Quants diners gastaran les llars espanyoles l’any vinent?
«L'economia espanyola està entrant en una fase més madura del cicle i, per tant, el seu creixement s'està moderant gradualment cap a cotes més sostenibles a llarg termini», assegura l'informe de CaixaBank Research corresponent al mes de novembre. En aquest context, els experts es demanen com es comportarà el consum privat, perquè, al cap i a la fi, és el principal motor de l'economia. Com a conclusió, el més probable és que el consum moderi el seu creixement, tot i que de manera gradual. Després de les caigudes produïdes entre els anys 2008 i 2013, el consum de les llars va repuntar amb força el 2015 gràcies a la recuperació econòmica, a l'augment de l'ocupació i a l'increment de la renda bruta disponible de les famílies i de la seva riquesa. Tanmateix, «la recuperació del consum ha anat més enllà del que suggereix la millora dels ingressos de les famílies», apunta l'informe. Així, doncs, quines són les previsions de creixement del consum a mitjà termini?L'informe analitza la sensibilitat del consum a l'evolució dels factors que determinen els ingressos de les llars: ocupació, salaris, tipus d'interès i preu de l'habitatge. Els resultats són els següents: d'una banda, la reacció del consum davant l'augment de l'ocupació és molt més gran que com a resposta a un increment salarial, almenys a curt termini. L'explicació que ofereix l'informe és que «els nostres patrons de consum canvien més quan passem d'estar desocupats a tenir una feina que no pas com a reacció a variacions en el sou». D'altra banda, la resposta del consum s'incrementa durant el temps i les diferències entre l'impacte de l'ocupació i els salaris es redueixen.Un altre fet rellevant és que l'impacte del creixement dels preus de l'habitatge sobre el consum agregat és molt reduït. «Una possible explicació és que l'augment del preu de l'habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l'altre (els que volen comprar)», indica l'informe de CaixaBank Research. Una possible explicació és que l’augment del preu de l’habitatge comporta un augment de la riquesa per a un sector de la societat (els propietaris), però una disminució del poder adquisitiu per a l’altre (els que volen comprar). «Per fer projeccions del consum, cal fer-se una idea de les perspectives sobre l'ocupació, els salaris, els tipus d'interès i el preu de l'habitatge per a l'any vinent», prossegueix l'informe. Així, pel que fa a l'ocupació, cal esperar que el creixement es moderi a mesura que ho faci l'activitat. «No obstant això, s'espera que la demanda interna mantingui unes perspectives favorables i encara subsisteix un elevat grau de folgança en el mercat laboral, de manera que preveiem que aquesta moderació serà lleugera i que l'ocupació continuarà creixent lleugerament per damunt del 2% el 2019». Quant als tipus d'interès, les perspectives són estables: el BCE ja ha indicat que no apujarà el tipus d'interès de referència abans de l'últim tram del 2019, i és poc probable que s'allunyi d'aquesta previsió tret de grans sorpreses macroeconòmiques. Així mateix, després de repuntar amb força durant els darrers tres anys, l'informe espera que el creixement dels preus de l'habitatge es consolidi en cotes elevades, però més moderades que no pas les de l'últim any. Combinant aquestes perspectives, CaixaBank Research presenta tres escenaris possibles per al consum: un escenari semblant al descrit anteriorment, un altre que dibuixa una evolució una mica més forta de les variables considerades i un tercer que considera un escenari més moderat. En els tres casos, però, el grau d'alentiment seria moderat, per la qual cosa és de preveure que la demanda interna continuï oferint un pilar de creixement sòlid durant els trimestres vinents.
