tecnologia

15 Octubre, 2019

Quant falta perquè arribi el cotxe autònom?

Si volem veure circular un vehicle sense conductor, no és cal treure la pols del VHS per veure un episodi de El Coche Fantástico. Només cal trobar un vol barat a Göteborg (Suècia) i fer una volta pel port. Allà, una espècie de cotxe esportiu estira un remolc per moure contenidors. No hi ha ningú darrere el volant: es tracta d’un nou concepte de camió autònom que ja assaja Volvo en entorn real. En realitat, són moltes les proves que es fan amb automòbils autònoms de nivell 5 —és a dir, els que no necessiten la intervenció d’un humà per circular— a tot el món. Fins i tot Google ja ha anunciat la construcció de la primera fàbrica que es dedicarà a produir cotxes totalment automatitzats de manera massiva. La tecnologia en els vehicles ja està a punt per al nivell 5 de la conducció autònoma, el màxim dels sis que marca la Societat d’Enginyers de l’Automoció (SAE). Un exèrcit de sensors, centraletes, programari i sistemes d’intercanvi de dades a bord ho fan possible. Si els automòbils ja estan preparats per deixar desplaçar-nos-hi llegint el diari en lloc de conduint-los, per què encara continuem aferrats al volant? Cal buscar-ne la resposta a fora: ni les infraestructures ni la legislació encara no estan adaptades perquè aquests cotxes tan intel·ligents puguin circular sense supervisió. Això sí, tot apunta que no trigaran a estar-ho.Un dels obstacles principals que es troba el cotxe autònom per convertir-se en un habitual de les carreteres està relacionat amb la transmissió de dades. Perquè un vehicle pugui circular sol de manera segura, s’ha de comunicar amb l’entorn. Percebre si hi ha algun obstacle per poder-lo esquivar. Saber si les condicions meteorològiques són complicades per calcular una altra ruta. Fins i tot si pot anar al taller més proper en cas de detectar alguna avaria. Tot això només és possible si el vehicle emet i rep informació d’aquest entorn que l’envolta. Els cotxes autònoms s’han de comunicar amb altres vehicles, usuaris de la via i, fins i tot, amb infraestructures com el mateix asfalt o els semàfors. Gestionar tota aquesta quantitat de dades i fer-ho a la velocitat necessària perquè el vehicle reaccioni a temps és molt complicat amb la tecnologia actual. Tanmateix, l’arribada de les xarxes 5G pot solucionar aquest problema. De fet, la tecnologia 5G és la que permetrà desenvolupar un projecte pilot a Barcelona liderat per Telefónica i Seat que actuarà com a primer pas per a una conducció cooperativa i autònoma a la ciutat. Això serà possible gràcies a dues característiques de la tecnologia 5G: la seva baixa latència, que permet als vehicles rebre i enviar informació instantàniament, i la possibilitat d’aplicar l’edge computing, una tecnologia relacionada amb l’internet de les coses (IoT) que permet analitzar dades locals en temps real. Tot això, unit a la gran capacitat de transmissió de dades que ofereix el 5G gràcies a la seva amplada de banda, significa que aquesta tecnologia pot ser la peça que faltava per fer que cotxes, infraestructures i altres usuaris de la via es comuniquin i que ho facin de manera eficaç. D’aquesta manera, una càmera d’un semàfor pot avisar els vehicles que hi ha un embús i perquè el puguin evitar. Les ambulàncies també podran avisar de la seva presència diversos carrers abans de trobar-se amb un automòbil, perquè el cotxe pugui prendre la decisió més adequada sobre la seva ruta. Fins i tot sensors instal·lats a les autovies podran alertar els automòbils que l’asfalt s’està gelant quilòmetres abans d’arribar-hi. A més, l’smartphone o els dispositius wearable de vianants i ciclistes alertaran de la seva presència en el futur per evitar atropellaments.Pot ser que l’arribada del 5G precipiti l’arribada dels cotxes totalment autònoms als carrers. Tanmateix, no sembla que sigui possible abans del 2030. Almenys així ho calcula el grup GEAR 2030, que integren experts de la indústria, la investigació i institucions públiques. Serà en aquesta dècada, afirmen, quan hi haurà el ple desenvolupament del cotxe totalment autònom. De fet, ha elaborat una sèrie de recomanacions per assegurar-se que l’entorn necessari perquè aquests vehicles puguin circular, tant a nivell públic com legislatiu, estigui a punt per llavors. Una de les raons està relacionada amb l’adaptació de la legislació a la nova realitat del cotxe connectat. I no és tan senzill com fer un parell de canvis a la Llei de seguretat viària. En aquest sentit, els juristes ja es plantegen qüestions com la categoria jurídica dels robots, els nivells d’autonomia que coexisteixen, el concepte de responsabilitat civil en aquests casos, qui ha d’indemnitzar per danys en cas d’accident o com enfrontar-se a un producte defectuós. Mentrestant, els cotxes autònoms de diversos nivells coexistiran a les carreteres. Així, s’espera que el 99% dels cotxes que es venguin el 2035 tingui característiques de conducció autònoma de nivell 3 (automatització parcial) o 4 (alta automatització). Això plantejarà més complexitat a l’hora de dir adeu al volant de manera definitiva. La raó és que vehicles amb humans a dins prenent decisions i d’altres que circulen pràcticament per si sols coincidiran en un mateix carrer. Si hi ha algun problema, qui assumirà la culpa?, com processarà la situació l’automòbil totalment automatitzat? Són qüestions molt complexes a les quals tecnologia i legislació hauran de donar una resposta.

INNOVACIÓ
05 Agost, 2019

“Disposar d’un dron subaquàtic permet fer inspeccions que abans podien ser molt perilloses.”

