05 Agost, 2019

“Disposar d’un dron subaquàtic permet fer inspeccions que abans podien ser molt perilloses.”

Entrevista a Roy Petter Dyrdahl Torgersen, CEO de Nido Robotics, empresa guanyadora dels Premis EmprendedorXXI a Múrcia.“Els vehicles submarins que se solen utilitzar en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per fer-los servir, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros.”Nido Robotics va néixer el 2016 després que el seu CEO, Roy Petter Dyrdahl Torgersen, tornés d'una complicada expedició de rescat a Papua Nova Guinea. D'aquesta experiència va germinar la idea de crear vehicles submarins teledirigits (ROV) assequibles, lleugers i fàcils de fer servir, que ajudessin els bussos en operacions de rescat en  zones de difícil accés, profunditat i visibilitat. Des de llavors, l'empresa ha crescut i les solucions que ofereix s'han multiplicat exponencialment. El seu sistema de ROV és intuïtiu i adaptable a les necessitats de qualsevol companyia que el sol·liciti. Amb una visió de negoci global, Nido Robotics desembarcarà aviat a Amèrica Llatina, on obrirà la seva primera filial a Xile per consolidar la seva expansió internacional. L'empresa ha estat guardonada recentment amb un dels Premis EmprendedorXXI.Com ha estat l'experiència de presentar-vos als Premis Emprenedor XXI i què us ha aportat com a empresa? Ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, emocionant, en saber que competim amb algunes de les empreses més punteres de l'àmbit regional i ara de l'àmbit nacional. És un repte més al qual ens enfrontem i del qual ens sentim molt orgullosos. La idea de fer servir ROV per a tasques subaquàtiques va néixer durant una expedició de rescat de l'avió SS Dakota ─desaparegut a Papua Nova Guinea durant la Segona Guerra Mundial─, el 2012. Quina relació té aquella expedició amb el naixement de Niu Robotics? Efectivament, la llavor de Nido Robotics va sorgir durant la cerca de l'avió Dakota, l'expedició de la qual va tenir lloc l'any 2012 en aigües de Papua Nova Guinea. Vaig participar en aquella expedició, i em vaig sentir frustrat per les dificultats i la ineficiència de bussejar en aigües amb una visibilitat molt canviant. Durant els descansos, parlava amb la resta de l'equip de com de fantàstic seria tenir un ROV com els que hi havia al vaixell en què treballava habitualment. Però aquest tipus de vehicles submarins teledirigits requerien una logística i un capital fora de l'abast de l'equip de rescat del Dakota. Quan vaig tornar, em vaig dedicar a cercar opcions al mercat, sense trobar res que encaixés amb la meva butxaca. Més endavant, el 2015, vaig anar a passar un mes en una empresa de San Francisco.  La companyia havia llançat un producte al mercat que s'assemblava a allò que jo volia tenir, així que vaig tornar amb un acord de distribució sota el braç. Però, després, ens vam adonar que el producte no responia a les necessitats reals dels clients amb què parlàvem. Al final, vaig decidir que havíem de cercar una solució pròpia, per la qual cosa, el 2016, vaig decidir crear Nido. Per què, històricament, s'ha fet servir tan poc aquest tipus de robòtica per a activitats submarines? Principalment, perquè no existien ROV de mida reduïda i baix cost. Els vehicles submarins que se solen fer servir en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per manejar-los, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros. Tot això ha portat al fet que sigui complicat estendre'n l'ús, fins que han aparegut altres opcions, com la que oferim a Nido Robotics. Com heu aconseguit reduir els costos en materials i equip humà per fer aquesta tecnologia més accessible a les empreses? No només dissenyem els nostres productes, sinó que també els fabriquem. No obstant això, algunes peces i components els comprem (com motors, per exemple) perquè és molt més rendible i lògic; no val la pena dedicar temps a fabricar una cosa que ja existeix. A més, disposem d'un model de vehicle que es pot vendre desmuntat (si així ho sol·licita el comprador) i ell mateix pot acoblar-lo. Tot això ens ajuda a reduir costos i, per tant, ens permet tenir una oferta adaptada a tota mena de butxaques. Quines són les innovacions que ofereixen els vostres drons subaquàtics respecte d'altres models que ja existeixen? Els nostres ROV tenen unes característiques molt concretes que els diferencien dels altres que hi ha al mercat: fàcils de manejar, la mida reduïda i baix pes, la qualitat de les imatges, la versatilitat i el preu. Els vehicles fabricats per Nido Robotics es controlen a través d'un comandament, molt semblant al d'una videoconsola, de manera que el seu ús sigui molt intuïtiu per a tota mena d'usuaris. Fins i tot hem vist nens de 6 o 7 anys que, en pocs minuts, s'han convertit en pilots de ROV fenomenals. Fins a dia d'avui, la majoria de ROV que hi havia al mercat eren molt grans i pesats, cosa que en dificultava el transport i, en general, en feia molt complicat l'ús. Actualment tenim dos models al mercat, el Sibiu Nano, de 5 kg, i el Sibiu Pro, de 15 kg.Quins beneficis té l'ús d'aquests dispositius? Solem dir que el benefici més gran és per a les persones. Allà on no calgui submergir una persona, sempre estarem cuidant una vida. El treball submarí sempre té certs riscos per al bus, que es poden evitar.  