Finances per a tots
Coneixes la història de l’IPC?
Atenció perquè venen xifres que maregen: uns 220.000 preus, 479 articles i 29.000 establiments de 177 municipis. Són moltes les dades implicades en l'índex de preus de consum (IPC) que fem servir per mesurar el cost de la vida que afecta les famílies. No és cap curiositat. Conèixer l'evolució dels preus de consum és clau en la nostra economia, ja que sovint s'empra com a criteri per ajustar salaris, preus de lloguers i altres revisions. Justament, ara va en boca de tothom per la seva vinculació a la revaloració de les pensions, però també pot ajudar les famílies a fer les seves previsions, per exemple, per arribar a final de mes.JTNDaWZyYW1lJTIwd2lkdGglM0QlMjI1NjAlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjIzMTUlMjIlMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy55b3V0dWJlLmNvbSUyRmVtYmVkJTJGLTdlaGFCMDZRX0UlMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvdyUzRCUyMmFjY2VsZXJvbWV0ZXIlM0IlMjBhdXRvcGxheSUzQiUyMGVuY3J5cHRlZC1tZWRpYSUzQiUyMGd5cm9zY29wZSUzQiUyMHBpY3R1cmUtaW4tcGljdHVyZSUyMiUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==La necessitat de conèixer l'evolució dels preus no és d’ara. Aquesta és la història que hi ha al darrere d'un índex que influeix en el nostre dia a dia.Hauríem de remuntar-nos a l'any 1936 per trobar els primers indicadors prou sòlids per calcular els preus de consum a Espanya, que van servir com a base per al primer sistema d'índexs de cost de la vida del 1939. Més endavant van entrar en vigor dos nous sistemes més, amb bases en els anys 1958 i 1968. Amb el sistema base del 1976, aquests indicadors van rebre el nom d'índexs de preus de consum. Aquesta manera de mesurar el cost de la vida es va anar ajustant amb la classificació del consum en vuit grans grups i la creació d'índexs per a cada comunitat autònoma. Així, doncs, es van crear dos nous sistemes d'IPC, amb bases en els anys 1983 i 1992.El 2002 va entrar en vigor el nou sistema d'IPC amb base 2001 i ho va fer carregat de novetats, com ara la seva publicació en dotze grups i l'actualització de les seves ponderacions a partir de l'Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars (ECPF). És a dir, aquest IPC va ser el primer a tenir en compte les rebaixes, a revisar anualment les ponderacions i a encadenar els índexs. Un sistema posterior, amb base 2006, augmentaria la mostra de municipis i el nombre de preus recollits i d'articles del cistell de consum. Allò que es pretén amb tots aquests canvis és fer un retrat com més fidel millor de l'evolució dels preus i del cost de la vida a Espanya. Aquest índex no deixa d'evolucionar i la base 2011 va entrar en vigor el gener del 2012 amb moltes novetats. A més de tenir en compte conceptes com ara el preu de l'oli o del calçat, van entrar en joc el cost de les tauletes tàctils, de la fotodepilació o del logopeda. D'altra banda, però, desapareixien altres conceptes en desús com ara el lloguer de pel·lícules. Sí, l'IPC s'adapta als canvis i es modernitza. Com nosaltres. Avui dia, el sistema que fem servir té base 2016 i, a més de desglossar en més gran mesura la informació, ha portat nous ajustos al cistell de consum (blog de CaixaBank) que s'analitza: serveis en línia com ara Netflix o Spotify i les càpsules de cafè substitueixen altres conceptes com ara el DVD o les videocàmeres. Sens dubte, la història de l'IPC és la història dels nostres hàbits de consum, de la transformació social tan intensa que Espanya ha viscut en les darreres dècades i que, naturalment, té encara molts capítols per oferir.
