de les polítiques en Administració i empreses.Les fonts d'energia renovables són aquelles que procedeixen d'una font natural, són netes i pràcticament inesgotables. N'existeixen molts tipus diferents a partir dels quals es genera energia elèctrica, energia tèrmica i biocombustibles. Alguns exemples són l'energia eòlica, la solar fotovoltaica i tèrmica, la hidràulica, la geotèrmica, la marina i la biomassa. Aquestes energies reben el cognom de renovables perquè s'obtenen de fonts naturals inesgotables a escala humana, bé perquè el recurs es pot regenerar de manera natural o perquè disposa d'una quantitat immensa d'energia. A Espanya, l'energia eòlica, la hidràulica i la solar són les tres fonts renovables més importants. En el cas de l'eòlica, és ja la segona font d'energia més important en generació del país, només darrere de la nuclear.En el cas de les renovables, es tracta de fonts d'energia autòctones i fiables que permeten reduir la dependència energètica de l'exterior i compten amb un important avantatge mediambiental: no produeixen CO2 ni residus de difícil tractament. Això suposa un clar avantatge en la lluita contra el canvi climàtic i, específicament, contra l'efecte d'hivernacle. A més, com que s'acostumen a instal·lar en l'àmbit rural, ajuden a reequilibrar el territori. Fins i tot durant els confinaments per la pandèmia de la COVID-19 les energies renovables van mantenir millor el tipus que les seves alternatives. Almenys així ho assegura l'Agència Internacional de l'Energia: mentre que la demanda energètica mundial es desplomava durant el primer quadrimestre de 2020, l'ús global d'energies d'origen renovable en tots els sectors va arribar a augmentar l'1,5 % respecte al mateix període de l'any anterior. L'impuls a les renovables té clars beneficis tant per a la salut del planeta com per a la societat. De fet, forma part del concepte de consum responsable d'energia, l'objectiu principal del qual consisteix en maximitzar el rendiment energètic amb el mínim consum de recursos. En aquest sentit, canviar a fonts renovables és necessari, però encara ho és més l'estalvi d'energia. Aquests esforços estan íntimament lligats amb els ODS que ha establert l'ONU de cara al 2030. Concretament, es relacionen amb l'ODS número 7 (Energia assequible i no contaminant), una meta per la qual CaixaBank treballa amb diverses mesures. En aquest sentit, l'entitat ha finançat la instal·lació de més de 32.000 MW de potència amb origen renovable des de 2011. A més, va concedir el 2019 finançament per valor de 2.453 milions d'euros a projectes relacionats amb aquestes fonts d'energia. CaixaBank també ha aconseguit compensar el 100 %, gràcies a un esforç de reducció de la petjada de carboni del 80 % des de l'any 2009, i ha aconseguit que el 99,5 % del seu consum d'energia procedeixi de fonts renovables. Pel que fa a les tendències que marcaran el desenvolupament de les energies renovables en el futur, les noves tecnologies seran fonamentals per accelerar-lo. Efectivament, conceptes com l'automatització, la intel·ligència artificial o la tecnologia blockchain també tenen molt a dir en aquest sector. Així ho indicava la consultora Deloitte en un informe, que assegura que aquestes tecnologies, juntament amb els materials i processos de producció avançats, ajuden a racionalitzar la producció i explotació de les renovables, a optimitzar-ne l'ús i fins i tot a millorar-ne el mercat. Alguns exemples d'això són la intel·ligència artificial aplicada a la previsió meteorològica o l'ús de materials d'última generació en panells solars o aerogeneradors. A més, l'automatització està retallant de manera dràstica tant el temps com els costos de producció i explotació de les energies solar i eòlica. Per exemple, en el cas de la generació d'energia eòlica marina, aquestes instal·lacions requereixen més interrupcions per a la seva inspecció que altres modalitats. Per aquesta raó, el parc eòlic marí més gran del món va implantar drons totalment automatitzats capaços de retallar aquest temps d'inspecció de dues hores a vint minuts. També existeixen robots que poden comprovar l'estat d'aerogeneradors per mitjà de microones i ultrasons. Tecnologia, finançament i normativa es posen de part de les energies renovables, que tenen un gran futur per fer. I això és una notícia excel·lent tant per al planeta com per als qui l'habitem.
INNOVACIÓ
Què passa amb els plàstics i per què ens preocupen tant?
