21 Febrer, 2020

Nous Paradigmes: del canvi climàtic a la revolució digital

Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, presenta la nova publicació de CaixaBank Research i desglossa els cinc grans desafiaments a què s’enfronta l’economia el 2020: els baixos tipus d’interès, la polarització política, el canvi climàtic, la revolució tecnològica i la desigualtat.Nous Paradigmes neix amb la vocació de contribuir al debat sobre les grans tendències de fons que estan afectant l’economia, i sobre les seves conseqüències. Amb aquest objectiu hem seleccionat, i posat al dia quan ha calgut, els millors articles dels dossiers que hem dedicat a aquestes qüestions i publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank Research durant l’any passat. Desafortunadament, per restriccions d’espai i perquè hi ha més temes rellevants que mesos en un any, algunes qüestions de rellevància s’han quedat fora d’aquest volum. En tot cas, encara que no hi són totes les que són, estem segurs que són totes les que hi són. El primer bloc d’articles, que d’alguna manera emmarca la resta, està dedicat a les perspectives econòmiques per al 2020. Després d’un 2019 decebedor per a l’economia global, les expectatives per a l’any que acabem de començar són modestes, encara que estan lluny dels escenaris més infaustos que, fa pocs mesos, invocaven exageradament el risc d’una recessió mundial. El 2019 va acabar amb senyals d’estabilització en moltes parts del món, i fins i tot de certa recuperació en altres, particularment als països emergents, i esperem que aquesta tendència es confirmi durant l’any. En bona mesura, això dependrà de com evolucionin els grans focus d’incertesa, com ara la pugna entre els EUA i la Xina, la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea o l’impacte econòmic del coronavirus, però també de l’encert de les polítiques econòmiques i, en general, de diferents institucions –governs, bancs centrals, empreses, organitzacions socials, etc.– per fer front als grans desafiaments del moment actual.En aquesta primera edició de Nous Paradigmes ens centrem en alguns d’aquests desafiaments; en concret, cinc: - la gestió d’un entorn de tipus d’interès molt baixos, que, a l’eurozona, per exemple, semblen haver esgotat el marge d’actuació de la política monetària; - la polarització política, un fenomen que deteriora la cohesió social i que alimenta un populisme que ofereix receptes senzilles, que importa que siguin errònies, davant de problemes complexos; - el canvi climàtic, una amenaça que posa a prova el multilateralisme alhora que ofereix a la Unió Europea la possibilitat de liderar, políticament i tecnològicament, un àmbit que marcarà aquest segle; - el canvi tecnològic, que ens ha portat una revolució de les dades que posa el focus sobre qüestions lligades a la privacitat i al creixent domini de les grans plataformes; - i, finalment, la desigualtat o el risc que els canvis que vivim deixin enrere una part considerable de la societat. La idea inicial de Nous Paradigmes sorgeix dels comentaris dels lectors del nostre Informe Mensual. Molts ens havien suggerit recopilar els dossiers dedicats als grans temes del moment en un mateix lloc. Així ho havíem fet al nostre web, www.caixabankresearch.com, i ho fem ara també amb aquesta publicació. Ens agrada que ens llegeixin i també rebre comentaris i suggeriments. Esperem que aquesta publicació serveixi perquè ens llegeixin encara més i perquè ens segueixin dient què pensen del nostre treball. Moltes gràcies per fer-ho. Enric Fernández economista en cap de CaixaBank

CORPORATIU
19 Febrer, 2020

Com instal·lar apps de manera segura

Des que van aparèixer els smartphones, les apps s'han proposat fer la nostra vida una mica millor. N'hi ha de tota mena: per ajudar-nos a meditar, per resoldre dubtes i, fins i tot, n'hi ha que són autèntics entrenadors personals posats en telèfons mòbils i tauletes. N'hi ha de més o menys potents, més o menys serioses i més o menys útils. El fet cert, però, és que n'hi ha milers. El problema és que no totes són de fiar. Abans d'instal·lar una app al teu telèfon, hauries de prendre una sèrie de precaucions. Si ho fas, protegiràs millor coses tan valuoses com les teves dades, la teva privacitat o fins i tot els teus diners. El motiu és que aquestes petites aplicacions poden fer moltes més coses del que sembla sense que te n'adonis.És important anar amb cura quan baixes una aplicació per primera vegada. Si instal·les una app i no et fixes en els permisos que requereix, podries estar donant accés a les teves dades a algú en contra de la teva voluntat. Quan descarregues una app al teu smartphone o a la teva tauleta, l'aplicació mateixa et sol·licitarà una sèrie de permisos per accedir a certes funcionalitats del dispositiu. Algunes sol·liciten només el que necessiten per funcionar, però altres pretenen accedir a la teva informació personal demanant permisos que no necessiten. Abans d'acceptar la baixada d'una aplicació, convé que donis una ullada als privilegis que sol·licita i que valoris si estan justificats o són excessius. Ets tu qui decideix si els aproves o els rebutges. Entre els accessos més habituals que sol·liciten les apps hi ha els de trucades i missatges, calendari, contactes, ubicació, càmera i galeria d'imatges o micròfon.Quan busquis una app per satisfer una necessitat concreta, normalment trobaràs diferents opcions. La qüestió és que no totes són de confiança ni garanteixen la seguretat del teu dispositiu. Per això convé que tinguis en compte una sèrie de bones pràctiques que t'ajudaran a preservar la teva privacitat, així com la integritat del teu telèfon o tauleta. Una consisteix a baixar aplicacions només de fonts oficials. Les plataformes Google Play i App Store disposen de mesures de seguretat que permeten prevenir l'aparició d'apps malicioses a les seves botigues. Això sí, les mesures no són infal·libles, així que hauràs d'estar sempre atent. No és recomanable que facis jailbreak al teu dispositiu. Aquesta pràctica consisteix a eliminar les limitacions de seguretat imposades pel fabricant, com ara evitar pagar per certes apps. Si elimines les barreres de seguretat que venen de fàbrica, tindràs més problemes que beneficis: l'origen de les apps que puguis instal·lar-hi no serà l'oficial i, per tant, seran potencialment menys segures. Tampoc no convé que baixis apps a través de wifis públiques, sinó que sempre ho has de fer a través de xarxes conegudes i segures. Una altra bona pràctica consisteix a instal·lar una app de seguretat al mòbil. Aquestes eines et poden protegir perquè són capaces de detectar malware i configuracions de risc al teu smartphone. Mantenir la seguretat dels teus dispositius mòbils és molt senzill si prens certes precaucions. Així podràs treure'n el màxim partit sense posar-te en risc de manera innecessària.