Això no vol dir que els bussos desapareguin o que els pugui substituir un dron, ni de bon tros. Disposar d'un ROV et permet fer inspeccions que realment poden ser molt perilloses, o fins i tot arribar a llocs on una persona correria perill, sense la necessitat que així sigui. D'altra banda, els vehicles submarins teledirigits assoleixen grans profunditats, molt més enllà del que arribaria una persona. En concret, el nostre Sibiu Nano pot arribar als 100 metres i el Sibiu Pro, fins als 300. A més, són molt útils per a qualsevol persona que treballi al mar: científics, serveis de seguretat, ports, etc. Quina utilitat poden tenir els vostres drones subaquàtics de control remot en operacions de rescat? Com poden ajudar a salvar vides? La mida i el pes reduïts del Sibiu Nano permet introduir-lo en espais on abans no s'arribava.  Així mateix, el fet que incorpori càmeres i altres eines i que es pugui submergir fins a 100 metres, permet arribar a zones on una persona no podria o estaria posant la seva vida en perill.  Per exemple, a l'interior d'un pou, com va succeir fa unes setmanes durant les tasques de cerca d'un desaparegut a Sierra Espuña. Participem de manera voluntària en les tasques de cerca d'un noi que es creia que podia haver caigut en un pou de neu. Per desgràcia, no el vam trobar en cap dels pous inspeccionats i segueix desaparegut. Com funcionen els vostres drones? Els nostres productes es caracteritzen per ser molt fácils de fer servir gràcies a un nou sistema intuïtiu que permet dirigir els vehicles des de la superfície, i visualitzar-ne la feina a través d'una pantalla. Els sensors instal·lats en els nostres ROV permeten recollir dades i mostrar-les en temps real, com per exemple la profunditat de la zona o la temperatura. Què és el sistema “envirosense”? “Envirosense” és un sistema que desenvolupem a petició d'un dels nostres clients, un centre de recerca científica que necessitava recopilar algunes dades extra, a més de les que ofereix el Sibiu per defecte. Vam crear aquest sistema que recull informació específica sobre el PH de l'aigua i fa que les dades arribin de manera automàtica a l'ordinador que està connectat al vehicle. En general, el més interessant de tots els nostres productes és que es poden personalitzar segons les necessitats del client. Quines són les vostres expectatives de creixement? El nostre principal objectiu és seguir democratitzant l'accés a la tecnologia submarina. Aquest any obrirem una filial a Xile, un mercat molt important per a la indústria salmonera que hi ha al sud del país. La nova filial serà el nostre concentrador logístic a l'Amèrica Llatina. A més, desenvoluparem la xarxa de partners en l'àmbit internacional, i esperem treure diversos productes nous. La nostra visió o “Big Hairy Audacious Goal” (BHAG) a mitjà termini és convertir l'empresa en líder mundial de la robòtica submarina i entrar en altres camps de la robòtica. Com veieu el futur de la robòtica submarina? La robòtica subaquàtica existeix des dels anys 60, encara que històricament només ha estat a l'abast de sectors molt específics, com el militar o l'energètic, i d'unes poques persones privilegiades com James Cameron. Durant les darreres dècades, han aparegut alguns fabricants de mini i micro-ROV, que és el nostre nínxol actual, però encara eren massa costosos per a la immensa majoria d'empreses. A Espanya no hi ha cap fabricant que desenvolupi aquest tipus de productes i, a Europa, només n'hi ha un a Noruega i la seva orientació és més B2C. La principal competència ve dels Estats Units i el Canadà però, en general, és un sector força atomitzat i molt tradicional. En l'àmbit de producte, estem convençuts que tenim l'oferta més versàtil i accessible en el mercat global, el millor “price-performance ratio”. Què va ser el que et va empènyer a emprendre i què t'ha aportat? Sempre he estat una persona emprenedora, molt inquieta. Sempre m'ha agradat aprendre, de fet ho segueixo fent cada dia. Nido Robotics no ha estat res més que el resultat de portar a la pràctica les meves inquietuds. Hi ha qui somia a tenir una feina fixa i unes rutines diàries que li permetin tenir una vida tranquil·la. A mi m'agrada l'emoció de saber que cada dia serà diferent i m'apassiona enfrontar-me a reptes i poder superar-los. Encara que no crec que faci res de diferent d'altres emprenedors, sí que puc dir que en gaudeixo molt.