Entrevista a Roy Petter Dyrdahl Torgersen, CEO de Nido Robotics, empresa guanyadora dels Premis EmprendedorXXI a Múrcia.“Els vehicles submarins que se solen utilitzar en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per fer-los servir, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros.”Nido Robotics va néixer el 2016 després que el seu CEO, Roy Petter Dyrdahl Torgersen, tornés d'una complicada expedició de rescat a Papua Nova Guinea. D'aquesta experiència va germinar la idea de crear vehicles submarins teledirigits (ROV) assequibles, lleugers i fàcils de fer servir, que ajudessin els bussos en operacions de rescat en  zones de difícil accés, profunditat i visibilitat. Des de llavors, l'empresa ha crescut i les solucions que ofereix s'han multiplicat exponencialment. El seu sistema de ROV és intuïtiu i adaptable a les necessitats de qualsevol companyia que el sol·liciti. Amb una visió de negoci global, Nido Robotics desembarcarà aviat a Amèrica Llatina, on obrirà la seva primera filial a Xile per consolidar la seva expansió internacional. L'empresa ha estat guardonada recentment amb un dels Premis EmprendedorXXI.Com ha estat l'experiència de presentar-vos als Premis Emprenedor XXI i què us ha aportat com a empresa? Ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, emocionant, en saber que competim amb algunes de les empreses més punteres de l'àmbit regional i ara de l'àmbit nacional. És un repte més al qual ens enfrontem i del qual ens sentim molt orgullosos. La idea de fer servir ROV per a tasques subaquàtiques va néixer durant una expedició de rescat de l'avió SS Dakota ─desaparegut a Papua Nova Guinea durant la Segona Guerra Mundial─, el 2012. Quina relació té aquella expedició amb el naixement de Niu Robotics? Efectivament, la llavor de Nido Robotics va sorgir durant la cerca de l'avió Dakota, l'expedició de la qual va tenir lloc l'any 2012 en aigües de Papua Nova Guinea. Vaig participar en aquella expedició, i em vaig sentir frustrat per les dificultats i la ineficiència de bussejar en aigües amb una visibilitat molt canviant. Durant els descansos, parlava amb la resta de l'equip de com de fantàstic seria tenir un ROV com els que hi havia al vaixell en què treballava habitualment. Però aquest tipus de vehicles submarins teledirigits requerien una logística i un capital fora de l'abast de l'equip de rescat del Dakota. Quan vaig tornar, em vaig dedicar a cercar opcions al mercat, sense trobar res que encaixés amb la meva butxaca. Més endavant, el 2015, vaig anar a passar un mes en una empresa de San Francisco.  La companyia havia llançat un producte al mercat que s'assemblava a allò que jo volia tenir, així que vaig tornar amb un acord de distribució sota el braç. Però, després, ens vam adonar que el producte no responia a les necessitats reals dels clients amb què parlàvem. Al final, vaig decidir que havíem de cercar una solució pròpia, per la qual cosa, el 2016, vaig decidir crear Nido. Per què, històricament, s'ha fet servir tan poc aquest tipus de robòtica per a activitats submarines? Principalment, perquè no existien ROV de mida reduïda i baix cost. Els vehicles submarins que se solen fer servir en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per manejar-los, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros. Tot això ha portat al fet que sigui complicat estendre'n l'ús, fins que han aparegut altres opcions, com la que oferim a Nido Robotics. Com heu aconseguit reduir els costos en materials i equip humà per fer aquesta tecnologia més accessible a les empreses? No només dissenyem els nostres productes, sinó que també els fabriquem. No obstant això, algunes peces i components els comprem (com motors, per exemple) perquè és molt més rendible i lògic; no val la pena dedicar temps a fabricar una cosa que ja existeix. A més, disposem d'un model de vehicle que es pot vendre desmuntat (si així ho sol·licita el comprador) i ell mateix pot acoblar-lo. Tot això ens ajuda a reduir costos i, per tant, ens permet tenir una oferta adaptada a tota mena de butxaques. Quines són les innovacions que ofereixen els vostres drons subaquàtics respecte d'altres models que ja existeixen? Els nostres ROV tenen unes característiques molt concretes que els diferencien dels altres que hi ha al mercat: fàcils de manejar, la mida reduïda i baix pes, la qualitat de les imatges, la versatilitat i el preu. Els vehicles fabricats per Nido Robotics es controlen a través d'un comandament, molt semblant al d'una videoconsola, de manera que el seu ús sigui molt intuïtiu per a tota mena d'usuaris. Fins i tot hem vist nens de 6 o 7 anys que, en pocs minuts, s'han convertit en pilots de ROV fenomenals. Fins a dia d'avui, la majoria de ROV que hi havia al mercat eren molt grans i pesats, cosa que en dificultava el transport i, en general, en feia molt complicat l'ús. Actualment tenim dos models al mercat, el Sibiu Nano, de 5 kg, i el Sibiu Pro, de 15 kg.Quins beneficis té l'ús d'aquests dispositius? Solem dir que el benefici més gran és per a les persones. Allà on no calgui submergir una persona, sempre estarem cuidant una vida. El treball submarí sempre té certs riscos per al bus, que es poden evitar.  Això no vol dir que els bussos desapareguin o que els pugui substituir un dron, ni de bon tros. Disposar d'un ROV et permet fer inspeccions que realment poden ser molt perilloses, o fins i tot arribar a llocs on una persona correria perill, sense la necessitat que així sigui. D'altra banda, els vehicles submarins teledirigits assoleixen grans profunditats, molt més enllà del que arribaria una persona. En concret, el nostre Sibiu Nano pot arribar als 100 metres i el Sibiu Pro, fins als 300. A més, són molt útils per a qualsevol persona que treballi al mar: científics, serveis de seguretat, ports, etc. Quina utilitat poden tenir els vostres drones subaquàtics de control remot en operacions de rescat? Com poden ajudar a salvar vides? La mida i el pes reduïts del Sibiu Nano permet introduir-lo en espais on abans no s'arribava.  Així mateix, el fet que incorpori càmeres i altres eines i que es pugui submergir fins a 100 metres, permet arribar a zones on una persona no podria o estaria posant la seva vida en perill.  Per exemple, a l'interior d'un pou, com va succeir fa unes setmanes durant les tasques de cerca d'un desaparegut a Sierra Espuña. Participem de manera voluntària en les tasques de cerca d'un noi que es creia que podia haver caigut en un pou de neu. Per desgràcia, no el vam trobar en cap dels pous inspeccionats i segueix desaparegut. Com funcionen els vostres drones? Els nostres productes es caracteritzen per ser molt fácils de fer servir gràcies a un nou sistema intuïtiu que permet dirigir els vehicles des de la superfície, i visualitzar-ne la feina a través d'una pantalla. Els sensors instal·lats en els nostres ROV permeten recollir dades i mostrar-les en temps real, com per exemple la profunditat de la zona o la temperatura. Què és el sistema “envirosense”? “Envirosense” és un sistema que desenvolupem a petició d'un dels nostres clients, un centre de recerca científica que necessitava recopilar algunes dades extra, a més de les que ofereix el Sibiu per defecte. Vam crear aquest sistema que recull informació específica sobre el PH de l'aigua i fa que les dades arribin de manera automàtica a l'ordinador que està connectat al vehicle. En general, el més interessant de tots els nostres productes és que es poden personalitzar segons les necessitats del client. Quines són les vostres expectatives de creixement? El nostre principal objectiu és seguir democratitzant l'accés a la tecnologia submarina. Aquest any obrirem una filial a Xile, un mercat molt important per a la indústria salmonera que hi ha al sud del país. La nova filial serà el nostre concentrador logístic a l'Amèrica Llatina. A més, desenvoluparem la xarxa de partners en l'àmbit internacional, i esperem treure diversos productes nous. La nostra visió o “Big Hairy Audacious Goal” (BHAG) a mitjà termini és convertir l'empresa en líder mundial de la robòtica submarina i entrar en altres camps de la robòtica. Com veieu el futur de la robòtica submarina? La robòtica subaquàtica existeix des dels anys 60, encara que històricament només ha estat a l'abast de sectors molt específics, com el militar o l'energètic, i d'unes poques persones privilegiades com James Cameron. Durant les darreres dècades, han aparegut alguns fabricants de mini i micro-ROV, que és el nostre nínxol actual, però encara eren massa costosos per a la immensa majoria d'empreses. A Espanya no hi ha cap fabricant que desenvolupi aquest tipus de productes i, a Europa, només n'hi ha un a Noruega i la seva orientació és més B2C. La principal competència ve dels Estats Units i el Canadà però, en general, és un sector força atomitzat i molt tradicional. En l'àmbit de producte, estem convençuts que tenim l'oferta més versàtil i accessible en el mercat global, el millor “price-performance ratio”. Què va ser el que et va empènyer a emprendre i què t'ha aportat? Sempre he estat una persona emprenedora, molt inquieta. Sempre m'ha agradat aprendre, de fet ho segueixo fent cada dia. Nido Robotics no ha estat res més que el resultat de portar a la pràctica les meves inquietuds. Hi ha qui somia a tenir una feina fixa i unes rutines diàries que li permetin tenir una vida tranquil·la. A mi m'agrada l'emoció de saber que cada dia serà diferent i m'apassiona enfrontar-me a reptes i poder superar-los. Encara que no crec que faci res de diferent d'altres emprenedors, sí que puc dir que en gaudeixo molt.