Les indústries estan sempre a la recerca de nous materials per superar els límits dels antics i millorar així les prestacions dels productes. El plàstic va sorgir com una d'aquestes solucions. L'any 1860, l'empresa nord-americana Phelan and Collarder, dedicada a la fabricació de boles de billar, temia per la desaparició del seu negoci: les reserves de marfil, el material base amb el qual s'elaboraven els seus productes, s'esgotaven. Per resoldre el problema, els responsables de la companyia van organitzar un concurs per trobar algú capaç d'inventar un material que pogués substituir-lo i salvar-los de la ruïna. El guanyador del certamen va ser John Hyatt. Aquest investigador va fer els seus experiments partint d'un material conegut com parkesina. Aquest material havia estat desenvolupat anteriorment pel britànic Alexander Parkes, sense aconseguir els objectius perseguits. Explica la llegenda que el descobriment de Hyatt va ser accidental. Es va fer un tall al dit mentre treballava en el seu laboratori. En anar a cercar l'embenat per curar-se la ferida, va vessar per accident dos líquids que es van barrejar sobre la taula del laboratori, i van donar lloc al cel·luloide. Aquest material serviria posteriorment de base per fabricar pel·lícules cinematogràfiques i fotogràfiques, i tindria també múltiples aplicacions. Amb els diners que va obtenir amb el premi, Hyatt va crear uns anys més tard la seva pròpia empresa, la Celluloid Manufacturing Company. El 1907, Leo Baekeland va millorar el descobriment de Hyatt quan va inventar la baquelita, el primer plàstic sintètic. Entre els seus múltiples avantatges hi havia la resistència a l'aigua, a la calor moderada i als àcids. Anys més tard, entre 1930 i 1942, es van descobrir la majoria dels polímers que encara utilitzem avui, com el poliuretà, el poliestirè o el niló. A partir dels anys 60, els plàstics van començar a substituir gradualment altres materials com la fusta, el vidre o fins i tot el paper en múltiples aplicacions, des de mobles de qualsevol tipus fins a embalatges. També van passar a ser components essencials en altres productes, des de la roba als ordinadors, passant pels cosmètics. Lentament, els materials plàstics es van imposar als seus predecessors per diversos avantatges: la mal·leabilitat, la resistència, la higiene, el preu, la textura. La seva irrupció va venir acompanyada d'un canvi en la mentalitat de la societat, i va formar part del pas d'una societat de subsistència a una societat de consum. Es va deixar enrere la venda a granel, caracteritzada per la reutilització d'envasos, i es va promoure la filosofia dels productes d'un sol ús. En aquest moment d'efervescència econòmica no es van tenir en compte les conseqüències futures que el sobreús del plàstic tindria per al nostre planeta i per a la nostra salut. El plàstic té un gran inconvenient: no és un material biodegradable. Amb el pas del temps, en comptes de descompondre's només redueix la mida, fins a convertir-se en un microplàstic: triga entre 500 i 1.000 anys a fer-ho. Segons Óscar Longares, desenvolupador de negoci de l'empresa Feltwood, companyia que elabora materials industrials ecològics alternatius al plàstic i reconeguda pels Premis EmprenedorXXI impulsats per CaixaBank, «s'estima que el 90 % de l'aigua que consumim conté microplàstics, fins i tot l'embotellada». Ho confirmen els nostres excrements. En un estudi pilot realitzat per la Universitat de Viena, que va comptar amb voluntaris de Finlàndia, Polònia, els Països Baixos i Àustria, els investigadors van trobar 20 microplàstics en cada 10 grams de matèria fecal dels participants. Segons dades de l'ONU de 2015, des dels anys 70 la producció de plàstic en l'àmbit mundial ha augmentat un 9 % per any. El 2020 es fabricarà un 900 % més de plàstic mundialment que el que es fabricava el 1980 (a Àsia es produirà el 50 % del plàstic del món). I aquesta massa ingent de plàstic d'un sol ús on acaba els seus dies? La