CORPORATIU
Lluitar per i per a la minoria més gran del món
Dels set mil milions de persones que vivim al món, més de mil milions pateixen algun tipus de discapacitat. És a dir, una de cada set, cosa que fa d'aquest col·lectiu la “minoria més gran del món”. Hi ha diverses iniciatives i activitats que lluiten contra l'estigma i els estereotips d'aquest col·lectiu i que contribueixen a la seva integració. Una d'aquestes? L'esport. L'activitat física es postula com una gran via de desconnexió i inclusió de les persones amb discapacitat. I és que esport i discapacitat fan un tàndem perfecte. L'exercici físic aporta diversos valors i beneficis a aquestes persones: treball en equip, motivació, il·lusió, esperit de superació, esforç, confiança… Sens dubte, l'esport ajuda a normalitzar la vida i el dia a dia d'aquestes persones, així com la seva concepció en l'imaginari social.És per això que es fan molt necessàries iniciatives com la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, que ja han signat cent seixanta països, o la celebració, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que pretén combatre la marginació que pateix aquest col·lectiu. El lema d'aquest any, “Apoderar les persones amb discapacitat i garantir la integració i igualtat”, se centra en el seu apoderament amb l'objectiu d'assegurar un desenvolupament sostenible, inclusiu i igualitari dels discapacitats. I, d'aquesta manera, “no deixar ningú enrere” i promoure una societat que sigui resilient per a tothom sense excepció.Una forma evident i sens dubte efectiva de cercar l'apoderament i la integració és mitjançant l'esport, una disciplina en què CaixaBank està implicat des de fa més de vint-i-cinc anys, des que el 1992 va decidir donar suport a l'esport olímpic mitjançant l'acord subscrit amb el Pla ADO. Aquesta relació s'ha mantingut fins als nostres dies amb nombroses iniciatives en molts esports, però particularment interessant és la del bàsquet, que, després del futbol, és el segon esport més popular a Espanya. eo.CaixaBank patrocina la Lliga ACB, la Supercopa i la Copa del Rei. També és soci de la Federació Espanyola de Bàsquet des del 2013 i té presència de marca en totes les categories de les seleccions masculines i femenines. Però, a més, el febrer d'aquest any aquesta col·laboració es va estendre a la Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física (FEDDF), amb la qual es va signar un acord de patrocini que uneix les dues entitats durant dos anys.JTNDaWZyYW1lJTIwd2lkdGglM0QlMjIxMDAlMjUlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjIzMTUlMjIlMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy55b3V0dWJlLmNvbSUyRmVtYmVkJTJGTG1hNGRpN2xZTUklMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvdyUzRCUyMmFjY2VsZXJvbWV0ZXIlM0IlMjBhdXRvcGxheSUzQiUyMGVuY3J5cHRlZC1tZWRpYSUzQiUyMGd5cm9zY29wZSUzQiUyMHBpY3R1cmUtaW4tcGljdHVyZSUyMiUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==En la signatura de l'acord, el president de CaixaBank, Jordi Gual, va indicar que el seu objectiu és “unir esforços per reconèixer les activitats relacionades amb el bàsquet en cadira de rodes i continuar-les impulsant”. Per part seva, el president de la Federació, José Alberto Álvarez, va destacar que “aquest acord ens permet créixer en una de les especialitats esportives més practicades a Espanya i amb més arrelament entre el col·lectiu de persones amb discapacitat física”. Aquest compromís amb la FEDDF es concreta en el patrocini de la Copa del Rei i del Campionat d'Espanya CaixaBank d'Escoles de Bàsquet en cadira de rodes, així com en la promoció de totes les competicions en què participin les seleccions espanyoles absolutes, tant la masculina com la femenina. Des de CaixaBank continuarem contribuint a l'apoderament i a la integració de tots els col·lectius, no només durant el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, sinó també els 365 dies de l'any.
SOCIAL
Consells per a l’economia familiar a les compres de regals de Nadal
Que a Espanya som molt generosos, ja ho sabíem. De fet, cada any el Registre Mundial de Trasplantaments ens col·loca com a líders en solidaritat amb la taxa més alta de donants en l'àmbit internacional. Però el que potser no sabies és que Espanya també és el país europeu on més inverteixen les famílies en regals durant el Nadal. Som tan despresos, que gastem de mitjana uns 252 euros per llar, segons l'últim informe sobre consum nadalenc de la consultora Deloitte. (més…)
SOCIAL
La revolució del pagament amb smartwatches
Vivim temps híbrids. Llegim en paper i llegim en pantalles. Veiem la TV convencional i anem al cinema, però també consumim en plataformes de continguts digitals. Una cosa semblant succeeix en el mercat dels rellotges, on des de fa alguns anys conviuen feliçment els rellotges tradicionals amb els smartwatches. Però què és exactament un smartwatch? (més…)
INNOVACIÓ
Coneixes la història de l’IPC?