CORPORATIU
23 Juliol, 2019

“En detectar l’esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podrà evitar el dany irreversible del cor”

Judit Cubedo, CEO de GlyCardial, empresa guanyadora del Premi EmprenedorXXI a Catalunya.“És imprescindible fer un pas endavant a l'empresa per aconseguir el finançament necessari i convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides.”GlyCardial ha desenvolupat el primer test per a la detecció precoç de la isquèmia cardíaca, basat en la identificació en sang d'una proteïna anomenada Apo J glicosilada. La doctora Judit Cubedo, fundadora i CEO de l'empresa, va ser una de les seves descobridores, juntament amb l'equip de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona dirigit per la doctora Lina Badimon. Una tesi doctoral s'ha materialitzat en una eina que pot canviar la vida de molts pacients a tot el món.Què ha suposat per al vostre projecte resultar guanyadors d'un dels Premis EmprenedorXXI? Rebre un reconeixement amb tant de nom com el que està associat als Premis EmprenedorXXI, amb una entitat com CaixaBank al darrere, d'alguna forma atorga un segell de qualitat a la nostra empresa, ja que reconeix i valida el possible impacte que aquesta podria tenir en la societat. El networking que es genera al voltant dels premis és, sense cap mena de dubte, un dels seus punts forts. Tant en la fase territorial com en la sectorial, tens l'oportunitat d'interactuar amb diferents stakeholders, que t'ofereixen un feedback molt valuós sobre el teu projecte. Quina és la causa que provoca la isquèmia cardíaca i com afecta els pacients?La isquèmia cardíaca es dona quan hi ha una manca de reg sanguini al cor a causa de l'obstrucció d'un vas sanguini, que pot ser deguda a la presència d'un coàgul o a una disfunció. Actualment, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a escala mundial. La isquèmia cardíaca és l'emergència cardíaca més comuna: l'any 2016 va causar deu milions de morts a tot el món. Quins problemes comporta que la seva detecció només sigui possible quan els seus efectes ja són irreversibles per al pacient? Actualment, aquesta malaltia només es pot detectar quan el dany al cor ja és irreversible, és a dir, quan part del teixit cardíac ja ha mort. Quan això passa, les probabilitats de patir un pronòstic pitjor (esdeveniments recurrents, mortalitat o desenvolupament d'insuficiència cardíaca) augmenten dràsticament. Quins són els marcadors que ha identificat el vostre equip per detectar-la de forma precoç i com funcionen? El biomarcador que identifiquem és la proteïna Apo J glicosilada. En un estudi d'investigació iniciat fa anys, vam detectar que, en la fase primerenca de la isquèmia, i abans que es produeixi un dany irreversible al teixit cardíac, hi havia un canvi en els nivells d'aquesta proteïna a la sang. En què consisteix el test de detecció precoç que heu desenvolupat? El test que hem desenvolupat i estem validant es basa en un immunoassaig que es podria fer servir en qualsevol laboratori centralitzat dels hospitals. Les propietats del nostre biomarcador fan que aquest test sigui compatible amb diferents plataformes que s'utilitzen actualment en la pràctica clínica.Què s'aconsegueix evitar amb aquest diagnòstic precoç? Com que es detecta l'esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podria tractar el pacient abans que es produeixi el dany irreversible del cor, amb la qual cosa es reduiria l'aparició de complicacions posteriors i, per tant, l'impacte de la malaltia en la vida dels pacients. El vostre mètode de detecció precoç també determina la probabilitat de reincidència futura en els pacients que ja han patit aquesta afecció. Com s'aconsegueix i de quina manera aquest coneixement millorarà el benestar dels pacients? Estudis previs que hem dut a terme han demostrat que aquells pacients que tenen canvis més marcats en l'Apo J-Glyc tenen més probabilitats de patir esdeveniments recurrents i fins i tot de mortalitat, per la qual cosa també serviria per avaluar el pronòstic dels pacients després de patir un primer esdeveniment. Aquest fet és de vital importància, ja que ens permetria identificar els pacients d'alt risc i dur a terme un tractament més dirigit per tal de millorar el seu pronòstic. Creieu que el vostre mètode de detecció també es podrà aplicar en un futur a altres malalties? En paral·lel a la nostra principal línia de desenvolupament, que és el diagnòstic de la isquèmia cardíaca, estem avançant en línies de recerca addicionals per tal d'identificar altres possibles aplicacions del nostre biomarcador. Quants anys d'investigació i desenvolupament ha requerit aquest descobriment? Aquest projecte, que va ser part de la meva tesi doctoral i va començar fa més de dotze anys a l'Hospital de Sant Pau, dirigit per la doctora Lina Badimon, directora científica de l'empresa i líder de l'àrea cardiovascular, estava enfocat a descobrir nous biomarcadors d'isquèmia. A mesura que vam anar avançant, vam anar prenent consciència que allò que al principi va ser un descobriment d'investigació podia acabar convertint-se en un producte que arribés al mercat. Després de desenvolupar un primer prototip del test i fer les primeres validacions en mostres de pacients reals, vam decidir constituir la companyia i cercar finançament de capital de risc especialitzat en salut per poder dur a terme la validació clínica del nostre biomarcador. En el sector salut, el principal repte és arribar a validar, en un context real, el producte que s'està desenvolupant. En aquest sentit, els propers mesos la nostra empresa començarà l'estudi clínic de validació del nostre innovador test. La realització d'aquest estudi serà una fita clau per al futur de la nostra empresa. Per què vau prendre la decisió de crear una empresa a partir del vostre descobriment? Quan et dediques a la recerca en salut, el teu objectiu final és aconseguir millorar d'alguna forma la vida de les persones reduint l'impacte de les malalties. Des de la recerca es fan avenços molt importants, però és imprescindible fer el salt a l'empresa per aconseguir el finançament necessari per convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides. És precisament aquest motiu el que ens va empènyer a crear GlyCardial Diagnòstics: aconseguir portar el projecte de recerca a una fase més avançada per tal que algun dia els pacients es puguin beneficiar del nostre producte. Com veieu el futur de la prevenció mèdica a Europa? El futur de la medicina a escala global passa per millorar en les estratègies de diagnòstic precoç per poder detectar les patologies abans i poder-les tractar per prevenir la seva evolució i les complicacions posteriors. Malgrat que inicialment la inversió en diagnòstic pugui semblar menys necessària que la inversió en teràpia, és vital desenvolupar noves eines de diagnòstic i pronòstic per tal de categoritzar millor els pacients i poder-los oferir un tractament més adequat a les seves necessitats. La medicina personalitzada o de precisió passa necessàriament per obtenir millors eines de diagnòstic.

CORPORATIU
17 Juliol, 2019

“Per no ser país productor de les idees d’altres, hem de valorar els inventors nacionals”

Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, empresa que desenvolupa el sistema de transport Hyperloop a Espanya, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana.“El potencial d'una xarxa de Hyperloop a escala global permetria connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts”Els avions o els trens d'alta velocitat han revolucionat per complet la nostra forma de viatjar i de percebre l'espai. Desplaçar-se en qüestió d'hores a ciutats llunyanes era una utopia fins fa un segle. Ara, som a les portes d'una altra gran revolució tecnològica del transport, la que protagonitzarà el sistema Hyperloop. Aquesta tecnologia reduirà encara més els temps i les distàncies i transformarà per complet el nostre concepte de desplaçament. El sistema ja té dos-cents anys d'història, però l'empresari estatunidenc Elon Musk el va rescatar el 2013. L'empresa espanyola Zeleros és la responsable de la implantació a Espanya d'aquest sistema pioner. Zeleros va néixer com un projecte universitari i ha anat evolucionat fins a convertir-se en el que és avui, una empresa tecnològica d'àmbit internacional. L'empresa ha estat la guanyadora el 2019 dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana, un guardó que CaixaBank atorga anualment amb la intenció de donar suport i visibilitat a projectes innovadors. Juan Vicén és cofundador i responsable de màrqueting (CMO) de la companyia.Què és Hyperloop i quin és el seu principal potencial? Hyperloop és un mètode de transport que ja té més de dos-cents anys d'antiguitat. Tot i que hi ha diferents conceptes, la definició de Hyperloop es basa en canonades a una pressió reduïda dins les quals viatgen càpsules de passatgers o mercaderies a velocitats de fins a 1.000 km/h (superiors a les d'un avió) amb una alta freqüència (cada 2 o 3 minuts, com un metro). Una xarxa de Hyperloop a escala global tindria el potencial de connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts, amb la qual cosa incrementaria la competitivitat de les nacions i l'eficiència dels sistemes convencionals. Com revolucionarà aquesta tecnologia el sistema de transports al món? El desenvolupament de Hyperloop dependrà en gran mesura de l'impuls de la indústria, de les empreses desenvolupadores de Hyperloop i de les nacions. No obstant això, si volem connectar el món, hi ha d'haver una coordinació entre tots els stakeholders implicats per aconseguir un sistema òptim. Per això, l'estandardització té una rellevància especial en aquest nou mercat. Si alguna cosa hem après de la indústria ferroviària és que l'existència de diferents amplades de via pot causar pèrdues multimilionàries a les nacions i limitar el seu creixement. Zeleros ha apostat des del principi per cooperar amb els altres desenvolupadors d'aquests sistemes i establir, juntament amb institucions com la Unió Europea, aquestes pautes que garantiran la seguretat i la interoperabilitat. De moment, tant empreses europees com canadenques estem unides en aquest procés.Quin creieu que serà el seu impacte a Espanya? A Espanya estem molt ben posicionats en l'àmbit internacional en matèria de Hyperloop. Gaudim del suport dels ministeris de Ciència i de Foment per a la seva regulació i, pel que fa a desenvolupament, som un dels pols més importants d'Europa. Si alguna cosa tenim a Espanya és experiència de sobres en matèria ferroviària, energètica i d'infraestructures, i des de Zeleros apostem per liderar el desenvolupament tecnològic. Estem convençuts que les bones idees no només es generen a l'altre costat de l'Atlàntic i que hem de valorar els inventors nacionals si volem generar valor i no ser un país productor de les idees d'altres. Pel que fa a la implantació, també estem avaluant possibles rutes i no descartem la creació de projectes pilot que derivin en infraestructures de llarga distància, encara que això dependrà de molts factors. El mercat és, sens dubte, internacional i el nostre enfocament és global. Quines diferències hi ha entre la vostra proposta i d'altres que s'estan duent a terme en altres països, com el Japó i la Xina? Normalment, els sistemes que ja existeixen a la Xina i al Japó consisteixen a situar bobines de coure al llarg de tota la infraestructura, que serveixen per propulsar i fer levitar el vehicle. El problema d'aquests sistemes és el seu elevat cost, perquè exigeix la instal·lació de material al llarg de tot el recorregut. Hi ha poques rutes i, fins ara, la distància més llarga coberta és de trenta quilòmetres. A Zeleros vam veure que això suposava un problema a l'hora de crear recorreguts de llarga distància, així que vam crear un sistema en què la levitació i la propulsió ja són al vehicle. El nostre objectiu és oferir la millor experiència d'usuari: que els passatgers no hagin de pujar al Hyperloop amb vestits d'astronauta i que, en cas d'emergència, simplement baixin les màscares, com passa, per exemple, en un avió.Per què és tan important per al vostre projecte establir sinergies amb altres empreses com Renfe o Siemens? El nostre objectiu no és reinventar la roda, sinó fer ús de les tecnologies existents per accelerar el desenvolupament del sistema. Veiem clau la participació de socis industrials en tots aquells camps que involucren Hyperloop. És aquesta visió global la que ens està permetent créixer ràpidament i arribar a sistemes del nivell tecnològic més alt. Creiem, a més, que a Espanya tenim empreses líders en el sector de ferrocarrils i infraestructures, i que és molt important combinar la seva experiència en els sectors respectius amb la nostra agilitat i visió de conjunt. Zeleros promou una nova pista de proves d'aquest tipus de tecnologia a Sagunt. Quins són les novetats d'aquesta proposta en l'entorn Hyperloop? A Sagunt tenim projectada una pista pilot de dos quilòmetres a escala mitjana per a finals del 2019. El nostre objectiu és integrar tots els subsistemes en un vehicle i demostrar el seu funcionament i la seva eficiència a alta velocitat. Es tracta d'una infraestructura única al món, que posicionarà Espanya al capdavant del desenvolupament de Hyperloop. Els resultats d'aquest primer pilot serviran per provar totes les tecnologies de Hyperloop (tant les pròpies de Zeleros com les que ja existeixen al mercat) i han de demostrar l'eficiència del nostre sistema perquè serveixi de base per a la pista a mida real.Com va ser passar d'un projecte universitari a un projecte empresarial en el sector del transport d'alta velocitat? Al principi no va ser gens fàcil. Per sort, teníem un projecte apassionant i vam aconseguir que professionals del nivell més alt apostessin per nosaltres. El pas següent va ser aconseguir un comitè assessor amb personalitats influents que ens aconsellés en matèries clau per al projecte, com la inversió, les finances, la recerca o la implementació de projectes de gran escala. I finalment ─i això potser ha estat el més decisiu─, vam trobar una proposta de valor prou sòlida que ens va permetre guanyar la credibilitat d'inversors i socis tecnològics. Sens dubte, quan mirem enrere i veiem tot el que hem crescut, és un orgull veure que estem generant indústria i treball d'alt valor afegit a Espanya amb un projecte tecnològic pioner que, a més, també promou l'aparició de nous projectes que situen Espanya ─i València─ al mapa de la innovació. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Per a Zeleros és un honor rebre un guardó d'aquest tipus, és una empenta més que ens ajuda en la nostra carrera per desenvolupar un sistema de transport més ràpid i sostenible, i ens motiva a continuar treballant dur per fer-ho una realitat.

CORPORATIU
16 Juliol, 2019

Our World, la primera emissió via satèl·lit

Fa poc més de 50 anys que es va viure un moment històric a la televisió que va aconseguir unir 14 països del món en una retransmissió que cridava a la fraternitat entre els pobles. La final de la Champions, la Superbowl o els Jocs Olímpics són tres exemples clàssics de retransmissions massives de televisió que arriben a tot el món i que compten per centenars de milions el seu nombre d'espectadors. Avui ens sembla el més normal, però fa mig segle la humanitat encara no havia compartit un únic moment televisiu; aquest va arribar el 25 de juny de 1967, data de la primera emissió via satèl·lit en directe i a tot el món. A aquella retransmissió pionera se la va titular Our World –el nostre món– i té darrere una història apassionant.La dècada dels 60 del segle passat va ser una època que va discórrer entre l'optimisme més exacerbat i el pessimisme més absolut: la Segona Guerra Mundial era ja un malson superat i la reconstrucció d'Europa feia a les nacions occidentals mirar amb esperança al futur. Tot semblava possible en un moment en què les computadores començaven a demostrar el seu potencial mentre que la carrera espacial estava en el seu màxim apogeu. Però l'ombra de la Guerra Freda i la possibilitat molt real d'una guerra nuclear tenien el món en suspens. Així que va haver-hi algú que va decidir aprofitar la tecnologia més innovadora per unir tota la humanitat, Aubrey Singer, un productor de la BBC que va aconseguir una fita tecnològica sense precedents: retransmetre un programa en directe i per a tot el món. Our World va mobilitzar un equip de deu mil professionals arreu del món i va requerir l'ús de quatre satèl·lits –un repte per a l'època–. El resultat va ser un programa especial de dues hores i mitja de durada en què van participar 14 països, entre els quals hi havia Espanya.En un format que avui ens recordaria molt al d'Eurovisió, cada país va connectar en directe a través de la seva televisió pública i va mostrar el millor que podia oferir: Itàlia va ensenyar un dels seus cineastes de referència, Franco Zeffirelli, mentre rodava una de les seves pel·lícules; Mèxic va mostrar la cultura del seu país a través de la dansa i el cant, el Japó va ensenyar com construïa una línia de metro i Espanya va treure pit de la seva indústria pesquera i va mostrar el geni Pablo Picasso. Com que Our World pretenia ser un moment festiu que unís tots els pobles, els responsables de la retransmissió –que havien passat de la BBC a l'European Broadcasting Union– van posar un parell de normes: el fragment de cada país havia de ser en directe i no es permetia l'aparició de polítics. Tot i així, va haver-hi diversos fragments que van estar marcats per la situació política mundial. El més destacat va ser la connexió amb els Estats Units, on en aquell moment s'estava celebrant una conferència de pau que tenia reunits el president americà, Lyndon B. Johnson, i el primer ministre soviètic, Alexei Kosygin. Per molt bones que fossin les intencions dels promotors de l'emissió, les tensions entre el bloc comunista i el capitalista eren evidents i fins i tot uns quants dies abans de la retransmissió, la Unió Soviètica, Polònia i altres països de l'eix comunista van decidir cancel·lar la seva participació en el programa en protesta per la Guerra dels Sis Dies, que s'havia iniciat recentment.Com que Our World va néixer com a idea original de la BBC, la televisió britànica va ser l'encarregada de tancar l'emissió i ho va fer a cor què vols, amb l'estrena mundial d'All you need is love, de The Beatles. Aquell moment va suposar un autèntic èxit per al grup de Liverpool, que va situar la cançó a les primeres posicions de les llistes de hits de tot el món.Aquest moment, que ja ha quedat per a la història de la música i la televisió, va estar a punt de no ocórrer. Pocs dies abans de la retransmissió d'Our World, el grup no havia preparat cap obra original per a la seva actuació i, de fet, els líders Paul i John es mostraven desganats amb el projecte. Finalment, davant la imminència de la cita, va ser Lennon qui es va treure del barret de copa l'himne a l'amor que avui coneixem. Naturalment, si cal situar una data per al naixement dels fenòmens globals del pop, el 25 de juny de 1967 seria una a tenir molt en compte. S'estima que els espectadors totals d'Our World van poder arribar fins als 700 milions d'espectadors, un nombre que avui només associem a les grans cites amb què començava aquest reportatge.Sembla que els èxits tècnics en matèria de retransmissió són cosa del passat i és cert que en el nostre planeta queden pocs reptes sobre això, però la nova carrera espacial que aviat ens pot portar a Mart podria ser l'inici per a una altra retransmissió històrica. Quan podrem veure un Our Worlds?