majoria al mar o als abocadors. El reciclatge encara és un fet residual. «Avui dia, en l'àmbit terrestre, només el 9 % del plàstic mundial passa pel procés de reciclatge. Del que arriba al mar, només se'n recicla un 3 %», explica Longares. Avui dia disposem de mètodes per recuperar aquest plàstic. Un d'ells és el dels vaixells aspiradors d'escombraries, utilitzats per eliminar els elements flotants que naveguen a la deriva i que creen enormes illes d'escombraries. L'illa més gran es troba al Pacífic i té la mida de França, Alemanya i Espanya juntes. Però existeix, també, una brossa marítima oculta molt més difícil d'eliminar. Es troba acumulada a les fosses marines, com la fossa de les Marianes, a més de 10.000 metres de profunditat. Es preveu que en un futur les fosses marines es puguin netejar utilitzant robots, però aquesta solució es troba encara en una fase experimental. Un altre gran problema d'aquest material és l'amenaça que suposa per a la biodiversitat del planeta: el plàstic mata cada any 100.000 mamífers marins. És el cas d'un catxalot que va aparèixer mort en una platja de Múrcia. L'animal havia menjat 29 quilos de plàstics, entre ells, diverses bosses d'escombraries i un bidó, cosa que va provocar la seva mort. Per frenar aquesta espiral, la Unió Europea posarà en marxa el 2021 una normativa en la qual prohibeix els plàstics d'un sol ús. Les coses estan canviant. Hi ha empreses que ofereixen materials alternatius als usos actuals del plàstic, que proporcionen unes bones prestacions i, a més, provenen de residus vegetals, per la qual cosa són respectuosos amb les persones i amb el medi ambient. Però vegem l'altra cara de la moneda. Què passarà amb els fabricants de plàstics quan entri en vigor la nova normativa europea? Com han reaccionat amb la irrupció en el sector d'aquestes empreses que proporcionen nous materials? Els fabricants de plàstics estan disposats a canviar el seu model de negoci ─com llavors ho va fer Phelan and Collarder amb les boles de billar─ per adaptar-se a un mercat que demana, cada vegada més, productes ecològics i biodegradables.Hi ha diferents mesures que els consumidors poden dur a terme per reduir el consum de plàstics, sobretot els d'un sol ús: 1. Comprar en botigues que venen a granel . La venda a granel està recuperant la seva antiga puixança. Aquest tipus de botigues es caracteritzen perquè el client porta el seu propi envàs de casa. D'aquesta manera, s'evita l'ús innecessari de plàstics d'un sol ús. 2. Reduir al màxim el consum de bosses de plàstic i reutilitzar-les. Les bosses de plàstic, especialment les usades en les grans superfícies, són un dels elements més contaminants. La normativa espanyola que es va implantar el 2018 (que va impulsar el pagament per cada bossa de plàstic utilitzada) ha reduït en un 30 % el percentatge de bosses trobades al mar, però encara queda molt per fer. 3. Evitar en la mesura del possible el consum de plàstics d'un sol ús, com per exemple les palletes. Les palletes estan fetes amb polipropilè, un plàstic, a priori, fàcil de reciclar. El problema és que en tenir un diàmetre tan estret solen escapar als filtres en el procés de reciclatge. 4. Reduir el consum de xiclets. Els xiclets tenen una base plàstica en la composició, i reciclar-los és molt difícil. Hi ha l'opció del consum de xiclets ecològics fets amb altres materials. 5. Reduir l'ús de carmanyoles de plàstic i augmentar el consum de les de vidre. 6. Reutilitzar, reutilitzar i reutilitzar. No cal oblidar que el plàstic és un material fàcilment reutilitzable. Limitar l'ús dels plàstics innecessaris és un factor fonamental per millorar la salut del planeta. Més del 40 % dels plàstics s'utilitza una sola vegada i es llença. Per això, cal apostar per materials biodegradables que compleixin aquestes funcions i deixar els plàstics per a aplicacions per a les quals són imprescindibles, com alguns tipus concrets de plàstics utilitzats per fer maquinària mèdica.
