Subscriure CA|ES
14 Abril, 2020

Transformació digital de les empreses i resistència al canvi

Si hi ha un procés que il·lusiona els empresaris espanyols, aquest és el de la transformació digital de les seves companyies. I no és gens estrany. N'esperen molts beneficis: augmentar l'eficiència de les empreses, obrir noves vies de negoci o millorar la seva relació amb els clients en són només alguns. Per aquesta raó, aquesta transformació s'ha convertit en una de les seves principals prioritats estratègiques. Les empreses inverteixen cada cop més en aquest procés, que integra la tecnologia digital en tots els seus aspectes. Per treure tot el partit possible d'aquestes eines, els negocis han de transformar totalment els seus processos i models. Això vol dir que no n'hi ha prou d'automatitzar part de la gestió o reduir costos gràcies a l'ús de màquines: la transformació digital ha d'impregnar-ho tot. I aquesta és precisament l'assignatura pendent de moltes companyies.Espanya és un país on l'adopció de la tecnologia digital va a bon ritme. Ocupa l'onzè lloc dels vint-i-vuit estats membres de la UE en l'índex de l'economia i la societat digitals (DESI) 2019, pel davant de potències com França o Alemanya, i mostra un ritme superior en qüestions com la connectivitat, gràcies a la disponibilitat de xarxes de banda ampla fixa i mòbil ràpides i ultraràpides, així com a l'augment de la seva implantació. Tanmateix, pel que fa a la integració de la tecnologia digital per part de les empreses, Espanya ja no va tan bé. En l'últim DESI, havia baixat un lloc en la classificació respecte a l'any anterior. Mentre que la mitjana de la UE evolucionava, el rendiment a Espanya es frenava lleugerament. La resistència al canvi de certes empreses és un dels factors que fan que el país circuli amb el fre de mà posat pel que fa a aquest indicador. Les causes d'aquesta resistència són molt variades, però gairebé totes tenen a veure amb el factor humà de les empreses. De fet, la consultora BTS estima que més del 84% dels processos de transformació digital a les empreses no surten bé perquè no el tenen en compte. Entre els motius principals que exposen les empreses davant d'aquest fracàs, hi ha unes estructures i una organització internes no preparades per digerir el canvi, juntament amb un personal que s'hi resisteix i no arrisca. Poques argumenten que fallen perquè no disposen de la tecnologia adequada. També un informe de Kyocera apunta que el 71% de les companyies considera que els treballadors son la resistència principal a la transformació dels processos. I no són només ells els que es mostren reticents a la integració de tecnologies en tots els àmbits de l'empresa: el 52% de les companyies té dificultats per implementar-les perquè considera que es tracta d'una inversió difícil de justificar. Com a conseqüència, el 58% de les empreses espanyoles encara treballa amb processos estàtics o predefinits.Enfocar la transformació digital com un mer procés tecnològic amb resultats a curt termini és un dels errors més assenyalats a l'hora d'intentar entendre què és el que frena la transformació digital a Espanya. En realitat, cal transformar la cultura de l'organització per evitar la resistència al canvi, que dificulta aquest procés. La transformació digital es basa en la tecnologia, sí, però són les persones les que la fan. Per això el seu èxit dependrà més de com s'hagi gestionat els protagonistes que de la tecnologia en si mateixa. Això exigeix que el departament de tecnologies de la informació (TI) i la resta de les àrees funcionals estiguin integrats i remin en la mateixa direcció. Segons l'informe d'ICEMD Una transformació digital incompleta, el 52% dels CIO consultats revela que existeixen tensions entre el departament de TI i la resta de les àrees. A més, el 43% admet que no se'l té en compte com a referent tecnològic ni es respecta la seva visió. Aquest sol ser el resultat d'entendre la transformació digital com un procés exclusivament tecnològic amb beneficis a curt termini: les diferents àrees utilitzen la versatilitat de les eines que s'implementen per cercar aplicacions immediates, al marge del que indiquin des de TI. Com a conseqüència, la integració s'entorpeix i molts projectes fracassen.Implicar el personal és l'ingredient secret que pot fer que una transformació digital es desenvolupi com cal. Segons un informe de la consultora McKinsey, hi ha certs factors clau en què coincideixen moltes de les companyies que ho han aconseguit. Establir un guió clar sobre com serà la transformació, animar els empleats a experimentar amb idees noves, a desafiar les antigues maneres de treballar, o assegurar la col·laboració entre àrees durant el procés en són alguns. També escoltar sembla ser de gran ajuda si es vol evitar la resistència al canvi. Així ho explicava Larry Kramer, expresident de CBS Digital Media, en descriure com va aconseguir que la companyia emetés el torneig de l'NCAA de bàsquet a través d'internet per primera vegada a la història. El primer que va fer va ser escoltar totes les reticències dels executius davant d'aquesta idea, que no eren poques. En va prendre nota i va reunir el seu equip durant setmanes per trobar solucions creatives a cadascuna d'elles. Una d'aquestes solucions va ser el “botó del cap”, que permetia que els espectadors que veien el partit a la feina poguessin ocultar fàcilment la retransmissió i mostrar al seu lloc un full d'Excel fals si apareixia algun superior. Només calia que premessin la tecla F1 del teclat. Els executius de CBS van veure ràpidament els avantatges d'aquesta i altres propostes, cosa que va obrir les portes a Kramer per implantar el canvi tecnològic integral que la companyia necessitava. La transformació digital de les empreses ja és aquí i no té marxa enrere. De la seva integració dependrà el futur de la majoria, per la qual cosa convé assegurar-se que es farà correctament. Implicar les persones que hi haurà darrere de les màquines és fonamental per aconseguir-ho.