SOCIAL
TIN o TAE? Tot el que n’has de saber
Si ens estem plantejant obrir un compte corrent o fer un dipòsit en una entitat bancària, sol·licitar un préstec o una hipoteca, o fer una inversió, és normal que sorgeixin alguns dubtes. En aquest sentit, és important fixar-se en dos conceptes: el TIN, el tipus d'interès nominal, i la TAE, la taxa anual equivalent. Aquests dos termes estan establerts pel Banc d'Espanya i el que fan és reflectir les condicions del pagament dels interessos. En aquest article expliquem les seves característiques principals i la manera en què cadascun calcula el pagament dels interessos de forma diferent. (més…)
CORPORATIU
Què és la informació privilegiada? La mala experiència de Gordon Gekko
La pel·lícula Wall Street (Oliver Stone, 1987) va contribuir a crear un estereotip d'executiu de borsa similar a un tauró. Es diu que Stone es va inspirar en una persona real per crear el personatge. El problema era que, per la seva ambició desmesurada, Gordon Gekko, interpretat a la cinta per Michael Douglas, no suportava jugar amb la resta d'inversors assumint les mateixes regles. Gekko volia anar més enllà per guanyar més. (més…)
CORPORATIU
Què és el lísing? Conceptes bàsics
Lísing, rènting, confirmació… la veritat és que no és massa difícil perdre's en aquest oceà de conceptes financers. Avui, amb l'objectiu d'esvair certs dubtes i aclarir nocions, des de CaixaBank us portem un guia bàsica per comprendre què és el lísing i quines són les seves característiques principals que el diferencien de la resta de serveis financers. (més…)
CORPORATIU
Què és un pressupost? (post 1)
La recent crisi econòmica i financera que hem viscut ha tingut un gran impacte en l'economia i ha incrementat el nombre de famílies en risc de pobresa i exclusió social. Nombroses famílies arriben a final de mes amb molta dificultat i gran part de les llars no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes. Segons un informe sobre economia familiar, 9 de cada 10 famílies no saben exactament el que gasten cada mes. El mateix estudi indica que el nombre de famílies que gestionen un sistema de planificació econòmica és molt baix, només un 9%. Això es deu, en bona part, a la falta de formació en economia familiar, que porta al descontrol de la seva pròpia gestió. (més…)
SOCIAL
De les fires medievals als grans parquets: Borsa de Frankfurt
Es tracta de la capital financera d'Alemanya, el centre neuràlgic on tenen lloc les principals operacions econòmiques del país. Frankfurt s'ha anat establint com un nucli dels negocis borsaris, cosa que ha convertit la seva borsa, coneguda com Deutsche Börse, en una de les més influents del món. (més…)
CORPORATIU
Com sobreviure a la tornada a l’escola
Sense cap dubte, la tornada de vacances no sempre és fàcil. El setembre porta sota el braç la segona “gran costa” de l'any i… la tornada a l'escola dels nostres fills. Segons una enquesta de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la despesa mitjana prevista dels espanyols per al curs 2017/2018 serà de 1.212 euros. (més…)
CORPORATIU
Economistes amb Nobel: James Tobin
Any 1981: la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia anuncia la seva decisió final: “Avui es pot dir de pocs economistes que hagin aconseguit tants seguidors i hagin exercit aquesta influència”. Parlaven del keynesià estatunidenc James Tobin, que va rebre el Premi Nobel d'Economia pel seu “creatiu i extens treball en l'anàlisi dels mercats financers i les seves relacions amb les decisions de despeses, treball, producció i preus”. “Hi ha tanta gent destacada que hauria de guanyar el premi, que jo no comptava de guanyar-lo. Va ser una sorpresa”, afirmava Tobin després de rebre aquest reconeixement. (més…)
CORPORATIU
Així va néixer la Borsa de Tòquio, la tercera més gran del món
Un dels emplaçaments mundials més importants en l'àmbit economicofinancer i, tanmateix, un dels més desconeguts és sens dubte la Borsa de valors de Tòquio, actualment anomenada JPX (Japan Exchange Group). És la tercera borsa de valors més gran del món i el lloc on cotitzen les accions i els valors de les companyies més prestigioses. (més…)
CORPORATIU
Borsa de Londres: més de 300 anys d’història
Fa poques setmanes la Borsa de Londres ens deixava una nova fita històrica: el FTSE 100 britànic superava per primer cop en la història els 7.500 punts. La pregunta és: com és que una de les borses més antigues del món ha assolit uns nivells tan elevats de capitalització? Viatgem en el temps per descobrir de primera mà com va néixer l'entitat i com ha evolucionat fins a l'actualitat. (més…)
CORPORATIU
Pla Marshall: canvi de rumb en la història econòmica europea
Ja sigui a la televisió, als diaris o als llibres, tots, en major o menor mesura, hem llegit o sentit parlar sobre el denominat Pla Marshall, conegut oficialment com a Programa de Recuperació Europea. Encara que aquest formi part de la història, el fet és que la seva execució i posada en marxa va ser molt més transcendental del que ens imaginem. Una reconstrucció econòmica sense precedents. Però, què en sabem? Què va comportar exactament la seva implantació? (més…)
CORPORATIU
Els orígens de Wall Street (NYSE)
El lloc on es duen a terme les transaccions financeres més importants dels Estats Units i el món. El punt de trobada al qual acudeixen les empreses americanes per finançar-se i col·locar el seu capital en borsa. Sí, es tracta de Wall Street o, el que és el mateix, la borsa de valors de Nova York (NYSE).. La que molts empresaris i grans companyies consideren casa seva. Tot i que quan pensem en Wall Street ens imaginem diners, fortuna, riquesa i poder, el cert és que això no sempre ha estat així. Almenys, no en els seus inicis. (més…)
CORPORATIU
Com es van pensar i es van dissenyar els bitllets de l’euro?
