16 Novembre, 2018

El Black Friday, ahir i avui

El 23 de novembre torna a ser Black Friday, que cada any se celebra l'endemà de quart dijous de novembre. O, per dir-ho d'una altra manera, l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. Però quin és l'origen d'aquesta celebració comercial que aquests últims anys ha pres tanta força a tot el món?   Tot i que hi ha diversos esdeveniments històrics que han rebut el nom de divendres negre, entre d'altres la crisi financera que va començar un divendres de setembre del 1869, sembla que l'origen més immediat del Black Friday actual es remunta només a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan la policia de Filadèlfia feia servir aquest terme per descriure el gran embús de persones i vehicles que es produïa als carrers l'endemà d'Acció de Gràcies. L'expressió es va popularitzar a partir del 1966, quan va aparèixer publicada en un anunci, i amb el temps s'ha acabat aplicant, més que al dia en si, als descomptes que fan els comerços durant aquest dia.   Considerat des de la dècada dels 2000 com l'inici no oficial de la campanya de vendes de Nadal, la seva importància no ha parat de créixer, especialment en les compres en línia. L'experiència s'ha ampliat també al dilluns següent, el Cyber Monday, dedicat a descomptes en productes tecnològics, i últimament el ciberdilluns ha arribat fins i tot a superar les vendes del Black Friday. L'any passat, per exemple, el volum de vendes als Estats Units durant el període va ser de 6.590 milions de dòlars el Cyber Monday, 5.030 milions el Black Friday i 2.870 milions durant el Dia d'Acció de Gràcies. Sumats, més de 14.000 milions de dòlars.Si t'estàs plantejant fer compres durant aquesta setmana de descomptes, CaixaBank posa a la teva disposició tota una sèrie de mètodes de pagament perquè puguis escollir el que et resulti més còmode:   Targetes bancàries: en primer lloc, CaixaBank disposa d'un catàleg de targetes, cadascuna amb diferents avantatges i característiques. De dèbit o de crèdit, targetes de prepagament que es poden anar recarregant, la Cibertargeta per comprar per Internet sense preocupacions o la Visa Flash per a joves de 14 a 18 anys en són només algunes.   Polsera contactless: aquesta polsera, ajustable i elàstica, es pot recarregar amb l'import que es vulgui i és com portar la targeta al canell. Es pot escollir a quin compte vincular-la i, com que fa servir tecnologia contactless per fer el pagament, és còmoda i segura.   TAP Contactless: pensada com a mètode addicional, TAP Contactless és una targeta en format adhesiu que incorpora la tecnologia contactless i que complementa la targeta que ja es faci de manera habitual.   CaixaBankWallet: targeta virtual associada a una altra targeta o compte bancari que permet comprar per Internet de manera més còmoda i senzilla. És gratuïta i es pot personalitzar.   CaixaBankPay: finalment, CaixaBankPay és una aplicació per a iPhone i Android que permet no només pagar des del telèfon mòbil, sinó també gestionar totes les targetes i operacions des de la mateixa app.   I tu, què esperes per planificar les teves compres? Ja tenim aquí el Black Friday.