CORPORATIU
02 Agost, 2019

Què és el tethering o com aprofitar al màxim la teva connexió 4G

Els telèfons mòbils disposen d'una funció que els permet convertir-se en punts d'accés a internet per a tota mena de dispositius.Imagina que ets de viatge per treball i que el mitjà de transport que has escollit –bus o tren, per exemple– no disposa de connexió Wi-Fi o la que proporciona és lenta i funciona molt malament. Tanmateix, tu necessites treballar amb l'ordinador portàtil i deixar enviats aquests correus que no poden esperar. Com ho fas? La solució és fer servir el tethering, un terme anglosaxó que fa referència a la capacitat del nostre telèfon mòbil per compartir la seva xarxa de dades amb altres dispositius. Vegem com funciona aquesta opció, desconeguda per a molts usuaris i un autèntic salvavides en moments de necessitat.Quan fem tethering amb el mòbil en realitat estem convertint el dispositiu en un punt d'accés a internet, una espècie d'encaminador improvisat a què es poden connectar tota mena de terminals, des d'altres telèfons fins a ordinadors portàtils. En concret, hi ha tres tipus de tethering que podem fer a través del mòbil: connexió per Bluetooth, connexió per USB i connexió Wi-Fi; és precisament aquesta última la més útil i senzilla de fer, per la qual cosa ens centrarem en ella per explicar com activar-la.Dèiem que l'opció de connexió Wi-Fi és la més senzilla de fer, ja que no requereix instal·lar cap aplicació ni dur amb nosaltres cable USB. En el cas dels telèfons amb el sistema operatiu Android, l'única cosa que cal fer és entrar al menú d'ajustaments i, en l'apartat de xarxes o connexions, cercar l'opció denominada «zona Wi-Fi/compartir connexió». Dit i fet, és així de senzill, però cal anar amb compte, perquè pot ser que diferents versions d'Android denominin d'una manera diferent aquesta opció. Tanmateix, l'habitual és que sempre es trobi en l'apartat de connexions de xarxa. Si el teu telèfon mòbil és un iPhone, l'opció de tethering es troba també a la zona d'ajustaments i es denomina «Compartir internet». Per cert, no cerquis al telèfon la paraula tethering perquè no la trobaràs, per ser un terme més tècnic que comercial o per a usuaris.A l'hora de convertir el nostre telèfon en un punt d'accés a internet hem de recordar que qualsevol dispositiu aliè s'hi podrà connectar, utilitzant dades, i per aquest motiu és imprescindible establir una contrasenya per protegir l'accés. Habitualment els dispositius tenen una contrasenya genèrica del tipus «1234», per la qual cosa és molt recomanable canviar-la la primera vegada que la utilitzem. Encara que, en realitat, la mesura de seguretat més important que has de recordar a l'hora d'utilitzar el tethering al mòbil és vigilar el consum de dades; navegar per internet o veure vídeos en un portàtil mentre estem connectats a través del 4G del mòbil pot consumir ràpidament la nostra tarifa de dades, ja que les pàgines que visitem no estaran optimitzades per a mòbil.

INNOVACIÓ
31 Juliol, 2019

“Tracer torna el poder i el control de les entrades als seus propietaris”