SOCIAL
REPTE 16. Descobreix el tàndem perfecte: els altres guies de l’esport paralímpic
N’hem conegut les rutines, els èxits, els valors i els suports principals dins i fora del terreny de joc. No obstant això, encara falta descobrir un dels pilars més fidels dels nostres inconformistes de l’esport. Una parella incondicional que els acompanya més enllà de la vida esportiva: els gossos pigall. En aquest repte 16, CaixaBank vol donar a conèixer la tasca d’aquests animals fidels i incondicionals que són els ulls de molts dels inconformistes de l’esport fora de la pista.Les característiques que ha de reunir un gos pigall són diverses i canvien en funció de les característiques de l’amo i del tipus de vida que faci, però tots tenen un tret en comú: han de ser capaços d’adaptar-se, tenir instint de guarda i defensa i no ser conflictius. Perquè, tal com explica José Manuel Macarro, instructor de gossos pigall des de fa gairebé tres dècades, “l’objectiu d’aquests animals és donar seguretat i independència a les persones cegues”. Perquè aquest tàndem funcioni perfectament, cal tenir en compte diverses situacions. D’una banda, l’ensinistrament del gos pigall, que dura entre 8 mesos i 2 anys i en què se li ensenya no tan sols a superar obstacles o caminar entre els diferents elements que puguem trobar en un entorn urbà, sinó a passar desapercebuts perquè puguin dur a terme la funció d’ajuda de la manera més eficient possible. És per això que quan un gos pigall està desenvolupant la seva feina és millor no acaronar-lo o distreure’l, perquè es podria posar en perill la persona que acompanya. Aquests animals són summament obedients, amb una excepció: quan reben una ordre que podria posar en perill l’amo estan preparats per desobeir-la. Com si fos una “desobediència programada”, si el gos pigall detecta que l’ordre suposa un risc, no la compleix.La Fundació ONCE del gos guia s’encarrega no tan sols de proveir de gossos pigall les persones amb discapacitat visual, sinó d’emparellar-los amb l’usuari més adequat. Lia Beel i Spenzer, Gerard Descarrega i Willow, són un exemple d’aquesta combinació ideal. Els nostres dos inconformistes de l’esport i els seus gossos són més que el tàndem perfecte, són companys de vida que comparteixen una història de reptes i èxits.Descobreix-les en aquests articles del diari Marca: Spenzer, els ulls de l'atleta paralímpica Lia Beel fos de la pista El tàndem perfecte: com un gos pigall arriba a ser els ulls d'un cec I en aquest article del diari Sport: Gerard Descarrega i Willow, un nou camí a Tòquio 2021
CORPORATIU
E-commerce, la clau per no parar de vendre ha arribat per quedar-s’hi
Ja fa algunes setmanes que els negocis que no cobrien necessitats essencials van abaixar les reixes després de decretar-se l'estat d'alarma. De mica en mica, i dins de les mesures aprovades pel Govern, n'hi ha alguns que ja comencen a obrir portes. Tanmateix, aquest procés d'obertura encara trigarà diverses setmanes a completar-se, i en molts casos amb un futur incert. Mentre això passa, els comerços estan cercant alternatives per oferir els seus productes i serveis als consumidors. Sense necessitat de contacte físic i sense restriccions en les vendes, el comerç on-line es presenta com una solució per a molts d'aquests negocis, sobretot en el cas dels més petits. Els canvis en els hàbits dels consumidors durant el confinament donaran pas a una nova era per a aquest tipus d'establiments, en què la modalitat on-line tindrà una importància molt rellevant. El mercat de gran consum a Internet es va disparar durant la segona setmana de confinament al nostre país i va registrar un increment rècord de fins al 73,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades de Nielsen. Això posa en evidència que fer servir els canals on-line per comunicar-se amb els clients ja no és un fet opcional per a la majoria dels comerços.La importància d'aquest canvi d'hàbits és tal que la situació derivada per la COVID-19 pot ser el detonant definitiu per a la consolidació de l'e-commerce a Espanya, segons asseguren des de The Valley. Entre els motius que esgrimeixen, hi trobem el fet de mantenir el flux de l'activitat comercial i conservar els llocs de treball, a més d'evitar el malbaratament d'articles peribles i possibles pèrdues. Davant el tancament dels comerços físics, les empreses que ofereixen serveis i productes en un entorn on-line poden continuar generant ingressos. N'hi ha que fins i tot estan permetent que els compradors puguin fer ara les seves adquisicions i rebre la comanda, o gaudir del servei, quan la situació torni a la normalitat. Aquesta és una possibilitat que ajuda a mantenir les feines, encara que en alguns sectors —com ara el de l'alimentació o de les empreses de repartiment a domicili— fins i tot han hagut de reforçar les seves plantilles. En mantenir l'activitat en línia, els comerços que aposten pel comerç electrònic tenen capacitat per donar sortida als productes que tenien al magatzem. Si no fos per aquesta via de venda, hi ha