Passen per les nostres mans, s'acomoden a les nostres butxaques i ens ajuden a sufragar el nostre dia a dia. Tenen un valor econòmic, però també un actiu històric que sovint passa desapercebut. Els bitllets són alguna cosa més que una forma de pagament, ja que porten escrita la identitat nacional d'una regió i formen part de la nostra història i cultura. Però què en sabem, de l'euro? (més…)
CORPORATIU
La història de la borsa: com va començar tot?
Des d'un complet desconeixedor de les finances fins al més expert en la matèria, tots hem sentit a parlar en algun moment del concepte borsa de valors, un dels més utilitzats avui dia. Però, com hem arribat fins aquí? On i quan va començar aquest mercat virtual de valors? (més…)
CORPORATIU
Renda 2016: totes les novetats que has de saber
El 5 d’abril arrenca la campanya anual de la declaració de la renda i ho fa amb dues grans novetats: desapareix definitivament el programa PADRE i s’implanta amb caràcter definitiu Renda WEB, posada en marxa l’any passat. Quines són les dates per marcar en vermell i la resta de novetats? Te les expliquem en aquest post!Aquest nou exercici porta novetats a la plataforma en línia. Com informa Expansión, s’introdueixen nous camps per al desglossament de les despeses deduïbles per calcular el rendiment del capital immobiliari, la separació del valor cadastral del sòl i del vol, etc. A més, només es podrà modificar el domicili habitual del declarant i/o cònjuge si s’ha marcat la casella “canvi de domicili”. Expansión també informa sobre la possibilitat de demanar rectificació de l’autoliquidació de l’impost a través de la pròpia declaració si s’han comès errors per part del contribuent que suposin una devolució o ingrés superior. La Vanguardia considera que una de les principals novetats de Renda WEB és que s’amplia a totes les rendes independentment del seu origen (fins ara només en recollia unes de determinades). L’avantatge principal és que certs grups de contribuents no tindran limitacions relacionades amb la descàrrega informàtica. A més, això facilitarà l’emplenament a través de dispositius mòbils: en la campanya de l’any passat el 20% de la navegació web va ser a través de smartphones i tablets. Per accedir a Renda WEB, únicament serà necessari identificar-se amb DNI o certificat electrònic, amb PIN o amb el número de referència que apareix a la casella 440 de l’any anterior.Malgrat que la implementació de Renda WEB és la principal notícia de la renda 2016, hi ha altres consideracions que cal tenir en compte: Societats civils: l’última reforma fiscal ha establert que les societats civils d’objecte mercantil tributaran a partir de gener de 2016 en l’impost de societats (IS). Es tracta d’un canvi important atès que aquestes entitats passaran a ser contribuents de l’IS al tipus fix del 25%. Fins a aquest moment, era diferent, ja que cadascun dels socis tributava en el seu IRPF pels rendiments de la societat civil tenint en compte la seva participación. Rendiment del treball: 2016 porta una ampliació de la quantia d’exempció. Ascendeix a 1.500 euros la quantia de l’exempció de rendiments de treball en espècie per pagament de les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia del treballador o del seu cònjuge i descendents, que afectava primes o quotes que no excedissin 500 euros anuals per cadascuna d’aquestes persones. Deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec: els contribuents que no estiguin obligats a presentar la declaració podran cedir el dret a la deducció de 100 euros mensuals per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec a un altre contribuent que tingui el mateix dret. I com tributen els accionistes?: el Programa Aula de CaixaBank ho explica a la Guia de fiscalitat per a accionistes. La fiscalitat que recau sobre la rendibilitat que generen els valors negociables és sensiblement diferent en funció de si es reben dividends o es venen títols. En qualsevol cas, totes dues rendibilitats es declaren en la denominada base impossible de l’estalvi de l’IRPF. La seva tributació: 19% pels primers 6.000 euros, 21% per als imports entre 6.001 i 50.000 euros i al 23% per als majors de 50.000. En aquesta matèria, la principal novetat per a aquesta campanya és que, a partir de l’1 de gener de 2017, l’import obtingut en la venda de drets de subscripció preferent tindrà la consideració de guany patrimonial en el mateix any que es produeix la transmissió i passarà a tributar en l’IRPF al 19%-21%-23%, segons correspongui, deixant així de minar el preu d’adquisició de les accions com passava fins a finals de 2016. Necessites ampliar la informació? Visita la pàgina oficial de la renda de l’Agència Tributària.