Després d'anys treballant en empreses de revenda d'entrades, l'equip actual de Tracer va detectar que aquesta revenda no aportava valor ni als organitzadors ni als compradors i, a partir d'una base tecnològica, va decidir enfrontar-se al problema i donar transparència a aquest mercat. Avui dia, Tracer disposa d'un equip internacional que opera a quinze països. Entrevistem Alberto Martínez, general manager i cofundador de Tracer, per conèixer millor el projecte. Què ha suposat per a la vostra empresa guanyar un dels Premis EmprenedorXXI? Per a la nostra empresa ha suposat tot un salt endavant, tant pel reconeixement públic d'un projecte en què fa molt de temps que treballem com per l'oportunitat de treballar juntament amb CaixaBank. Crec que les dues coses són realment importants per al nostre creixement empresarial i que, d'alguna manera, empenyen i fan més fort tot el que ja s'havia creat. La idea de crear Tracer sorgeix d'una experiència laboral prèvia en empreses de ticketing (revenda d'entrades). Quins problemes i situacions de mala praxi vau detectar en el seu mode d'actuació que us van fer decidir a crear la vostra pròpia companyia? Efectivament, part de l'equip de Tracer ve d'altres empreses de revenda d'entrades. Aquesta és una de les raons per les quals vam desenvolupar l'Smart Ticket: ens vam adonar que la revenda és ineficient, perquè es beneficia del mercat de què forma part, però no li aporta cap valor. Hi havia des de problemes amb clients que veien que havien pagat un sobrepreu desorbitat, i se sentien enganyats, fins a altres relacionats amb l'autenticitat de les entrades. És un negoci centrat a fer diners a costa del perjudici de les persones que van a aquests esdeveniments en directe i també dels organitzadors, que veuen que el preu que posen i la part que se n'emporten és ínfima si ho comparem amb el que es poden endur les empreses de revenda. Amb quin objectiu neix Tracer i en què es diferencia d'altres companyies dedicades al ticketing? Tracer neix amb l'objectiu de tornar el poder i el control de les entrades als veritables propietaris. Som una empresa tecnològica, i això és una gran diferència respecte a altres del sector, que continua sent molt tradicional en aspectes bàsics, però clau, com ara la recollida de dades. Des de Tracer hem apostat per la transparència, per treballar braç a braç amb els organitzadors dels esdeveniments i, d'aquesta manera, crear el millor sistema de venda d'entrades adaptat a les seves necessitats i al seu públic. Tracer ofereix a l'usuari els seus serveis a través de dos canals: Smart Ticket i Hellotickets. En què consisteixen? Quins avantatges tenen per als fans, els organitzadors i els artistes? L'Smart Ticket utilitza tota la nostra tecnologia per ficar-se al mòbil de l'usuari en forma de QR dinàmic i permet que els organitzadors controlin el flux complet de compra d'entrades. Gràcies a diferents filtres, l'Smart Ticket impedeix la revenda d'aquestes entrades, o la permet seguint en tot moment les regles de l'organitzador. Aquesta és la veritable novetat des del punt de vista tecnològic. Pel que fa a Hellotickets, és la nostra plataforma global de venda d'entrades, que ja està en funcionament i que suposa un canal de distribució immens per a qualsevol esdeveniment. Els fans d'Itàlia poden comprar entrades per a un festival a Espanya i fer-ho de forma absolutament local. Per als organitzadors i artistes, és una qüestió d'exposició: arribaran a milions d'assistents potencials. Quin paper fonamental juguen els telèfons intel·ligents en el vostre sistema? El telèfon intel·ligent és l'eina en què es basa l'Smart Ticket. Actualment, els telèfons intel·ligents formen part de nosaltres com una part més del cos. Per què no aprofitar-ho per simplificar les coses? L'Smart Ticket viu al nostre telèfon i això és el que el fa més segur, perquè cada entrada anirà associada a un dispositiu. Com heu aconseguit frenar el frau en la venda d'entrades amb la vostra proposta? Evitar el frau al 100% és una missió realment complicada, però hem aconseguit trobar diversos punts que el faran