17 Maig, 2019

El #diadinternet més sostenible

El Dia d'Internet va començar a celebrar-se l'octubre del 2005, promogut per l'Associació d'Usuaris d'Internet. Amb més de 500 esdeveniments organitzats, la repercussió generada va ser tan gran que es va sol·licitar a l'Assemblea General de les Nacions Unides el reconeixement d'un dia mundial dedicat a Internet. Així es va fer, i des del 2006 es va decidir que el 17 de maig fos a la vegada el Dia Mundial de la Societat de la Informació i el Dia Mundial de les Telecomunicacions. O senzillament, el Dia Mundial d'Internet. Enguany, l'objectiu del dia és convidar tota la societat a reflexionar sobre com Internet pot contribuir a accelerar la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, uns objectius que caps d'Estat i de Govern, i també uns altres alts representants, van adoptar el setembre del 2015 durant la 70a Assemblea General de les Nacions Unides en el marc de l'Agenda 2030, i que aquest 2019 seran el centre de diverses activitats i propostes. El Comitè d'impuls, integrat per 51 prestigioses organitzacions sense ànim de lucre, és l'encarregat de l'organització de les jornades commemoratives del Dia Mundial d'Internet d'aquest any. Entre les principals activitats, hi destaquen:  Els XXIV Premis d'Internet, per als quals ja és obert el termini de votació de les candidatures. Les activitats per als centres escolars: el certamen «Explica'ns com veus Internet» per als alumnes de primària, una hackató sobre els ODS per als alumnes de secundària i el concurs de fotografia mòbil «La tecnologia en la nostra vida quotidiana» per als de batxillerat. L'acte central de la celebració, el mateix dia 17 de maig: una taula de debat al Senat en què diverses personalitats debatran sobre l'impacte d'Internet en els ODS. I és que «la proposta d'aquesta edició és fer reflexionar la ciutadania i els agents socials sobre com posar la tecnologia al servei de les persones proposant idees i iniciatives alineades amb els ODS», ha declarat Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet. Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible pretenen ser un instrument universal —i, per tant, aplicable a tots els països del món i actors del planeta (Govern, empresa, societat civil)— per erradicar la pobresa i disminuir les desigualtats i les vulnerabilitats, sota el paradigma d'un desenvolupament humà sostenible.CaixaBank ocupa la presidència de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides des de l'any 2012 i contribueix de manera transversal a tots els objectius a través de la seva activitat, acció social i aliances estratègiques. Tanmateix, aporta amb més intensitat a 12 dels 17 objectius. Tan sols a través dels microcrèdits concedits per MicroBank, el banc social de CaixaBank, es presta una atenció especial als ODS 1, 5, 8,  9 i 10. Aquest és un dels molts exemples d'aportació de CaixaBank als ODS, que es pot consultar en la publicació Impacte Socioeconòmic i Contribució als ODS de les Nacions Unides. A més a més, CaixaBank forma part del grup d'experts de l'Observatori dels ODS, una iniciativa impulsada per la Fundació "la Caixa", amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE, amb l'objectiu de fer un seguiment continu de la contribució d'un grup rellevant i sectorialment representatiu d'empreses espanyoles a l'Agenda 2030. Al final d'aquest mes de maig presentaran el segon informe anual de l'Observatori dels ODS, que porta per títol La necessitat d'accelerar la implementació de l'Agenda 2030. I vosaltres, com creieu que Internet pot accelerar la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible?

INNOVACIÓ
15 Maig, 2019

Com gestionar les finances en parella

En el segon episodi d'Economia Quotidiana tractem un assumpte que pot ser tabú per a moltes parelles: l'organització econòmica. Quan penses en les converses que tens amb la teva parella, possiblement la temàtica financera no hi és present o, almenys, no de manera habitual. I és un error. Segurament parlar de diners no sigui el més romàntic que pots fer amb la teva parella, però naturalment és fonamental per evitar malentesos en el futur i assolir metes econòmiques que ambdós compartiu. Així ho assegura María Pilar Amela, del portal Ahorradoras.com, una experta en finances domèstiques que ve carregada de consells i trucs per organitzar a la perfecció l'economia domèstica amb la nostra parella.Per a María Pilar Amela, una de les claus de les finances en parella té a veure amb l'honestedat de cadascú i la capacitat de parlar, sense embuts, de tot el que té relació amb l'economia domèstica. “Recomano que en el moment de començar una vida en comú es traci un pla d'acció, amb unes metes compartides, i s'analitzi què pot aportar cadascú, no només econòmicament, sinó a patrons mentals que tinguem heretats.” El fet cert és que els diners poden acabar sent una fricció a la llar si, quan la vida en comú comença, no s'han establert unes regles o idees clares. Comptes corrents comuns o separats? Cadascú aporta la mateixa quantitat o s'aporta en funció dels guanys personals? Què passa si arriba el moment de trencar la relació? Totes aquestes preguntes tenen resposta en el segon episodi d'Economia Quotidiana, gràcies a María Pilar Amela, que al llarg dels anys ha desenvolupat nombroses estratègies per aconseguir que un tema tan delicat sigui senzill de tractar en parella.JTNDaWZyYW1lJTIwd2lkdGglM0QlMjIxMDAlMjUlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjIyMDAlMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lM0QlMjIlMjIlMjBzY3JvbGxpbmclM0QlMjJubyUyMiUyMHNyYyUzRCUyMmh0dHBzJTNBJTJGJTJGd3d3Lml2b294LmNvbSUyRnBsYXllcl9lal8zNTYzMDY4NF8yXzEuaHRtbCUzRmRhdGElM0RsSnFqbFpXYWZKV2hocHl3ajVhWWFaUzFrNXVhaDV5bmNaT2hocHl3ajV5UmFaaTNqcFdhaDV5bmNhZmR6OGJiM01iWGI4YmlqTlhPMU1yT3BZNlptS2lhcGNiTnZNSzJ3dFBZamJYVHFNVFYxTm1haDV5bmNaVS4lMjYlMjIlM0UlM0MlMkZpZnJhbWUlM0U=