CORPORATIU
Com una flor va causar la primera crisi financera de la història
Tots, en major o menor mesura, hem sentit a parlar de les grans crisis econòmiques de la història: el crac del 29, la crisi del petroli, el dilluns negre… Però, què se sap de la crisi de les tulipes? Es tracta de la primera gran crisi financera de la història recent i, tanmateix, és una de les més desconegudes. Com va tenir lloc i quines conseqüències va desencadenar? Avui viatgem en el temps cap al país de les tulipes. (més…)
CORPORATIU
Canvis en l’IPC: Netflix guanya la batalla al DVD
Com cada mes, les dades proporcionades per l’Índex de Preus de Consum (IPC) han acaparat els titulars dels mitjans de comunicació del país. Ara bé, més enllà del fet que hagin pujat o baixat els preus, l’índex publicat ahir ens ha portat una altra gran novetat: és el primer que inclou serveis en línia de vídeo i música (Netflix, HBO, Spotify…), els jocs d’atzar (Loteria, ONCE…) i el cafè monodosi en els productes d’alimentació (Nespresso, Dolce Gusto…). (més…)
CORPORATIU
Què és la “Triple Hora Bruixa”?
En què s’assemblen la bruixeria i els valors de la Borsa? Aparentment, en res; tanmateix, cada tres mesos, l’allau de tancaments de posicions en els parquets borsaris pot tenir un efecte tan imprevisible i efectiu com un “acte de bruixeria”. Els mercats viuen aquest divendres 16 de desembre l’última “Triple Hora Bruixa” de 2016. (més…)
CORPORATIU
Estalvi i jubilació: Quatre claus que has de tenir en compte
A quina edat he de plantejar-me seriosament l'estalvi per a la jubilació? Com puc estalviar de manera senzilla i controlada? Quants diners he de tenir estalviats als 30? I als 40? Quines coses puc fer en el dia a dia per cultivar l'estalvi? (més…)
CORPORATIU
Què és la inflació
Dins dels conceptes sobre educació financera, avui abordem un del qual es parla constantment en economia: la inflació. Aquest terme fa referència a l’augment sostingut en el temps del preu de béns i serveis. Concretament, els economistes defineixen la taxa d’inflació com el percentatge de variació del nivell general de preus entre dos períodes consecutius. Quan aquesta taxa és negativa i els preus es redueixen de manera sostinguda, parlem de deflació. (més…)
CORPORATIU
Què són els microcrèdits?
