19 Desembre, 2019

Com t’afecta la directiva europea de copyright

Una directiva pensada per protegir els creadors en l'era digital va ser la protagonista d'un dels debats més llargs i polèmics que es recorden a la Unió Europea. Després de dos anys i mig de debats, propostes, esmenes i fins a manifestacions als carrers, el mes de març passat veia la llum la coneguda com a llei del copyright al Parlament Europeu. La raó de tanta polèmica té a veure més amb els efectes que la nova norma pugui arribar a tenir sobre internet a Europa tal com el coneixem, que amb els canvis que pugui introduir en la mateixa gestió de drets d'autor. D'una banda, artistes i editors de premsa n'aplaudien l'aprovació, que obligarà plataformes com YouTube a obtenir llicències dels creadors o a impedir que es pugin continguts que vulnerin els seus drets d'autor. També agregadors de notícies com Google News hauran de demanar permís per utilitzar els continguts dels editors. Tot això significa més protecció dels creadors de continguts i un pas més perquè participin de manera equitativa dels ingressos que aconsegueixen aquestes plataformes per l'ús de les seves obres. D'altra banda, membres de la societat civil, grans plataformes, activistes, polítics i fins i tot organismes internacionals com l'ONU protestaven pel que consideren una obertura de portes a la censura prèvia a internet. I, al mig, la major part dels internautes, que ja no sabien si podrien ni tan sols compartir un simple mem sense ficar-se en embolics.La difusió d'obres artístiques i continguts ha canviat molt en els darrers anys i ho ha fet en paral·lel a l'evolució d'internet. Segons els defensors de la nova directiva, més del 80% de l'ús de les obres dels creadors no es remunera de manera equitativa. Això es deu al fet que algunes grans plataformes proveeixen accés a obres creatives mitjançant publicitat i altres mitjans. Aquesta activitat produeix ingressos, que després es comparteixen en condicions amb els creadors i no sempre de manera equitativa. Per als experts de l'Agrupació Europea de Societats d'Autors i Compositors (GESAC), aquesta circumstància posa en perill no només la continuïtat del sector creatiu i cultural, sinó també la de les mateixes empreses digitals europees. Aquestes competeixen en inferioritat de condicions respecte de les estrangeres, majoritàriament estatunidenques, que segons la GESAC, pràcticament no tenen obligacions pel que fa al copyright, a causa d'un marc legal europeu obsolet. L'anterior normativa era de l'any 2001. Aquestes són les raons principals per les quals els autors consideraven necessària la nova legislació, que, segons la GESAC, obligarà els gegants d'internet a asseure's a negociar amb els creadors.Aquesta és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta exacta. Després de la seva aprovació, s'obre un període transitori de dos anys perquè els països de la Unió Europea incorporin la directiva a les seves pròpies legislacions. Això vol dir que la nova norma podria presentar, encara, algunes particularitats en la seva aplicació efectiva dins de cada Estat. Per aquesta raó, de moment només disposem de les anàlisis d'experts i analistes sobre quina podrà ser l'aplicació pràctica d'una norma que concentra els seus punts més polèmics en dos articles: el 15 i el 17. A grans trets, l'article 15 permet als editors de premsa donar o no el seu permís a webs amb ànim de lucre per compartir “fragments significatius” de les seves publicacions. D'altra banda, l'article 17 insta les plataformes que emmagatzemen, organitzen i difonen continguts d'altres usuaris amb fins comercials a demanar una llicència als creadors de les obres. A més, per evitar que es pugin continguts que vulnerin els drets d'autor, les plataformes hauran d'establir mecanismes per sortejar multes, els quals haurà d'establir cada Estat membre. S'espera que aquests mecanismes siguin filtres de càrrega previs i pràctiques de moderació més estrictes. Una exigència que els detractors de la norma consideren una limitació de la llibertat d'expressió i un perill per a creadors com els youtubers, que sovint utilitzen fragments de pel·lícules o sèries en els seus continguts, així com partides gravades de videojocs. Significa això, que un usuari d'internet no podrà compartir un article de premsa o un mem a través de WhatsApp o qualsevol xarxa social? Encara que hi ha qui assegura que aquesta directiva, a la llarga, podria acabar amb els mems i les paròdies, la norma protegeix expressament la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar. A més, plataformes com WhatsApp, Wikipedia o núvols, l'objectiu de les quals no consisteix a lucrar-se amb el contingut, queden fora de l'aplicació de la llei. En qualsevol cas, els experts asseguren que aquesta norma no imposa la responsabilitat als usuaris d'internet per l'ús de continguts aliens. En realitat, les mesures afecten les empreses titulars de les plataformes de continguts, que són les que han de vetllar pel seu compliment. Això significa que un usuari particular, que no persegueix un lucre en compartir una obra de tercers a internet, no haurà de pagar cap multa per pujar-los o enviar-los a altres usuaris. El que sí que es podrà trobar en el futur és que no podrà pujar el contingut a una plataforma perquè un filtre considera que vulnera els drets d'autor. L'abast real de la normativa només es coneixerà amb el temps, quan els països l'adaptin, les plataformes posin en marxa els seus mecanismes de control de manera efectiva i es coneguin les primeres sancions. Mentrestant, internet continua oferint continguts útils i entreteniment als seus usuaris, a més de ser un important punt de trobada per a ells.