pràcticament impossible: l'Smart Ticket no és estàtic, de manera que no serveixen les captures de pantalla; va associat a un dispositiu i per transferir l'entrada hem creat un mètode que obliga que les dues persones estiguin o bé juntes o bé en contacte directe, de manera que la compra de centenars d'entrades per revendre-les a desconeguts no es podria dur a terme de forma sistemàtica. Quins avantatges ofereix la tecnologia blockchain per a Smart Ticket? Blockchain és el sistema en el qual nosaltres bolquem aquesta informació recollida a l'Smart Ticket, de manera que ens assegura que cada transacció quedi gravada i aquesta informació no es pugui alterar sense permís i coneixement dels organitzadors dels esdeveniments.Què és la vostra API i com pot ajudar l'usuari i els organitzadors d'esdeveniments? La nostra API estandarditza milers d'esdeveniments de centenars de proveïdors locals en diferents parts del món. Això vol dir que, amb una sola connexió, les empreses poden accedir a una gran quantitat d'esdeveniments a qualsevol lloc sense necessitat de preocupar-se per fer les integracions amb cada proveïdor. Per a l'usuari, significa tenir una àmplia selecció d'activitats i esdeveniments en una sola pàgina, amb la comoditat que això suposa, i per als organitzadors, la possibilitat que els seus esdeveniments estiguin a disposició de múltiples canals de venda. D'on sorgeix la vostra vocació internacional? A quants països esteu presents avui dia? Som un equip internacional i tenim una visió global del mercat. Per a nosaltres seria impossible pensar només en un país on desenvolupar una idea, perquè precisament va ser concebuda per ser transversal i ajudar que les fronteres desapareguin, tant per als usuaris que viatgen i es mouen a la recerca d'experiències úniques com per als organitzadors d'esdeveniments, que troben clients molt més enllà dels seus països d'origen. Ara mateix som a Espanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Mèxic, Brasil, Argentina, Colòmbia i els Estats Units. Per què és tan important oferir el servei en l'idioma de l'usuari? Primer, per la vocació de fer-li les coses fàcils al client que compra i, segon, perquè és la nostra manera de posicionar-nos als països on som. Google mostra abans les pàgines en l'idioma en què s'està fent la cerca. Quins són els vostres pròxims projectes? Ara mateix, estem desenvolupant l'Smart Ticket per a equips esportius concrets i treballant molt perquè la pròxima temporada sigui una realitat. Amb Hellotickets, estem a punt de llançar vuit mil experiències en més de cinquanta destinacions, que se sumen a tot el nostre inventari anterior. Què us ha aportat, personalment i professionalment, la vostra experiència com a emprenedors? Emprendre és un aprenentatge constant i crec que, professionalment, contribueix a fer que cerquis sempre el màxim esforç amb els mínims recursos, que això és una cosa que a les start-ups sabem fer molt bé. En l'àmbit personal, és una exigència constant i és cert que acaba formant part de la teva vida fins al punt que no és fàcil desconnectar. Però, alhora, t'aporta la satisfacció d'estar treballant en una cosa en què creus i que veus créixer. Per què penseu que una persona s'ha d'arriscar a emprendre el seu propi negoci? Des del meu punt de vista, és una forma de creixement personal i laboral. Emprendre aporta valor al sector del qual formes part, és la capacitat de generar ocupació, de dur a terme una idea que tens al cap i que és capaç de transformar-se en alguna cosa tangible. Com veus el mapa de l'emprenedoria a Espanya? Crec que, al nostre país, aquests últims anys han nascut grans empreses que han evolucionat des de start-ups molt petites. Això demostra que alguna cosa està canviant i que hi ha professionals amb inquietuds i aptituds, capaços i valents, per emprendre i donar forma als seus projectes. A més, aquest tipus de premis i altres iniciatives d'empreses més grans o d'entitats bancàries incentiven enormement el desenvolupament d'idees i són, moltes vegades, el punt d'inflexió necessari perquè el creixement es converteixi en una realitat.