Atenció perquè venen xifres que maregen: uns 220.000 preus, 479 articles i 29.000 establiments de 177 municipis. Són moltes les dades implicades en l'índex de preus de consum (IPC) que fem servir per mesurar el cost de la vida que afecta les famílies. No és cap curiositat. Conèixer l'evolució dels preus de consum és clau en la nostra economia, ja que sovint s'empra com a criteri per ajustar salaris, preus de lloguers i altres revisions. Justament, ara va en boca de tothom per la seva vinculació a la revaloració de les pensions, però també pot ajudar les famílies a fer les seves previsions, per exemple, per arribar a final de mes.JTNDaWZyYW1lJTIwd2lkdGglM0QlMjI1NjAlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjIzMTUlMjIlMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy55b3V0dWJlLmNvbSUyRmVtYmVkJTJGLTdlaGFCMDZRX0UlMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvdyUzRCUyMmFjY2VsZXJvbWV0ZXIlM0IlMjBhdXRvcGxheSUzQiUyMGVuY3J5cHRlZC1tZWRpYSUzQiUyMGd5cm9zY29wZSUzQiUyMHBpY3R1cmUtaW4tcGljdHVyZSUyMiUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==La necessitat de conèixer l'evolució dels preus no és d’ara. Aquesta és la història que hi ha al darrere d'un índex que influeix en el nostre dia a dia.Hauríem de remuntar-nos a l'any 1936 per trobar els primers indicadors prou sòlids per calcular els preus de consum a Espanya, que van servir com a base per al primer sistema d'índexs de cost de la vida del 1939. Més endavant van entrar en vigor dos nous sistemes més, amb bases en els anys 1958 i 1968. Amb el sistema base del 1976, aquests indicadors van rebre el nom d'índexs de preus de consum. Aquesta manera de mesurar el cost de la vida es va anar ajustant amb la classificació del consum en vuit grans grups i la creació d'índexs per a cada comunitat autònoma. Així, doncs, es van crear dos nous sistemes d'IPC, amb bases en els anys 1983 i 1992.El 2002 va entrar en vigor el nou sistema d'IPC amb base 2001 i ho va fer carregat de novetats, com ara la seva publicació en dotze grups i l'actualització de les seves ponderacions a partir de l'Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars (ECPF). És a dir, aquest IPC va ser el primer a tenir en compte les rebaixes, a revisar anualment les ponderacions i a encadenar els índexs. Un sistema posterior, amb base 2006, augmentaria la mostra de municipis i el nombre de preus recollits i d'articles del cistell de consum. Allò que es pretén amb tots aquests canvis és fer un retrat com més fidel millor de l'evolució dels preus i del cost de la vida a Espanya. Aquest índex no deixa d'evolucionar i la base 2011 va entrar en vigor el gener del 2012 amb moltes novetats. A més de tenir en compte conceptes com ara el preu de l'oli o del calçat, van entrar en joc el cost de les tauletes tàctils, de la fotodepilació o del logopeda. D'altra banda, però, desapareixien altres conceptes en desús com ara el lloguer de pel·lícules. Sí, l'IPC s'adapta als canvis i es modernitza. Com nosaltres. Avui dia, el sistema que fem servir té base 2016 i, a més de desglossar en més gran mesura la informació, ha portat nous ajustos al cistell de consum (blog de CaixaBank) que s'analitza: serveis en línia com ara Netflix o Spotify i les càpsules de cafè substitueixen altres conceptes com ara el DVD o les videocàmeres. Sens dubte, la història de l'IPC és la història dels nostres hàbits de consum, de la transformació social tan intensa que Espanya ha viscut en les darreres dècades i que, naturalment, té encara molts capítols per oferir.
SOCIAL
Assistents virtuals, la propera revolució tecnològica?