INNOVACIÓ
17 Desembre, 2019

Hola, Neo! Els assistents virtuals arriben a la banca

Aquests dispositius s'han introduït en el nostre dia a dia per a fer-nos la vida més fàcil fins i tot en les finances, revolucionant el concepte de banc.                     Ja ho van predir Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick a la novel·la i a la pel·lícula 2001. Una odissea de l'espai fa més de 50 anys: el futur de les màquines passa per parlar i relacionar-nos-hi de manera més o menys similar a com ho fem amb les persones. Però el que indiquen els darrers esdeveniments és que el futur potser ja és aquí. En efecte, la conjunció de diverses tecnologies com la intel·ligència artificial, l'emmagatzematge en núvol, el maneig de grans volums d'informació (big data), el processament de veu natural (PNL) i l'aprenentatge automàtic (machine learning), permet que les màquines no només ens entenguin quan parlem, sinó que ho facin més bé com més les utilitzem. Totes aquestes tecnologies han permès el desenvolupament tant dels chatbots com dels assistents virtuals. Per chatbots entenem plataformes de “conversa”, normalment per text, a través de serveis de missatgeria instantània o de sistemes de xat en un web. Pel que fa als assistents virtuals, consisteixen en un servei d'intel·ligència artificial que permet que puguem “conversar”, habitualment per veu, amb diversos interlocutors. Els assistents virtuals més coneguts són Siri a l'iPhone i Ok Google en els sistemes Android, però n'hi ha molts més: Cortana a Microsoft, Bixby a Samsung, Alexa a Amazon o Aura a Telefónica, per citar-ne només alguns. Al món de la banca en línia, les aplicacions per oferir un més bon servei als clients són innombrables. I en el cas concret de CaixaBank, si ja va ser pionera a aplicar la intel·ligència artificial en l'atenció al client quan, el 2017, va llançar seu primer chatbot a través d'imaginBank, el 2018 es va convertir en la primera entitat financera a disposar del seu assistent virtual a Amazon Alexa i Google Home: parlem de Neo, l'assistent virtual de CaixaBank. També disponible en les aplicacions CaixaBankNow i BrokerNow i al web CaixaBankNow, Neo és capaç de respondre a més de 400 preguntes freqüents sobre les operacions habituals a CaixaBank en una conversa de veu fluida i natural. Per exemple, se li pot demanar ajuda per consultar el saldo, la cotització de les accions, els últims rebuts, contractar un producte financer o fer consultes diverses sobre productes o serveis del banc. Però el més important és que, en poder fer totes aquestes tasques de forma semiautomàtica, aquests assistents ens permeten guanyar temps per a nosaltres mateixos, per destinar-lo a altres tasques que ens importen més, o que requereixen més implicació per part nostra.A més, l'actual proliferació d'altaveus intel·ligents de nombroses marques més enllà d'Amazon i Google (per exemple, Apple Homepod o Movistar Home ja són, també, entre nosaltres) sembla indicar que la forma natural de relacionar-nos amb les màquines serà definitivament, si no ho és ja, la veu. Només que, en comptes del 2001, la seva explosió es produirà probablement l'any vinent, el 2020.