INNOVACIÓ
09 Juliol, 2019

“Els sistemes de protecció d’incendis no estan orientats a les necessitats reals dels clients”

Carolina Vilas, CEO de Titan Fire System, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Aragó.“Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment: no podíem mirar cap a un altra banda.”La seguretat és el més important. A l'empresa aragonesa Titan Fire System ho saben prou bé. Carolina Vilas, la seva CEO, va detectar errades en els dispositius de detecció d'incendis durant més de deu anys d'experiència en el sector i va decidir desenvolupar sistemes nous per millorar-los: “un sistema de protecció per als sistemes que ens protegeixen”. Aquesta tecnologia és una realitat que s'implanta progressivament a Espanya. Gràcies al seu compromís amb la millora de la seguretat contra els incendis, la companyia ha guanyat recentment els Premis EmprenedorXXI a Aragó. Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Suposa la confirmació que anem pel bon camí i que estem complint els nostres objectius. És un reconeixement a aquests anys de molta feina, esforç, dedicació i bones decisions. Per què els sistemes tradicionals d'extinció d'incendis no són prou eficaços? Els sistemes d'extinció actuals es revisen cada tres mesos, però, com que es tracta d'elements a pressió, en el moment en què hi ha una fuita queden inservibles. Fins i tot es poden arribar a trencar, la qual cosa és una pèrdua per la gran inversió que suposen per a les empreses. Quan es produeix un incendi, aquests elements haurien de funcionar correctament; que no ho facin és un punt feble. El nostre sistema es converteix, d'aquesta manera, en la protecció per als sistemes que ens protegeixen. D'on ve la vostra voluntat de millorar els sistemes existents? Després de més de deu anys d'experiència en el sector de la protecció contra incendis, ens vam adonar que aquests elements fonamentals continuaven fallant constantment; no podíem mirar cap a una altra banda. Titan Fire System va néixer de la necessitat de crear el primer sistema de monitoratge d'elements d'extinció que aconsegueix un control total sobre la instal·lació (grups d'incendis, ruixadors, boques d'incendis, extintors, canonada…) i és l'alerta més ràpida en cas d'incendi. Per què penseu que s'han produït tan poques innovacions en aquest sector? El sector de la protecció contra incendis, i en concret la protecció activa, és un sector molt madur i ancorat en la normativa. Ara és el moment d'introduir-hi tecnologia i ampliar-ne la visió, mirant no només la normativa, sinó també la necessitat real. En què es diferencia un manòmetre Titan d'un manòmetre normal i com pot ajudar en cas d'incendi? Els manòmetres TITAN, a més de tenir la funció d'un manòmetre convencional, estan dotats de diferents sensors que controlen el funcionament i l'ús dels elements d'extinció. D'aquesta manera, aconseguim controlar pujades i baixades de pressió, moviment, pèrdua d'anella de seguretat, manteniment intel·ligent i control de localització. En cas d'ús de l'element d'extinció, aquest ens informa de l'alarma més crítica d'“incendi”, des de l'ús d'un extintor fins a l'ús d'una boca d'incendi en un punt en concret. Aquest factor suposa un gran avenç per a l'evacuació d'emplaçaments tan crítics com un creuer, un hospital o un centre comercial. Com funciona el sistema i quina és la seva principal innovació? De quins elements consta? Titan Fire System fabrica el primer sistema de manòmetres intel·ligents per a elements d'extinció. Es tracta d'un ecosistema amb quatre pilars fonamentals: manòmetres intel·ligents, app per a instal·lació i manteniment intel·ligent, programari amb plànol interactiu i personalitzat encarregat de la gestió de totes les alarmes de la instal·lació i iCloud (connexió en el núvol). Els nostres manòmetres emeten via ràdio l'estat de la instal·lació i totes les seves alarmes al nostre hub. Aquesta informació s'envia al núvol, on es gestiona per fer una triple trucada: a l'empresa final, a l'empresa de manteniment i a la central receptora d'alarmes. D'aquesta manera, tens el control total de la instal·lació i el sistema es converteix en l'alarma més ràpida en cas d'incendi. En quin percentatge millora la resposta de l'usuari en cas d'incendi? En un 100%, ja que en el moment d'utilitzar l'element d'extinció el sistema ja està enviant una alarma d'incendi i s'assegura que tot funcioni correctament en el moment d'ús. A quin tipus d'empresa s'adreça aquest sistema? S'adreça a sectors crítics, grans superfícies i llocs amb gran afluència de públic, llocs amb grans instal·lacions de protecció contra incendis. El seu control és vital per reduir danys materials i humans. Com ha estat el procés de desenvolupament del producte? Ha estat un camí dur, ja que es tractava d'una gran innovació. Hem hagut de trencar moltes barreres per ser els primers. No teníem cap referent en què basar-nos, cosa que ha suposat molt d'esforç per aconseguir desenvolupar un gran producte des de zero. Hem hagut de recórrer tot el camí: tres patents, desenvolupament del sistema i, finalment, la fabricació en sèrie. El pas següent és la internacionalització? Quins són els vostres projectes futurs? El nostre sistema és pioner en la monitoratge d'elements d'extinció, per la qual cosa no hi ha cap norma que englobi tot el sistema; la tecnologia va més de pressa que la normativa. Actualment estem treballant en el desenvolupament d'una normativa a escala mundial que englobi tot el producte. Pel que fa a projectes futurs, Titan Fire System es troba en desenvolupament continu i estem treballant en diferents productes ─més enllà del sector de protecció contra incendis,─ que veuran la llum el 2020. Quin consell donaries a un emprenedor que vulgui emprendre un negoci propi en el sector tecnològic? Emprendre és un camí dur, que requereix molt d'esforç i dedicació, però en què, alhora, s'aconsegueixen grans metes. Si tens un somni, una idea, lluita per ella com ho he fet jo.