CORPORATIU
30 Juliol, 2019

Marco Polo, el comerciant que ens va fer somiar amb les meravelles de l’Orient Llunyà

L'antiga Ruta de la Seda aprofitada per la família Polo es reivindica avui com un dels corredors comercials clau per al futur econòmic del bloc euroasiàtic Vivim en un món globalitzat en què comprem articles de manera quotidiana en països tan llunyans com Corea o la Xina. Ens sembla el més normal i fins i tot, moltes vegades, econòmic. Potser això sigui viure en el futur, un que ni els més optimistes emprenedors de fa centenars d'anys podrien haver imaginat. Ni tan sols Marco Polo, un viatger i comerciant amb una història entre la realitat i la fantasia. Són moltes les vivències que ens va llegar aquest venecià, però nosaltres ens quedem amb la seva aportació més important: va fer que les potències occidentals de la seva època somiessin amb les meravelles que esperaven a l'Orient Llunyà. I quines meravelles…Sobre la figura de Marco Polo ha existit sempre un halo de misticisme i èpica propi dels grans aventurers. Sabem que va néixer a la República de Venècia el 1254 i que va morir 69 anys després allà mateix, convertit en un mercader d'èxit i amb una gran influència política. En el camí, aquest fill de comerciants va passar diverses dècades viatjant per Orient i acumulant unes experiències que a la seva tornada bolcaria en el conegut com a Llibre de les meravelles –que va escriure Rustichello de Pisa, a qui es diu que va conèixer a la presó–. En aquest llibre Marco Polo explica com, quan tenia poc més de 17 anys, el seu pare i el seu oncle van portar-lo de viatge per visitar els països que actualment són Israel, Armènia, Geòrgia, Pèrsia, Afganistan, Xina i Mongòlia. Segons la narració, és en aquests dos últims països on el venecià va passar més temps, sota la protecció i al servei de Kublai Kan, líder de l'imperi mongol i primer emperador xinès de la dinastia Yuan. Gràcies al sobirà, Marco Polo va poder convertir-se en un autèntic sociòleg que va estudiar tradicions, formes de govern, mètodes artesanals… Però sobretot i com a bon mercader, Marco Polo es va fixar en com la gent comerciava en aquell racó del món. Les mercaderies més apreciades, les distàncies entre diferents punts comercials, els costums a l'hora de tancar tractes i fins i tot el tipus de diners que s'utilitzava a la Xina, tot va quedar registrat per Marco Polo. De fet, aquest últim punt és un dels que més va sorprendre el viatger perquè, en una època en què Europa gestionava les seves finances a través de l'encunyació de monedes, a Orient ja utilitzaven el paper moneda. Això era una autèntica revolució, perquè fins aquell moment la moneda amb què es feia qualsevol transacció tenia valor intrínsec –or, plata o qualsevol altre material amb què estigués fabricada–; però no era el cas del paper, que només tenia el valor que les autoritats li havien atorgat. Exactament el mateix que passa avui amb la nostra moneda. Així doncs, el Llibre de les meravelles és un volum a mig camí entre un tractat comercial i una guia de viatges, tot salpebrat amb la descripció de ciutats meravelloses i costums estranys a ulls occidentals. En la seva època aquesta obra semblava tan fantàstica que molts contemporanis de Marco Polo van posar en dubte la veracitat d'allò narrat, com ara que el comerciant fos nomenat governador d'una província xinesa. Un dubte lògic que ha acompanyat la figura de Marco Polo però que no enterboleix un dels seus llegats més importants: ajudar a despertar l'interès de les societats occidentals per aquelles terres llunyanes i reivindicar la importància del comerç amb potències estrangeres –que avui considerem clau–. I Marco Polo sabia exactament com fer-ho: a través de la Ruta de la Seda. Recordem que en el segle XIII la Ruta de la Seda era un dels cordons umbilicals principals que unien dos mons molt desconnectats l'un de l'altre: les nacions del Mediterrani –europees i àrabs– amb l'Índia, Pèrsia, la Xina i Mongòlia. Aquesta ruta, clau per entendre l'economia global del moment, es considerava relativament segura en una època en què qualsevol viatge era llarg, tediós i potencialment perillós. Per aquest motiu no és estrany que la pròspera República de Venècia i els seus comerciants l'aprofitessin per visitar els països exòtics més enllà del Mediterrani. Marco Polo va passar els seus últims anys convertit en un mercader reputat i sent membre del Gran Consell de la República de Venècia. Però sobretot, va quedar en l'imaginari col·lectiu com a representant de les riqueses i possibilitats exòtiques que esperaven als qui s'atrevissin a iniciar el llarg viatge fins al confí del món.Per a la Xina, aquest confí del món el representa Europa Occidental i concretament Espanya. Quan el 2013 el president xinès Xi Jinping va presentar al món un dels plans comercials més ambiciosos del segle XXI, el que va fer va ser ressuscitar part de la història que ha unit els blocs occidental i oriental durant els últims 2.000 anys. La Iniciativa del Cinturó i la Nova Ruta de la Seda –OBOR, de l'anglès «One Belt, One Road»– crearà corredors comercials per terra i mar que uniran la Xina i l'extrem sud d'Europa en un projecte sense precedents. Parlem d'una Ruta de la Seda ferroviària de més de 13.000 quilòmetres d'extensió, els que separen Wiyu, a la costa oriental xinesa, i Madrid. En paral·lel, una ruta marítima que vorejarà tot l'extrem sud d'Àsia aprofitarà el canal de Suez per portar en vaixell productes asiàtics directament al cor del continent europeu, i viceversa. Quan la ruta estigui completada, no només s'hauran connectat dos dels blocs econòmics més importants del món, sinó que s'haurà fet realitat un somni comercial a l'altura de l'ambició de Marco Polo mateix.