 INNOVACIÓ
31 Març, 2020

Coronavirus i teletreball: tres tips per treballar en remot

La implantació del teletreball és un concepte que reclamen cada vegada més treballadors. I també una idea per la qual ja apostaven un bon nombre d'empreses a començament d'any. Segons la Guia del Mercat Laboral d'Hays 2020, el 67% de les companyies tenia previst augmentar aquest any les opcions de teletreball respecte a l'any anterior, el 7% més que el 2019. Tanmateix, les mesures per evitar el contagi per coronavirus han fet que molts negocis passin de la intenció a la realitat en ben poc temps. I, amb elles, els seus treballadors. En funció de l'empresa, algunes d'aquestes persones hauran començat a treballar des de casa per primera vegada a les seves vides. Altres hauran ampliat el nombre de dies de teletreball setmanals a causa de la crisi del coronavirus. Sigui quin sigui el cas, el cert és que molts empleats hauran vist alterada la seva rutina laboral habitual. No estem parlant d'un canvi qualsevol. Especialment en donar-se en circumstàncies excepcionals –com les que vivim en aquests temps de pandèmia per coronavirus–, la implantació del teletreball pot afectar qüestions com la cultura laboral del talent de l'empresa, l'organització del treball, la seguretat de la informació i fins i tot la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Per això cal tenir en compte alguns consells que ens poden ajudar a convertir el teletreball en una experiència constructiva i segura.Segons el Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en el Treball, el 7,9% dels ocupats a Espanya va teletreballar, encara que fos de manera ocasional, durant el quart trimestre de 2019. Això suposa que al voltant d'1,5 milions de treballadors a Espanya ja saben què suposa dur a terme el seu treball lluny de l'oficina. Molts saben ja que un dels desavantatges més importants del teletreball és la sensació d'aïllament que es pot arribar a sentir, especialment entre les persones acostumades a compartir espai físic de treball amb els seus companys. El treball en equip també es pot arribar a ressentir. Els malentesos, que solen ser més habituals en les comunicacions a distància que en les presencials, tampoc no contribueixen a atenuar aquests inconvenients. Això és perquè la comunicació directa, que és la que mantenim cara a cara, té components verbals i extraverbals. I aquests factors es perden en gran mesura quan les comunicacions es fan amb mitjans telemàtics pel mig. Per tot això, convé tenir en compte que el mitjà en què treballem amb els nostres companys ha canviat i, amb aquest, ha de fer-ho també la nostra manera de comunicar-nos. Per això hem d'adequar-la a les noves circumstàncies i aconseguir que sigui al més efectiva possible. És a dir, hem de fer un esforç extra per comprendre els nostres companys i ajudar-los a comprendre'ns, per acostumar-nos a utilitzar eines col·laboratives que facilitin el procés, així com per aclarir qualsevol tipus de dubte i evitar els temuts malentesos que poden perjudicar l'equip. Una bona comunicació ens ajudarà, a més, a bregar millor amb la sensació d'aïllament.Teletreballar de manera contínua, com faran molts treballadors mentre duri la crisi del coronavirus, no és el mateix que fer-ho de manera esporàdica. Si no es va amb compte, la productivitat pot quedar afectada, així com el benestar dels mateixos treballadors. Encara que pugui semblar que la possibilitat de treballar sense interrupcions beneficia aquests aspectes, el fet cert és que, sense una bona gestió del temps que dediquem a treballar, poden quedar perjudicats. Aprofitar les hores més productives del dia per fer les tasques més complicades i deixar les més senzilles per als moments en què ens costi més treballar és un truc que comparteixen molts freelances. Els experts també aconsellen conscienciar-se que, per molt que s'estigui a casa, el que s'està fent és un treball real. Per això és important habilitar un espai exclusiu lluny de possibles distraccions i vestir-se per treballar. També ho és crear barreres que permetin a la resta dels membres de la família interpretar fàcilment que no s'ha de ser molestat. Per exemple, indicar-los que, mentre la porta de l'espai de treball romangui tancada, han d'evitar accedir-hi o fer soroll a les proximitats. També hem d'establir-nos barreres nosaltres mateixos que ens ajudin a donar la jornada laboral per acabada en un moment donat. Treballar des de casa pot difuminar els límits temporals a què estem acostumats a l'oficina. Per això, fixar horaris és fonamental.Un dels aspectes que els treballadors no sempre tenen en compte quan comencen a teletreballar és la seguretat informàtica. Encara que han de ser les empreses les que estableixin eines i protocols que permetin treballar en remot i preservar la seguretat online, convé que també els treballadors tinguin present la importància d'assegurar al màxim les seves comunicacions. Per exemple, molts treballadors sentiran la temptació d'alternar el seu treball amb altres hàbits online que solen desenvolupar a casa seva. El problema és que aquesta pràctica augmenta els riscos de patir un atac remot, que pot exposar informació sensible sobre l'empresa. A part, hi pot haver altres riscos derivats de connexions wifi insegures, ports oberts de perifèrics com impressores, navegadors amb tota mena de plugins o ús de carpetes al núvol sense protecció suficient. En aquest sentit, convé parar una atenció especial a les indicacions de l'empresa relatives a la seguretat, especialment les relacionades amb els equips informàtics, eines de telecomunicació i ús de VPN o altres mètodes d'encriptació. Per descomptat, haurem de seguir més que mai els consells habituals per evitar la nostra exposició al malware a través de correus electrònics fraudulents, aplicacions de missatgeria instantània o visites a pàgines web insegures. Convertir una situació extraordinària en una oportunitat per a l'aprenentatge està a l'abast de tots. El teletreball és una de les grans tendències de futur en l'entorn laboral; per això, familiaritzar-nos-hi i intentar treure-li el màxim partit en aquests moments és una bona idea.