CORPORATIU
15 Novembre, 2018

Consells bàsics per invertir #FinanzasXaFollowers

Ja és aquí el segon capítol de “Finances per a followers”, el nou programa per impulsar l'educació financera que s'emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank, presentat per Javier Muñiz, youtuber educatiu, i Rosa del Blanco, experta en comunicació financera i en el món fintech. Després de la primera entrega dedicada al pressupost familiar, aquest segon vídeo, que compta com a convidat amb el popular cantant Xuso Jones, se centra a explicar de forma amena i comprensible un concepte que de vegades pot semblar una cosa complexa: inversió. El vídeo aborda la importància que tenen en aquest sentit els conceptes de risc i diversificació.Una enquesta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) revela que un 36% dels enquestats no coneixen la diferència entre un producte d'estalvi i un producte d'inversió. I a aquest 36% cal afegir un 7% més de respostes que creuen que ambdues coses són el mateix. Doncs no, no ho són. Mentre que un producte d'estalvi seria, per exemple, un compte remunerat, un compte d'estalvi o un dipòsit a termini, “invertir és posar a treballar els teus estalvis per aconseguir un objectiu”, explica Javier Muñiz. És a dir, “productes d'inversió serien les accions, els bons, els plans de pensions o una de les opcions més populars, els fons d'inversió”, afegeix Rosa del Blanco.La principal diferència és que, contràriament als productes d'estalvi, els productes d'inversió impliquen risc, que serà major o menor segons el producte en qüestió. Cada persona pot assumir un cert nivell de risc, segons la seva capacitat econòmica, coneixements, experiència, objectius… Per això, abans de contractar un producte d'inversió, el banc ens farà un test per saber quins productes són més adequats per a nosaltres. I per minimitzar el risc, el que cal fer és diversificar i no posar tots els estalvis en el mateix producte, un risc que el vídeo il·lustra molt gràficament quan Xuso Jones intenta desplaçar una sèrie d'ous en el mateix cistell. Sempre serà menys arriscat disposar els ous en diferents cistells. Què és, per exemple, un fons d'inversió? Per explicar-ho, el vídeo posa l'exemple d'un concert de rock. Perquè un concert es pugui celebrar en un gran recinte, és necessari que moltes persones facin, cadascuna, una inversió, és a dir, que paguin la seva entrada. Un fons d'inversió vindria a ser una cosa semblant: “es tracta d'un vehicle d'inversió en què un grup de persones inverteix els seus diners de manera conjunta. Després, un gestor professional agafarà aquests diners i els invertirà diversificant en diferents actius. D'aquesta manera, si un va malament, serà més fàcil que es compensi amb un altre que vagi bé. I així és com s'assoleixen èxits que no s'aconseguirien per separat”, explica Rosa del Blanco. Els millors consells per invertir El vídeo finalitza, com a resum, amb cinc consells bàsics a tenir en compte a l'hora d'invertir: Buscar assessorament professional. Tenir clar de quants diners es disposa per invertir, i no invertir els que es necessitin a curt termini. Definir bé els objectius d'inversió. Preguntar-se quant risc s'està disposat a assumir. Diversificar per minimitzar el risc. I sobretot, el més important és sempre entendre bé el que s'està fent. No invertir mai en productes que escapin al nostre coneixement, sinó en productes el contingut dels quals s'entengui clarament. El proper programa de “Finances per a followers” abordarà un nou tema: com utilitzar la banca online amb seguretat . Us el perdreu?