INNOVACIÓ
09 Desembre, 2019

De l’educació col·lectiva a la individual: la revolució del big data

“Dos per un, dos. Dos per dos, quatre…”. Aquesta cantarella ens sona a tots. Qui més, qui menys, l’ha recitat en alguna ocasió amb desenes de companys a classe. Potser és el retrat més fidedigne que tenim del que ha estat l’educació en els últims segles: un munt d’escolars de la mateixa o similar edat fent el mateix, alhora. Un paradigma, el de l’educació col·lectiva, que va camí de canviar per sempre. Ho avisen experts de tot el món: l’aprenentatge del futur serà cada vegada més individual i personalitzat. Direm adeu a les classes magistrals. El mestre, en lloc d’ensenyar un grup de nens la taula del 2, es convertirà en el guia de cadascun. L’acompanyarà en el seu propi itinerari, probablement confeccionat a base de continguts a mida. Els professors seran menys transmissors de coneixement i més orientadors d’alumnes, que faran cada vegada més feina pel seu compte. Sona a quimera. Com sabrem el que necessita cada nen? Com sabrem orientar-lo just com necessita? La resposta, com no podia ser d’una altra manera, rau en la tecnologia. I la seva clau mestra serà el big data, aquesta disciplina que s’encarrega d’emmagatzemar, classificar i analitzar les dades que generem de manera massiva.Per aconseguir una educació personalitzada a les necessitats de l’alumne, el primer que cal tenir a mà és informació. Es tracta d’optimitzar el rendiment dels estudiants, dels professors i, en últim terme, del mateix sistema educatiu. Per fer-ho, cal recol·lectar dades, tractar-les, analitzar-les i interpretar-les. De la primera part, més centrada en l’accés i emmagatzematge de les dades, se n’encarreguen les eines de big data. De la segona, l’analítica d’aprenentatge o Learning Analytics, una disciplina que fa servir tècniques pedagògiques i algoritmes de mineria de dades per obtenir informació que permeti millorar la pràctica educativa. Aquesta és la base tecnològica que utilitzarem per millorar el rendiment d’alumnes, professors i del sistema. I què significa tot això? Que, per exemple, un professor podrà saber on s’encallen els alumnes simplement observant-ne els moviments durant el curs. Si, en arribar a certa lliçó, molts es veuen obligats a tornar enrere per refrescar coneixements, significa que el professor haurà de preparar-los millor abans de continuar i reforçar més aquesta dificultat en particular per ajudar-los a avançar. Per descomptat, tot això es pot portar al pla individual. De fet, ja hi ha alguns experiments en aquest sentit. A la Universitat Estatal d’Arizona, les classes de matemàtiques s’imparteixen a través d’ordinadors. Un programa recull informació de cada estudiant: les notes, les habilitats, les dificultats i, fins i tot, les vacil·lacions a l’hora d’utilitzar el ratolí. Llavors, uns algoritmes comparen les dades que s’han recollit amb estadístiques basades en els de milers d’estudiants per adaptar el material a cada alumne i aplicar l’ensenyament de manera efectiva. El sistema detecta si l’alumne fa progressos i li proporciona més material per seguir endavant o bé li indica quins conceptes li convé repassar per continuar. A més, el software facilita al professor el seguiment de cada alumne: si algun es queda endarrere, l’avisa automàticament i li indica en quines parts té més dificultats perquè el pugui ajudar.El big data aplicat a l’educació pot ajudar a prendre decisions sobre la marxa, de manera similar a l’exemple que acabem de veure. Tanmateix, també resulta útil per elaborar prediccions. Amb la mateixa anàlisi de l’acompliment de l’alumne es pot obtenir informació valuosa per poder confeccionar-li propostes a mesura que l’ajudin a obtenir el màxim rendiment de la seva educació. Es tracta d’un model d’aprenentatge adaptatiu, que s’emmotlla al que necessita l’alumne en cada moment per aconseguir un objectiu en el futur. El principal avantatge d’aquest model personalitzat i adaptatiu és que pot ser la resposta a bona part de l’abandonament escolar que es dona quan exposem tots els estudiants a un mateix mètode. En molts casos, els alumnes no poden arribar a desenvolupar el seu potencial perquè la seva manera d’aprendre i socialitzar no s’adapta correctament al model comú establert. Amb un model adaptat a aquestes característiques, els resultarà molt més senzill aconseguir els seus objectius educatius amb èxit.L’aplicació del big data per aconseguir una educació personalitzada i realment eficaç encara ha de resoldre algunes qüestions. Una té a veure amb els perills de filtrar els estudiants mitjançant la predicció i empènyer-los cap a una carrera determinada. Si no s’utilitzen bé aquestes tècniques, es corre el risc de topar-se de morros precisament amb el contrari del que volem: la despersonalització i la discriminació dels alumnes. Per evitar aquest i altres riscos similars, l’ètica serà fonamental. Serà la que haurà de donar resposta a aquests reptes. També hi ajudaran la flexibilitat i una ment oberta. Cal evitar que els estudiants vagin per un camí determinat només perquè ho digui un algoritme que ha processat una sèrie de dades i ha elaborat una predicció que, al cap i a la fi, pot estar equivocada. El lliure albir i el pensament crític que ens fan humans continuaran sent fonamentals.