INNOVACIÓ
10 Maig, 2019

L’ànima del teixit empresarial espanyol

El 12 de maig se celebra el Dia Europeu de les Pimes, la qual cosa no deixa de ser un reconeixement a les petites i mitjanes empreses que, segons dades del Consell Internacional de la Petita Empresa (ICSB), representen el 90% del sector empresarial d'arreu del món, generen entre 60 i el 70% de l'ocupació i són claus en l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per Nacions Unides. A escala europea, les xifres són força semblants: les pimes creen ocupació, generen la meitat del comerç intracomunitari de béns i són les responsables del 51% de les importacions i del 45% de les exportacions que es produeixen a l'interior de la UE. I a Espanya, la proporció és fins i tot més gran: segons les dades de març de 2019 de Cifras Pyme, les pimes constitueixen ni més ni menys que el 99,8% del teixit empresarial espanyol i generen el 65,9% de l'ocupació, fet que les converteix en l'autèntic motor de l'economia espanyola. A més a més, la crisi econòmica recent les ha portat a iniciar un procés d'obertura cap a l'exterior a la recerca de nous mercats. Tot això ha propiciat que, segons dades d'Eurostat, les pimes espanyoles siguin actualment responsables del 53,3% de les importacions i del 51,1% de les exportacions que es fan a tot el país.Com està format exactament aquest 99,8% del teixit empresarial espanyol? Novament segons les dades de Cifras Pyme, el 53,8% són treballadors autònoms; el 39,7%, microempreses d'entre 1 i 9 empleats; el 5,4%, petites empreses d'entre 10 i 49 assalariats; i el 0,9%, empreses mitjanes d'entre 50 i 249 treballadors. Només el restant 0,2% són grans empreses amb més de 250 persones a càrrec seu. I com es distribueix aquest 65,9% de l'ocupació que generen les pimes? A saber: el 12,4% són autònoms (gairebé 2 milions de treballadors), el 19% treballa en microempreses, un altre 19% en petites empreses (uns 3 milions en cada categoria) i el 15,5% en empreses mitjanes (gairebé 2,5 milions). Si els sumem tots, comprovem que hi ha més de 10 milions de persones que treballen en pimes, per 5,5 milions que ho fan en grans empreses (és a dir, el 34,1% restant).Això no obstant, malgrat generar pràcticament dos terços de l'ocupació espanyola, les pimes tenen alguns reptes pendents de cara al futur. El primer de tots seria la digitalització, tan necessària per millorar la competitivitat. Malgrat que en els darrers anys s'han fet progressos, les pimes encara necessiten més inversions per produir, emmagatzemar, tractar i analitzar les dades. Per exemple, la majoria de pimes tenen una pàgina web, però molt poques disposen de plataforma d'e-commerce pròpia. Les grans empreses continuen sent les que tenen una capacitat més gran per incorporar les noves tecnologies. Un altre desafiament seria el del seu propi creixement. Les pimes espanyoles necessiten trobar característiques que les diferenciïn amb l'objectiu d'explotar-les i, novament, millorar la competitivitat, augmentar la productivitat i incrementar la presència a l'exterior. La internacionalització podria ser una via interessant per al seu creixement. Un últim repte per a les pimes és el del finançament. En l'actualitat, les petites i mitjanes empreses recorren poques vegades a les entitats financeres, perquè la seva pròpia naturalesa les limita a l'hora de sol·licitar un préstec i fer front al deute. Una possibilitat interessant de futur seria recórrer a les noves formes de finançament a les que habitualment acudeixen les empreses emergents, com ara els àngels inversors, la confirmació de pagament (cessió de pagaments a proveïdors), el finançament col·lectiu, el finançament col·lectiu de préstec, el facturatge o el lísing.Entre les cinc empreses més ben valorades per l'entramat espanyol de pimes i autònoms hi ha Fundació Bancària La Caixa i CaixaBank. Així ho reflecteix el darrer Estudi d'Èxit Empresarial desenvolupat per la consultora econòmica empresarial Advice Strategic Consultants. Per als entrevistats, l'accés al finançament bancari —que en el cas de les pimes espanyoles suposa el 88% enfront del 50% d'Alemanya i el 30% dels Estats Units— és un dels grans motius per valorar positivament les grans empreses.