Qualsevol que hagi vist alguna pel·lícula de la saga Iron Man coneixerà a JARVIS, el sistema d'intel·ligència artificial que no només conversa amb Tony Stark, sinó que també controla el funcionament del seu supervestit i de tot el que té relació amb la seva luxosa casa domòtica. (més…)
INNOVACIÓ
Recorreguts per a corredors: com descobrir una ciutat nova
Primer s'anomenava córrer. Després va ser footing. I ara ho coneixem com a running. Sempre s'ha practicat aquest esport, però, des de fa uns anys, sembla que està de moda. Segons la darrera Encuesta de Hábitos Deportivos en España, un 30,4 % dels espanyols surten a córrer per fer exercici. Aquesta modalitat esportiva se situa en quart lloc, després del ciclisme, la natació i el senderisme o muntanyisme. I ocupa aquesta posició destacada per moltes raons. Es tracta d'una activitat fàcil, econòmica i que aporta molts beneficis al cos. Quan correm, alliberem endorfines, calmem l'ansietat i reduïm l'estrès. A més, millora la nostra autoestima, ens sentim més actius i amb més energia. Tant l'Organització Mundial de la Salut com les autoritats sanitàries nacionals recomanen l'exercici com un dels elements principals de la medicina preventiva, sempre que es faci amb mesura i tenint en compte una sèrie de precaucions per a no convertir-lo en un perill ni en una obsessió.Córrer amb moderació és bo per a la salut, però no només això. Té altres «efectes secundaris» beneficiosos que molt pocs valoren. Quan practiquem running, no deixem de recórrer la ciutat, els seus parcs, els carrers pels quals no transitem habitualment, coincidim amb veïns… Tot són avantatges! Córrer a l'aire lliure és una oportunitat única per redescobrir la ciutat on vivim, fent el que podria considerar-se com a turisme local. Només cal proposar-se un recorregut diferent cada dia que ens permeti explorar altres camins. A més, podem ajudar-nos de l'aplicació Sports Tracker, que disposa de mapes per escollir una ruta i descobrir racons nous de centenars de ciutats. És cert que gairebé sempre fem turisme de pressa per veure el màxim nombre de llocs en el mínim temps possible. Però això no és córrer, això és anar ràpid. Córrer és posar-se les sabatilles i la roba per suar i llançar-se als carrers per seguir un circuit inventat que ens faciliti conèixer la ciutat d'una manera diferent. Moltes persones ja viatgen amb les sabatilles a la maleta per sortir a córrer allà on van. Fins i tot hi ha tours organitzats.El running va néixer a Londres i Nova York i més tard es va exportar a la resta de capitals del món. Avui dia es poden contractar tours per visitar ciutats com ara Roma, Lisboa, Tòquio, Berlín o París. T'imagines córrer des de la Torre Eiffel fins a l'Arc de Triomf? Aquests dos quilòmetres són imprescindibles en la ruta del guia que acompanya el grup a la Ciutat de la Llum. Fer turisme corrent és una manera diferent de visitar els racons més famosos de la ciutat i de descobrir llocs nous, conviure amb la població local, endinsar-se en frondosos parcs amagats, conèixer altres costums i, en definitiva, viure com un veí més. Aquelles ànimes lliures que se senten més a gust en solitari, sempre poden fer-ho sense contractar els serveis d'un tour amb guia. Per fer-ho, un bon aliat pot ser l'aplicació Runnin City, ja que permet descobrir més de 150 ciutats d'arreu del món pel nostre compte. Val a dir que sempre és important tenir en compte certs consells abans de sortir a córrer: Dur un mapa. Ara tots els mòbils disposen d'una bona aplicació que pot ajudar-nos a seguir el nostre camí. I si no, podem baixar-nos l'app Runtastic, que facilita la connexió amb Google Maps per mostrar el nostre recorregut. Preparar una ruta assequible amb petits reptes per anar assolint a mesura que avança la cursa. Sempre podem preguntar a uns coneguts quin és el millor itinerari o rastrejar fòrums d'Internet. Una aplicació molt interessant per conèixer les rutes més populars de la zona on anem ésiMapMyRun. Sortir de dia, amb llum suficient. Circular per carrers transitats. Portar la càmera. Estem fent turisme! Molta gent viatja per practicar esport: esquia a la neu, fa senderisme als volcans, fa surf a les platges, baixa els rius amb caiac… Però hi ha una altra opció que vincula el turisme amb l'esport que consisteix a escollir les destinacions que es volen descobrir depenent de la ciutat on se celebra una marató o una cursa popular. I participar en aquestes maratons, lògicament. Aquesta tardor presenta algunes propostes interessants, en aquest sentit. Per exemple, a Barcelona, el 25 de novembre de 2018 se celebra la 95a edició de la mítica Jean Bouin, competició que permet als participants recórrer els carrers de la Ciutat Comtal. Es proposen dos recorreguts, de cinc i de deu quilòmetres, que ofereixen una altra perspectiva tant la muntanya de Montjuïc com de la Gran Via, de la façana litoral i del parc de la Ciutadella. Es tracta d'una de les curses populars més antigues, que acull tant esportistes federats com aficionats. El 2 de desembre de 2018 se celebrarà la Marató València Trinidad Alfonso EDP i la 10K València Trinidad Alfonso. Aquests dies, la Ciutat dels Arts i les Ciències esdevé el centre de la festa de l'esport. A més a més, en aquesta edició s'aposta fermament per la integració, ja que s'hi inclouen quatre categories perquè puguin inscriure-s’hi persones amb discapacitat —en cadira de rodes o amb discapacitat funcional, sensorial o intel·lectual— gràcies a la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i de la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana (FESA).Perquè el running sigui una activitat saludable, i no un perill, convé prendre precaucions. A partir de certa edat, és recomanable fer una prova d'esforç abans de posar-se a córrer regularment. I un cop comencem, és important adequar el ritme i la intensitat a les nostres possibilitats reals. Els experts donen un consell molt pràctic i fàcil: córrer de manera que, en qualsevol moment, puguem parlar mentre ho fem. En el punt en què parlar mentre correm ens ofega la veu, és el moment de baixar el ritme. Així no ens aturarem mai.