INNOVACIÓ
02 Desembre, 2019

Repte 11. Històries d’#InconformistesDelEsport

En el marc del suport a l'esport paralímpic que duem a terme des de CaixaBank a través del pla ADOP, i com a patrocinadors de l'equip paralímpic, el pròxim 3 de desembre us portarem tres històries increïbles dels #InconformistesDelEsport a través de les nostres xarxes socials. Segueix-nos i descobreix més coses sobre els protagonistes i les seves històries. Amb la participació especial de tres esportistes d'elit: Ricardo Ten, nedador i ciclista; Eva Moral, triatleta, i Sarai Gascón, nedadora. Tres medallistes paralímpics que ens expliquen la seva història, els seus èxits i com afrontar reptes impossibles.Tres històries inspiradores que transmeten els valors de l'esport paralímpic i que parlen dels veritables #InconformistesDelEsport, aquells que no es pregunten si poden fer-ho, sinó si poden fer-ho encara millor. Anar més de pressa, arribar més lluny i superar més metes. Que no creuen en obstacles insalvables. Que demostren cada dia que, amb valentia i dedicació incondicional, tot és possible i que rendir-se no és una opció.Aquesta campanya té lloc en el marc del programa “Els 20 per als 20”: vint mesos per aconseguir vint reptes amb l’únic objectiu de donar visibilitat a l'esport paralímpic espanyol i ajudar a fer que ocupi el lloc que mereix. El nostre suport a l'Equip Paralímpic Espanyol és un compromís amb els esportistes i amb els seus valors d'esforç, sacrifici i constància; és la voluntat d'acompanyar-los en el camí fins a la cita paralímpica de Tòquio 2020 i ajudar-los a assolir les seves metes.