INNOVACIÓ

ESPECIAL

#Inconformistes de l’esport

18 Posts
25 Març, 2020

REPTE 14: convertir un obstacle en una oportunitat

Tot i que els Jocs de Tòkio s’hagin ajornat fins el 2021, a CaixaBank seguim donant suport als nostres inconformistes de l’esport, ara més que mai, per a acompanyar-los en la consecució de les seves fites i per a donar-los-hi la visibilitat que mereixen. Per això el repte 14: Convertir un obstacle en una oportunitat té com a protagonista la Desirée Vila, una esportista que no només és una atleta d’elit sinó una inspiració sobre com fer front a una situació difícil i fer-ne d’ella un revulsiu per a seguir endavant encara amb més força. Amb 16 anys es va trencar la tíbia i el peroné quan entrenava per a l’Europeu de gimnàstica acrobàtica. Després de la lesió, una negligència mèdica va derivar en l’amputació de la seva cama dreta. Però això no va aconseguir parar-la, 6 anys més tard l’atleta Desirée Vila s’ha convertit en una promesa de l’atletisme paralímpic, on destaca especialment a la prova de salt de longitud. I es que com ella diu: “L’únic incurable són les ganes de viure”. Aquesta frase, que porta tatuada a la seva cama ortopèdica, no és només el títol del seu llibre, sinó que s’ha convertit en el seu lema de vida. A través de la història personal d’una de les nostres inconformistes de l’esport, com la Desirée, volem donar a conèixer com els nostres atletes han convertit, el que, a priori, pot semblat un obstacle en una oportunitat de superació i una porta oberta a nous reptes i possibilitats. La superació, es un dels valors claus dels nostres inconformistes de  l’esport i des de CaixaBank volem fer-lo visible per a inspirar a tothom. En l’entrevista, la Desirée ens explica també com funciona el món de les pròtesis per als nostres atletes d’elit. Sabies que pot controlar el seu genoll a través d’una aplicació mòbil o que té diferents models de cama segons el seu ús? La Desirée ens explica com les dissenya o com les programa des del seu mòbil per a aconseguir el màxim rendiment d’aquestes i que no sigui un handicap per a assolir les seves maques i reptes sobre la pista.   NOTA: L’entrevista va ser realitzada uns dies abans de la situació de confinament actual. Ara la Desirée, com la resta d’atletes paralímpics, continua entrenant des de casa, on segueix el confinament establert.