SOCIAL
El Black Friday, ahir i avui
El 23 de novembre torna a ser Black Friday, que cada any se celebra l'endemà de quart dijous de novembre. O, per dir-ho d'una altra manera, l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. Però quin és l'origen d'aquesta celebració comercial que aquests últims anys ha pres tanta força a tot el món? Tot i que hi ha diversos esdeveniments històrics que han rebut el nom de divendres negre, entre d'altres la crisi financera que va començar un divendres de setembre del 1869, sembla que l'origen més immediat del Black Friday actual es remunta només a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan la policia de Filadèlfia feia servir aquest terme per descriure el gran embús de persones i vehicles que es produïa als carrers l'endemà d'Acció de Gràcies. L'expressió es va popularitzar a partir del 1966, quan va aparèixer publicada en un anunci, i amb el temps s'ha acabat aplicant, més que al dia en si, als descomptes que fan els comerços durant aquest dia. Considerat des de la dècada dels 2000 com l'inici no oficial de la campanya de vendes de Nadal, la seva importància no ha parat de créixer, especialment en les compres en línia. L'experiència s'ha ampliat també al dilluns següent, el Cyber Monday, dedicat a descomptes en productes tecnològics, i últimament el ciberdilluns ha arribat fins i tot a superar les vendes del Black Friday. L'any passat, per exemple, el volum de vendes als Estats Units durant el període va ser de 6.590 milions de dòlars el Cyber Monday, 5.030 milions el Black Friday i 2.870 milions durant el Dia d'Acció de Gràcies. Sumats, més de 14.000 milions de dòlars.Si t'estàs plantejant fer compres durant aquesta setmana de descomptes, CaixaBank posa a la teva disposició tota una sèrie de mètodes de pagament perquè puguis escollir el que et resulti més còmode: Targetes bancàries: en primer lloc, CaixaBank disposa d'un catàleg de targetes, cadascuna amb diferents avantatges i característiques. De dèbit o de crèdit, targetes de prepagament que es poden anar recarregant, la Cibertargeta per comprar per Internet sense preocupacions o la Visa Flash per a joves de 14 a 18 anys en són només algunes. Polsera contactless: aquesta polsera, ajustable i elàstica, es pot recarregar amb l'import que es vulgui i és com portar la targeta al canell. Es pot escollir a quin compte vincular-la i, com que fa servir tecnologia contactless per fer el pagament, és còmoda i segura. TAP Contactless: pensada com a mètode addicional, TAP Contactless és una targeta en format adhesiu que incorpora la tecnologia contactless i que complementa la targeta que ja es faci de manera habitual. CaixaBankWallet: targeta virtual associada a una altra targeta o compte bancari que permet comprar per Internet de manera més còmoda i senzilla. És gratuïta i es pot personalitzar. CaixaBankPay: finalment, CaixaBankPay és una aplicació per a iPhone i Android que permet no només pagar des del telèfon mòbil, sinó també gestionar totes les targetes i operacions des de la mateixa app. I tu, què esperes per planificar les teves compres? Ja tenim aquí el Black Friday, però abans llegeix aquests petits consells:
CORPORATIU