CORPORATIU
01 Juliol, 2019

El superordinador més ràpid d’Europa arriba finalment a Barcelona

La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d'un superordinador situat en una sala vintage. Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no s'han utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l'emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d'Espanya: el MareNostrum.  Ara, la Comissió Europea ha seleccionat el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) perquè posi en marxa un ordinador de nova generació: el MareNostrum V. Aquest nou superordinador arribarà a una potència en pic de 200 petaflops/s, cosa que equival a la realització de 200.000 bilions d'operacions per segon. Començarà a funcionar el 31 de desembre de 2020. El salt qualitatiu és enorme, 17 vegades superior a la potència del MareNostrum IV i 10.000 vegades més alta que el primer supercomputador que va ser a la ciutat. La versió anterior de MareNostrum, instal·lada el 2017, que va arribar a ser el segon ordinador més potent d'Europa i el tretzè del món en els seus primers temps, va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d'operacions per segon). La Unió Europea aportarà inicialment cent milions d'euros per finançar la nova instal·lació, quantitat que servirà per mantenir la màquina activa durant els primers cinc anys. La resta de la inversió es dividirà entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (60%), la Universitat Politècnica de Catalunya (10%) i la Generalitat de Catalunya (30%). Els tres països que van donar suport a la candidatura espanyola, Croàcia, Turquia i Portugal, també faran la seva aportació econòmica. El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l'acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d'Altes Prestacions (HPC).El nou superordinador podrà ser utilitzat per científics de tot Europa. Serà crucial la seva ajuda en la investigació sobre la intel·ligència artificial i sobre nous materials, però encara més en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer, ja que permet, entre altres funcions, seqüenciar el genoma per diferenciar les cèl·lules sanes de les tumorals. La màquina és vital per als investigadors que, per exemple, cerquen la vacuna contra el VIH, un virus en què intervenen moltes i diverses variables que serien impossibles de valorar sense comptar amb l'ajuda d'una instal·lació com la que es construirà a Barcelona.La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l'any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d'1 exaflop (l'equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que s'instal·larà a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l'ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops. La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.

INNOVACIÓ
13 Juny, 2019

La nova llei de copyright

El passat 26 de març el Parlament Europeu va aprovar, després de més de dos anys d'intensos debats, la nova normativa sobre els drets d'autor i drets afins en el mercat únic digital, popularment coneguda com «la llei de copyright». La seva entrada en vigor comportarà implicacions directes per a la ciutadania, per exemple, en l'ús de les xarxes socials. Els estats membres tindran un marge de dos anys per adaptar la seva legislació a la directiva europea, que, malgrat responsabilitzar les empreses en el compliment dels drets d'autor, inclou matisos i excepcions que és important conèixer. Aquest article pretén facilitar la comprensió de les línies bàsiques d'aquest text legislatiu.Un dels objectius principals de la nova llei de copyright és ampliar la protecció dels drets d'autor en l'entorn virtual. Mitjançant la normativa que s'acaba d'aprovar, les principals plataformes socials d'internet estaran obligades a responsabilitzar-se, a partir d'ara, dels continguts que vulnerin els drets d'autor. Fins al moment, les empreses tecnològiques només estaven obligades a suprimir aquells missatges que comprometien els drets d'autor quan el titular de l'obra en qüestió ho sol·licitava explícitament. Les dificultats per a l'exercici d'aquesta supervisió sobre la difusió de l'obra pròpia en el món virtual acabaven per desprotegir el creador. Responsabilitzant directament les companyies, el Parlament Europeu pretén, doncs, afavorir que els titulars de drets d'autor es puguin assegurar uns acords de llicència justos. D'aquesta manera, es vol que els autors quedin emparats per la llei davant els nous usos socials i puguin obtenir una remuneració per l'explotació digital de les seves obres.Tot i que la normativa europea s'ha proposat prioritzar la preservació dels drets d'autor en el món virtual, el text legislatiu també incorpora una sèrie de matisos per tal que internet continuï sent un espai per a la lliure expressió. En aquest sentit, per exemple, la llei de copyright planteja que les aportacions a enciclopèdies sense finalitat comercial, com en el cas de Wikipedia, o a plataformes de programa de codi obert no estiguin subjectes a l'obligació de fer-se càrrec d'un seguiment sobre la protecció dels drets d'autor. El document també dona preferència a la llibertat expressió en relació amb continguts virals, com els GIF o el que es coneix com a mems, que també queden al marge d'aquesta responsabilitat fixada per la llei. En el cas dels articles, com ara notícies o articles d'opinió, es podran continuar compartint lliurement fragments del text en qüestió, per exemple a Facebook, sempre que siguin de caràcter breu. Les cites, les ressenyes, les caricatures o les paròdies també estan blindades per la nova legislació europea.La llei de copyright procura que aquelles empreses que aprofiten contingut dels usuaris vetllin pel compliment dels drets d'autor en el seu canal. Ara bé, la normativa suggereix requisits menys rigorosos amb les start-ups, o empreses emergents, a fi que puguin desenvolupar més fàcilment la seva activitat empresarial.

INNOVACIÓ
24 Maig, 2019

Biohacking: ciència o màgia?

Quan ja ens havíem acostumat als wearables, és a dir, a portar dispositius tecnològics sobre el cos, la ciència ja ha fet un pas més enllà amb la seva versió més avantguardista i transgressora: el biohacking. El seu objectiu seria el mateix: ampliar les capacitats, tant físiques com mentals, de l'ésser humà. La diferència és que, amb el biohacking, la forma de millorar el cos humà seria portar el dispositiu no de forma externa com en el cas dels wearables, sinó internament. Ens convertirem tots en cíborgs com Neil Harbisson, considerat el primer cíborg del món? Hi ha divisió d'opinions: mentre alguns ho veuen com un pas excessiu, uns altres no només parlen ja de transhumanisme, sinó que el presenten com l'únic futur possible. En realitat, el biohacking, terme que òbviament prové de la combinació de biologia i hacking, és un concepte ampli que pot utilitzar-se per referir-se a activitats força variades. Esmentat per primera vegada en un article del Washington Post de gener de 1988, «Playing God in Your Basement», el biohacking se sol dividir avui dia en tres grans categories: la nutrigenòmica (o genòmica nutricional), la biologia DIY (DIY de do it yourself, també coneguda com a biologia de garatge) i, finalment, el biohacking grinder.La nutrigenòmica consisteix en la manipulació de l'activitat del nostre cos a través de l'alimentació, el son, l'exercici físic o la gestió de l'estrès. Sent la versió més light del biohacking, la nutrigenòmica es basa en la idea que els nostres cossos estan en una transformació constant, i pretén utilitzar aquests canvis per viure millor, a través de l'alimentació, el son, les activitats físiques o altres estímuls que alteren les funcions del cos humà.La DIYbio, biologia do it yourself o biologia de garatge, moviment sorgit a principis del segle XXI, és una subcategoria del biohacking que pretén crear una versió accessible de la biologia, mitjançant solucions tecnològiques de baix cost que un mateix pot dur a terme a casa seva – o al garatge – i que sol moure's fora de les universitats, empreses de biotecnologia i altres entorns convencionals de la biologia. Amb ardents defensors i ferris detractors, els practicants de la biologia DIY no solen tenir formació acadèmica, sinó que la practiquen pel seu compte i risc, amb l'únic suport de la seva pròpia comunitat.Finalment, el biohacking grinder seria l'últim pas: els seus defensors aposten directament pels implants tecnològics o la manipulació química del cos per ampliar les capacitats de l'ésser humà. Els transhumanistes no només defensen els implants per millorar l'«experiència humana», sinó que asseguren que aquests milloraran el nostre coeficient intel·lectual, ens faran més forts físicament, i fins i tot podrien detenir o revertir l'envelliment. Estem parlant de ciència o de màgia? El debat està servit. Per cert, què pensarà el cíborg Neil Harbisson de tot això?

INNOVACIÓ
20 Març, 2019

El primer smartphone de la història no va ser un iPhone

En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.