 CORPORATIU
19 Març, 2020

Nens i pantalles: una visió didàctica del seu ús

L'evolució tecnològica és vertiginosa. Cada dos per tres apareix alguna novetat que, en molt poc temps, integrem en el nostre dia a dia. La qüestió és que la tecnologia s'incorpora a les nostres vides a tal velocitat, que ens veiem obligats a aprendre a utilitzar-la pràcticament sobre la marxa. Això és així perquè de seguida podem veure els seus avantatges. Tanmateix, els seus inconvenients no ens solen resultar tan evidents des del principi. Una cosa així és el que passa amb els nens i l'ús que en fan de les pantalles. Els nostres fills són pioners en un territori inexplorat: el dels dispositius portàtils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes, als quals poden accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Sí, nosaltres també vam créixer amb advertències sobre una excessiva exposició a la televisió o fins i tot, als videojocs. Tanmateix, la gran diferència amb els nostres fills consisteix en el fet que, un cop nosaltres sortíem de casa, s'acabaven la tele i la consola. Ells tenen a mà el nostre telèfon mòbil fins i tot quan estan al parc. Aquesta és la raó per la qual veiem els nens pràcticament a qualsevol lloc asseguts i quiets, mirant una pantalla. Lògicament, molts pares veuen els avantatges del fet que puguin accedir a aquests dispositius: s'entretenen fàcilment i entren en contacte amb la tecnologia de manera natural, una cosa que els ajudarà a l'hora d'aprendre a utilitzar-la. També es pregunten pels inconvenients. Com els afectarà l'ús de les pantalles? Què podem fer perquè convisquin amb uns aparells que estan per tot arreu? Científics de tot el món busquen respostes a aquestes preguntes. Una de les primeres conclusions que es pot extreure dels seus estudis sembla ser la següent: les pantalles no són bones o dolentes, és l'ús que en fem d'elles el que fa que puguin tenir conseqüències positives o negatives.Els primers estudis fiables sobre els efectes de l'ús de les pantalles en els nens llancen ja algunes advertències. Entre elles, una cosa que molts pares ja sospitaven: un major temps d'exposició a aquests dispositius té efectes negatius en el seu desenvolupament. Això inclou problemes amb l'atenció, la mobilitat, les habilitats interpersonals i, fins i tot, la parla. Això no significa que qualsevol exposició dels nens a les pantalles provoqui que triguin més a formar frases complexes o que tolerin pitjor la frustració. La paraula clau aquí és l'“excés”. La directora d'una de les últimes investigacions en aquest sentit, la psicòloga Mary Sherigan de la Universitat de Calgary, comparava les pantalles amb el menjar porqueria: en petites dosis no és tan dolent, però en excés té conseqüències. L'estudi de la Universitat de Calgary explica com el desenvolupament en els nens es desplega de manera ràpida durant els primers cinc anys de vida. És un moment crític per al seu desenvolupament. Llavors, aquest desenvolupament es pot veure llastat per l'ús de les pantalles. Si el nen està assegut veient vídeos en una tauleta, es perdrà grans oportunitats per practicar i dominar les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació. És a dir, mentre estigui atent a la pantalla, no s'estarà relacionant amb altres persones o corrent darrere d'una pilota. A més, estar exposats durant molt de temps a estímuls constants i potents com els que ofereixen molts dels continguts que veuen els nens, pot derivar en