Víctor Moro, jove de 31 anys aficionat als esports d’aventura, va decidir convertir la seva afició en negoci i juntament amb un amic va crear l’empresa León Aventura. Van identificar a la seva zona una falta d’oferta per practicar esports com el barranquisme, el ràfting o l’escalada i van decidir llançar-se a crear la seva pròpia empresa. Ho tenien tot planejat, però els faltava el més important: els diners. Gràcies a un primer microcrèdit de 5.500 euros, van poder arrencar el seu projecte. (més…)
SOCIAL
El 3 d’octubre se celebra el II Dia de l’Educació Financera
Cita especial per al sector financer. Avui, 3 d'octubre, té lloc el II Dia de l'Educació Financera. La jornada s'insereix en el marc del Pla d'educació financera (PEF) del Banc d'Espanya i la CNMV per fomentar la cultura financera a Espanya. (més…)
CORPORATIU
Així serà el nou bitllet de 50 €
Quants bitllets falsos diries que hi ha en circulació actualment a Europa? Durant el primer semestre de 2016 es van retirar ni més ni menys que 331.000 bitllets falsos que estaven en circulació. Gairebé la meitat d’aquests bitllets (en concret, el 48,2%) eren bitllets de 50 euros. Combatre aquest problema i augmentar la seguretat és precisament un dels principals motius pels quals el Banc Central Europeu està duent a terme la renovació dels bitllets d’euro a través de la sèrie Europa. I l’últim a sumar-se a aquesta tendència ha estat el bitllet de 50 euros. (més…)
CORPORATIU
Què és l’IBEX 35?
Les notícies sobre la baixada o pujada de l’IBEX 35 són una cosa constant en els mitjans de comunicació. Sembla que té una importància vital per a l’economia del país, però molts en desconeixen el significat i la rellevància. L’IBEX 35 és l’índex oficial de la borsa espanyola (un indicador que mesura el que pugen o baixen els preus de les accions) format per 35 empreses. Podríem dir que és el “termòmetre” que ens mostra en temps real si els preus en borsa estan pujant o baixant. A més, és un índex les sigles del qual no volen dir res, en contrast amb la creença que la paraula IBEX significa “Índex Borsari Espanyol”. (més…)
CORPORATIU
Tot el que has de saber sobre l’ICE
“La confiança empresarial creix a màxims històrics”. Quan llegim titulars com aquest, a què es refereixen? En què es basen? Responen al que coneixem com a Indicadors de Confiança Empresarial (ICE), índexs que es basen en les opinions dels gestors d’establiments respecte a la marxa general del seu negoci durant el trimestre passat i les seves expectatives per al trimestre entrant. (més…)
CORPORATIU
El 45% de les antigues pessetes no seran mai canviades per euros
Al fons d’un calaix, a la butxaca d’una jaqueta o guardades com una relíquia, segons el Banc d’Espanya encara hi ha 1.648 milions d’euros en pessetes sense bescanviar (l’equivalent a 275.036,06 milions de pessetes). Aquesta xifra, que pot semblar sorprenent, encara té més protagonisme si tenim en compte les estimacions del mateix Banc d’Espanya: al voltant del 45% de totes les pessetes que hi havia en circulació abans de l’arribada de l’euro no seran mai canviades. (més…)
CORPORATIU
Tot el que has de saber sobre l’IPC
Tres lletres que coneixem molt bé i que hem sentit desenes de vegades (o més): IPC. Aquestes sigles responen a l’Índex de Preus de Consum, un valor numèric que mostra les variacions que experimenten els preus en un període determinat. En altres paraules, és una radiografia de l’evolució del cost de la vida a Espanya. Però… què s’hi amaga, al darrere? La història de l’IPC es remunta al 1936, quan es va crear el Sistema d’Índexs de Cost de la Vida. Des d’aquest any i fins al 2002, aquest sistema va anar evolucionant fins a arribar a l’índex que coneixem actualment. No obstant això, l’IPC és un indicador estadístic viu, que evoluciona en funció dels canvis i hàbits de consum de la societat. (més…)
CORPORATIU
Bitllets falsos. Com descobrir-los sense detector?
L’últim semestre de 2015 es van retirar de circulació més de 445.000 bitllets falsos. Entre aquests, els de 20 € i 50 € són els més falsificats i representen un 80% dels bitllets retirats de circulació. Els detectors de bitllets falsos estan cada vegada més estesos als comerços espanyols, tanmateix, els ciutadans no podem anar pel carrer amb un d’aquests aparells a la butxaca. (més…)
CORPORATIU
Què hem de tenir en compte per a la campanya de la renda 2015?