CORPORATIU
07 Maig, 2019

FENAVIN converteix Ciudad Real en la capital del vi

CaixaBank dona suport al sector vitivinícola a la Fira Nacional del Vi, l'esdeveniment més important sobre el tema que se celebra a Espanya. Aquest any tindrà lloc entre el 7 i el 9 de maig a Ciudad Real. El vi és un aliment, però també, i gairebé encara més, una expressió cultural ancorada als inicis de la nostra història, ja que al voltant d'aquest líquid es reuneixen des de fa mil·lennis persones de totes les civilitzacions. I encara que el pòsit del seu gust estigui ancorat en aquestes reminiscències, el sector vitivinícola gaudeix d'una salut excel·lent i d'un vigor que auguren un futur tan bo com el seu passat. La Fira Nacional del Vi (Fenavin) és l'esdeveniment més important sobre el tema al nostre país i la prova d'aquest bon moment que viu la seva indústria. Fenavin celebra aquest any la seva desena edició i la fira tindrà lloc a Ciudad Real entre els dies 7 i 9 de maig. Encara que les dades del 2018 deixen Espanya com el tercer exportador de vi del món, durant la dècada 2007-2017 va arribar a ser el principal exportador de vi en volum. Durant aquest període es va registrar un creixement del 48,7%, cosa que va suposar un augment en el valor d'aquestes exportacions, que van assolir una suma de 2.854 milions d'euros.Encara que el vi és un producte mil·lenari, aquestes dades parlen d'una tendència a l'alça en el negoci, que el fa molt atractiu per a tots els actors implicats. És per això que Fenavin és un fòrum en què es comparteix informació, se cerquen noves oportunitats de mercat i s'analitzen les últimes tendències del sector. En aquest context, CaixaBank ha volgut aportar-hi la seva experiència i el seu suport. L'entitat participa com a patrocinador de la fira i, alhora, ostenta el patrocini exclusiu de les activitats de promoció exterior i economia que s'hi desenvoluparan aquests dies. De vegades, els petits detalls marquen la diferència entre un producte d'èxit i un altre que no ho és. En aquest sentit, com que Espanya gaudeix de molt bons vins, el repte per als empresaris és trobar solucions que ajudin a impulsar el sector vitivinícola i redundin en aquest doble objectiu d'apostar per la innovació i dotar les seves activitats d'una dimensió internacional que beneficiï les exportacions. Aquests dos matisos estan presents en els continguts que oferirà CaixaBank durant la Fira. El Racó de la innovació, una iniciativa de la línia de negoci AgroBank adreçada al sector agrari, és una de les activitats més innovadores, ja que ajudarà a difondre conceptes inèdits de l'activitat enològica a totes les escales, com l'envelliment del vi al fons marí, l'ús d'ultrasons com a tècnica d'envelliment o elements d'ús quotidià com el desenvolupament d'un suro enroscable, per exemple; sempre hi ha idees noves que donen un gir modern al sector vitivinícola i la fira és el millor aparador per fer-ho. També igualment interessant serà la intervenció de David Pedrol, CEO de @Winetobe, prevista per al dia 8 de maig. La seva experiència és molt valuosa, ja que la seva firma és la que ven més vi embotellat a Àsia a través d'internet. La seva ponència està emmarcada en el programa de ponències sobre promoció exterior i economia que proposa CaixaBank, que també inclou la participació de diversos responsables de l'entitat, que compartiran amb els assistents la seva visió sobre els principals mercats importadors a escala mundial i aquells que ofereixen un alt potencial de creixement. També es donaran a conèixer amb deteniment les repercussions del Brexit sobre els cellers espanyols, s'explicarà com dur a terme una venda segura en l'exportació i es donaran consells per negociar amb venedors xinesos, entre altres temes d'interès en matèria de comerç exterior que es tractaran a l'Aula 4 del pavelló firal. De la mateixa manera, a l'estand de l'entitat financera està previst que especialistes de CaixaBank ofereixin assessorament i suport personalitzat a les empreses espanyoles assistents a l'esdeveniment. I, amb un caire més lúdic, l'espai de CaixaBank a Fenavin també organitzarà tastos de vi i maridatges. Aquestes són algunes de les activitats més atractives durant els tres dies de Fenavin, que, d'altra banda, en aquesta desena edició ofereix un 7% més d'espai expositiu, més de 10.000 marques de vi i la presència a Ciudad Real de 1.993 cellers, un 11% més que l'any passat. Segons les estimacions de l'organització, s'espera que el seu aparador atregui més de 18.000 compradors, dels quals uns 4.000 seran internacionals.

CORPORATIU