CORPORATIU
29 Novembre, 2019

Frau electrònic: com protegir-te de l’últim en ciberestafes

El frau electrònic és terreny fèrtil per a la creativitat. Tant per a la dels ciberdelinqüents com per a la dels equips de seguretat que intenten minimitzar els seus atacs i, fins i tot, preveure les seves properes jugades. De fet, aquest tipus de problemes ja s'ha convertit en el primer risc global per a les empreses, juntament amb la pèrdua de beneficis. La seva imprevisibilitat i la velocitat a què evolucionen hi tenen molt a veure. També els ciutadans són víctimes del frau electrònic. Aquest mateix any es va desarticular a Espanya una trama de 45 ciberdelinqüents que havien aconseguit estafar prop de 900.000 euros a unes 2.400 víctimes. Cada 24 hores s'envien al món uns 6.400 milions de correus electrònics falsos, fraudulents o perillosos. D'aquests, bona part correspon a l'omnipresent amenaça del phishing, que consisteix a suplantar la identitat d'una persona o d'una companyia per obtenir informació personal i bancària dels usuaris. Per combatre aquest tipus d'amenaces, la conscienciació és essencial. Per aquest motiu, convé estar al dia de les últimes tendències en ciberestafes, que afecten tant empreses com particulars. El frau del CEO, el frau de factures o el romance scam són alguns exemples de les últimes modalitats utilitzades pels cibercriminals.Hi ha alguna manera millor de persuadir un empleat que fent-se passar pel seu cap? Ho hem vist en centenars de pel·lícules, així que només era qüestió de temps que els ciberdelinqüents també s'hi posessin. De fet, la suplantació d'identitat se sol donar en el món empresarial per obtenir diners o informació confidencial, entre altres motius. Afegir eines en línia a l'equació és una evolució lògica d'aquest frau. Com a resultat de tot això, va sorgir una de les principals amenaces en línia que més fan anar de corcoll les forces de seguretat. El frau del CEO consisteix, bàsicament, en un delinqüent que es fa passar per un alt càrrec d'una empresa per desviar fons de manera fraudulenta. En concret, l'estafador comença per estudiar les víctimes i recull informació sobre l'empresa. Un cop coneix l'organigrama i les operacions habituals de la companyia, suplanta la identitat del CEO o d'un alt càrrec de l'organització. Per fer-ho, normalment pirateja el seu compte de correu electrònic o, fins i tot, crea una adreça falsa. Posteriorment, envia correus electrònics o truca per telèfon per sol·licitar la transacció d'un pagament extraordinari, per exemple, per a la compra d'una empresa estrangera. Sempre demanen que tot es faci de manera urgent i confidencial, perquè així la víctima desisteixi de verificar l'operació. Al final, l'empleat enganyat fa els pagaments als comptes que controla l'estafador. Per prevenir aquest tipus d'atacs, convé prendre una sèrie de mesures. Hem de confirmar la legitimitat de l'operació per una altra via de comunicació. Per exemple, si ens han fet la petició per correu electrònic, és millor trucar per telèfon per confirmar-ne la veracitat. La prudència a l'hora de difondre informació en xarxes socials sobre la teva empresa i el teu càrrec també és recomanable, ja que els delinqüents aprofitaran tot el que tinguin a mà per suplantar la identitat. Si no has pogut evitar que es produeixi el frau, informa'n urgentment la teva sucursal bancària i denúncia els fets a la policia per minimitzar els danys. No esborris els correus electrònics, els registres telefònics ni la documentació que hagin aportat els estafadors, perquè són proves que podràs presentar en una investigació.En el cas del frau de factures, la identitat que se suplanta és la d'un proveïdor o un empleat per desviar cobraments. En aquest cas, els delinqüents estudien les relacions de les empreses amb els seus proveïdors, inclosos els pagaments regulars que fan. Amb aquesta informació, es posen en contacte amb l'empresa per sol·licitar-li que, d'ara endavant, faci els pagaments a un nou número de compte bancari fraudulent. El frau només es descobrirà quan el proveïdor legítim reclami l'impagament de les factures que l'empresa ha abonat, en realitat, als estafadors. Davant una petició de canvi de número de compte d'un proveïdor, també és convenient confirmar amb ell l'operació per una altra via de comunicació, per exemple trucant-li per telèfon. Observar amb atenció les factures rebudes per advertir si hi ha algun canvi, i fins i tot eliminar la informació sobre clients o proveïdors, pot ajudar també a evitar aquests problemes.L'ús de mitjans digitals per fer noves amistats o fins i tot trobar l'amor és d'allò més habitual. Són molt útils per trobar persones amb interessos similars i, a més, el seu ús és molt senzill. Això sí, en aquest tipus d'aplicacions hi ha alguns perfils falsos que enganyen els usuaris de diverses maneres. Per exemple, aconseguint que facin pagaments o comprometin la seva privacitat amb excuses falses o mitjançant extorsió. En el cas del romance scam, els estafadors recullen informació de perfils oberts d'altres persones en xarxes socials, cosa que els permet muntar una història convincent. A partir d'aquí, creen perfils falsos, que poden ser tant masculins com femenins, en funció de la víctima, i hi estableixen relació per, després, convidar-la a continuar el contacte fora del web. Solen enviar imatges per demostrar que es tracta de persones reals, tot i que generalment són imatges robades a altres usuaris reals o imatges d'arxiu que troben per internet. Amb les dades que obté el delinqüent de les converses amb la seva víctima, es guanya la seva confiança i la sotmet a diferents tipus de frau. Per exemple, li demana diners per pagar l'avió o l'hotel per anar a visitar la víctima, entre altres excuses. Fins i tot s'arriben a simular segrestos exprés perquè la víctima pagui el rescat. També són habituals les amenaces de publicació d'imatges íntimes que la víctima pugui haver compartit per obtenir els seus diners. El sentit comú sol ser la millor mesura per prevenir aquests atacs, ja que convé desconfiar de les històries que sonen massa bé per ser veritat. La prevenció, el sentit comú i la responsabilitat en l'ús dels nous mitjans digitals són el primer pas per evitar el frau. També per anticipar-se a qualsevol ocurrència que els ciberdelinqüents puguin tenir en el futur. Per això és tan necessari promoure'ls.