Revolució en la declaració de la renda. Aquest serà el primer any en què l’Agència Tributària posarà en marxa un nou sistema on-line que substituirà el popular esborrany i el programa PADRE. Es diu Renda Web i neix per simplificar el procés i adaptar-se als nous hàbits de les tecnologies de la mobilitat (el 20% dels accessos al portal de l’Agència Tributària el 2015 van ser a través d’smartphones). Així doncs, aquest any els contribuents podrem utilitzar l’ordinador, l’smartphone o la tablet sense distincions per presentar la nostra declaració de la renda. Entre els avantatges d’aquest nou sistema, en destaca la portabilitat, ja que es pot iniciar el procés en un dispositiu, interrompre’l i reprendre’l més tard des del punt en què es va deixar, ja sigui des del mateix terminal o des d’un altre. (més…)
CORPORATIU
Què és i com interpretar el compte de resultats d’un banc
Marge d’explotació, despeses extraordinàries, marge brut, costos ordinaris, provisions, etc. Et sonen aquests termes? Són conceptes bàsics dels comptes de resultats de qualsevol banc cotitzat, un element que mostra la diferència entre els ingressos i els costos d’una entitat bancària i, per tant, si ha estat capaç de generar benefici. Saber interpretar aquesta informació suposa una eina essencial per conèixer l’evolució del resultat de l’entitat, la manera en què ha obtingut els beneficis o la capacitat que té per remunerar els seus accionistes. Vols aprendre a desxifrar aquestes dades? En aquest vídeo t’expliquem pas a pas com interpretar el compte de resultats d’un banc. Per posar en pràctica aquests coneixements, pots consultar el compte de resultats de 2015 de CaixaBank. I si vols aprendre’n més, pots visitar els continguts relacionats amb Educació financera d’aquest blog o visitar l’espai on-line Aula per a la formació dels nostres clients i accionistes.
CORPORATIU
Conceptes bàsics de cultura financera
Diversificació de les inversions, IPC, interès simple i compost… Coneixes aquests conceptes financers? Segons el Test d’Alfabetització Financera de Standard & Poor’s, 51 de cada 100 espanyols no els coneixen i han suspès la prova. Espanya només supera, en el rànquing, Grècia (45%), Itàlia (37%) i Portugal (26%), i està per sota de la mitjana de la UE, que s’ha quedat en un 55%. Si encara no hi estàs gaire familiaritzat, en aquest post te’ls expliquem un per un i de manera senzilla: (més…)
CORPORATIU
Fase final SEPA: Què és i com afecta?
34 països, 500 milions de ciutadans i més de 70.000 milions de transaccions de pagament electròniques. Aquesta és l'àrea d'impacte de SEPA, acrònim de “Single Euro Payment Àrea” (Zona Única de Pagaments en euros, en castellà), la normativa comunitària per la qual empreses, ciutadans i altres agents gaudeixen de les mateixes condicions, obligacions i drets en els seus pagaments bancaris independentment del lloc on siguin i que les operacions siguin nacionals o transfrontereres. (més…)
CORPORATIU
Què és el factoring?
Fa un mes, en el post "Què és el confirming?”, donàvem a conèixer aquest servei de CaixaBank i els beneficis que ofereix en el pagament a proveïdors. En un àmbit similar, però enfocat al cobrament als deutors, existeix el factoring. Aquest terme fa referència a un servei financer en què l'entitat financera, per exemple CaixaBank, facilita la gestió de cobrament de les empreses als seus clients. A més de suposar un augment de l'eficàcia en aquestes gestions, es tracta d'un servei financer que aporta nombrosos avantatges al client que el contracta, ja que amplia la seva capacitat financera i li proporciona liquiditat immediata. També permet una notable reducció de les complexes gestions per morositat, impagaments i fallides. (més…)
CORPORATIU
Què és el rènting?: conceptes bàsics
Des de fa una mica de temps, és habitual que algun amic o familiar aparegui amb un cotxe nou i quan li preguntem quant li ha costat ens digui: “és de rènting”. És llavors quan ens preguntem: “i què deu ser això del rènting?”. Doncs bé, explicarem la naturalesa d’aquest concepte que a més d’un li genera algun dubte. El rènting es defineix com un contracte de lloguer de béns físics, és a dir, no és una cosa exclusivament enfocada als cotxes (el producte més conegut d’aquesta pràctica), sinó que també es pot tenir en rènting un ordinador, un televisor o un tractor. El contracte ha de tenir una durada superior a un any i la renda es paga en quotes, que poden ser mensuals, bimensuals, trimestrals o anuals. En contra de la creença, no és una cosa exclusiva de les empreses, sinó que qualsevol persona pot disposar d’un contracte de rènting. A diferència del lísing, el rènting no està orientat a la compra del bé quan finalitza el contracte. (més…)
