07 Desembre, 2018

Quants diners gastaran les llars espanyoles l’any vinent?

«L'economia espanyola està entrant en una fase més madura del cicle i, per tant, el seu creixement s'està moderant gradualment cap a cotes més sostenibles a llarg termini», assegura l'informe de CaixaBank Research corresponent al mes de novembre. En aquest context, els experts es demanen com es comportarà el consum privat, perquè, al cap i a la fi, és el principal motor de l'economia. Com a conclusió, el més probable és que el consum moderi el seu creixement, tot i que de manera gradual. Després de les caigudes produïdes entre els anys 2008 i 2013, el consum de les llars va repuntar amb força el 2015 gràcies a la recuperació econòmica, a l'augment de l'ocupació i a l'increment de la renda bruta disponible de les famílies i de la seva riquesa. Tanmateix, «la recuperació del consum ha anat més enllà del que suggereix la millora dels ingressos de les famílies», apunta l'informe. Així, doncs, quines són les previsions de creixement del consum a mitjà termini?L'informe analitza la sensibilitat del consum a l'evolució dels factors que determinen els ingressos de les llars: ocupació, salaris, tipus d'interès i preu de l'habitatge. Els resultats són els següents: d'una banda, la reacció del consum davant l'augment de l'ocupació és molt més gran que com a resposta a un increment salarial, almenys a curt termini. L'explicació que ofereix l'informe és que «els nostres patrons de consum canvien més quan passem d'estar desocupats a tenir una feina que no pas com a reacció a variacions en el sou». D'altra banda, la resposta del consum s'incrementa durant el temps i les diferències entre l'impacte de l'ocupació i els salaris es redueixen.Un altre fet rellevant és que l'impacte del creixement dels preus de l'habitatge sobre el consum agregat és molt reduït. «Una possible explicació és que l'augment del preu de l'habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l'altre (els que volen comprar)», indica l'informe de CaixaBank Research. Una possible explicació és que l’augment del preu de l’habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l’altre (els que volen comprar). «Per fer projeccions del consum, cal fer-se una idea de les perspectives sobre l'ocupació, els salaris, els tipus d'interès i el preu de l'habitatge per a l'any vinent», prossegueix l'informe. Així, pel que fa a l'ocupació, cal esperar que el creixement es moderi a mesura que ho faci l'activitat. «No obstant això, s'espera que la demanda interna mantingui unes perspectives favorables i encara subsisteix un elevat grau de folgança en el mercat laboral, de manera que preveiem que aquesta moderació serà lleugera i que l'ocupació continuarà creixent lleugerament per damunt del 2% el 2019». Quant als tipus d'interès, les perspectives són estables: el BCE ja ha indicat que no apujarà el tipus d'interès de referència abans de l'últim tram del 2019, i és poc probable que s'allunyi d'aquesta previsió tret de grans sorpreses macroeconòmiques. Així mateix, després de repuntar amb força durant els darrers tres anys, l'informe espera que el creixement dels preus de l'habitatge es consolidi en cotes elevades, però més moderades que no pas les de l'últim any. Combinant aquestes perspectives, CaixaBank Research presenta tres escenaris possibles per al consum: un escenari semblant al descrit anteriorment, un altre que dibuixa una evolució una mica més forta de les variables considerades i un tercer que considera un escenari més moderat. En els tres casos, però, el grau d'alentiment seria moderat, per la qual cosa és de preveure que la demanda interna continuï oferint un pilar de creixement sòlid durant els trimestres vinents.

CORPORATIU
16 Novembre, 2018

El Black Friday, ahir i avui

El 23 de novembre torna a ser Black Friday, que cada any se celebra l'endemà de quart dijous de novembre. O, per dir-ho d'una altra manera, l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. Però quin és l'origen d'aquesta celebració comercial que aquests últims anys ha pres tanta força a tot el món?   Tot i que hi ha diversos esdeveniments històrics que han rebut el nom de divendres negre, entre d'altres la crisi financera que va començar un divendres de setembre del 1869, sembla que l'origen més immediat del Black Friday actual es remunta només a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan la policia de Filadèlfia feia servir aquest terme per descriure el gran embús de persones i vehicles que es produïa als carrers l'endemà d'Acció de Gràcies. L'expressió es va popularitzar a partir del 1966, quan va aparèixer publicada en un anunci, i amb el temps s'ha acabat aplicant, més que al dia en si, als descomptes que fan els comerços durant aquest dia.   Considerat des de la dècada dels 2000 com l'inici no oficial de la campanya de vendes de Nadal, la seva importància no ha parat de créixer, especialment en les compres en línia. L'experiència s'ha ampliat també al dilluns següent, el Cyber Monday, dedicat a descomptes en productes tecnològics, i últimament el ciberdilluns ha arribat fins i tot a superar les vendes del Black Friday. L'any passat, per exemple, el volum de vendes als Estats Units durant el període va ser de 6.590 milions de dòlars el Cyber Monday, 5.030 milions el Black Friday i 2.870 milions durant el Dia d'Acció de Gràcies. Sumats, més de 14.000 milions de dòlars.Si t'estàs plantejant fer compres durant aquesta setmana de descomptes, CaixaBank posa a la teva disposició tota una sèrie de mètodes de pagament perquè puguis escollir el que et resulti més còmode:   Targetes bancàries: en primer lloc, CaixaBank disposa d'un catàleg de targetes, cadascuna amb diferents avantatges i característiques. De dèbit o de crèdit, targetes de prepagament que es poden anar recarregant, la Cibertargeta per comprar per Internet sense preocupacions o la Visa Flash per a joves de 14 a 18 anys en són només algunes.   Polsera contactless: aquesta polsera, ajustable i elàstica, es pot recarregar amb l'import que es vulgui i és com portar la targeta al canell. Es pot escollir a quin compte vincular-la i, com que fa servir tecnologia contactless per fer el pagament, és còmoda i segura.   TAP Contactless: pensada com a mètode addicional, TAP Contactless és una targeta en format adhesiu que incorpora la tecnologia contactless i que complementa la targeta que ja es faci de manera habitual.   CaixaBankWallet: targeta virtual associada a una altra targeta o compte bancari que permet comprar per Internet de manera més còmoda i senzilla. És gratuïta i es pot personalitzar.   CaixaBankPay: finalment, CaixaBankPay és una aplicació per a iPhone i Android que permet no només pagar des del telèfon mòbil, sinó també gestionar totes les targetes i operacions des de la mateixa app.   I tu, què esperes per planificar les teves compres? Ja tenim aquí el Black Friday, però abans llegeix aquests petits consells:

CORPORATIU