INNOVACIÓ
27 Novembre, 2019

Compres segures en línia: set consells per a aquest Black Friday

Anar al supermercat, renovar l'armari o reservar les vacances mai no ha estat tan fàcil. El comerç electrònic ha revolucionat la nostra manera de comprar. Des del saló de casa o l'autobús, qualsevol lloc és bo per visitar una botiga en línia, i per això cada vegada més persones s'apunten a aquest tipus de compres. El Black Friday és un dels moments de l'any en què més comprem en línia. De fet, Google estima un creixement en les vendes del 220 % durant aquesta setmana respecte a la resta de l'any.  Per aquesta raó, no sobra recordar algunes mesures de seguretat que t'ajudaran a fer que les teves compres en línia no només siguin còmodes i pràctiques, sinó tan segures com es pugui.La setmana del Black Friday és molt propícia per rebre un bon nombre d'ofertes comercials en el correu electrònic. Probablement veuràs que algunes anuncien preus molt per sota dels habituals. Si alguna oferta sembla ser massa bona per ser certa, hauries de sospitar. Els preus anormalment baixos són l'esquer perfecte per atreure compradors incauts. Per aquest motiu, et recomanem que investiguis altres llocs web i distribuïdors per confirmar el valor real de mercat de l'article. Però les estafes no només es troben en el correu electrònic. Cal que paris atenció també a les ofertes que t'arribin per altres canals, com ara missatges de WhatsApp o finestres emergents. Encara que puguin despertar el teu interès, pren-te uns instants per analitzar la legitimitat del venedor abans de comprar. També has de fer-ho abans d'obrir enllaços o fitxers adjunts que puguin contenir.Fixa't bé en l'enllaç i revisa que sigui correcte. Hi ha vegades en què el canvi d'una sola lletra per una altra de similar pot ser suficient per confondre't. A més, per saber si les teves compres es desenvoluparan en un entorn segur, has de comprovar si l'adreça web de la botiga compta amb un cadenat i comença per https://. Això t'indicarà que el lloc web compta amb el certificat que garanteix la codificació de la teva informació personal. Això sí, has de tenir en compte que alguns «ciberdelinqüents» són capaços de falsificar-lo. Per això, convé que facis clic en el cadenat per comprovar que el certificat digital està en vigor i que es correspon realment amb el del web al qual vols accedir.Recorda que utilitzar connexions públiques per fer les teves compres en línia pot posar en perill la seguretat d'aquestes operacions. Per això, sempre que hagis d'introduir dades bancàries per fer transaccions has d'assegurar-te que ho fas a través d'una xarxa wifi coneguda i segura.L'aspecte general del lloc web pot donar-te moltes pistes sobre la seva legitimitat. Alguns webs fraudulents cometen certs errors de disseny que els delaten: utilitzen diversos tipus de lletra diferents en la mateixa pàgina, inclouen imatges de baixa qualitat i reprodueixen textos mal traduïts, entre altres detalls a què has de prestar atenció.Convé que prioritzis les teves compres en botigues que comptin amb servei de Comerç Electrònic Segur (CES), com ara Verified by Visa o Mastercard Secure Code. En utilitzar aquest servei, hauràs de confirmar cada compra en línia que facis mitjançant un codi que rebràs per SMS o una clau fixa. Això afegirà seguretat als pagaments que facis a través d'internet.És possible que sospitis de la veracitat de la botiga o que hagis d'escollir entre diferents opcions. No importa el motiu: és molt recomanable que facis sempre una cerca prèvia per trobar referències d'altres usuaris. És possible que altres compradors hagin compartit la seva experiència a internet i puguin ajudar-te a triar l'opció més segura o la que millor s'adapti a tu.Aquest és un hàbit que t'ajudarà a guanyar en seguretat. Si revises periòdicament l'estat de les teves targetes i comptes, podràs detectar ràpidament si ha passat alguna cosa estranya. Comprova que tots els moviments els has fet tu, especialment després d'efectuar algun pagament en un comerç electrònic. Si tens algun dubte o sospita, contacta amb la teva oficina bancària com més aviat millor. Augmentar la seguretat de les teves compres en línia és molt recomanable perquè gaudeixis del millor Black Friday. Mantenir fora de perill les teves dades i els teus diners et resultarà més fàcil si prens aquestes precaucions senzilles que milloraran la teva experiència.

INNOVACIÓ