CORPORATIU
25 Juliol, 2019

Turista nacional vs. internacional: així viatgem per Espanya

Una família espanyola visita un destí de platja a la Costa del Sol. Allà, es creua amb una família estrangera pel passeig marítim. Tots passegen tranquil·lament. Els nens corren i juguen, mentre els pares es prenen un gelat i gaudeixen de la brisa del mar. En aparença, hi ha pocs factors que puguin diferenciar els dos grups. Tanmateix, les dades ens diuen que existeixen disparitats en la seva manera de viatjar, allotjar-se i passar temps en un lloc. Per començar, és probable que la família espanyola hagi reservat un cap de setmana llarg per a aquesta escapada. D'altra banda, la família estrangera aprofitarà el viatge per anar a la platja durant una setmana sencera. A més, és més probable veure la família espanyola pel passeig marítim en qualsevol època de l'any que l'estrangera. Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de l'últim Informe Sectorial sobre Turisme elaborat per CaixaBank Research. Entre altres qüestions, aquest estudi analitza l'evolució del turisme a Espanya en els últims anys i assenyala les diferències principals entre els turistes nacionals i els internacionals.Quan es tracta de viatjar durant tot l'any, els turistes nacionals destaquen sobre els internacionals. L'informe de CaixaBank Research assenyala l'estacionalitat com la primera diferència destacable entre els dos grups. Això sí, aquesta disparitat a l'hora de triar èpoques de l'any per visitar algun lloc d'Espanya és cada vegada menor. L'estacionalitat del turisme és un factor amb una gran influència sobre la sostenibilitat del sector turístic i del mercat de treball. Que els turistes nacionals reparteixin els seus viatges més durant l'any suposa una estabilitat laboral més gran. Això es deu al fet que una estacionalitat alta tendeix a afavorir els contractes puntuals per cobrir pics d'activitat. Precisament a Espanya, la contractació temporal assoleix el 25,9% del total. És la quota més elevada de la Unió Europea. Tanmateix, l'estacionalitat del turisme nacional ha augmentat progressivament durant els últims anys. Concretament, la contractació de viatges de residents entre juny i setembre –és a dir, en temporada estival– va passar d'una proporció del 36% el 2011 al 41% registrat el 2018, segons l'estudi de CaixaBank Research. El turisme internacional, al seu torn, no va experimentar aquest augment de l'estacionalitat. D'aquesta manera, les diferències amb el turisme nacional pel que fa a aquest concepte s'han reduït. L'informe apunta que, el 2018, l'estacionalitat dels visitants forans només era quatre punts percentuals superior a la dels residents.L'informe de CaixaBank Research també incideix en una altra diferència important entre turistes nacionals i internacionals: la durada mitjana dels seus viatges. Els residents viatgen més sovint, però fan estades més curtes que els forans. L'estada mitjana dels turistes nacionals és de 3,7 dies, pels 7,4 dies que passen a Espanya els que procedeixen de fora de les seves fronteres. Malgrat que el fet que els turistes nacionals viatgin més assíduament és positiu per al treball en el sector, que els seus viatges durin menys repercuteix en les despeses que fan per viatge, les quals són menors que les dels internacionals. En concret, els turistes residents gasten uns 174 euros per viatge. Els forans multipliquen aquesta quantitat fins a assolir els 1.086 euros.Una explicació possible del fet que els turistes internacionals inverteixin més diners en els seus viatges és, precisament, que les seves estades són més llargues. Tanmateix, l'estudi de CaixaBank Research també indica que hi ha diferències en la despesa diària que fan en comparació amb els residents. En concret, l'informe revela que els turistes estrangers gasten uns 146 euros al dia, mentre que els nacionals en gasten 48. La despesa més gran que fan en els seus desplaçaments els visitants internacionals explica en gran mesura aquesta disparitat: inverteixen una mitjana de 29,6 euros diaris en aquest concepte, mentre que els residents en gasten 10,9. Amb tot, també inverteixen més diners en allotjament (31,2 euros cada dia davant els 11,7 euros dels nacionals) i manutenció (9,4 euros més cada dia que els residents). L'explicació d'això últim cal cercar-la, en part, a la forma d'allotjar-se que tenen uns i altres. Com existeix una proporció superior de turistes internacionals que s'allotgen en hotels, també tendeixen a gastar més en aquests conceptes. De fet, en comparar la despesa mitjana diària dels turistes allotjats en hotels, les diferències entre nacionals i internacionals es redueixen, tal com reflecteix l'informe. En aquest sentit, els turistes residents que s'allotgen en hotels gasten uns 111,2 euros diaris davant els 197 euros que inverteixen els turistes internacionals en les mateixes condicions.D'acord amb aquesta realitat, l'informe assenyala que el tipus d'allotjament i el mitjà de transport escollit per arribar a destí són dos predictors de la despesa que farà el turista nacional durant la seva estada. En particular, els turistes residents que s'allotgen en hotels solen fer una despesa mitjana diària que és més del triple de la que fan els que s'allotgen en altres tipus d'allotjaments. Així, davant els 111,2 euros diaris dels residents que s'allotgen en hotel, els que trien altres llocs per pernoctar gasten només 34,5 euros. Es tracta d'aquells que decideixen llogar un habitatge, tenen un en propietat o bé aprofiten l'allotjament de familiars o amics, entre altres possibilitats. La manera com viatgem determina en gran mesura el funcionament del sector turístic, que el 2018 va generar el 14% del creixement econòmic del país. Llavors, va donar treball a més de 2,6 milions de persones, tal com assenyala l'Enquesta de Població Activa. Aquest any, l'informe de CaixaBank Research prediu que el nombre d'ocupats nous en el sector serà de 82.000 persones, un 3,4% més. Un mercat amb bones perspectives que convé seguir molt de prop.

CORPORATIU
23 Juliol, 2019

“En detectar l’esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podrà evitar el dany irreversible del cor”

