Consells per fer un bon tancament fiscal si ets autònom o pime

A mesura que s’acosta el final del 2023, autònoms i pimes han de fer front al tancament fiscal de l’exercici. Què han de tenir en compte en aquest moment de l’any? Te’n dono la resposta en aquest post.

Perquè una despesa sigui deduïble cal que estigui correlacionada amb els ingressos, comptabilitzada, correctament imputada i justificada. Aquests són algunes de les despeses deduïbles que cal tenir en compte per al tancament d’exercici:

• Sous i salari, pagats als empleats pel seu treball. En aquest concepte s’inclouen les pagues extraordinàries, dietes i assignacions per a despeses de viatges, retribucions en espècie, premis i indemnitzacions.
• Seguretat social a càrrec de l’empresa per les cotitzacions derivades de la contractació de treballadors.
• Altres despeses de personal. En aquest concepte s’inclouen, entre d’altres, les despeses de formació, les assegurances d’accidents del personal, les contribucions a plans de pensions o a plans de previsió social empresarial.
• Despeses en què s’ha incorregut per la contractació de serveis de professionals independents, com ara assessors fiscals, advocats, auditors, etc.
• Despeses financeres. Interessos de préstecs i crèdits. A més a més, seran deduïbles, a l’efecte de l’impost sobre societats, les despeses de formalització i les comissions inherents a les operacions de finançament.
• Despeses relacionades amb serveis bancaris, com ara les despeses i comissions dels comptes o les despeses que es generin en operacions de cobrament (TPV, cobraments amb targeta, plataformes de cobrament per Internet, etc.)
• Pòlisses d’assegurances.
• Tributs fiscalment deduïbles. L’impost de béns immobles (IBI), l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i altres tributs no estatals.
• Despeses per atencions a clients i proveïdors. Només es podran deduir per aquest concepte, com a màxim, un import anual de l’1 % de l’import net del volum de negoci. Les despeses per promocionar vendes constitueixen un concepte diferent que no entra en la limitació esmentada.
• Les despeses de manutenció. Seran deduïbles les despeses de manutenció de l’autònom en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria i que s’abonin emprant qualsevol mitjà electrònic de pagament, amb els límits de 26,67 euros diaris si la despesa es produeix a Espanya, o 48,08 euros si és a l’estranger, quantitats que es dupliquen si a conseqüència del desplaçament s’hi pernocta. Cal recordar que Hisenda no admet aquesta deducció si la despesa s’ha fet al mateix municipi on l’autònom desenvolupa la seva activitat.
• Les despeses de subministraments. Aquells autònoms que treballin des de casa seva es podran deduir les despeses de subministraments de l’habitatge (aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet) en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte de la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge superior o inferior. Per poder acollir-se a aquesta deducció cal haver notificat a Hisenda que es treballa des de casa a través de la declaració censal (model 036 o 037)

Perquè una despesa sigui deduïble, cal que estigui correlacionada amb els ingressos, comptabilitzada, correctament imputada, justificada i no tenir la consideració de no deduïble, segons l‘article 15 de la Llei de l’impost sobre societats. D’acord amb això, no seran deduïbles, entre d’altres, les despeses següents:

• Multes i sancions. El pagament de multes i sancions imposades per Hisenda, Seguretat Social, Trànsit o una altra administració pública no es poden deduir com una despesa fiscal. Tampoc no són deduïbles els recàrrecs tributaris per constrenyiment o per fora de termini.
• IVA suportat, que hagi resultat deduïble en la declaració de l’IVA.
• Les pèrdues del joc, donatius i liberalitats.

Hi ha tot un seguit de despeses molt habituals en alguns autònoms que presenten certes peculiaritats, degut sobretot al grau d’afectació d’aquestes a l’activitat i sobre les quals l’AEAT està sent cada cop més exigent a partir de la doctrina administrativa que hi ha sobre aquest tema.

• Despesa del telèfon mòbil. La despesa de la factura del telèfon mòbil serà una despesa fiscalment deduïble sempre que es tinguin dues línies de telèfon diferenciades, una per a ús personal i una altra per a ús professional. Sobre aquesta qüestió hi ha una consulta vinculant de tributs V2731-18.
• Vehicle i les despeses que hi estan associades (gasolina i assegurança, entre d’altres). En aquest cas, a l’efecte de l’IRPF, només s’admeten íntegrament com a despeses en el cas d’aquells autònoms que es dediquin a activitats de transport de viatgers, mercaderies, ensenyament de conductors o activitats comercials, la qual cosa inclou taxistes, transportistes, repartidors, missatgers, autoescoles, agents comercials i representants.
• La resta dels autònoms que tinguin un vehicle particular no es podran deduir íntegrament aquestes despeses en l’IRPF i només fins a un 50 % en el cas de l’IVA.
  A més a més, en el cas de vehicles en rènting, tributs indica en la consulta V0689-19 que les quotes de rènting no seran deduïbles en l’IRPF si el vehicle no està afecte exclusivament a l’activitat.
• Despeses de vestidor. Només s’admet la despesa en vestidor professional com a roba de protecció, uniformes o altres peces amb l’anagrama del negoci. Per exemple, l’adquisició de roba i calçat per part d’un procurador per exercir la seva activitat no és deduïble perquè no té el caràcter de roba específica (DGT V2019-18), igual que l’adquisició d’ulleres graduades per exercir millor l’activitat, perquè aquesta despesa no està correlacionada amb l’activitat i es tracta d’una despesa personal (DGT V2249-18).

Els autònoms que l’any 2023 hagin iniciat una activitat econòmica en règim d’estimació directa, i sempre que no haguessin exercit cap altra activitat l’any anterior a la data d’inici de la nova activitat, podran aplicar, a partir de l’article 32 de la LIRPF, una reducció del 20 % en el seu IRPF anual durant el primer any en què registrin rendiments nets positius (més ingressos que despeses) i l’any següent. Aquesta reducció, que és una mesura important d’estalvi, té un límit de 100.000 euros anuals.

Tant la Llei de l’IRPF com la de l’Impost sobre societats, permet acollir-se a determinades deduccions relacionades amb l’activitat empresarial o professional, entre les quals podem destacar les següents:

• Deducció per creació de llocs de treball per a treballadors amb discapacitat. Aquesta deducció és de 9.000 €, quan el treballador contractat té una discapacitat de grau igual al 33 % o superior, però inferior al 65 %, i de 12.000 €, quan el grau de discapacitat és igual al 65 % o superior.
• Deducció per la reinversió de beneficis de l’activitat en l’adquisició de nous elements de l’immobilitzat material. Aquesta deducció només la podran aplicar aquells contribuents de l’IRPF que exerceixin activitats econòmiques pel mètode d’estimació directa (normal o simplificada) i que compleixin els requisits establerts per a l’aplicació del règim especial de petites empreses (Article 101 de la Llei de l’impost sobre societats), cosa que implica que es podran deduir el 5 % (amb caràcter general, en determinats supòsits el 2,5 %) els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu que s’inverteixin, durant el mateix període impositiu o en el següent, en elements nous de l’immobilitzat material o en inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques desenvolupades pel contribuent.