INNOVACIÓ
21 Gener, 2019

Neil Harbisson: “No utilitzo tecnologia, soc tecnologia i em sento cíborg”

Aquest jove britànic és considerat el primer cíborg del món, ja que té un òrgan nou i completament artificial: una antena, amb la qual explora els límits sensorials de l'ésser humà i que li permet escoltar els colors. Neil Harbisson (Londres, 1984) no veu l'art, l'escolta. Aquest anglès criat a Mataró (Barcelona) assegura que Picasso i Warhol tenen sons molt alts, saturats. Velázquez, en canvi, “sona poc”. Per a Harbisson, el món és en blanc i negre. Va néixer amb acromatisme, una patologia que afecta una de cada trenta-tres mil persones al món. Des del 2004, una antena connectada al seu cervell li permet escoltar els colors i, així doncs, detectar-los. En va memoritzar centenars. Aquest artista britànic es defineix com a cíborg, un ésser compost per elements orgànics i cibernètics. El seu “òrgan” que li penja del cap i una estètica moderna i avantguardista, igual que el seu tall de cabells, li donen una aura futurista. Harbisson és pioner a implantar-se tecnologia al cos. Aquest jove utilitza la tecnologia per explorar i superar les fronteres dels sentits humans. Des de la seva fundació, ajuda tots els interessats a convertir-se en cíborgs. Hi parlem al centre cultural ImaginCafé, un espai de CaixaBank on està a punt de presentar, juntament amb Silvia Lladós, Colors&NeilHarbisson, una app que permet fer sessions de llum i escoltar el so del color amb les composicions sonocromàtiques compostes per ell mateix. Com escoltes els colors sense que els sons que t'envolten se superposin? Noto la vibració que emeten els colors dins l'os i aquesta vibració es converteix en so. Escolto els colors a través dels ossos, mentre que la resta de sons els escolto per les orelles. Són dos canals diferents. Si fos sord, percebria igualment els colors. Quants colors ets capaç de detectar? Percebo tres-cents seixanta tons visibles, però també en capto molts més que són invisibles per a l'ull humà, com els infrarojos i ultraviolats. Com sona una posta del sol? És un sol que es va transformant en un fa sostingut. És un so descendent. Quants cíborgs hi ha al món? Ser cíborg és una identitat. Hi ha moltes persones que tenen tecnologia dins el cos, però no totes es consideren cíborgs. Moltes la tenen per raons mèdiques, però no senten aquesta tecnologia com a part de la seva identitat, sinó com una cosa externa. També hi ha moltes persones sense implants que sí que se senten cíborgs, perquè han nascut i crescut sempre amb tecnologia. Senten que és part de la seva identitat. Llavors, som cíborgs psicològics? En molts llocs, la gent se sent unida psicològicament a la tecnologia i se'n parla en primera persona. Sentim gent que diu “m'estic quedant sense bateria” en comptes de “el meu mòbil s'està quedant sense bateria”. En el teu cas, el Regne Unit sí que et va reconèixer com a tal. El 2004 no em van deixar renovar el passaport perquè deien que no podia fer-me la fotografia amb un aparell electrònic. Els vaig dir que es tractava d'un òrgan més. No utilitzo tecnologia, jo soc tecnologia i em sento cíborg. Després van acceptar el meu raonament i els periodistes van dir que era la primera vegada que un govern acceptava un ciutadà cíborg. Hi ha un abans i un després. Al principi, memoritzava el so de cada color. Era una cosa molt externa, però a poc a poc el cervell s'hi va acostumar fins al punt que vaig començar a somiar colors i a deixar de notar la diferència entre el cervell i el programari. Vaig sentir que la paraula cíborg definia aquesta unió. L'antena és un òrgan més del meu cos, no és un aparell. L'aprenentatge és infinit. El límit el poses tu? És com amb l'idioma. De petit, havies de memoritzar el que veies en una paraula. Quan escoltava la freqüència del vermell, l'anomenava vermell. Això va ser el 2004, quan vaig aprendre els colors. Ara no ho penso. No descanses mai d'escoltar colors? Puc tapar-ho, és com un ull o una orella, però no hi ha un on i un off. No hi ha cap interruptor. La comunitat científica reconeix els cíborgs? Les comissions bioètiques dels hospitals no veuen ètic afegir òrgans i sentits que no siguin humans. Jo em vaig fer cirurgia amb un metge anònim. Són operacions que no estan acceptades. Un dels grans reptes és aconseguir que ho vegin ètic. Va passar el mateix amb la cirurgia transgènere durant els anys cinquanta i seixanta. Què vols demostrar amb la teva experiència? Ho faig per explorar. Vull revelar realitats que ja existeixen, com els colors infrarojos i ultraviolats, que vosaltres no percebeu. Unir-nos a la tecnologia ens permet revelar realitats i saber millor on som i qui som, perquè descobrim millor quins són els nostres sentits. La medicina fa implants per millorar la vida de les persones, jo ho faig per art. Soc un artista cíborg. Volies superar el fet de veure la vida en blanc i negre? No. Quan estudiava música, vaig voler utilitzar la tecnologia en l'artista i no en l'art. Em vaig decidir pels colors, perquè, com que hi veig en blanc i negre, sempre em va interessar el color, però no volia solucionar un problema, sinó satisfer una curiositat. Per a mi, veure en blanc i negre és una cosa que té molts avantatges. Quins? Tenim millor visió nocturna i veiem a més distància, perquè el color no hi interfereix. Podem memoritzar la forma més fàcilment. Molta gent que veu en escala de grisos treballa a la marina per detectar on hi ha vaixells, perquè veiem la forma abans que el color. I la gent que veu el color es pot confondre amb el camuflatge. Estàs pensant en un altre implant? Sí. Em permetrà notar el pas del temps, crear il·lusions del temps. Podré viatjar en el temps, eliminar els jet lags. L'objectiu és dur a la pràctica la teoria d'Einstein, la relativitat del temps portada a un òrgan. Viatjar en el temps? El temps és una percepció. Si pots modificar la percepció, pots viatjar en el temps. El temps és al teu cap. No està demostrat que fora d'aquest existeixi. imaginCafé Una antiga seu de CaixaBank al centre de Barcelona acull des de fa un any ImaginCafé, un centre cultural de l'entitat bancària dedicat a la generació millenial. A les antigues instal·lacions de les caixes fortes ara hi ha potents ordinadors i còmodes butaques, a punt per jugar-hi a videojocs o eSports. Amb aquest centre, l'entitat pretén captar el públic jove amb nombroses ofertes culturals i lúdiques. L'espai, de 1.200 metres quadrats i tres pisos, organitza exposicions, conferències i concerts. Les sales del pis superior ofereixen la possibilitat de treballar-hi en grups i un nou espai de coworking.