moltes les empreses que haurien registrat grans pèrdues per no haver pogut vendre articles que es farien malbé o que quedarien obsolets perquè són estoc de temporada. La venda on-line ja forma part de l'estratègia de la majoria de les grans companyies, però no tant del petit comerç, possiblement el més vulnerable en aquesta crisi. La manca de formació i el desconeixement de les eines necessàries per posar en marxa les vendes on-line són alguns dels motius que explicarien aquesta falta de digitalització.Per establir una relació comercial a través d'Internet amb els clients no és imprescindible tenir una botiga on-line o presència en un marketplace com ara Amazon. Es pot fer perfectament a través de xarxes socials o d'aplicacions com WhatsApp. Es tracta d'una bona opció, sobretot si es té en compte que, segons l'Estudi Anual sobre Xarxes Socials 2019 de l'Asociación de Publicidad, Marketing y Comunicación Digital (IAB Spain), el 72% dels usuaris segueixen les marques en alguna de les xarxes socials i per al 26% genera confiança que hi tinguin un perfil. Treure partit a aquest canal de comunicació pot ser el començament de la digitalització del petit comerç. Comptar amb assessorament extern ajuda a la gestió de tots els tràmits i a deixar les qüestions tècniques i més enutjoses a les mans de tercers. Per això, CaixaBank ha creat la solució SocialCommerce, pensada per facilitar als petits comerços l'obertura de noves modalitats de venda de manera ràpida i segura. La proposta se centra en la gestió de compres on-line a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. D'aquesta manera, el negoci pot fer vendes a partir d'ofertes llançades des dels seus perfils a Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram o qualsevol altra via de comunicació amb el client final, sense necessitat de mantenir una botiga virtual o una pàgina web pròpia. La solució de CaixaBank ajuda el comerç a convertir seguidors en potencials compradors i a cobrar per les comandes rebudes a través de canals de comunicació directes Pel que fa als clients, aquests reben les ofertes a través dels perfils i d'aplicacions de missatgeria del comerç. Si els agrada el producte, el poden comprar a través d'un enllaç que els porta directament a les instruccions de pagament. El comerciant rep la informació de la venda que acaba de fer i pot gestionar-ne l'enviament. El llançament de SocialCommerce es complementa amb PayGold, una solució pensada per rebre pagaments on-line, per correu electrònic o per SMS. Tot això sense necessitat que el comerç hagi de tenir un lloc web propi i preparat per oferir una resposta àgil, la qual cosa pot ser crucial en el moment actual per mantenir un negoci obert. L'e-commerce pot ser un important facilitador d'alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, tot un seguit de fites que l'organisme ha fixat per assolir la prosperitat de tothom sense renunciar a la sostenibilitat. En concret, el seu ús, sobretot en la situació actual, pot resultar especialment valuós per a l'objectiu número 8 (Treball digne i creixement econòmic). Estar al costat del petit comerç en aquests moments és necessari i la venda on-line pot ser una eina fonamental perquè molts d'ells continuïn endavant.
INNOVACIÓ
Smart contracts: arriben els contractes que s’executen tots sols
Signem contractes per a gairebé tot i fa molts segles que ho estem fent: per contractar una hipoteca, per comprar mobles, per mantenir les nostres dades fora de perill... Les possibilitats són infinites. Es tracta de documents que, en essència, estableixen un acord entre dues parts que es comprometen a complir tota una sèrie de condicions. És una manera d'establir la confiança necessària perquè allò que s'ha acordat arribi a bon port. Pensem, per exemple, en una botiga de roba que compra la seva mercaderia a un fabricant o dues persones que es posen d'acord per a la compravenda d'un cotxe. En tots dos casos, el més aconsellable és signar un contracte pel qual cada part es comprometi a complir les condicions acordades. Fins i tot així, sempre pot quedar cert marge per al dubte. Si paguem abans de rebre el bé o, al contrari, si enviem el bé abans de rebre el pagament sencer, què passa si l'altra part no compleix el que s'ha acordat? Per molt que aquesta possibilitat estigui establerta i puguem recórrer a algun mediador en cas d'incompliment, sempre hi ha cert risc. Per acabar amb aquest dilema ha arribat una de les tecnologies més capdavanteres de l'actualitat, la blockchain o cadena de blocs, i ho ha fet amb una nova generació de contractes sota el braç. Són els anomenats smart contracts, que prometen acabar amb aquest vertigen que sentim en el moment de desprendre'ns dels nostres diners per adquirir un bé o un servei. Serà per alguna cosa que se'n diuen intel·ligents.Imagina't que existís un contracte blindat que es pogués verificar i fer complir de manera automàtica. I que garantís, sense cap escletxa de dubte, que les seves condicions s'executen. Per exemple, que una botiga pagarà