> eficiencia – El Blog de CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank El Blog de CaixaBank Tue, 07 Dec 2021 15:40:44 +0000 ca hourly 1 La nova filantropia, lligada a l’eficiència https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/la-nova-filantropia-lligada-leficiencia/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/la-nova-filantropia-lligada-leficiencia/#respond Mon, 03 Feb 2020 08:15:50 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=36340

La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d’ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions.

La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d’entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants.

El també membre del consell d’Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s’està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l’última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones.

Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l’entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l’entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat.

Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l’eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya.

Altres característiques comunes d’aquesta nova filantropia serien que:

– Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres.

– El retorn de l’acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes.

– Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport.

– El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries.

– Hi ha un interès per mesurar tant l’acompliment de les organitzacions beneficiàries com l’impacte últim de l’acció filantròpica sobre la societat.

Filantropia a CaixaBank

La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l’entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d’impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l’organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l’objectiu de destacar l’activitat filantròpica dels seus clients de banca privada.

D’altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d’adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients.

I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.

]]>

La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d’ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions.

La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d’entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants.

El també membre del consell d’Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s’està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l’última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones.

Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l’entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l’entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat.

Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l’eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya.

Altres característiques comunes d’aquesta nova filantropia serien que:

– Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres.

– El retorn de l’acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes.

– Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport.

– El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries.

– Hi ha un interès per mesurar tant l’acompliment de les organitzacions beneficiàries com l’impacte últim de l’acció filantròpica sobre la societat.

Filantropia a CaixaBank

La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l’entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d’impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l’organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l’objectiu de destacar l’activitat filantròpica dels seus clients de banca privada.

D’altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d’adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients.

I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/la-nova-filantropia-lligada-leficiencia/feed/ 0
Economia circular: De la «cultura d’un sol ús» a la «cultura del retorn» https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/economia-circular-de-la-cultura-dun-sol-us-a-la-cultura-del-retorn/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/economia-circular-de-la-cultura-dun-sol-us-a-la-cultura-del-retorn/#respond Thu, 28 Sep 2017 09:01:32 +0000 CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=25313

«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos.» És una de les set iniciatives emblemàtiques de l’Estratègia Europa 2020, l’agenda de la Unió Europea (UE) que vol aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador per superar les deficiències de l’economia europea.


Segons les Nacions Unides, el 2050 la població mundial creixerà més del 30%, fins a assolir els 9.700 milions de ciutadans. Durant els últims anys, els recursos naturals del planeta s’han fet servir de forma intensiva per poder proveir tot el món, la qual cosa pot provocar que, en un futur, aquest model quedi obsolet. Per fer front a aquest nou repte i millorar l’eficiència dels recursos, la Unió Europea proposa diverses solucions com l’economia circular. Però, de què es tracta?

És un concepte econòmic que s’interrelaciona amb la sostenibilitat i el medi ambient i vol revolucionar el sistema de producció i consum. El seu objectiu és mantenir la utilitat i el valor dels recursos el màxim temps possible per reduir al mínim la generació de residus i optimitzar els estocs.D’aquesta manera es minimitzarien els perills que amenacen els ecosistemes i la salut humana i es fomentaria un ús més eficient dels recursos. El resultat, segons la Comissió Europea, seria la creació d’una «societat del reciclat».[/vc_column_text]

Objectiu: tancar el cicle de la vida

Segons la Fundación para la Economía Circular, es tractaria de crear una nova economia amb un sistema circular, basat en el principi de «tancar el cicle de vida» dels recursos. Aquest procés es pot executar a través de dues vies: crear productes biodegradables i donar un altre ús als materials que no es poden reciclar, com per exemple els mòbils. Així doncs, la cultura que utilitzem actualment d’«un sol ús» seria substituïda per la «cultura del retorn».

El nou paradigma apareix en un moment en què el sistema lineal –extracció, fabricació, utilització i eliminació– està arribant a uns nivells que poden provocar l’esgotament d’una sèrie de recursos naturals i combustibles fòssils. I quins són els beneficis d’aquest sistema? Els guanys no són només ambientals, sinó que l’economia circular també repercuteix en el creixement econòmic i la creació de llocs de treball.

Treballant per a una economia circular

Tot i que encara no s’ha elaborat ni consensuat una metodologia, Espanya està desenvolupant una Estratègia d’Economia Circular en línia amb l’europea, que s’elaborarà en coordinació amb totes les administracions competents.

No hi ha dubte que per garantir la bona salut del nostre planeta s’ha de treballar conjuntament, no només des de l’Administració pública. CaixaBank implanta any rere any iniciatives per eludir l’impacte que pugui provocar la seva activitat al medi ambient, com per exemple la reducció del consum de paper gràcies a la digitalització, ús de paper reciclat, recollida selectiva de residus, disseny ecoeficient de les noves edificacions i foment de la videoconferència.