INNOVACIÓ
14 Juliol, 2017

Silicon Bali, el nou destí dels emprenedors

Temples que miren al mar, fonts d'aigua sagrada, pobles mil·lenaris, camps d'arròs immensos que brillen a l'alba i bellíssimes construccions hindús. Tot això configura l'arquetip d'un paradís tropical i sumptuós. És la joia de l'arxipèlag indonesi, un lloc idíl·lic i gairebé celestial anomenat Bali, conegut també com la illa dels déus. És difícil que els seus paisatges no sedueixin i atrapin a qualsevol viatger que hi passa però… T'imagines que cada dia en sortir de l'oficina t'estigués esperant aquesta vista? La illa de Bali s'ha posicionat com el destí escollit per desenes d'emprenedors i start-ups innovadores procedents d'arreu del món, que integren la dinàmica del remote working en el seu dia a dia. Se la coneix com Silicon Bali, el laboratori tecnològic del sud-est asiàtic que es va consolidant com a base estratègica empresarial per al coworking, el coliving i els anomenats nòmades digitals i treballadors en remot. “L'est d'Àsia és un dels llocs més excitants i reclamats pels professionals europeus i nord-americans perquè els permet innovar, experimentar i en general els impulsa a iniciar projectes que no podrien desenvolupar en cap altre lloc del món”, destaca Steve Munroe, cofundador i CEO de Hubud Bali. Bali reuneix una gran comunitat tecnològica que permet la creació de sinergies entre professionals i el sorgiment d'idees molt innovadores. El sentit de pertinença a una comunitat és un element primordial per al desenvolupament d'aquests professionals que busquen gent amb la mateixa filosofia de vida. A més, el dia a dia a Bali és molt assequible i la qualitat de vida és molt superior a la d'altres hubs tecnològics del món. “Hi ha gent que podria tenir les seves start-ups tecnològiques a Silicon Valley, però van acabar aquí per la manera de viure molt més saludable”, explica Aline Dahman, fundadora de l'start-up Nomad Soulmate, a El País.Canviem les platges paradisíaques de la illa de Bali pel frenesí de la gran ciutat. No fa falta anar a Bali o Califòrnia per treballar en un centre tecnològic, aquí tenim el Silicon Valley europeu: Barcelona. Segons l'informe Global Entrepreneurship Monitor, la motivació més gran a l'hora d'emprendre segueix sent l'oportunitat de negoci, en això coincideixen el 70,2% dels enquestats.Emprendre mai no ha estat un camí de roses, per la qual cosa hi ha ciutats on resulta més fàcil fer el salt i triomfar. És per això que molts professionals prefereixen canviar l'ecosistema tropical i localitzar-se en llocs clau que disposin d'infraestructures i equipaments pensats per agilitzar la posada en marxa d'un nou negoci. Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats referents de l'activitat emprenedora i la innovació, gràcies als seus programes de suport a l'emprenedoria com les incubadores, les acceleradores de negoci i l'àmplia oferta de programes de formació de Barcelona Activa. És en aquest ecosistema emprenedor on han sorgit empreses com Wallapop i Privalia i on s'estan gestant molts altres projectes. De fet, Barcelona ha estat el lloc escollit per situar el Payment Innovation Hub, el primer hub d'innovació en comerç i mitjans de pagament d'Espanya i un dels primers del món. El projecte ha estat ideat per empreses líders en els seus sectors: CaixaBank, Global Payments Inc., Samsung, Visa i Arval. El seu objectiu és treballar per donar resposta a nous hàbits de consum, obtenir millors experiències d'usuaris per a les compres online i offline i fomentar l'intercanvi d'idees, de creativitat i d'innovació de les empreses. Són moltes les companyies que decideixen instal·lar-se a Barcelona. Ara, la ciutat ja va un pas per davant d'altres urbs, ja que vol posicionar-se com un referent en l'economia tecnològica i l'ecosistema digital i convertir-se en un hub d'emprenedoria digital. Dia a dia sorgeixen nous racons i formes d'emprendre, la clau de l'èxit és trobar el lloc ideal per a cada professional. Així doncs, ara només fa falta decidir el teu proper destí: Silicon Bali, un lloc idíl·lic i tranquil, o el Silicon Valley europeu, un centre urbà innovador i ple d'oportunitats?

INNOVACIÓ
02 Març, 2017

El que hem vist en el MWC 2017

Un any més, el Mobile World Congress (MWC) celebrat a Barcelona ha estat testimoni de les innovacions més recents en tecnologia mòbil. I si per alguna cosa s'ha caracteritzat especialment aquesta edició és per transcendir l'smartphone i abastar l'àmbit tecnològic digital més enllà del dispositiu mateix. I és que, a més de la presentació de novetats de les marques en la seva carrera pel mercat de l'smartphone, també destaquen tendències com les xarxes 5G i l'Internet of Things, així com la realitat virtual o la intel·ligència artificial. Com ens permetrà la tecnologia mòbil connectar-nos amb el nostre entorn? L'#MWC17 ha donat alguna pista del futur que s'apropa.N'és un bon exemple l'àmbit del cotxe connectat, en què han participat actors rellevants com BMW, Ford, Mercedes-Benz, Volkswagen o SEAT. El president de la firma espanyola, Luca de Meo, ha afirmat que Google o Apple són ara mateix competidors directes de les firmes d'automoció i no empreses complementàries en la carrera pel cotxe autònom. L'Internet de les Coses (IoT) també ha estat un dels protagonistes més rellevants de la fira, fins al punt que ha tingut un espai destacat dins el recinte. En aquest espai, empreses de sectors com la banca, la salut o la construcció han mostrat els seus principals avenços tecnològics.En l'apartat de wearables també s'han fet anuncis destacats, com el llançament de la plataforma Android Wear 2.0 per part de Google i LG o el nou rellotge intel·ligent de ZTE.Sense perdre l'essència de l'MWC, les grans marques no han volgut perdre la seva oportunitat davant la visibilitat internacional de la fira més important del sector. Així doncs, el protagonisme ha quedat repartit entre el llançament dels nous models d'HTC, LG, Huawei i Sony. Huawei ha revelat el P10, un terminal amb pantalla corba i càmera dual amb el qual la firma xinesa espera superar definitivament la coreana Samsung en vendes a escala mundial. El P10 és una proposta continuista respecte al seu antecessor, el P9, al contrari que LG, que ha decidit deixar enrere els telèfons modulars amb el seu nou G6, amb carcassa posterior de vidre i una pantalla de 5,7 polzades sense a penes marcs. Una altra de les novetats destacades, encara que no per les seves innovacions tecnològiques, ha estat el Nokia 3310: un terminal sense 3G ni 4G, ni Wi-Fi, ni pantalla tàctil… però indestructible, amb càmera de 2 megapíxels i amb un preu d'uns 50 €. La ressorgida marca finlandesa ha despertat una gran expectació amb aquest model ressuscitat, a la vegada que ha presentat altres prototips que funcionaran amb sistema operatiu Android. I encara hi hagut més nostàlgia en aquest MWC 2017, ja que Blackberry també ha tornat amb Key One, un smartphone amb Android i, tal com es podia esperar, teclat físic.D'altra banda, les càmeres són un dels camps de batalla tecnològica més interessants entre els principals fabricants mundials. HTC, Lenovo i Xiaomi permeten fer fotografies amb un desenfocament graduable del segon pla, LG ha incorporat lents de gran angular i Huawei ha introduït millores substancials en la lluminositat. En conjunt, un any més el congrés més rellevant en noves tecnologies mòbils tanca una nova edició amb bones valoracions tant d'assistents com d'organitzadors, en concret ha tingut 108.000 visitants (+7% vs 2016),... assistents i congressistes que ja comencen a pensar en les novetats i avenços que es revelaran en l'edició del 2018.

INNOVACIÓ
24 Gener, 2014

Nou pont tecnològic per a emprenedors a Tel Aviv

Un grup d'emprenedors, seleccionats entre les empreses que ja han rebut inversió per part de Caixa Capital Risc o que han estat guardonades amb els Premis EmprendedorXXI, van participar entre els dies 17 i 21 de gener en un viatge al segon pol de la innovació mundial, Tel Aviv. És el segon pont tecnològic organitzat per “la Caixa”, a través de la seva gestora de capital de risc, Caixa Capital Risc, després del viatge a Silicon Valley el mes de novembre passat. El grup de participants en el pont tecnològic estava format pels CEO i fundadors de les empreses participades per Caixa Capital Risc, els CEO i fundadors de les empreses guanyadores dels Premis EmprendedorXXI en les seves diferents categories i edicions i també els CEO i fundadors de les empreses guanyadores dels Programes EmprendedorXXI Start (BioEmprendedorXXI, EcoEmprendedorXXI i EmprendedorXXIDigital). Els participants en el pont tecnològic van visitar empreses, incubadores i institucions com Nutrino o Terra Venture Capital, entre d’altres. També van realitzar entrevistes amb personalitats rellevants com l’escriptor i periodista israelià Saul Singer. El pont s’emmarca en el programa dirigit a fomentar les sinergies i el networking nacional i internacional entre les seves empreses, amb l’objectiu de donar suport als emprenedors en la cerca de mercats, sectors i persones que poden ser clau per al desenvolupament de la seva empresa. L’organització del pont s’ha dut a terme amb la col·laboració d’Israel Advanced Technology Industries (IATI), el Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel i l’Ambaixada d’Israel a Espanya.

INNOVACIÓ