INNOVACIÓ
30 Gener, 2020

Repte 13: Acompanyar els inconformistes en la recta final cap a Tòquio 2020

Cada vegada falta menys per a la gran cita paralímpica i CaixaBank, com a patrocinador oficial de l’equip paralímpic espanyol, continua donant suport als #InconformistesdelEsport mitjançant el pla ADOP i el programa 20 per als 20. Amb el repte d’aquest mes, “acompanyar els inconformistes de l’esport en la recta final”, CaixaBank vol donar a conèixer quins són els últims passos fins a Tòquio 2020: proves, classificacions i també el paper del programa de beques ADOP, tant per als qui ja tenen plaça com per als qui estan molt a prop d’aconseguir-la.Molt més que una beca “Abans dels Jocs de Pequín 2008, els esportistes paralímpics no teníem beques ni accés als centres d’alt rendiment perquè no se’ns considerava esportistes d’alt nivell. En realitat ho érem perquè entrenàvem com els altres, però no se’ns reconeixia com a tals”; així explica Teresa Perales, una de les atletes paralímpiques més veteranes i més llorejades (26 medalles paralímpiques en natació des de Sydney 2000 fins a Rio 2016), com era fins fa poc ser esportista paralímpic. Com ella, la resta d’inconformistes de l’esport afronten el repte de ser esportista d’elit amb una complexitat afegida: la manca de recursos per a la seva disciplina. No obstant això, la situació s’ha anat capgirant els últims anys, gràcies en gran mesura al Pla de Suport a l’Esport Objectiu Paralímpic (ADOP), que va néixer per proporcionar als esportistes paralímpics espanyols les millors condicions de preparació i èxit en la competició i que inclou ajudes econòmiques i mèdiques, entre molts altres beneficis.Un premi a l’excel·lència esportiva Només els millors poden optar a aquestes beques. Els resultats que hagin obtingut en els últims JJPP i en els mundials i europeus dels últims 3 anys els faran mereixedors de l’ajuda. Una ajuda que també reben esportistes de suport (guies) i entrenadors, figures clau per al desenvolupament de moltes de les disciplines. CaixaBank, un company d’equip més El pla ADOP no seria igual sense el suport dels patrocinadors, per això el paper d’entitats com CaixaBank és decisiu perquè l’esport i els esportistes paralímpics puguin continuar avançant fins a aconseguir les mateixes condicions de què disposen la resta de disciplines esportives no adaptades. L’entitat ha apostat fort per aquest compromís amb l’esport paralímpic i, més enllà del suport en forma de beques, ha desenvolupat la campanya Inconformistes de l’esport i el programa 20 per als 20, amb què vol informar, mostrar i donar a conèixer el món paralímpic, perquè la visibilitat és un dels passos més importants per assolir reconeixement.Classificats per il·lusionar El procés de classificació és clau perquè l’esport paralímpic sigui cada vegada més competitiu i just. Agrupar els atletes en classes esportives i rang de discapacitat fa que l’obtenció de places sigui al més objectiva possible actualment. Com és el procés de classificació? Els esportistes han d’aportar informes mèdics molt complets i passar una valoració específica del seu esport per part dels membres de la taula de classificació. També se’ls valora tècnicament i se’ls observa en la competició. El procés de classificació és específic per a cada disciplina paralímpica i té en compte, en alguns casos, no tan sols les proves i competicions, sinó l’equilibri entre les places disponibles i els rangs de discapacitat. L’objectiu és clar: minimitzar la influència de la discapacitat de l’esportista en el resultat de la competició (saber-ne més).- En el programa paralímpic hi ha 22 esports i Espanya ja ha classificat atletes en tots menys 3: golbol, rugbi en cadira de rodes i voleibol assegut. - La modalitat amb més classificats és el bàsquet en cadira de rodes (24) i, per primera vegada des de Barcelona 92, Espanya durà equip masculí i femení per mèrits propis. - La natació és l’esport en què hi ha més categories (14) i les places s’han de repartir rigorosament segons l’estil i la discapacitat.

CORPORATIU