per una mercaderia que rebrà. En cas que alguna de les parts no compleixi, no caldrà recórrer a un jutge: si aquesta mercaderia no arriba a la botiga, no hi haurà pagament, i si no hi ha pagament, la mercaderia no passarà a mans de la botiga. Aquests contractes ja existeixen i s'anomenen smart contracts. Es basen en tecnologia blockchain i no res més que codis informàtics que contenen les condicions d'un contracte i que permeten comprovar-ne el compliment per executar les clàusules en temps real i sense necessitat d'intermediaris. En aquests contractes, les parts hi programen diversos resultats per a una diversitat de possibilitats. La lògica que usen és condicional; és a dir, una cosa com ara: «si passa A, fes B; però si passa C, aleshores executa D». Els avantatges principals dels smart contracts són la seva seguretat, transparència i autonomia, ja que les parts no depenen de tercers per validar-los. En basar-se en tecnologia blockchain, permeten que totes les parts puguin verificar que les condicions del contracte es compleixen. A més a més, les parts poden saber en tot moment la traçabilitat del contracte, accedint a l'històric de registres amb les transaccions i els documents. Com que fa servir tècniques de xifrat, la mateixa tecnologia blockchain impedeix que un ciberdelinqüent pugui intervenir-hi. I tampoc no permet alterar els registres ni les condicions del contracte si no hi ha un acord entre les parts.Agafem com a exemple un contracte de compravenda. En aquest contracte, el comprador diposita els diners destinats a pagar la mercaderia en un compte assignat a l'smart contract. El mateix contracte intel·ligent comprovarà a través dels programes de missatgeria que s'ha transferit la mercaderia. Per acabar, executarà el pagament dels fons que hi ha al compte dipòsit al venedor. Aquesta és només una de les múltiples possibilitats que ofereixen els smart contracts. També poden arribar a ser molt útils en àmbits tan diversos com el de les herències i donacions o el de les assegurances. En el primer cas, el mateix programa podria comprovar amb el Registre Civil la defunció d'una persona i transferir-ne automàticament el llegat als hereus. També verificar que una persona ha complert la majoria d'edat per abonar-li els fons d'un fideïcomís. Mentre que en el cas de les assegurances, es podrien agilitzar considerablement els tràmits per rebre indemnitzacions davant un sinistre. Tot això és degut al fet que els smart contracts són especialment útils quan es necessita regular les condicions de pagament d'un contracte. De fet, hi ha certs smart contracts que es dediquen a executar pagaments i que es coneixen com a smart payments.Fins ara, les transaccions dels smart contracts es fan bàsicament mitjançant criptomonedes. El treball de xarxes blockchain per a smart contracts basats en monedes de curs legal, com ara l'euro, resulta una mica més complicat. Això és així perquè fa falta garantir la seguretat, l'eficiència i la integritat dels pagaments que circulin a través de les xarxes blockchain, i també l'estricte compliment de la normativa vigent en matèria de pagaments. En qualsevol cas, l'ús de tecnologia blockchain en l'economia ja és imparable. Per aquest motiu, cal facilitar l'execució de pagaments en euros i des de comptes corrents bancaris en aquest tipus de xarxes, sense necessitat de recórrer a les criptodivises. Amb aquest objectiu, CaixaBank participa, juntament amb altres entitats bancàries, en un projecte pilot promogut per Iberpay, la companyia que gestiona el sistema nacional de pagaments (SNCE). Es tracta d'una prova pionera que utilitza smart contracts i smart payments en una plataforma interbancària per programar pagaments immediats quan es compleixen certes condicions establertes. En participar tant el sistema nacional de pagaments com el sistema financer espanyol, la integritat i la legalitat de les transaccions estan emparades. Aquesta prova de concepte permetria, per exemple, executar contractes de compravenda sobre els mateixos comptes corrents de les parts. El sistema bloquejaria automàticament fons al compte del comprador a la sortida de la mercaderia i faria el pagament al compte del venedor en arribar a la duana, a més de confirmar que s'ha dut a terme a totes les parts intervinents en el contracte. Tot això, amb la validació de les entitats connectades a la xarxa i l'ús del sistema nacional de pagaments per fer transferències immediates. Així mateix, fa poc, CaixaBank ha incorporat la plataforma de comerç digital we.trade al seu catàleg de serveis per a empreses. D'aquesta manera, l'entitat esdevé un dels primers bancs europeus a facilitar als seus clients l'accés a la tecnologia blockchain orientada a la internacionalització de negocis. La tecnologia blockchain està cridada a transformar el sistema financer i també la manera que tenim d'entendre els contractes. Els avantatges són nombrosos, raó per la qual l'economia ja es prepara per treure partit dels smart contracts i de les seves possibilitats infinites.