CORPORATIU
5 d’octubre. Dia de l’Educació Financera
Avui és un gran dia. Es tracta de la primera jornada del Dia de l’Educació Financera. A partir d’ara, cada primer dilluns d’octubre se celebrarà aquesta efemèride que té com a objectiu fomentar la cultura financera a Espanya. Així ho va anunciar el Banc d'Espanya, qui juntament amb els col·laboradors del Pla d’Educació Financera (PEF), pretén “difondre entre l’opinió pública i el sistema educatiu la importància de la planificació financera, l’estalvi i l’accés a la informació com a bases de la presa de decisions econòmiques en totes les etapes de la vida, des de la joventut fins a la jubilació”. (més…)
CORPORATIU
Aprenent finances des de petits
Els difícils anys de crisi econòmica han reforçat la necessitat que tots els sectors de la societat disposin d’una bona educació en l'àmbit financer. És molt important que tothom sigui capaç de comprendre conceptes quotidians del llenguatge bancari i, de la mateixa manera, treballar per fer molt més senzilla aquesta forma de comunicació entre l’entitat i el client. Durant la primera quinzena de setembre els més petits es preparen per reprendre les classes. Amb la “tornada al col·le”, els pares, juntament amb les institucions educatives, han de transmetre a les noves generacions els coneixements acumulats, assumint un nou paradigma educacional: l’educació financera dels més petits. (més…)
SOCIAL
Descobreix 5 consells que t’ajudaran a l’hora d’emprendre
A Espanya cada vegada hi ha més emprenedors. I no només és la necessitat provocada per la crisi econòmica el que ha empès la gent a emprendre, sinó que els motius reals són la identificació d’una oportunitat o l’esperit emprenedor d’aquests professionals, tal com es desprèn del Mapa del Emprendimiento 2014 elaborat per The South Summit. Sens dubte, la idea de ser el teu propi cap és encoratjadora, no creus? En el post d’avui t’expliquem com aconseguir-ho. Què significa exactament ser un emprenedor? Es tracta d’una persona que té una idea de negoci i posa tots els recursos per desenvolupar-la. Tanmateix, el concepte d’emprenedor està inevitablement lligat a la idea d’innovació i risc. Per això, abans d’emprendre, és important que tinguis en compte les recomanacions següents: (més…)
CORPORATIU
Consells pràctics abans de sol·licitar préstecs al consum
Volem començar el mes compartint una sèrie especial de consells pràctics sobre préstecs al consum per a particulars i pimes. Què cal tenir en compte abans de sol·licitar un préstec?, quin tipus de préstec s'adapta millor a la teva situació?, com definir les quotes que cal pagar? Aquestes són algunes de les preguntes que et pots fer abans escollir el préstec que més et convé. (més…)
CORPORATIU
Voluntaris de ”la Caixa” imparteixen classes de finances a alumnes de 4t d’ESO
Sota la iniciativa Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC) un grup de 250 empleats i ex empleats de diverses entitats financeres, entre les quals es troba "la Caixa", dóna formació financera i econòmica a 105 centres escolars catalans de manera voluntària. La formació consta de cinc tallers d'una hora en els que hi ha una part teòrica i una part pràctica, amb la finalitat d'ensenyar als alumnes coneixements bàsics sobre les principals operacions bancaries, el finançament i el deute, etc. La iniciativa no només busca que els adolescents comprenguin la situació actual i aprenguin a familiaritzar-se amb operacions econòmiques bàsiques, sinó que també pretén resoldre dubtes sobre el consum, els tipus de canvi i les nòmines, entre d’altres. 'Educació Financera a les Escoles de Catalunya' respon a una recomanació dels organismes de la Unió Europea amb la finalitat de formar a la ciutadania, i compta amb el recolzament de la Conselleria d'Economia i Coneixement, la Conselleria d'Ensenyament i l'Institut d'Estudis Financers. Més informació a: La web de EFEC Voluntaris de “la Caixa”
SOCIAL