Judit Cubedo, CEO de GlyCardial, empresa guanyadora del Premi EmprenedorXXI a Catalunya.“És imprescindible fer un pas endavant a l'empresa per aconseguir el finançament necessari i convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides.”GlyCardial ha desenvolupat el primer test per a la detecció precoç de la isquèmia cardíaca, basat en la identificació en sang d'una proteïna anomenada Apo J glicosilada. La doctora Judit Cubedo, fundadora i CEO de l'empresa, va ser una de les seves descobridores, juntament amb l'equip de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona dirigit per la doctora Lina Badimon. Una tesi doctoral s'ha materialitzat en una eina que pot canviar la vida de molts pacients a tot el món.Què ha suposat per al vostre projecte resultar guanyadors d'un dels Premis EmprenedorXXI? Rebre un reconeixement amb tant de nom com el que està associat als Premis EmprenedorXXI, amb una entitat com CaixaBank al darrere, d'alguna forma atorga un segell de qualitat a la nostra empresa, ja que reconeix i valida el possible impacte que aquesta podria tenir en la societat. El networking que es genera al voltant dels premis és, sense cap mena de dubte, un dels seus punts forts. Tant en la fase territorial com en la sectorial, tens l'oportunitat d'interactuar amb diferents stakeholders, que t'ofereixen un feedback molt valuós sobre el teu projecte. Quina és la causa que provoca la isquèmia cardíaca i com afecta els pacients?La isquèmia cardíaca es dona quan hi ha una manca de reg sanguini al cor a causa de l'obstrucció d'un vas sanguini, que pot ser deguda a la presència d'un coàgul o a una disfunció. Actualment, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a escala mundial. La isquèmia cardíaca és l'emergència cardíaca més comuna: l'any 2016 va causar deu milions de morts a tot el món. Quins problemes comporta que la seva detecció només sigui possible quan els seus efectes ja són irreversibles per al pacient? Actualment, aquesta malaltia només es pot detectar quan el dany al cor ja és irreversible, és a dir, quan part del teixit cardíac ja ha mort. Quan això passa, les probabilitats de patir un pronòstic pitjor (esdeveniments recurrents, mortalitat o desenvolupament d'insuficiència cardíaca) augmenten dràsticament. Quins són els marcadors que ha identificat el vostre equip per detectar-la de forma precoç i com funcionen? El biomarcador que identifiquem és la proteïna Apo J glicosilada. En un estudi d'investigació iniciat fa anys, vam detectar que, en la fase primerenca de la isquèmia, i abans que es produeixi un dany irreversible al teixit cardíac, hi havia un canvi en els nivells d'aquesta proteïna a la sang. En què consisteix el test de detecció precoç que heu desenvolupat? El test que hem desenvolupat i estem validant es basa en un immunoassaig que es podria fer servir en qualsevol laboratori centralitzat dels hospitals. Les propietats del nostre biomarcador fan que aquest test sigui compatible amb diferents plataformes que s'utilitzen actualment en la pràctica clínica.Què s'aconsegueix evitar amb aquest diagnòstic precoç? Com que es detecta l'esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podria tractar el pacient abans que es produeixi el dany irreversible del cor, amb la qual cosa es reduiria l'aparició de complicacions posteriors i, per tant, l'impacte de la malaltia en la vida dels pacients. El vostre mètode de detecció precoç també determina la probabilitat de reincidència futura en els pacients que ja han patit aquesta afecció. Com s'aconsegueix i de quina manera aquest coneixement millorarà el benestar dels pacients? Estudis previs que hem dut a terme han demostrat que aquells pacients que tenen canvis més marcats en l'Apo J-Glyc tenen més probabilitats de patir esdeveniments recurrents i fins i tot de mortalitat, per la qual cosa també serviria per avaluar el pronòstic dels pacients després de patir un primer esdeveniment. Aquest fet és de vital importància, ja que ens permetria identificar els pacients d'alt risc i dur a terme un tractament més dirigit per tal de millorar el seu pronòstic. Creieu que el vostre mètode de detecció també es podrà aplicar en un futur a altres malalties? En paral·lel a la nostra principal línia de desenvolupament, que és el diagnòstic de la isquèmia cardíaca, estem avançant en línies de recerca addicionals per tal d'identificar altres possibles aplicacions del nostre biomarcador. Quants anys d'investigació i desenvolupament ha requerit aquest descobriment? Aquest projecte, que va ser part de la meva tesi doctoral i va començar fa més de dotze anys a l'Hospital de Sant Pau, dirigit per la doctora Lina Badimon, directora científica de l'empresa i líder de l'àrea cardiovascular, estava enfocat a descobrir nous biomarcadors d'isquèmia. A mesura que vam anar avançant, vam anar prenent consciència que allò que al principi va ser un descobriment d'investigació podia acabar convertint-se en un producte que arribés al mercat. Després de desenvolupar un primer prototip del test i fer les primeres validacions en mostres de pacients reals, vam decidir constituir la companyia i cercar finançament de capital de risc especialitzat en salut per poder dur a terme la validació clínica del nostre biomarcador. En el sector salut, el principal repte és arribar a validar, en un context real, el producte que s'està desenvolupant. En aquest sentit, els propers mesos la nostra empresa començarà l'estudi clínic de validació del nostre innovador test. La realització d'aquest estudi serà una fita clau per al futur de la nostra empresa. Per què vau prendre la decisió de crear una empresa a partir del vostre descobriment? Quan et dediques a la recerca en salut, el teu objectiu final és aconseguir millorar d'alguna forma la vida de les persones reduint l'impacte de les malalties. Des de la recerca es fan avenços molt importants, però és imprescindible fer el salt a l'empresa per aconseguir el finançament necessari per convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides. És precisament aquest motiu el que ens va empènyer a crear GlyCardial Diagnòstics: aconseguir portar el projecte de recerca a una fase més avançada per tal que algun dia els pacients es puguin beneficiar del nostre producte. Com veieu el futur de la prevenció mèdica a Europa? El futur de la medicina a escala global passa per millorar en les estratègies de diagnòstic precoç per poder detectar les patologies abans i poder-les tractar per prevenir la seva evolució i les complicacions posteriors. Malgrat que inicialment la inversió en diagnòstic pugui semblar menys necessària que la inversió en teràpia, és vital desenvolupar noves eines de diagnòstic i pronòstic per tal de categoritzar millor els pacients i poder-los oferir un tractament més adequat a les seves necessitats. La medicina personalitzada o de precisió passa necessàriament per obtenir millors eines de diagnòstic.

CORPORATIU