Si vols saber més sobre l’economia circular i conèixer casos pràctics d’empreses que creen solucions sostenibles aplicant la innovació, visita http://www.laboratorioecoinnovacion.com/, un projecte de l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Fòrum Ambiental.

[/vc_column][/vc_row]

]]>

«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos.» És una de les set iniciatives emblemàtiques de l’Estratègia Europa 2020, l’agenda de la Unió Europea (UE) que vol aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador per superar les deficiències de l’economia europea.


Segons les Nacions Unides, el 2050 la població mundial creixerà més del 30%, fins a assolir els 9.700 milions de ciutadans. Durant els últims anys, els recursos naturals del planeta s’han fet servir de forma intensiva per poder proveir tot el món, la qual cosa pot provocar que, en un futur, aquest model quedi obsolet. Per fer front a aquest nou repte i millorar l’eficiència dels recursos, la Unió Europea proposa diverses solucions com l’economia circular. Però, de què es tracta?

És un concepte econòmic que s’interrelaciona amb la sostenibilitat i el medi ambient i vol revolucionar el sistema de producció i consum. El seu objectiu és mantenir la utilitat i el valor dels recursos el màxim temps possible per reduir al mínim la generació de residus i optimitzar els estocs.D’aquesta manera es minimitzarien els perills que amenacen els ecosistemes i la salut humana i es fomentaria un ús més eficient dels recursos. El resultat, segons la Comissió Europea, seria la creació d’una «societat del reciclat».[/vc_column_text]

Objectiu: tancar el cicle de la vida

Segons la Fundación para la Economía Circular, es tractaria de crear una nova economia amb un sistema circular, basat en el principi de «tancar el cicle de vida» dels recursos. Aquest procés es pot executar a través de dues vies: crear productes biodegradables i donar un altre ús als materials que no es poden reciclar, com per exemple els mòbils. Així doncs, la cultura que utilitzem actualment d’«un sol ús» seria substituïda per la «cultura del retorn».

El nou paradigma apareix en un moment en què el sistema lineal –extracció, fabricació, utilització i eliminació– està arribant a uns nivells que poden provocar l’esgotament d’una sèrie de recursos naturals i combustibles fòssils. I quins són els beneficis d’aquest sistema? Els guanys no són només ambientals, sinó que l’economia circular també repercuteix en el creixement econòmic i la creació de llocs de treball.

Treballant per a una economia circular

Tot i que encara no s’ha elaborat ni consensuat una metodologia, Espanya està desenvolupant una Estratègia d’Economia Circular en línia amb l’europea, que s’elaborarà en coordinació amb totes les administracions competents.

No hi ha dubte que per garantir la bona salut del nostre planeta s’ha de treballar conjuntament, no només des de l’Administració pública. CaixaBank implanta any rere any iniciatives per eludir l’impacte que pugui provocar la seva activitat al medi ambient, com per exemple la reducció del consum de paper gràcies a la digitalització, ús de paper reciclat, recollida selectiva de residus, disseny ecoeficient de les noves edificacions i foment de la videoconferència.

Si vols saber més sobre l’economia circular i conèixer casos pràctics d’empreses que creen solucions sostenibles aplicant la innovació, visita http://www.laboratorioecoinnovacion.com/, un projecte de l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Fòrum Ambiental.

[/vc_column][/vc_row]

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/economia-circular-de-la-cultura-dun-sol-us-a-la-cultura-del-retorn/feed/ 0
Que el consum “fantasma” no espatlli el pressupost de les teves vacances https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/que-el-consum-fantasma-no-espatlli-el-pressupost-de-les-teves-vacances/ https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/que-el-consum-fantasma-no-espatlli-el-pressupost-de-les-teves-vacances/#respond Wed, 03 Aug 2016 07:49:59 +0000 CaixaBank CaixaBank https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/?p=20998

Les vacances ja són aquí, i també el consum “fantasma”. I és que, encara que no els estiguem utilitzant, molts electrodomèstics continuen consumint electricitat mentre estan connectats a la xarxa.