CORPORATIU
26 Octubre, 2018

El clàssic i la premsa: treballant per a una audiència global

Diumenge vinent, a un quart de cinc de la tarda, Madrid i Barcelona seran dues ciutats atípicament tranquil·les. Hi haurà poc trànsit i poca gent al carrer. Es juga el clàssic. Aquesta és la rutina que es viu cada vegada que els dos gegants del futbol espanyol i mundial es veuen les cares. Una rivalitat històrica que, amb el pas dels anys, ha traspassat fronteres i s'ha convertit en una trobada d'abast global. I és que aquest és un partit que no només paralitza Barcelona i Madrid. Els ulls de mig món estaran pendents del que passi sobre la gespa del Camp Nou. Les xifres que mou el Barça-Reial Madrid parlen per si mateixes i són vertiginoses. El partit s'emetrà per 183 països, a 325 canals, i l'audiència potencial serà de 650 milions d'espectadors. Els jugadors seran els grans protagonistes de la cita de diumenge a Barcelona. Per primera vegada en anys sense Cristiano Ronaldo i Lionel Messi cara a cara. Però la seva absència per motius ben diferents no ha reduït l'expectació. Perquè l'emoció del clàssic arribi a tots els racons del món hi haurà una legió de periodistes que ja fa dies que informen sobre tot el que l'envolta. És una cita especial. Per entendre la transcendència que té, només cal veure els recursos humans i materials que es destinen a cobrir el partit. L'últim Barça-Madrid que es va jugar al Camp Nou va congregar 759 professionals de la comunicació entre les televisions (481 acreditacions), la premsa escrita (153), els fotògrafs (59) i les ràdios (46). Més enllà dels mitjans de comunicació convencionals, es va acreditar una vintena de periodistes que van elaborar contingut per a les xarxes socials. I aquesta és només una petita mostra de la gent que treballa cobrint el partit, perquè cal sumar-hi els professionals que segueixen tot el que passa des de les redaccions i els estudis de mitjans de comunicació de mig món. Quan comenci el partit, tota l'afició estarà pendent de la retransmissió televisiva, que va incorporant tecnologies innovadores per acostar tot el que passa sobre la gespa. El Barça-Madrid és un esdeveniment de primera magnitud, i Mediapro i LaLiga posen tots els recursos que tenen al seu abast per oferir una experiència audiovisual que estigui al nivell dels grans esdeveniments esportius mundials. Diumenge vinent, com a l'últim clàssic, no s'escatimarà en mitjans. A diferència de la majoria dels partits de lliga, la producció de la trobada es farà utilitzant 30 càmeres amb resolució 4K-HDR situades a tots els punts de l'estadi i també en un helicòpter. El partit dura 90 minuts, però la tasca de la premsa va molt més allà. Com es prepara un clàssic a les redaccions dels diaris, les ràdios i les televisions? Ferran Correas, cap de la secció Barça del diari barceloní L’Esportiu, ho detalla. "A diferència de les setmanes de partit normal, quan arriba un Barça-Madrid tot es planifica amb molta més antelació, perquè produïm més informació i els mitjans destinem més espai a explicar tot el que envolta la trobada", explica el periodista, que també relata com és la feina de la premsa el mateix dia del clàssic: "En altres jornades, els mitjans ens activem poc abans del partit, però quan hi ha un duel així, tot s'explica minut a minut, des de primera hora del dia".Una altra de les grans diferències que hi ha entre el clàssic i un partit de lliga normal és el perfil dels professionals que el cobreixen. "Més enllà dels periodistes que seguim habitualment la informació dels dos equips, la zona de premsa s'omple amb molts més corresponsals estrangers,” explica Correas. I hi ha una dada que reflecteix molt bé aquesta realitat; un terç dels periodistes acreditats en l'últim clàssic (259) pertanyia a la premsa internacional: hi havia representats 75 mitjans de 22 països diferents.L'eclosió de les eines digitals ha provocat un canvi en la manera com l'afició del Barça i el Reial Madrid d'arreu del món ha seguit el clàssic els últims anys. Les xarxes socials dels dos clubs, gestionades per periodistes i professionals de la comunicació, ja fa anys que fan un seguiment de tot el que passa en el dia a dia dels equips, especialment en cites transcendents com les de diumenge. Sobre la gespa del Camp Nou, precisament, hi haurà els dos clubs esportius amb més seguidors del món. El Barça i el Madrid, que superen els 200 milions de seguidors sumant les tres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram), focalitzen les interaccions que es fan a través d'aquestes plataformes entre els clubs de la lliga. En el primer tram de temporada, el Barça ha generat 258,7 milions d'interaccions, una xifra que el Reial Madrid segueix de molt a prop (237,6 milions). Caldrà veure, això sí, com repercuteix en el seguiment del partit el fet que cap de les dues figures dels últims anys sigui present al clàssic, ja que Messi està lesionat i Cristiano Ronaldo ha marxat a la Juventus. "Entre el públic espanyol, no crec que això afecti, però en l'àmbit internacional repercutirà, ja que Messi i Ronaldo són dues icones globals i generen molta audiència per si mateixos”, analitza Ferran Correas. Les xarxes socials, en qualsevol cas, no són només una plataforma perquè els clubs difonguin contingut. S'han convertit pròpiament en un canal de difusió. Els dos clàssics d'aquesta temporada, per exemple, es podran veure gratuïtament a través de Facebook a vuit països asiàtics del subcontinent indi. I és que, a l'agost, LaLiga va arribar a un acord de venda dels drets televisius per a les properes tres temporades amb aquesta xarxa social.El paper dels periodistes en la cobertura dels dos grans equips del futbol espanyol també s'ha transformat amb el pas dels anys i la globalització de la informació. "El canvi que hi ha hagut ha estat radical. S'ha multiplicat el seguiment mediàtic de tot el que envolta el Madrid i el Barça", afirma Manolo Segura, que ha seguit l'actualitat del Barça en diferents mitjans com Onda Cero o Mundo Deportivo durant tres dècades. El periodista explica que hi ha hagut un canvi de paradigma respecte de com es treballava durant els anys vuitanta, noranta i principis del 2000: "Fa vint o trenta anys el tracte amb el futbolista era directe. Esperaves a la sortida dels vestidors i parlaves amb qui volies, i això ja fa temps que va deixar de ser d'aquesta manera, és gairebé impossible accedir a ell. També és cert que llavors érem quatre mitjans seguint el dia a dia dels clubs, i ara som 444". Ferran Correas constata aquest canvi: "Malgrat que el tractament que fem els periodistes i la forma d'abordar un Barça-Madrid és la mateixa, hi ha dues diferències respecte dels clàssics de fa anys: hi ha molts més mitjans seguint els equips i menys accés als futbolistes". A conseqüència d'això, coincideixen Correas i Segura, el periodista ha adquirit un paper molt més actiu a l'hora de generar continguts: "El fet que els jugadors intervinguin cada vegada menys a la premsa ha propiciat que l'anàlisi periodística i els espais d'opinió hagin guanyat espai en els mitjans de comunicació".

CORPORATIU