INNOVACIÓ
Empreses responsables per afrontar l’endemà del coronavirus
Com serà el nostre món després de la pandèmia? Aquesta és la pregunta que tots ens fem. Una qüestió força lògica, si tenim en compte que poques persones han viscut abans una situació capaç de provocar canvis tan abruptes, tan globals i tan ràpids. Tot i que encara és aviat per trobar una resposta precisa, les empreses han de tenir clar com més aviat millor com serà la seva tornada i com cal afrontar aquest dia després del coronavirus en què tornaran a la feina en un entorn incert. Per facilitar aquesta «operació tornada» a les companyies, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE ha publicat el quadern «L'endemà: empreses socialment responsables davant un món postCOVID-19». Elaborat per Philip Muller i Joan Fontrodona, aquest informe proposa tenir en compte l'RSC com a guia, explica com s'han d'adaptar les empreses a un entorn canviant i ofereix algunes claus per comprovar que la tornada a la feina és segura per a tothom.En tant que sigui possible, qualsevol decisió que es prengui —bé sigui fàcil o difícil— ha de ser sempre consistent amb els valors i amb el sentit de la pròpia tasca empresarial. Per fer-ho, el quadern proposa utilitzar la responsabilitat social corporativa com a brúixola i incorporar tres actituds que neixen precisament d'aquesta responsabilitat: reflexió, transparència i creativitat. Per què resulta valuós reflexionar sobre els principis, els valors i les forces de la companyia en aquesta etapa de desescalada? Perquè és fonamental per garantir que cada passa que es faci sigui consistent amb tot allò que l'empresa diu que és. Dit d'una altra manera, per evitar transmetre incoherència als diversos grups d'interès o stakeholders. Partint d'aquesta reflexió, es pot reformar des d'allò més secundari fins al que és més important sense perdre la identitat de l'empresa pel camí. Una actitud reflexiva també fomentarà la creativitat a l'hora de prendre decisions i ajudarà a incorporar al dia a dia de l'empresa totes les lliçons apreses durant l'etapa d'emergència, tant les sanitàries com les econòmiques. Perquè tot aquest exercici sigui efectiu, és imprescindible apostar per una comunicació transparent amb els stakeholders. D'aquesta manera, s'involucrarà els mateixos treballadors i altres grups d'interès a l'hora de resoldre els diversos reptes que apareguin durant l'escenari que arribarà després de la crisi. No hi ha cap mena de dubte que l’epidèmia de la COVID-19 ens ha deixat un entorn en què manen les situacions impredictibles i canviants, quan no són directament desfavorables per a cada empresa. Per adaptar-s'hi i reeixir a l'hora de superar-les, la clau la trobem en la resiliència. És a dir, que la companyia tingui la capacitat —en termes de coneixements, habilitats i actituds— per operar en situacions que es poden complicar en qualsevol moment. El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE apunta a sis principis de la resiliència que poden aportar la flexibilitat suficient a les empreses per orientar correctament les seves accions i sobreviure tant en el nou horitzó com en els que vinguin al seu darrere. - Disposar de recursos davant noves emergències: si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament i les mesures d'excepció és que les situacions d'emergència demanen disposar de recursos de sobres. Per això és tan important assegurar que cada empresa té prou recursos per garantir la viabilitat del seu negoci en situacions límit, sobretot pel que fa a la cadena de subministraments. - Diversitat en idees i solucions: apostar-hi ajuda a les companyies a assegurar-se que són resilients quan qui governa és la incertesa. La diversitat de recursos i d'idees a l'hora de dissenyar les solucions i estratègies és molt més útil davant dels desafiaments que aniran apareixent que no pas les propostes unidimensionals. De nou, involucrar tots els treballadors en la cerca d'aquestes solucions i dialogar amb uns altres grups d'interès ajuda al fet que aquesta diversitat sigui efectiva, a rebre noves idees i a contrastar les pròpies. - Acció