L’informe “Consumos del Sector Residencial en España” de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE) quantifica que entre un 7% i un 11% del consum energètic total és “fantasma”. Aquesta despesa extra ens molesta de manera general, però encara més durant el període de vacances, quan ni tan sols som a casa. Són molts els que han escrit sobre consells, trucs i recomanacions per evitar aquest fenomen. Recollim alguns dels gestos més destacats per evitar que la factura continuï creixent durant els dies que no som a casa:

  1. Desendollar els aparells que no siguin imprescindibles: una solució senzilla per evitar que la nostra factura elèctrica s’incrementi, fins i tot quan som a casa, és desendollar els aparells que no cal que estiguin sempre connectats. Molts d’aquests continuen consumint, encara que estiguin en repòs.
  2. Utilitzar regletes amb interruptor d’apagat/engegada: un altre gest assequible per evitar el consum “fantasma” és apostar per regletes elèctriques o bases múltiples amb interruptor d’apagat/engegada. D’aquesta manera, podem desconnectar fàcilment diversos dispositius ubicats en la mateixa presa.
  3. Utilitzar regletes amb eliminador de stand by: una tercera aposta útil és optar per regletes amb eliminador de stand by. Tenen un cost una mica més alt que les convencionals, però la inversió es pot amortitzar en un any. Disposen d’un endoll principal al qual es connecta el dispositiu central de la línia (per exemple, el televisor). Si aquest s’apaga, la resta d’aparells perifèrics (com el DVD, el home cinema o la videoconsola) també ho fan de manera progressiva. D’aquesta manera, ens evitem haver de revisar que els electrodomèstics quedin desendollats.
  4. Utilitzar temporitzadors: els temporitzadors permeten programar a quina hora s’ha d’engegar o apagar un aparell, cosa que pot ajudar-nos a estalviar energia i evitar el consum “fantasma” d’una manera cómoda.
  5. Comprovar el consum en repòs dels aparells abans d’adquirir-los: a l’hora de comprar un electrodomèstic, és important que, entre les seves especificacions, mirem el seu consum en repòs. Aquesta informació ens proporcionarà dades estimatives i comparables que ens poden ser d’utilitat.

En definitiva, si no vols que el consum “fantasma” augmenti la teva factura (i el teu pressupost de l’estiu) mentre ets fora de casa, recorda que aquestes pautes tan senzilles et poden ajudar a estalviar.

]]>

Les vacances ja són aquí, i també el consum “fantasma”. I és que, encara que no els estiguem utilitzant, molts electrodomèstics continuen consumint electricitat mentre estan connectats a la xarxa.

L’informe “Consumos del Sector Residencial en España” de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE) quantifica que entre un 7% i un 11% del consum energètic total és “fantasma”. Aquesta despesa extra ens molesta de manera general, però encara més durant el període de vacances, quan ni tan sols som a casa. Són molts els que han escrit sobre consells, trucs i recomanacions per evitar aquest fenomen. Recollim alguns dels gestos més destacats per evitar que la factura continuï creixent durant els dies que no som a casa:

  1. Desendollar els aparells que no siguin imprescindibles: una solució senzilla per evitar que la nostra factura elèctrica s’incrementi, fins i tot quan som a casa, és desendollar els aparells que no cal que estiguin sempre connectats. Molts d’aquests continuen consumint, encara que estiguin en repòs.
  2. Utilitzar regletes amb interruptor d’apagat/engegada: un altre gest assequible per evitar el consum “fantasma” és apostar per regletes elèctriques o bases múltiples amb interruptor d’apagat/engegada. D’aquesta manera, podem desconnectar fàcilment diversos dispositius ubicats en la mateixa presa.
  3. Utilitzar regletes amb eliminador de stand by: una tercera aposta útil és optar per regletes amb eliminador de stand by. Tenen un cost una mica més alt que les convencionals, però la inversió es pot amortitzar en un any. Disposen d’un endoll principal al qual es connecta el dispositiu central de la línia (per exemple, el televisor). Si aquest s’apaga, la resta d’aparells perifèrics (com el DVD, el home cinema o la videoconsola) també ho fan de manera progressiva. D’aquesta manera, ens evitem haver de revisar que els electrodomèstics quedin desendollats.
  4. Utilitzar temporitzadors: els temporitzadors permeten programar a quina hora s’ha d’engegar o apagar un aparell, cosa que pot ajudar-nos a estalviar energia i evitar el consum “fantasma” d’una manera cómoda.
  5. Comprovar el consum en repòs dels aparells abans d’adquirir-los: a l’hora de comprar un electrodomèstic, és important que, entre les seves especificacions, mirem el seu consum en repòs. Aquesta informació ens proporcionarà dades estimatives i comparables que ens poden ser d’utilitat.

En definitiva, si no vols que el consum “fantasma” augmenti la teva factura (i el teu pressupost de l’estiu) mentre ets fora de casa, recorda que aquestes pautes tan senzilles et poden ajudar a estalviar.

]]>
https://ptbcbasp02.lacaixa.es/wordpress_multisite/blogcaixabank/ca/que-el-consum-fantasma-no-espatlli-el-pressupost-de-les-teves-vacances/feed/ 0