problemes d'atenció. El món no és tan divertit i ràpid com el que mostra la pantalla del mòbil. Per això, el nen s'avorrirà més fàcilment quan torni a la vida real, que trobarà lenta i monòtona. Llavors, una classe a l'escola es convertirà en una autèntica murga, per la qual cosa li costarà molt més concentrar-se. També el son dels nens és fonamental per al seu desenvolupament i l'ús de les pantalles pot entorpir-lo. Altres investigacions apunten que, per cada hora que passen utilitzant una tauleta, els nens petits dormen prop de 15 minuts menys, mentre que els de més edat es perden uns 26 minuts de son. En unes edats en què es necessita dormir entre 11 i 15 hores cada dia, cada minut de son compta.Ja sabem que un ús inadequat de les pantalles pot afectar el desenvolupament del nen. En un món en què les pantalles estan per tot arreu, com podem fer per conviure amb elles? L'OMS ja ha pres cartes en l'assumpte i ha fet una sèrie de recomanacions relacionades amb l'ús de les pantalles en nens menors de cinc anys. En resum, l'OMS recomana que els nens menors de dos anys no passin temps en activitats sedentàries davant les pantalles. És a dir, res de posar-li el mòbil al nadó perquè es distregui. Pel que fa als de dos, tres i quatre anys, aquest temps no ha d'excedir una hora i com menys, millor. Respecte del temps que han de passar fent alguna activitat física, els nadons de menys d'un any han d'estar físicament actius diverses vegades al dia de diferents formes, especialment mitjançant el joc interactiu a terra i com més, millor. Els nens d'un a quatre anys, per la seva part, han de passar almenys 180 minuts fent diversos tipus d'activitat física. En funció de l'edat, la necessitat d'hores de son varia i s'ha d'assegurar que es compleixen seguint les recomanacions. Es tracta de buscar un equilibri entre les activitats sedentàries, l'activitat física i el son. Pel que fa a la manera en què els nens han d'utilitzar les pantalles, com a norma general es recomana que sempre sigui de manera controlada. Això significa que els seus pares han d'assegurar-se que els continguts que veuen siguin de qualitat, siguin apropiats per a ells i, si és possible, que continguin elements interactius per evitar la passivitat. Per això, poden recórrer a la previsualització, controlar mentre els nens veuen els continguts i, fins i tot, utilitzar eines com el control parental. També es recomana que comparteixin part del temps davant la pantalla amb ells, per parlar sobre el que veuen i ampliar la informació si cal. En el cas dels nens més grans, convé establir límits raonables de temps i, fins i tot, horaris i zones on la tecnologia no es pugui utilitzar, com pot ser durant els àpats o una hora abans d'anar a dormir. Ajudar-los en el seu procés d'alfabetització digital s'ha de promoure com més aviat millor, ensenyant-los a ser crítics amb allò que veuen, a diferenciar entre publicitat i contingut, així com evitar conductes de risc. També ho és donar exemple: si veuen els seus pares pendents del mòbil a totes hores, difícilment entendran que ells hagin de complir certs límits sobre quan i com utilitzar-les. Els nens sempre estaran exposats a l'ús de les pantalles. Ensenyar-los a utilitzar-les correctament i ajudar-los a controlar la seva exposició pot ser molt beneficiós per al seu desenvolupament. És qüestió d'acompanyar-los també en aquest camí i aportar-los l'equilibri necessari. Com en qualsevol altre aspecte de la seva vida.

 INNOVACIÓ