en mòduls: una altra de les lliçons extretes de l'estat d'alarma és que resulta important evitar els contagis a través de l'aïllament. Amb la cadena de subministraments de les empreses passa justament el mateix. De fet, els sistemes molt integrats poden ser especialment vulnerables a situacions d'emergència. Si s'aposta per l'acció modular, diversificada en compartiments estancs i autònoms, serà més senzill protegir les activitats indispensables per a les operacions fonamentals de la companyia i, d'aquesta manera, evitar que s'interrompin. Així, doncs, aquesta acció modular ha de servir com a possible mesura de contenció davant noves situacions d'emergència. - Evolució i aprenentatge constants: els entorns canviants, amb un degoteig de nous desafiaments, exigeixen respostes dinàmiques per part de les empreses. Per generar-les, és imprescindible saber aprofitar al màxim qualsevol nou coneixement i nova oportunitat que aparegui durant l'operació tornada. Només així es podran integrar de veritat els coneixements i les oportunitats que es vagin obrint camí. Al costat dels mateixos departaments, aquesta capacitat d'evolució i d'aprenentatge també s'ha d'estendre a la cadena de subministraments i d'aprovisionament per fomentar-ne l'agilitat i l'adaptació davant possibles situacions d'emergència. - Prevenir contratemps: tenir en compte els pitjors escenaris possibles —com ara la possibilitat que aparegui un nou focus de contagi del virus— és especialment important en un nivell de gestió de les empreses. Encara que faci l'efecte que la propagació del virus s'ha frenat i que s'ha aconseguit controlar la primera onada de contagis, la gestió resilient exigeix també tenir en compte possibles rebrots. - Cooperar amb altres empreses: és molt possible que, en el món després de la pandèmia, la cooperació entre persones i empreses ocupi el càrrec que fins ara ocupava només a la competència. Per aquesta raó, les companyies han d'enfocar la seva tasca de manera holística i generar cooperació en el seu propi ecosistema.En el món després de la pandèmia, les empreses socialment responsables han de garantir que la tornada dels seus empleats sigui segura. L'informe de Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta també alguns punts que han d'atendre aquestes companyies: - Salut dels empleats: les empreses han de comprovar que la tornada a l'oficina assegura la salut i la seguretat de tothom, i que es minimitza el risc d'una segona onada de contagis. - Comunicació: la comunicació durant el retorn ha de ser regular i proactiva, a més d'atendre i d'involucrar tots els grups d'interès. - Risc financer: el pla de continuïtat de negoci de les empreses ha de tenir tres característiques: ser sòlid, realista i flexible. S'ha de dissenyar i de mantenir sense perdre'n cap de vista. - Cadenes de subministraments: és important fer un seguiment de les diverses etapes de les cadenes de subministraments, procurar mantenir els contractes amb els proveïdors i cercar alternatives davant possibles disrupcions. - Polítiques de viatges: la salut dels empleats i el medi ambient han de prevaler sobre les polítiques de viatges de les empreses, que s'han de redissenyar i, fins i tot, limitar els desplaçaments, si cal. - Nous hàbits de consum: el confinament i la pandèmia han generat nous hàbits de consum als quals ha de respondre el model de negoci.També s'ha de considerar si la manera d'entendre o de millorar l'activitat ha canviat després d'aquesta experiència. - Serveis: és important dissenyar un pla de retorn amb el qual recuperar, de mica en mica, la normalitat en la distribució de béns i serveis a clients i consumidors. La pandèmia de la COVID-19 ha arribat com un cicló que, molt probablement, canviarà per a sempre el concepte de normalitat. L'escenari que deixa és una oportunitat per implantar un veritable desenvolupament sostenible que no deixi ningú enrere, un interès en el qual les empreses tenen molt a dir. La responsabilitat social corporativa és el far perfecte per emprendre accions conjuntes i coordinades sobre les quals basar aquesta cerca de la sostenibilitat.
CORPORATIU